Escrits
És una satisfacció que finalment s’hagin sortejat els pisos de protecció oficial de Ca l’Artigues i Can Salgot. Es tracta de la culminació d’un projecte que es va iniciar l’any 2003, amb la nostra entrada al govern, i que amb canvis, retocs i adaptacions s’ha portat fins a la penúltima fase.
Recordem aquí que els partits que ara governen varen fer campanya contra aquesta promoció d’habitatge públic. Recordem les manifestacions contra els pisos, els arguments contra la massificació i la insuficiència dels servei urbans. Recordem el col·lapse circulatori anunciat, la impossibilitat d’aparcar per raó dels cotxes dels nous veïns. Recordem que amenaçaven amb una depreciació dels habitatges de l’entorn, ocasionada pel tipus de persones que anirien a viure als pisos.
L’oposició que varen fer a aquest projecte els grups del PSC, CiU i PP que ara governen va ser salvatge. Fins i tot, ja estant al govern, han posat una querella criminal contra nosaltres per comprar el solar per fer els pisos. Ara però, treuen pit i es vanten de fer la promoció d’habitatge protegit més important del Vallès. I això sense cap vergonya.
Per salvar les seves contradiccions lamentablement han canviat el projecte, fent que es perdi una part del sentit que tenia i generant altres problemes, com construir 32 habitatges sense garatge a Can Salgot, lluny de cap servei, o menjar-se les reserves d’espai d’equipaments a Ca l’Artigues.
A l’hora que escrivim aquesta columna encara no sabem quina empresa farà les obres. Són 12 milions d’euros per construir els18 edificis. Sembla que s’hi ha presentat totes les grans constructores espanyoles. És un gran contracte en els temps que corren.
Hauria estat millor haver fet un concurs per cada un dels 18 edificis, on poguessin presentar-se les petites empreses constructores de Lliçà, que haurien pogut donar feina als fusters, guixaires, electricistes, instal·ladors... L’impacte econòmic d’aquesta obra hauria permès mantenir l’ocupació, donar experiència en obra pública a les petites empreses d’aquí, i per tant, donar-los l’oportunitat de treballar en aquest mercat també en el futur. Això si que hauria estat una bona promoció econòmica.
dilluns 9 de novembre de 2009
Pisos per tohom, feina per tothom.
dijous 15 de octubre de 2009
dimarts 13 de octubre de 2009
Comptes municipals: què va passar el 2008?
El deute municipal de Lliçà, a hores d’ara puja més de 930 € per persona i ja és el més gran de la comarca, entre els pobles de més de 10.000 habitants.
Un dels paràmetres que defineixen els números municipals és la capacitat de retorn del deute. Doncs bé, si l’any 2006 l’Ajuntament podia retornar el deute en 4 anys i mig, actualment en tardaria més de 14, i a final de 2009 aquest període s’allargarà fins als 28 anys. O sigui, que tindrem l’Ajuntament hipotecat i amb poca capacitat d’inversió. Com abans...
La relació entre aquest deute i els ingressos municipals – que ERC va aconseguir fer baixar del 150% (2003) al 83% (2006) – ha tornat a pujar fins al 97 %, i enguany pujarà a més del 100 %! A aquest pas, a final de mandat (2011), l’endeutament tornarà a estar per sobre del 110 %, que és el màxim legal.
En la presentació del tancament de Comptes de l’any 2008 en el Ple de setembre, el regidor d’Hisenda va ser incapaç de donar cap argument sòlid per defensar uns comptes que no s’aguanten per enlloc i que ja anuncien problemes en un futur immediat.
Així, per exemple, l’any 2008 l’Ajuntament va cobrar 1 milió d’euros pel conveni signat amb Mango, que s’havia de dedicar a inversió. L’equip de govern el va gastar en despeses corrents, com les nòmines, festa major o telèfons mòbils.
Davant les qüestions plantejades pel Grup d’ERC, el regidor d’Hisenda va defugir el debat seriós. Davant la impossibilitat de rebatre els arguments, va optar per dedicar-se a llençar comentaris grollers contra els regidors de l’oposició ( “Això t’ho explico en la intimitat”, va arribar a dir per amagar el seu desconeixement total de l’economia Municipal).
Per cert, després de molts anys i de molts governs diferents, aquesta és la primera vegada que no s’ha fet una Auditoria externa dels comptes municipals. Ja sabem que no és obligatori fer-la, però amb els temps que corren i amb el desprestigi de la política, hauria estat bé disposar d’un instrument com aquest per descobrir possibles errors i, sobretot, per valorar la gestió econòmica de l’Ajuntament amb total transparència.
