dilluns, 16 de març de 2015

Consideracions sobre la resposta a l'al·legació a l'aprovació inicial del POUM (2010/2013)


Ara fa 4 anys un bon nombre de persones varem signar una al·legació contra alguns aspectes del POUM que s’acabava d’aprovar inicialment.

Arran d’aquella al·legació, l’ajuntament ens va trametre, a tots i cadascun de nosaltres, una resposta que, a part de preàmbuls formals, es concretava en un “informe emès en relació a la seva al·legació”.

Davant d’aquest informe ens va semblar necessari puntualitzar i aclarir alguns arguments que s’exposaven en l’al·legació i que l’informe no aprofundeix.

Evidentment, l’argumentació que fa servir la resposta municipal vol contradir l’al·legació. Passa per alt aspectes que ens semblen importants, i que de fet continuen vigents. Aquesta ambigüitat ha estat una de les raons per voler redactar aquesta anàlisi.

A continuació intentem ajuntar, en un sol escrit, per cada punt de l’al·legació, el text de al·legat, confrontat amb la resposta municipal i els arguments documentals de l’al·legació que la contradiuen.

Espero que aquest treball us sigui d’utilitat.

1) El POUM que es proposa permetria arribar a la xifra teòrica dels 40.000 habitants i als 25.000 vehicles amb pràcticament el mateix sòl per equipaments, carrers i accessos previstos actualment. Aquesta ciutat enorme i congestionada no s’ajusta al lloc tranquil que volem i en el qual hem triat de viure.


Previsions de població.
a) L’al·legació parteix del supòsit erroni de que el Pla permet arribar a la xifra de 40.171 habitants, quan aquesta xifra és únicament la denominada “capacitat de població”, corresponent a la que resultaria de la total edificació de les parcel·les en sòl urbà i la total execució dels polígons d’actuació i sectors de planejament derivat. És una xifra que s’aporta únicament a efectes de referència, però que en cap cas representa la població prevista pel Pla.

La població prevista pel Pla és de 18.572 habitants a un horitzó de 12 anys, tal com s’explica en detall a les Memòries de la Informació i de l’Ordenació. La evolució de la població prevista apareix en el Quadre 11 de la memòria de la informació, i la previsió de 14.154 habitants per a 2009 s’ajusta quasi exactament la real (segons el Padró Municipal la població comptabilitzada a 2009 és de 14.143 habitants).

           b) Dins d’aquest aparat és una afirmació totalment gratuïta que el Pla no incrementa el sòl destinat a                                    equipaments, carrers i accessos.

a) L’al·legació parla de “xifra teòrica”. La població prevista en la Memòria del POUM (1) no justifica el nou planejament. Segons dades municipals(2), els habitatges ja construïts tenen capacitat per una població de fins a 21.200 habitants.

Actualment hi ha 6.592 habitatges, que si es convertissin en primeres residències, donarien aquests 21.200 habitants. I això sense construir cap nou edifici. Si l’argument de la resposta és aquesta previsió, no es comprèn quin és l’objectiu de preveure tants polígons d’actuació, ja que el sòl urbà actualment ja té capacitat per la població que ells projecten a 16 anys vista.

Així doncs, per acollir la població prevista pel POUM l’any 2024, no seria necessari edificar res.

b) Les previsions actuals d’equipaments, carrers i accessos passen de 249.68Ha a 185.29Ha.

Concretament, els equipaments passen de 38.65Ha a 44.12Ha (una ràtio de 44m2 que passa a 41m2 per habitatge), carrers i accessos es redueixen de 204.31Ha a 136.88Ha.(3) i (4).


(1) Memòria de la informació. Document per l’aprovació Inicial (Març 2010). Quadre 11, pg 47



(2) Memòria Pla Local d’Habitatge de Lliçà d’Amunt (Març 2009) pg 15


3) Sistemes en el Planejament actual. (PLH març 2009) Memòria, pg 25.


4) Sistemes en el POUM aprovació inicial, Memòria Ordenació pg 43



2) El POUM densifica el sòl urbà i proposa la construcció de més de 2.700 nous pisos plurifamiliars, mil dels quals als barris, que reparteix de forma indiscriminada i que situa al costat de les cases unifamiliars. Molts veïns d’aquest poble tenim un altre model de poble i preferíem unes centralitats de dimensió moderada per no congestionar els barris, situades només en els punts estratègics, integrades dins de grans zones verdes per no afectar la qualitat de vida dels veïns, extraordinàriament riques en equipaments i serveis de proximitat i dissenyades per crear cohesió social en lloc d’alterar-la. Aquest POUM té massa inconvenients i massa pocs beneficis per als que vivim en aquest municipi.


Resposta:
Creixements i densitats.
a) També aquest apartat pateix d’un error greu, donat el Pla no preveu la construcció de més de 2.700 pisos plurifamiliars. Segurament aquesta dada s’ha extret del Quadre 9 de la Memòria de la Ordenació, on es comptabilitzen 2.661 habitatges en polígons d’actuació i sectors de planejament derivat.

b) Però aquests polígons i sectors contenen un nombre important d’habitatges ja existents, que suposen, aproximadament, quasi un 40% d’aquest total. D’altra banda aquests habitatges no corresponen només a pisos en edificis plurifamiliars, sinó que inclouen també habitatges unifamiliars en diverses modalitat.

c) També és gratuïta l’afirmació de que se situen indiscriminadament en el municipi. Pel contrari, el Pla ha buscat potenciar el sector centre i les centralitats ja iniciades o programades en els diferents barris i urbanitzacions, justament per assolir la dimensió necessària per a sustentar els equipaments i serveis de proximitat necessaris, i per crear cohesió social.

a) El nombre real de nous pisos previstos és de 2.630 (2.694 l’any 2010, ja que des de llavors s’han executat els 64 habitatge de Can Salgot i Ca l’Artigues) i 45 unifamiliars. Els nous habitatges previstos són 2.675.


b) Per tant la resposta a l’al·legació no és correcta quan diu que són sectors consolidats en un 40%. En el quadre es pot veure que hi ha construïts només 31 habitatges, que representen un 1% dels 2.675 previstos. Tampoc encerta quan diu que hi ha una alta proporció d’unifamiliars, que representen tan sols un 2% dels previstos.

Una possible explicació d’aquest error és que el redactor no comptabilitza 279 habitatges derivats de canvis directes en el sòl urbà. En canvi, si que comptabilitza barris ja ocupats, principalment amb habitatge unifamiliar i principalment els de l’est del Tenes i l’autovia (Can Ribell, Can Marlès, Raval d’en Xicota, Les Oliveres i Can Franquesa).

c) La resposta a l’al·legació manté que reforça les centralitats.


Les el·lipses representen la situació dels creixements previstos. El diagrama reflecteix la dispersió dels principals àmbits. Tret de les zones en groc, que corresponen al centre urbà, la resta no configuren cap centralitat, sinó que ocupen buits urbans existents, sense cap estructura.


3) El POUM fa créixer el nucli urbà cap a on no toca (allargassat en direcció a la Cruïlla) enlloc de configurar un poble més agrupat, proper i amable (a l’entorn de l’IES i de Can Malé, relligat amb els barris) i no crea un “centre” clarament perceptible, un espai identitari i cohesionador. Se’ns proposa construir un gran eixample quan el poble encara es troba orfe de “centre”.

Resposta:
Centre urbà.

a)       El Pla preveu clarament la consolidació d’un centre urbà en l’entorn de l’actual plaça Rafael Casanova i la seva ampliació, buscant una certa densitat residencial, d’activitat, d’institucions, de serveis i d’equipaments en aquest àmbit central. Certament aquest centre no és avui perceptible, perquè el Pla encara no ha estat executat. A més de la densitat necessària, cal reconvertir la funció i la urbanització del carrer Anselm Clavé i del conjunt de carrers del centre.
b)      La forma allargassada del poble en direcció a la Cruïlla no l’ha creada el Pla. És ja existent iirreversible, i el Pla la reforça amb un disseny que suposa donar un final i uns límits clars i definitius al sòl urbà, salvaguardant i protegint de forma inequívoca el sòl no urbanitzable. Aquesta part del urbà centre no es pot desconsiderar, donada la seva consolidació, i cal que assoleixi també la densitat necessària per a poder garantir l’activitat comercial i els equipaments necessaris. Per això, es configuren dos subcentres menors, entorn de les places de Catalunya i del Consell de Cent.

c)       La proposta del Pla no és “un gran eixample” sinó una operació de recosit que aporta la densitat residencial mínima per a fer viable la necessària millora d’urbanització, comerç, espais lliures i equipaments.


a) No es pot pretendre fer créixer el centre al voltant de la plaça Rafael de Casanova. L’element principal del centre ha de tenir molt bona accessibilitat, connectar els teixits urbans existents amb els proposats.

Si es volgués potenciar l’activitat d’institucions i serveis es dotaria amb reserves d’espais. En canvi, el planejament reserva només 4.370 m2 sobre 46.000 a usos diferents dels residencials. A més, les zones amb edificació no tenen continuïtat i no concreten l’ordenació per poder valorar si s’han plantejat la funció central d’aquest espai. Per posar-ne un exemple, la forma triangular de la carretera de Granollers denota aquesta manca de criteri en el disseny de l’espai.


b) No es pot justificar aquesta zona en la preexistència d’habitatges que ja allarguen el centre cap al nord. El POUM reforça aquesta forma allargassada del centre. Actualment, els barris de Ca l’Oliveres i el Pla tenen un potencial d’uns 300 habitatges. Podem comptar-ne en total fins a 350 si hi afegim les previsions de Ca l’Artigues de Baix i Can Grau. Amb el POUM s’incrementa aquest nombre fins a 1.200 habitatges. Multiplica per 4 el nombre d’habitatges. Agreuja aquesta situació fins competir amb el Centre que abans el redactor defensava.



c) Si el POUM preveu un centre que té una longitud de 1.700 metres de llarg, impossibilita aquell Centre que diu defensar. Això és així, perquè tenia l’opció de reduir aquesta longitud a la meitat, tal com justifica el punt anterior.


4) El POUM, en lloc de repartir i integrar correctament l’habitatge protegit, crea guetos d’habitatge dotacional en alguns barris per tal d’ubicar determinats col·lectius amb problemes.

Resposta:
Habitatge protegit.
Les previsions legalment exigibles de sostre per habitatges amb protecció oficial, en les seves diverses modalitats, s’han repartir territorialment per tot el municipi, en funció dels polígons o sectors de planejament que estan obligats a incorporar-los. En cap cas es pot parlar de “guetos” d’habitatges, ni per la condició i característiques dels habitatges, ni per la seva posició territorial. El Pla no preveu concentrar “col·lectius amb problemes” ni ho pot fer, donat que es limita a garantir tes reserves de sostre que facin viable una política municipal d’habitatge, que formularà l’ajuntament. La Memòria Social del Pla explica detalladament quines són les demandes i quines les previsions del Pla, i com les demandes majoritàries són les del primer habitatge.

Davant les preguntes fetes en les sessions de presentació del POUM, els responsables municipals afirmaven que l’habitatge dotacional plurifamiliar s’havia de situar en els solars municipals de Can Feu i el carrer Arenys de Mar. L’argument bàsic era que aquests solars ja eren patrimoni municipal, i per tant feien més viable fer-hi els habitatges dotacionals. Altrament, si s’havia d’adquirir el terreny, l’ajuntament no podria assumir-ne el cost.

5) El POUM, en definitiva, pràcticament no modifica ni corregeix l’estructura tan problemàtica del nostre municipi ni tampoc ofereix un model nou capaç d’il·lusionar els lliçanencs. Desaprofita l’oportunitat de corregir els errors del passat (segueix dispersant els creixements a tort i a dret com fins ara) i de generar cohesió. No deixa un poble millor preparat per al futur ni dibuixa un municipi amable i confortable per viure. No té un interès social clar: fa immensament riques algunes persones i no utilitza prou les enormes plusvàlues de tanta requalificació per pagar aquelles coses que el municipi realment necessita. Aquest POUM, en definitiva, empitjora encara més les coses i complica la vida als veïns.

Resposta:
Estructura urbana, cohesió i interès social.
a)       El darrer apartat és força genèric i conté una desqualificació global i no argumentada del Pla.
b)      El document aprovat inicialment concreta les idees analitzades, discutides i consensuades en la fase d’Avanç i participació pública.
c)       No resulta acceptable afirmar que no es corregeixen els errors del passat, quan el Pla no fa altra cosa que invertir la tendència a la dispersió física i social.
d)       També és gratuït dir que “fa immensament riques a algunes persones” (afirmació inacceptable, que caldria concretar i quantificar expressament, donat que admet lectures que afectarien a la honorabilitat dels redactors) i que “no utilitza prou les enormes plusvàlues de tanta requalificació per pagar el que el municipi realment necessita” (no és ni tanta ni tan quantiosa i, en tot cas, s’utilitza íntegrament, mitjançant els mecanismes legalment establerts, per a obtenir els sòls, els equipaments, espais lliures, urbanització i demés elements urbanístics necessaris).

a) El POUM no reforça un creixement en centralitats. Tampoc dissenya el centre urbà. Per contra posa més habitatges en sòls molt complicats (Can Magrana, Can Cuscó, Riera Seca, Mas Bo) amb difícil accessibilitat o amb molt de pedent. Estableix zones industrials en sòl de pendents superiors al 20% (Can Pedrals). Qualifica d’equipament sòls sota línies de molt alta tensió (Molí d’en Comes). Posa zones verdes urbanes en sòls d’alt valor agrícola i ecològic (El Pardalero- pla del Tenes).
b)  El document no relaciona els punts concrets de la participació amb el resultat final de la proposta.

c) Queda respost en el punt a).

d) Hi ha algunes actuacions que generen plusvàlues que no reverteixen en l’interès públic. Comptabilitzem, com a mínim, les següents zones:

Primera: Converteix una zona on es podien fer 30 habitatges, en una que incrementa fins a 110, sense augmentar-li les càrregues urbanístiques.

Segona: Beneficia un propietari fent una actuació discontínua. Li trasllada l’edificabilitat a càrrec dels altres propietaris. Converteix una zona amb 26 habitatges potencials, en una de 68.

Tercera: Passa de 43 a 62 els habitatges, a canvi de l’obtenció d’un equipament que no és prioritari.

Quarta: Incrementa de 39 a 92 els habitatges d’una zona, sense cap càrrega afegida. Incorpora una zona de sòl urbà que podia fer 6 habitatges amb llicència directa, que ara haurà de compartir les càrregues d’aquesta zona.

Cinquena: Incrementa de 20 a 82 els habitatges edificables, a canvi d’un viaducte, però s’estalvia un vial de 230ml.

Sisena: Incrementa de 37 a 159 habitatges, sense cap contrapartida.

Setena: Es requalifiquen terrenys per fer un viari, però se li adjudiquen edificabilitats de 267 habitatges. A més se li adquireix sòl per fer equipaments, al costat de sòls municipals aptes per fer equipaments. Quan es va demanar que es retirés el terreny per equipaments, es va dir que corresponien a un “acord” amb el propietari, que no consta en el document.

Vuitena: Es requalifiquen sòls agrícoles per fer un sector industrial discontinu, adjudicant-li una edificabilitat de 19.519 m2 en un sector de 55.000 m2. No té càrregues urbanístiques externes. Quan es va demanar quina va ser la raó per la requalificació, van al·ludir a unes ambigües raons “polítiques”.

El POUM genera totes aquestes plusvàlues que no reverteixen en la societat. La bondat de situar cada una d’aquestes zones i usos al territori és discutible. El que no es veu equilibrat és el benefici que genera a alguns propietaris que no han d’assumir càrregues que ho compensin i justifiquin.

El POUM és l’instrument que tenim la gent de Lliçà d’Amunt per projectar el nostre poble en els propers anys. És una proposta que no és gratuïta: genera obligacions per l’administració municipal i pels propietaris, obligacions que es mantenen i perpetuen en el temps. No es pot actuar amb precipitació o superficialment, perquè aquests drets que genera acabaran condicionant totes les decisions que hagi de prendre el municipi en el futur.

És important conèixer tota la informació d’aquest POUM, per valorar correctament la seva transcendència futura. Per aquestes raons us agraïm el vostre interès per estudiar-vos aquest document.

Llegeix +

dimecres, 10 de juliol de 2013

El ple de maig

Apunts d’un plàcid Ple Municipal o perspectiva política de la gestoria.

Últim dijous de mes senar: ple ordinari. El Ple ordinari és el que, senzillament, toca. En el nostre estimat poble toca cada dos mesos. Tret d’aquests plens ordinaris hi ha, per suposat, els extraordinaris. No crec que calgui insistir.

Aquest maig la cosa es va ventilar en únic assumpte. Un reglament de la policia local, que estava aplicant-se des de l’any 2008, però que tenia un informe negatiu de l’autoritat competent. Resumint, que els nostres policies tenien un reglament que no s’ajustava del tot a la llei. Res de greu. Més aviat diria que tendeix a collonada reglamentària, dit sigui amb tot el respecte. El cas és que el tràmit ordinari del Ple municipal va transcórrer en un plàcid debat sobre la utilitat d’un text que s’ha aplicat sense ser oficial sense més conflicte. Resumint: si fins avui ningú l’havia trobat a faltar, quina necessitat teníem d’aprovar-lo ara?

A partir d’aquí va començar el torn de l’oposició. Mocions i preguntes. D’interès del poc públic que hi assisteix.

D’aquí un temps, els plens estaran penjats al web municipal amb imatge i so.

Per enumerar-ho tot, vam presentar una moció per gravar imatge i so del Ple, per tenir-lo disponible per qui l’interessi consultar els Plens per internet. Va ser aprovat per unanimitat, tot i que no vol dir que sigui a partir d’ara, sinó que ja es farà més endavant, quan s’hagin resolt els múltiples problemes tècnics que es poden presentar per poder-ho fer. Els companys de Mollet ho fan de ja fa temps. No crec que hi hagi problemes més enllà dels que vulguin trobar.

Les quotes de les escoles bressol i la concepció mateixa del servei.

La segona moció va començar a desvetllar la veritable condició del govern municipal. Reiteràvem que les quotes de les escoles bressol de Lliçà d’Amunt són molt cares. Els 200 euros mensuals, per 11 mesos, més extensions i menjadors, fan que un alumne pagui cada mes uns 340 euros. Evidentment això fa que moltes famílies no portin els seus nens a l’escola bressol, tot i que seria la seva opció. La matriculació ha baixat de 200 a 150 nens l’any passat, i la preinscripció ha baixat encara més aquest any.

Vam proposar una baixada de preus, fins als 160 euros mensuals, per fer més accessible aquest servei. Vam quantificar el cost i proposar que es modifiqués el pressupost per poder-hi fer front.

I aquí van començar els problemes. L’argumentari de la regidora d’ensenyament es va basar en dos punts: l’any 2007 els preus eren de 170 euros, i apujant els preus donem el goig als infants de poder estar amb les seves mares en aquesta etapa.

Lliçà d’Amunt disposa de dues escoles bressol que han fet el seu projecte educatiu, que aposta per socialitzar aquests infants, donar-los una primera etapa educativa que els ajudi en la seva formació com a persones. L’efecte en les famílies és la creació de vincles d’amistat i veïnatge entre elles, que sovint provenen d’altres pobles i tenen dificultats per identificar-se amb la gent del seu entorn. En fi, una operació de recosit social que ha funcionat raonablement els darrers 30 anys.

La desconnexió de la regidora d’educació és dramàtica. Desconeix aquests objectius? Els combat? No ho podem saber.

L’argumentari del “i tu més” en aquest tema és especialment inadequat. La circumstància social de fa 6 anys ha canviat. Només per dir que l’any 2007 hi havia mòduls provisionals a Palaudàries perquè no hi cabien tots els nens.

L’altre argument és la proximitat de la família. Si ho creu així, vol dir que concep el servei de les escoles bressol com a guarderies. No tenen contingut educatiu. Només es fan càrrec dels nens en absència dels pares. Per fer aquesta funció, podria reduir encara més el personal, posar auxiliars a l’hora de dinar, no fer activitats més enllà del nyam, caca, non. Però és que un servei així no val el que paguen els pares. Ni compleix la funció social que justifica que sigui un servei públic. Per mi és una opció alarmant.

De tota manera, les sortides són les presumptes beques que l’ajuntament dóna. Ja varem demanar en quina partida es camuflen. Resulta que l’ajuntament destina 5.991 euros a beques de menjador pels 150 alumnes de les escoles bressol, quan l’ajuntament ingressa cent vegades més entre quotes i menjador.

Les subvencions a les associacions de veïns

Convergència va presentar moció per repescar dues associacions de veïns que s’han quedat sense subvenció per les festes d’estiu per temes administratius. L’alcalde va dir que no. Són les dues can Rovira, la de Can Rovira Nou ha mantingut un conflicte pel local social amb l’ajuntament, i va presentar la sol·licitud per la subvenció tres dies tard. Can Rovira Vell la va presentar 13 dies tard i la porta gent que no és propera al govern. Només per situar la cosa.

Preguntes d’ICV-EUiA.

Algunes preguntes de cortesia. Va demanar la posició del govern respecte a les urgències nocturnes i informació sobre desnonaments. La resposta va ser: tot va bé, no hi ha queixes. De desnonaments, només es té constància de dos, però no se’n sap res més. Una plàcida bassa d’oli.

Una demanda de l’ajuntament contra un veí.

Les preguntes van començar de veritat per la querella criminal que ha posat l’ajuntament contra un veí, per defensar la dignitat de l’alcalde. Amenaces, difamació i falsetat, o alguna cosa així. Sembla que l’alcalde té la pell sensible, i vol tallar cap sortida de to, costi el que costi. Per escarment de descreguts i llenguallargs. En aquest cas, de moment, 10.800 euros en advocats. En d’altres, quilos de pintures per tapar inscripcions grolleres contra la seva noble persona.

Censura de premsa, neteja de carrers i manteniment de jardins

Sembla que hi ha entitats que no poden publicar segons quins escrits al butlletí municipal, però el govern, en la seva magnificència, ja els ho comunica.

Els temes de queixes sobre manteniments sembla que no arriben al govern. Una pena, tu. Com que no hi ha queixes no hi ha problemes. La resta són invencions de la malvada oposició.

Una pregunta incòmoda sobre Sant Baldiri.

Com és que el grup socialista al Parlament és l’únic que no ha presentat cap proposta de resolució o moció a favor de l’escola Sant Baldiri? Pregunta que fa tremolar les parets per la incongruència d’un grup socialista que ha mantingut pancartes contra el tancament, que acusa els altres grups de no fer res per evitar el tancament, i després és la força més tèbia amb el departament d’Ensenyament. Cap misteri. Resulta que es van repartir la feina amb la gent de ICV al Parlament, i ells van defensar només la construcció de l’institut Hipàtia d’Alexandria a Can Cuscó, mentre que ICV defensava Sant Baldiri. “ Per no repetir-se tant” que va dir l’alcalde. Coses d’en Terrades i en Mena.

L’ajuntament només fa una oferta de 127 places a les Escoles Bressol municipals, quan té capacitat per més de 200.

No sembla lògic que es restringeixi tant l’oferta de places, quan això significa que no queden places lliures per algun grup d’edat. La resposta va ser, en la línia habitual, que la normativa ho impedeix. Diu que restringeixen l’oferta per no haver de tancar cap grup i evitar-se problemes amb els pares. La realitat és que en els darrers onze cursos, no s’ha deixat d’atendre ni una sola petició de matrícula.

Can Montcau i la ignorància valenta.

Vaig fer una pregunta amb mala fe, és veritat, però és que no saben què gestionen. Mango va forçar un canvi de planejament a Can Montcau. A grans trets, han eliminat la restricció de la propietat de les parcel·les – que abans només podien ser seves, en bloc – , han introduït més usos industrials i comercials,  possibiliten també la divisió de les parcel·les i introdueixen canvis en el règim de propietat dels túnels sota els vials.

Amb aquests canvis obliguen a tornar a reparcel·lar, tot i que la reparcel·lació ja està inscrita al registre de la propietat. Però és que reparcel·lar en aquestes condicions obligaria a refer les cessions de Mango, que va fer en metàl·lic i ara hauria de ser en terrenys. Es tracta de 9,2 milions d’euros que l’ajuntament ha cobrat i hauria de retornar. Bé, en tot cas haurien de tenir-ho en compte, i contraargumentar.

I a l’espai públic, tallar i deixar morir els arbres dels carrers. Què pretén el govern?

Sense manteniment i reposició, els arbres dels carrers acaben essent una nosa, discontinua i sense sentit. La regidoria de torn sembla que no té cap idea de què fer amb els arbres dels carrers. Actua a demanda, i només per tallar-los quan molesten per alguna cosa. Ha tallat els de la carretera, entre Ca l’Oliveres i Figueras, i els de la vorera del parc del Tenes. Aquests perquè la vorera s’alçava. No els ha canviat per una espècie que no aixequi el paviment, els ha eliminat, com si li molestés que hi haguessin arbres. I eren exemplars alts, adults ja, amb més de vint anys de vida.

I quan no n’elimina tota una filera, no té en compte que un arbre tarda molt de temps a créixer, i que si tarda cinc anys a plantar-lo de nou, el carrer queda deixat i lleig. Els mateixos veïns no poden entendre que els escocells (els forats pels arbres a la vorera) estiguin buits i bruts. És molt trist veure com creix un exemplar magnífic i al costat, on hi hauria d’haver el següent arbre, l’escocell és buit, amb un contenidor d’escombraries a cada banda, posat per un ajuntament que no entén que la qualitat de l’espai públic depèn també d’aquests detalls.

En resum, que diu que plantaran 15 arbres a Mas Bo, Pineda Feu i el Pinar, després de sis anys de no haver-ne plantat cap. A la resta del municipi, res. No en tenen cap idea.

Serveis socials, una deixadesa dramàtica i la demagògia més cínica.

L’ajuntament ha destinat a serveis socials menys diners que l’any anterior. I l’anterior menys que l’altre. Preguntat això al Ple, l’alcalde – que la regidora del tema no hi era – contesta que és que no tenen demandes per cobrir. No tenen demandes per cobrir!

En ple any 2012, l’ajuntament no troba necessitats d’ajuts a famílies. Diu que no hi ha beques menjador a l’institut, que no hi ha beques de llibres a les escoles, que no es demana teleassistència, que les necessitats del banc dels aliments estan cobertes. Tot cobert. Per tant, poden deixar sense gastar el 30% del pressupost.

El punt cínic de l’equip de govern és que va “donar” la seva paga extra per programes d’ajut a les famílies i li ha sobrat quatre vegades allò que diuen que hi van posar.

L’equip de govern, lluny de preocupar-se per aquesta manca d’eficiència dels serveis socials, no planteja altres vies de treball que facin arribar aquests recursos a la societat.

Això si, fa servir la inquietud de la gent en aquest tema per anunciar que ells, personalment, renuncien a la seva paga extra de nadal per donar els diners a serveis socials. Mai publicaran que no els han gastat.

Epíleg

Fins aquí un trist ple ordinari, en tota l’extensió de la paraula. Amb aquests antecedents l’auditori, que majoritàriament repeteix en cada fet ordinari, pesa figues amb una dignitat admirable.

Cap problema sobre la taula, cap voluntat d’enfrontar-se a la realitat, cap ambició de millora. Cap ull obert.

Un poble a cegues, un govern de gestoria.

Llegeix +

dilluns, 25 de març de 2013

Enèssima crònica del POUM


En el darrer Ple Municipal, aquest febrer, una majoria de regidors va aprovar el nou POUM per Lliçà d’Amunt. La majoria la van formar els regidors de PSC, PP i CiU. El POUM s’ha tramitat en tres batzegades, el març de 2009, el juny de 2010 i el maig de 2012. Va partir d’uns paràmetres de densificació general i l’expansió de la trama urbana per pagar infraestructures. Ha acabat expansionant gratuïtament i prou.

La pressió popular per una banda, i la censura dels òrgans superiors de la Generalitat van dinamitar la primera proposta, pilotada en aquell moment per CiU. Can Roure, Can Costa, Can Ballestar i Mas Bo han canviat per la pressió dels veïns. Les zones industrials de Pardalero - Bosch i Molí d’en Comes - Can Pedrals i Can Majoralet les ha fulminat la Generalitat. Les operacions per reconvertir les unifamiliars en plurifamiliars s’han eliminat per tramposes.

És sorprenent que els grups que varen donar per bo el primer plantejament del POUM, ara aprovin aquest document, que no és res més que el parrac que n’ha quedat després de mil supressions i canvis. Si el primer el criticàvem per manca d’estratègia i manca de coherència, el resultant és un document prescindible. Inútil per la funció que es preveu al planejament. Una simple correcció d’errades, combinat amb regals a amics i coneguts i càstig als infidels.

Tot això serà aprovat definitivament abans que s’hagi contestat una sola de les 1500 al·legacions presentades. Tot sense explicació pública del resultat de tanta manipulació, tot imposant una manera de fer absolutament calculadora en clau electoral (poc soroll per no rebre càstig). Tot amb una frivolitat malaltissa pel resultat final del document.

Se’ns argumenta que el planejament era antic (1991) i que s’havia redactat en un poble de 5.000 habitants. El planejament preveia un poble de vora els 25.000 habitants i es va posar al dia l’any 2002. I els planejaments es canvien per definir estratègies de creixement, d’espai públic i d’infraestructures. No es canvien per la seva antiguitat.

Segurament, els propers mesos s’anirà sabent que el POUM preveu blocs de sis plantes davant del Pardalero, o 154 pisos al Pinar, o 62 cases al fons del torrent de Can Bosc. Segurament la gent que va fer al·legacions anirà rebent la resposta que li comunica que no se li té en compte la seva opinió. Massa tard.

El grup d’ERC ens comprometem a seguir lluitant per canviar aquest planejament així que puguem.

Llegeix +

divendres, 1 de març de 2013

Final de festa amb confeti.


Ja està, ja és una realitat. Encaixen les mans somrients, picant-se l’ullet. Han aconseguit el que venien a fer. Tots dos porten més de 20 anys en política i aquesta és, sens dubte, la seva victòria més esclatant. Han hagut de contenir-se. Haurien sortit a celebrar-ho només acabar la votació. Per un tema menor per ells els ha entretingut una estoneta. No-sé-què d’una escola i un institut que els ha vingut a importunar. Però ara ja està. Avui mateix, el motorista portarà el patracol a Barcelona per la seva benedicció final. Se n’han sortit com cal, sense soroll. Amb temps de reaccionar per si de cas. I amb la gent més preocupada per arribar a final de mes que en temes com aquest.

I a l’altra banda hi ha l’Altre, aquell que a mitja batalla va ser bandejat, i que ara frueix de la seva victòria pòstuma. Ho ha aconseguit a l’antiga, movent els fils de qui tenia poder de decisió. La vella manera de fer política, a l’ombra, perjudicant els contraris i beneficiant els amics.

També aquells que no hi estaven d’acord, però han acceptat la cosa. Puc suposar tractes interns, o petites mesquineses que hagin fet canviar un vot que no era necessari per la majoria, però ha servit per deixar clar qui mana. I mana qui mana, des de sempre. La contradicció es pagarà cara. Segur.

Al final, apel·lar a la consciència de la gent és l’últim recurs del desarmat. La consciència d’uns grups que no en fan ús. Apel·lar als valors de gent que no en té. Realment un gest desesperat en un moment de flaquesa.

Llegeix +

divendres, 15 de febrer de 2013

Inevitable

Perdoneu la petitesa del comentari, però era inevitable. Podria dir que ja es veia a venir, que ja ho havia advertit, que el lloc i la peça no lligaven. Posats a menystenir-la, la foto mereixeria un magatzem més tranquil.

L'objecte: Uns foto del paisatge de Lliçà fa anys, en blanc i negre. Havia presidit la sala a l'entrada de l'ajuntament, on actualment hi ha l'atenció al ciutadà, que anteriorment havia fet de sala de plens.

Format: Gran panoràmica, d'aproximadament 1´20 x 3'00 metres.

El lloc: Accés a les grades del Pavelló de Lliçà d'Amunt, de Lliçà d'Amunt. Sota el cartell que indica la sortida d'emergència. Al costat d'un petit rètol que indica on és l'extintor i el gran extintor mateix.

Un lloc triat com un interessant poema visual: el paral·lelisme entre indicador i extintor ens dóna pistes. L'indicador de sortida d'emergència repeteix el mateix joc. La sortida d'emergència ens indica on trobarem el paisatge de la foto. I com la foto, el paisatge es va degradant en mans dels usuaris.


La mateixa foto, l'estiu passat. I el meu comentari de llavors.

Llegeix +