divendres, 28 de desembre de 2007

Avui s'ha publicat el pressupost municipal 2008




(Els resums numèrics són d'elaboració pròpia. Disculpeu si no són exactes o si contenen errors.)

El pressupost és arribat. Res de nou.
Augmenten els impostos. Esperen recaptar més diners de les activitats municipals: pavelló, escoles bressol, casal de gent gran, piscina, guals. Esperen recaptar més de 2 milions d’euros només per impostos i taxes relacionats amb el sector immobiliari, sense descomptar els efectes de la crisi. Endeuten l’Ajuntament per 3 milions d’euros més. Esperen que Mango i altres empreses els donin uns altres 3 milions d’euros i esperen augmentar en 2’5 milions d’euros les subvencions. Amb aquests ingressos i contribucions especials volen fer les inversions. Evidentment, ara mateix no hi ha res lligat.

Els que tant havien criticat que l’ajuntament s’endeutés agafen 3 milions d’euros en préstecs i posen l’ajuntament al límit de l’endeutament permès. Els que tant havien criticat els augments d’impostos, els han augmentat. Els que tant havien criticat els augments de les partides de personal, augmenten aquesta partida en més de 600.000 euros del necessari. Els que deien que els pressupostos d’Esquerra eren fer volar coloms, ens estan prometent inversions que no saben com pagaran. Si no es compleix tot el que esperen, al final del 2008 hauran obert, altra vegada, el forat municipal.

Llegeix +

divendres, 7 de desembre de 2007

L'institut, el camp de futbol i el polígon: inundables


Segons el propi ajuntament (clica aquí per veure-ho) l'únic equipament no inundable al sud del pont de la carretera nova és la piscina. Això vol dir que, volent justificar un canvi d'emplaçament de la nova piscina coberta, s'han trobat que el que és inundable són Institut, Camp de futbol i polígon industrial. Suposo que al proper Ple ens plantejaran les mesures per evitar les inundacions d'aquests espais a la propera rierada... a la primavera, potser?
nota: en verd la inundabilitat deguda al torrent Merdanç, en blau la inundabilitat per l'estrenyament de la llera del Tenes. En blanc, els terrenys no inundables.

Llegeix +

dimarts, 4 de desembre de 2007

"De Colores..."

Quan ells van arribar, la casa era tota blanca per dins. Algun gris matisat, algun torrat discret. La resta blanc. Era l'estil sobri de l'elegància. Era també, la seguretat de l'U, el criteri únic de l'Ego, senzill i opressor.

Sense temps per pensar-hi gaire s'hi van instal·lar. Eren molts anys volent viure d’una altra manera i no havien pensat en la decoració. Tenien pressa per veure tot allò que havien imaginat. I a més a més sabien que eren llogaters. El temps passaria i, tard o d'hora la seva vida entre aquelles parets havia d'acabar-se, tan insospitadament com havia començat.

Així doncs el blanc els va acompanyar tot aquell temps. De fet ja no era blanc. Era aquell color esgrogueït que tenen les parets. Els quadres s'hi marcaven i no es podien treure que no es veiés, com una ombra, la forma del quadre que havia estat allí. L'elegància, amb el temps, agafa aquell aire decadent dels grans balnearis i les estacions de tren. Ara el color blanc ja era així, més ala de mosca. Utilitari, quan havia estat elegant. Havia perdut l'aire amenaçador de l'impol·lut i prenia aquell aire de dia a dia de les coses usades.

L'edifici era ja vell, neutre. Els colors s'havien adaptat als espais i havien agafat el to del lloc. La tardor remuntava i els colors viraven. Res no semblava el mateix. Nous estadans van fer-se càrrec de la casa. No eren una família. Més aviat tenien l'aire de ser-ne tres. Les taques dels quadres despenjats els ofenien. La pàtina de pols els recordava que no havien estat els primers de viure en aquella casa.

El temps va canviar. Cada racó d’aquella casa, plena de pols i d’història, va passar a ser una proclama de la personalitat. Persones-salmó, persones-violetes, persones-marines, persones-florides, persones-verdet, persones-sol. La varietat va envair l’espai. Reflex de l’amplitud de les seves particularitats. Mirall del seu criteri. Verd i blau i també violeta, groc i salmó.

Aquell blanc de pàtina i de pols ja no prenia el to de les parets. La ofensa del color usat ja no recordava la continuïtat de la casa. Tot era diferent. L’Ajuntament s’acoloria. Despatxos de colors, persones reflectides en el color del guix. Ànimes murals, planes i estàtiques.

Tot havia canviat; però els més antics del veïnat sabien que el blanc era blanc. I a sobre del blanc, les disfresses de colors.

Llegeix +

dilluns, 3 de desembre de 2007

Un esfoç petit per una causa gran: Al·lega contra Can Montcau

AL·LEGACIÓ CONTRA LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL AL SECTOR DE CAN MONTCAU (LLIÇÀ D’AMUNT)
IL·LM. SENYOR:En/Na __________________________________________, major d’edat, amb NIF ______________ i domicili al municipi de _________________________, carrer _________________________ número _____ pis ____, a Vostè acudeixo i exposo:Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 6 de novembre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 25 d’octubre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana municipal en la Zona de Can Montcau i Can Malé. Que, mitjançant aquest escrit, tot exercitant l’acció popular, passo a formular les següents
AL·LEGACIONS:
Primera: Que en els diferents processos participatius que s’han endegat a Lliçà d’Amunt – tant l’Agenda 21 de 2003 com el procés específic per a les implantacions industrials de 2005 –,el planejament de Can Montcau s’ha entès com un element crític per a l’ordenació del nostre municipi que havia de complir una sèrie de requisits que ara no es compleixen. En aquest projecte, a diferència de l’anterior projecte municipal, no hi ha hagut un procés de participació ni d’informació ciutadana prèvia a la decisió municipal.
Segona: Que, d’acord amb el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, els treballs del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en curs estan plantejant nous traçats de les infraestructures regionals en aquest àmbit, molt més favorables per protegir l’entorn de la masia i la plana agrícola. La modificació que ara formula l’Ajuntament impossibilita per al dia de demà aquestes opcions de menor impacte, deixant a la improvisació la solució global de l’ordenació de la zona.
Tercera: Que, en concret, s’impedeix que en el futur, el nou traçat de l’eix del Tenes pugui passar més amunt de la masia tal com l’anterior consistori va acordar amb la Generalitat com a condició sine qua non per desenvolupar el polígon industrial, i tal com consta en el conveni vigent, publicat el dia 10 d’octubre de 2006; que aquest fet i l’acostament de les naus cap al poble ocupen l’entorn de la masia i malmeten major superfície de la plana agrícola del Tenes; i que comporta fer passar la futura autopista més a prop d’un poble avui encara tranquil.
Quarta: Que la modificació proposa un increment injustificat del sostre edificable en 30.000 m2 més dels que ja s’havien incrementat respecte el planejament original.
Cinquena: Aquesta modificació no està emparada per cap conveni signat amb les empreses, ja que l’altre ha quedat suspès per l’incompliment de la condició del desplaçament de l’eix del Tenes. Aquest fet obliga a tornar a establir un nou conveni o modificar l’actual, aprovar-lo pel Ple i sotmetre’l a informació pública tal com prescriu la legislació.
Per tot això, a V.I. demano que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit i, en el seu dia, proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:
1.- Que s’iniciï un procés informatiu i participatiu on la ciutadania pugui expressar la seva prioritat en la modificació del planejament de l’àmbit, amb accés a tota la informació de què es disposa ara i en el marc d’un debat ciutadà obert, tal com en successius moments i formats va desenvolupar l’anterior equip de govern.
2.- Que es modifiqui la proposta de manera que garanteixi, de nou, la possibilitat de desviament del traçat de l’Eix del Tenes cap a l’Est, per sobre de la masia, de manera que es preservi la plana del Tenes i l’entorn de la masia com a zona lliure en contacte amb el nucli urbà i la ribera del Tenes, tal i com es desprèn del resultat dels debats ciutadans de l’Agenda 21 i el procés participatiu per a les implantacions industrials de 2005.
3.- Donada la magnitud ja gran (400.000 m2) del sostre edificable, que, sense justificació urbanística argumentada, no s’augmenti en 30.000 m2 el sostre o que, en tot cas, s’explicitin els motius i les contraprestacions d’interès públic que ho justifiquen.
4.- Que la ubicació de les naus es faci en funció de la preservació dels valors paisatgístics i territorials de la plana agrícola i fluvial amb preferència als de l’entorn de l’autovia C-17 i que la implantació definitiva del polígon respecti l’entorn immediat de la masia, tenint cura de la seva visió de conjunt i de la continuïtat del seu espai immediat amb el de la plana.
5.- Que simultàniament a la modificació del planejament es redactin, aprovin i publiquin els convenis amb què es regulen els compromisos entre les empreses i l’ajuntament en aquest àmbit.
Per tant, m’oposo a la modificació del planejament proposada i demano la seva reformulació amb els criteris abans expressats, perquè es prioritzi l’interès social i públic i una ordenació global –que inclou l’autopista– d’aquest àmbit estratègic pel nostre municipi.
Lliçà d’Amunt, a data__________________________ de 2007.
Signat
També dic: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’m tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.
Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT
(Pots copiar i enganxar, posar el teu nom i enviar-ho fins el dia 7 de desembre a l'Ajuntament per via telemàtica o personalment.)

Llegeix +

dissabte, 1 de desembre de 2007

Bartomeu, Gerau i Ramon

En els noms propis que encapçales aquest escrit hi podeu endevinar algun amic, algun personatge històric o algun actor de moda. Al nostre poble aquests noms, amb els seus cognoms, ressegueixen el retall del barri de Can Salgot que ha de canviar de fesomia. Són les parcel·les de sobre del parc de Francisco Ibañez, entre els carrers de Ramon Llull, Guerau de Liost i Bartomeu Rosselló Porcel.

L'ajuntament de Lliçà d'Amunt ha proposat aquests dies, fer-hi 32 pisos amb una "quantitat sorprenent d'habitatges de protecció" - literalment-. És la penyora que paguen els veïns de Can Salgot per no fer els 20 pisos que es deixen de fer a Ca l'Artigues. Aquests 32 es faran sense cap equipament. Tindrem 32 pisos enmig del barri, en comptes dels 8 xalets habituals o les 16 unifamiliars que proposavem nosaltres l'any passat.

Aquest cop tampoc hi ha hagut participació, tampoc hi ha hagut cap justificació a favor del projecte. Aquest cop també s'ha amagat als mateixos veïns.

S'ha proposat una al·legació, que es pot lliurar a l'Ajuntament fins el dia 7 de desembre. Si voleu, podeu signar-la i portar-la a l'Ajuntament o fer-la arribar telemàticament a aquesta adreça.

AL·LEGACIÓ CONTRA LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL ALS CARRERS GUERAU DE LIOST, BARTOMEU ROSSELLÓ PORCEL I RAMON LLULL (LLIÇÀ D’AMUNT)
IL·LM. SENYOR: En/Na _________________________________, major d’edat, amb NIF _____________ i domicili al municipi de _______________________, carrer ________________________ número _____ pis ____, a Vostè acudeixo i exposo:Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 6 de novembre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 d’octubre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana municipal als carrers Guerau de Liost, Bartomeu Rosselló Porcel i Ramon Llull. Que, mitjançant aquest escrit, tot exercitant l’acció popular, passo a formular les següents AL·LEGACIONS:
Primera: Participació.
Que en diferents ocasions els veïns d’aquesta zona s’han dirigit al govern municipal per conèixer de primera mà quines raons han portat a plantejar aquesta modificació sense obtenir-ne una resposta satisfactòria. Essent la participació un dels eixos de l’urbanisme actual al nostre país, l’interès per arribar a explicar i recollir les inquietuds de la ciutadania hauria d’haver partit del mateix Ajuntament.
Segona: Serveis Urbans.
Els serveis urbans de la zona afectada per la modificació no tenen capacitat per 32 nous habitatges, ara mateix, amb els habitatges que hi ha a la zona, ja són insuficients: l’enllumenat no compleix a normativa de seguretat i cau a trossos; els veïns tenim l’aigua amb “aforo” perquè la xarxa no admet més consum; el subministrament elèctric només ha millorat una mica quan s’ha posat un nou transformador per la zona propera de Ca l’Esteper; Telefònica no dóna línies noves al barri perquè ja té saturada la seva xarxa; no hi ha cobertura de telefonia mòbil; les clavegueres no recullen l’aigua pluvial.
Tercera: La manca de criteri general per la densificació d’aquesta peça.
L’ajuntament ha decidit densificar aquests terrenys no per criteris urbanístics, sinó d’oportunitat econòmica i política. Es lliga aquesta modificació a la reducció d’habitatges que s’ha impulsat a Ca l’Artigues, al carrer Matarranya. No s’ha valorat on i perquè es canvia la tipologia d’aquests habitatges, des d’una visió global del barri i del municipi.
Quarta: Manca d’equipaments públics.
La modificació no preveu cap millora en l’establiment d’equipaments públics lligada a la modificació proposada. Tampoc s’ha pres cap compromís de què això millorarà en el futur.
Cinquena: La manca de compliment de les especificacions legals.
La modificació no compleix allò que estableix la LUC (Art. 59) i del Reglament (Art. 117.3,118.1) amb la concreció establerta al punt 3 de l’art. 59, la participació ciutadana; el traçat de les xarxes bàsiques d’abastament (art.59.1.b); la memòria social, amb els objectius de producció d’habitatge protegit (art.59.1.h). No s’ha tramitat simultàniament l’informe del Departament d’habitatge en relació amb l’adequació del pla a les determinacions aplicables en matèria d’habitatge.(Disposició Addicional Sisena del Reglament de la LU).
Per tot això, a V.I. demano que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit i, en el seu dia, proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:1.- Que el govern no aprovi aquesta modificació del planejament abans d’haver convocat als veïns i haver completat un programa de participació ciutadana obert i transparent.2.- Que el govern no aprovi aquesta modificació del planejament abans d’haver comprovat les mancances dels serveis urbans i previst, projectat, pressupostat i acordat amb les companyies subministradores la millora de tots els serveis urbans. També s’hauran d’haver previst les noves demandes derivades de la modificació del planejament.3.- Que el govern no aprovi aquesta modificació del planejament sense una visió de conjunt del municipi. Per tant, si es vol canviar la tipologia de l’habitatge d’un barri, serà necessari abans tenir una idea global de la nova previsió urbanística.
4.- Que el govern no aprovi aquesta modificació del planejament abans d’haver previst quins equipaments nous s’implanten a la zona i quines millores socials s’obtenen pels veïns.5.- Que es completi la informació de l’expedient amb allò previst per aquests tràmits en les lleis vigents, i que la informació reglada es pugui obtenir per tots els mitjans que regula la llei (punts 2 i 3 de l’art 23 del Reglament de la LU, de 18 juliol 2006).

Per tant, m’oposo a la modificació del planejament proposada i demano la seva reformulació amb els criteris abans expressats, perquè es respecti també la voluntat dels veïns de la zona en les actuacions que els afecten directament a les seves llars.Lliçà d’Amunt, a data__________________________ de 2007.


Signat
També dic: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’m tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.

IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Llegeix +

dimarts, 27 de novembre de 2007

Tria el teu futur. Al·lega!

PROPOSTA 2007 CiU/PSC/PP



PROPOSTA 2006 ERC/ICV-EUiA


Llegeix +

Al·legació Can montcau. Encara tens temps


AL·LEGACIÓ CONTRA LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL AL SECTOR DE CAN MONTCAU (LLIÇÀ D’AMUNT)

IL·LM. SENYOR:
En/Na __________________________________________, major d’edat, amb NIF ______________ i domicili al municipi de _________________________, carrer _________________________ número _____ pis ____, a Vostè acudeixo i exposo:
Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 6 de novembre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 d’octubre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana municipal en la Zona de Can Montcau i Can Malé. Que, mitjançant aquest escrit, tot exercitant l’acció popular, passo a formular les següents

AL·LEGACIONS:

Primera: Que en els diferents processos participatius que s’han endegat a Lliçà d’Amunt – tant l’Agenda 21 de 2003 com el procés específic per a les implantacions industrials de 2005 –,el planejament de Can Montcau s’ha entès com un element crític per a l’ordenació del nostre municipi que havia de complir una sèrie de requisits que ara no es compleixen. En aquest projecte, a diferència de l’anterior projecte municipal, no hi ha hagut un procés de participació ni d’informació ciutadana prèvia a la decisió municipal.

Segona: Que, d’acord amb el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, els treballs del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en curs estan plantejant nous traçats de les infraestructures regionals en aquest àmbit, molt més favorables per protegir l’entorn de la masia i la plana agrícola. La modificació que ara formula l’Ajuntament impossibilita per al dia de demà aquestes opcions de menor impacte, deixant a la improvisació la solució global de l’ordenació de la zona.

Tercera: Que, en concret, s’impedeix que en el futur, el nou traçat de l’eix del Tenes pugui passar més amunt de la masia tal com l’anterior consistori va acordar amb la Generalitat com a condició sine qua non per desenvolupar el polígon industrial, i tal com consta en el conveni vigent, publicat el dia 10 d’octubre de 2006; que aquest fet i l’acostament de les naus cap al poble ocupen l’entorn de la masia i malmeten major superfície de la plana agrícola del Tenes; i que comporta fer passar la futura autopista més a prop d’un poble avui encara tranquil.

Quarta: Que la modificació proposa un increment injustificat del sostre edificable en 30.000 m2 més dels que ja s’havien incrementat respecte el planejament original.

Cinquena: Aquesta modificació no està emparada per cap conveni signat amb les empreses, ja que l’altre ha quedat suspès per l’incompliment de la condició del desplaçament de l’eix del Tenes. Aquest fet obliga a tornar a establir un nou conveni o modificar l’actual, aprovar-lo pel Ple i sotmetre’l a informació pública tal com prescriu la legislació.

Per tot això, a V.I. demano que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit i, en el seu dia, proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:

1.- Que s’iniciï un procés informatiu i participatiu on la ciutadania pugui expressar la seva prioritat en la modificació del planejament de l’àmbit, amb accés a tota la informació de què es disposa ara i en el marc d’un debat ciutadà obert, tal com en successius moments i formats va desenvolupar l’anterior equip de govern.

2.- Que es modifiqui la proposta de manera que garanteixi, de nou, la possibilitat de desviament del traçat de l’Eix del Tenes cap a l’Est, per sobre de la masia, de manera que es preservi la plana del Tenes i l’entorn de la masia com a zona lliure en contacte amb el nucli urbà i la ribera del Tenes, tal i com es desprèn del resultat dels debats ciutadans de l’Agenda 21 i el procés participatiu per a les implantacions industrials de 2005.

3.- Donada la magnitud ja gran (400.000 m2) del sostre edificable, que, sense justificació urbanística argumentada, no s’augmenti en 30.000 m2 el sostre o que, en tot cas, s’explicitin els motius i les contraprestacions d’interès públic que ho justifiquen.

4.- Que la ubicació de les naus es faci en funció de la preservació dels valors paisatgístics i territorials de la plana agrícola i fluvial amb preferència als de l’entorn de l’autovia C-17 i que la implantació definitiva del polígon respecti l’entorn immediat de la masia, tenint cura de la seva visió de conjunt i de la continuïtat del seu espai immediat amb el de la plana.

5.- Que simultàniament a la modificació del planejament es redactin, aprovin i publiquin els convenis amb què es regulen els compromisos entre les empreses i l’ajuntament en aquest àmbit.

Per tant, m’oposo a la modificació del planejament proposada i demano la seva reformulació amb els criteris abans expressats, perquè es prioritzi l’interès social i públic i una ordenació global –que inclou l’autopista– d’aquest àmbit estratègic pel nostre municipi.

Lliçà d’Amunt, a data__________________________ de 2007.


Signat


També dic: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’m tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.

Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.
IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT


(Pots copiar i enganxar, posar el teu nom i enviar-ho fins el dia 7 de desembre a l'Ajuntament per via telemàtica o personalment.)

Llegeix +

dijous, 15 de novembre de 2007

La diferència


Llegeix +

Al·legació a la modificació del pla de la Serra (Ca l'Artigues)

Il·lm. Senyor

Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, representats per Joaquim Ferriol i Tarafa.

Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 3 d’octubre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 de setembre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana pel que respecta a la finca delimitada pels carrers Matarranya i Ca l’Artigues.

Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció pública, passem a formular les següents

AL·LEGACIONS:

1. Antecedents d’ordenació de l’àmbit.

L’àmbit on s’ha aprovat inicialment la modificació del planejament ha estat objecte de dues modificacions prèvies, de sentit oposat. La primera, tramitada en forma de Pla Especial els anys 2002-2003, convertia aquesta zona, clau 7 comercial - residencial, en una zona d’habitatge unifamiliar aïllat més, la mateixa tipologia que la resta del seu extens entorn. La segona, va pretendre revertir aquesta transformació i, motivadament, fer-la objecte d’una actuació del que es va anomenar “centralitat de la Serra” tal i com es reflectia en la memòria d’aquella modificació (expedient: 2006 / 022898 / B. Aprovada definitivament el 28 de setembre de 2006 i publicada el 15 de desembre de 2006).

Per tal de tirar endavant aquest projecte, els terrenys objecte d’aquesta segona modificació van ser adquirits per l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà d’Amunt. La memòria de l’esmentada modificació analitzava la situació urbana d’aquesta peça de sòl i justificava plenament l’interès social dels canvis proposats. Deia així:

“La realitat és que en un municipi (Lliçà d’Amunt) de més de 13.000 habitants, només el 20% de la població resideix al nucli urbà mentre que la gran majoria, el 80%, ho fa en les 13 urbanitzacions de baixa densitat disperses pel conjunt del municipi. La segona evidència és que la pràctica totalitat dels serveis –tres escoles, un institut, un CAP, el comerç– es troben al nucli urbà, cosa que comporta problemes de congestió de vehicles privats en determinades hores del dia i grans desplaçament, de fins a quinze quilòmetres per anar i tornar al CAP o a les escoles des dels barris més allunyats del nucli...”

“...El concepte de centralitat es basa en concentrar, en una posició territorial adient, una bateria d’equipaments formada per una escola de primària (CEIP), una escola bressol municipal, un centre cívic, un consultori mèdic, un parc urbà públic i una llançadora de transport públic amb el centre urbà. Per altra banda, en aquestes centralitats es preveuen determinades actuacions urbanístiques encaminades a l’obtenció de sòl per equipaments i zones verdes i a la materialització d’una política d’habitatge protegit de tipologia plurifamiliar. Aquesta tipologia ha de permetre, complementàriament, l’obtenció dels sòls públics esmentats i de plantes baixes aptes per a comerços, equipaments municipals i empreses...”

“...A tall de conclusió, la modificació puntual del vigent Pla general és tant una operació d’habitatge protegit com d’equipament i estructuració urbana de les urbanitzacions residencials de baixa densitat que són el teixit urbà majoritari del municipi. La mesura vol contrarrestar la tendència de les dues darreres dècades d’un model de desenvolupament urbanístic econòmicament i ambientalment insostenible i socialment molt poc ric en serveis i en espais de convivència i de relació.

La necessitat i encert de la proposta la palesen les més de 700 sol·licituds escrites que en el darrer més ha rebut el consistori de persones interessades a concursar per a l’adquisició d’un dels habitatges de protecció oficial. D’aquestes sol·licituds, gairebé la meitat corresponen a joves del mateix barri que no volen haver de marxar fora del mateix.”

L’ordenació que ara es pretén modificar, doncs, va significar una aposta forta per l’habitatge de protecció oficial, per dotar d’equipaments i serveis els barris residencials de baixa densitat de la Serra a curt i llarg termini i per crear un espai de centralitat en un teixit urbà dispers i sense estructura. S’aprofitava la posició d’un solar situat entre una zona d’equipament públic amb un gran parc i una escola en construcció i una zona de verd privat amb una masia històrica susceptible d’adquisició pública. En total, una illa pública de 10 Ha enmig d’un mar d’urbanitzacions infraequipades.

Com es veurà, la modificació aprovada inicialment i que és objecte d’al·legació, presenta un menor interès social (pèrdua d’habitatge protegit, de sòl per equipaments, de baixos i locals per activitat econòmica i serveis de proximitat, etc.), significa una disminució del patrimoni públic municipal i desaprofita una peça de sòl amb una posició estratègica sense aportar solucions als problemes de les urbanitzacions.

2. La nova modificació proposada: La modificació que actualment està en exposició al públic, aprovada inicialment el dia 27 de setebre de 2007 i publicada el dia 3 d’octubre de 2007, retorna als criteris d’edificació dispersa que concretava el Pla Especial de l’any 2002. Així doncs, no es tracta d’una senzilla adequació volumètrica de l’ordenament vigent, sinó un canvi profund de la funció urbana assignada a aquest solar públic. Basa la modificació en estendre l’edificació a la totalitat del solar (excepte els terrenys extrems, ocupats per la Zona Verda i els Equipaments públics), ocupant tota la reserva d’equipament privats de titularitat pública.

Amb aquesta modificació es perd tan l’argument de l’habitatge protegit, com les millores urbanístiques per a l’establiment d’equipaments i creació de centralitat, com també es perden els avantatges socials que sustentaven l’anterior ordenació.

2a) Impacte visual i paisatgístic. Amb l’ordenació proposada 2007: s’ocupa tot el solar; hi ha dos rengles d’edificacions –un a baix, seguint el carrer Matarranya, i un altre a dalt, seguint el carrer de Ca l’Artigues– de forma que, des de baix, es veu l’equivalent a 5 o 6 plantes i, des de dalt, a 3; el rengle de dalt de cases tapa les vistes de la masia i del verd privat que l’envolta; la vegetació esperable a la zona és la pròpia de les parcel·les de l’entorn, molt escassa. Per contra, amb l’ordenació vigent: més del 50 % del solar està dedicat a espai públic, zones verdes i equipaments enjardinats; des de baix, es veuen 4 o 5 plantes (planta baixa i quatre, l’última enretirada) i només a la part que s’edifica, que seria la meitat del solar, mentre que, de dalt, se’n veuen només 2 (planta baixa i un); la visió de la masia i del verd privat de dalt queda oberta; es creen zones verdes i s’enjardina entre edificis i al voltant dels equipaments amb predomini del verd.

La modificació que ara es formula té, doncs, un impacte paisatgístic superior a la de l’ordenació vigent i una pèrdua elevada d’espai verd d’ús públic.

2b) Equipaments i centralitat. Amb l’ordenació proposada 2007 es perd part del sòl per equipaments públics, es perd sostre per a locals i serveis i comerç de proximitat i es desaprofita un solar de posició estratègica i de gran dimensió encara no edificat per fer “més del mateix”, per fer 12 macro-xalets en un poble que ja té prop de 6.000 xalets! Per contra, amb l’ordenació vigent, el municipi obté a més del solar per l’escola bressol, la reserva de 4.200 m2 per a futurs equipaments públics necessaris i baixos municipals (les plantes baixes de les edificacions plurifamiliars que ara desaparèixen) que poden esdevenir serveis municipals o mèdics.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sòl i de sostre per a equipaments, activitat econòmica i serveis de proximitat respecte l’ordenació vigent.

2c) Habitatge social. Amb l’ordenació proposada 2007, no hi ha cap compromís ni garantia de fer habitatge social més enllà dels mínims legals. Per contra, amb l’ordenació actual, amb el projecte arquitectònic ja definit, es garanteix la construcció de 81 habitatges de protecció pública (i 3 de renda lliure) per a joves i famílies del poble.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sostre per habitatge protegit respecte l’ordenació vigent i es fa enrere respecte els compromisos públics adquirits en aquesta matèria davant de la Generalitat de Catalunya.

2d) Mobilitat obligada. Amb l’ordenació proposada 2007, els ciutadans dels barris de la Serra hauran de seguir baixant per qualsevol cosa al nucli urbà i bona part dels xalets previstos seran ocupats per gent de fora, com ara passa arreu, incrementant la mobilitat del municipi. Per contra, amb l’ordenació vigent, l’acostament de serveis comporta una reducció de la mobilitat obligada i el fet que només la població resident pugui accedir als nous habitatges no incrementa significativament la mobilitat global.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, un increment de la mobilitat obligada respecte l’ordenació vigent.

2e) Cost i patrimoni municipal de sòl i d’habitatge. Amb l’ordenació proposada 2007, el municipi perd sòl per habitatge protegit, per equipaments i per a serveis públics i privats, és a dir, es fa més pobre, perd patrimoni públic i no aprofita el seu patrimoni per impulsar polítiques d’interès social. Més encara: el desenvolupament urbanístic tindrà cost per als ciutadans, ja que haurà de compensar el desequilibri generat pel menor nombre d’habitatges construïts, a banda que no comportarà cap benefici. L’ordenació vigent, per contra, no és gravosa per als ciutadans, perquè amb el nombre d’habitatges previstos i la proporció d’habitatges de protecció oficial i de renda lliure prevista, l’operació s’autofinança.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de patrimoni públic, una pèrdua d’actius d’interès social i comporta un cost sobrevingut per als ciutadans respecte l’ordenació vigent.

Els punts anteriors permeten dubtar molt seriosament de l’adequació de la modificació puntual del planejament que se sotmet a informació pública als principis i prescripcions de la legislació urbanística catalana la qual exigeix explícitament, en el seu articulat, que es justifiqui sempre una millora social, un increment de l’habitatge protegit i els equipaments, una millora en la mobilitat, una major sostenibilitat i que el nou planejament no causa un perjudici en les finances públiques. Entenem que una modificació com la que aquí s’al·lega, que incompleix aquests preceptes, hauria de ser valorada negativament per l’òrgan urbanístic competent de la Generalitat i, en conseqüència, denegada.


3. Manca de documentació en la tramitació de l’expedient. En el moment de l’exposició pública de l’expedient no s’han completat els requisits mínims establerts per la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC) el Reglament que la desenvolupa i el Decret de mesures urgents que completa aquests textos.


3a) La documentació que conté l’expedient no s’ajusta a allò que estableixen els articles de la LUC (Art. 59) i del Reglament (Art. 117.3,118.1) En concret, manquen els estudis complementaris que justifiquen la modificació (art. 59.1.a) amb la concreció establerta al punt 3 de l’art. 59, la participació ciutadana, les mesures per millorar la mobilitat sostenible i la justificació de l’observança de l’objectiu de la millora del desenvolupament urbanístic sostenible respecte el planejament vigent i la justificació de la transcendència en les finances públiques del nou planejament (art. 59.3.d); el traçat de les xarxes bàsiques d’abastament (art.59.1.b); l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar (art. 59.1.e); la memòria social, amb els objectius de producció d’habitatge protegit que es milloren amb la modificació (art.59.1.h).

3b) El Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006 de 18 de juliol, estableix en el seu article 69 exhaustivament els criteris de tota aquesta informació i l’ Art. 117.3 remet les modificacions dels plans urbanístics al mateix procediment que la seva formació.

3c) En tot cas, l’Art. 94.5 de la LUC estableix que “Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per a tramitar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.”

3d) No s’ha tramitat simultàniament a la informació pública el que estableix en la Disposició Addicional Sisena del Reglament de la LU, que exigeix “Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla urbanístic les determinacions del qual afectin l’ús residencial, s’ha de sol·licitar informe al Departament competent en matèria d’habitatge en relació amb l’adequació del pla a les determinacions aplicables en matèria d’habitatge.”

3e) El Decret de mesures urgents en matèria urbanística de 18 d’octubre de 2007 detalla el sentit de l’aplicació de la llei i concreta en l’article 12 la necessitat d’un estudi econòmic que justifiqui la transcendència en les finances públiques del nou planejament.


Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i en el seu dia proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:

Primer: La proposta que està en aquests moments a exposició pública destrueix la possibilitat de crear centralitat en una ciutat dispersa d’una extensió enorme i sense serveis. Aquest, que era un dels motors i justificacions del planejament vigent i, més encara, el motiu de la mateixa ordenació. La nova ordenació hauria de modificar-se per poder donar compliment a la funció urbana que han de fer les centralitats, com a nodes prestadors de serveis en el centre dels barris residencials dispersos. Per aquest motiu haurien d’incloure’s previsions rellevants de locals de serveis i comercials que garanteixin la possibilitat d’establir-hi aquests tipus d’equipaments en el futur, més enllà de la peça testimonial que reserva la modificació.

Segon: Amb el Pla vigent es garantien 81 habitatges protegits, de promoció pública. La nova ordenació hauria de preveure, com a mínim, el mateix nombre d’habitatges de protecció oficial.

Tercer: El pla vigent preveu espais per a futurs equipaments, uns sota la clau C i uns altres com a 9b. La modificació, a més del manteniment de la peça de clau C, hauria de preveure un espai equivalent a l’actual 9b com a reserva per a futurs equipaments per un barri que supera actualment els 5000 habitants.

Quart: El nou planejament hauria de preservar al màxim de terreny de la privatització. Per tant hauria de buscar els mecanismes coneguts (plurifamiliars en altura) per poder fer la densificació necessària sense estendre’s pel territori de forma gratuïta.

Cinquè: Tenint present la masia que presideix aquest indret, seria convenient que l’edificació no l’encercli completament pel seu costat est. El nou planejament hauria d’establir garanties, mitjançant estudi paisatgístic i comprovacions gràfiques, que es compleixin les justificacions que enuncia en la memòria en aquest sentit. Les normatives aplicades a les noves edificacions haurien d’assegurar, mitjançant les limitacions d’altures, materials i distàncies, que es preserva la imatge de l’antiga edificació.

Sisè: La tipologia d’edificació, plurifamiliars octofamiliars i tetrafamiliars de dues plantes amb extenses parcel·les, són causa de conflictes veïnals sovintejats. L’ambigua titularitat dels espais comuns que no es poden compartimentar genera conflictes en el moment de la seva utilització comuna. La modificació hauria de trobar mecanismes provats, com els plurifamiliars nets, que estalviïn aquest tipus de problemàtiques específiques.

Setè: La reducció del nombre d’habitatges i l’extensió de l’edificació impedeixen que sigui viable econòmicament el desenvolupament d’aquest sector. Si a més es necessari dedicar-ne la pràctica totalitat a habitatge protegit, és evident que l’ajuntament haurà d’esmerçar molts recursos per tirar endavant aquestes edificacions. El nou planejament hauria de canviar la tipologia per anar a una major compacitat i un major nombre d’habitatges per poder garantir la viabilitat econòmica de l’edificació, conservant així també el nombre d’habitatges protegits.

Vuitè: Abans d’aprovar la modificació del planejament hauria de completar-se la documentació de l’expedient amb els informes i justificacions que determinen els articles de la LUC, Reglament de la LU i Decret de mesures urgents, (59 i 94 de la LUC; 117 i 118 del Reglament de la LU, així com la Disposició addicional Sisena del mateix reglament i de l’Art. 12 del Decret de mesures urgents en matèria urbanística) en els articles esmentats i els altres que en són d’aplicació, atenent-se a l’esperit que es deriva dels diferents instruments reglamentaris que han anat desenvolupant la Llei d’Urbanisme de Catalunya vigent.

En especial, caldria sotmetre a informació pública la justificació de la pèrdua patrimonial que significa la nova ordenació, l’impacte sobre les finances públiques i la justificació de la pèrdua d’habitatge protegit, equipaments i locals que proposa la nova ordenació.

Entenem que l’esperit que anima aquesta modificació del planejament és fruit de la confrontació política i que no hi ha motivacions urbanístiques ben fonamentades que justifiquin tant la pèrdua dels avantatges de l’actual planejament com l’empobriment urbanístic del nou model proposat.

Lliçà d’Amunt, 4 d’octubre de 2007.

Joaquim Ferriol i Tarafa

En nom dels regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.

També diem: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’ns tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.

Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.

IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Llegeix +

dimarts, 13 de novembre de 2007

Un pas més

Som en temps de moviment, de bellugadissa. El comú de la gent veiem passar les diferents decisions que ens afecten com veiem els avions que sobrevolen el nostre poble: van a centenars de quilòmetres per hora i sembla que no es moguin de lloc.

I és que la llunyania té l’efecte de distorsionar el moviment, el canvi. Podria ser desitjable la proximitat, la complicitat de la majoria de la gent en cada una de les decisions que afecten la vida de la gent. Les persones, quan estem davant per davant amb un problema o una decisió, la podem comprendre. Fins i tot la podem mesurar com mesurem la velocitat d’un cos en moviment: d’una manera molt més objectiva.

En un govern del “ja es veurà” com el que patim, el moviment és llunyà i inabastable. Fins i tot alguns dels elements que el composen no sembla que se n’adonin, perquè semblen més a prop del públic que de la tripulació.

No estan explicant el que fan. Estan demostrant la por que els fa la gent. Estan canviant moltes decisions que es varen raonar, mesurar i meditar. Les canvien amb la mínima explicació, passant de puntetes davant la gent. Tenen més por de ser desautoritzats que responsabilitat respecte a les seves decisions.

El dia 25 d’octubre es van canviar projectes urbanístics tan importants com l’estratègic pla de Can Montcau, l’establiment de pisos a Can Salgot i la ubicació de la piscina coberta. També es varen modificar les ordenances fiscals, suprimint les taxes d'incendis i augmentant els impostos i taxes; tot plegat va ratificar la línia de la fiscalitat que ells havien criticat, però fent l'operació de màrqueting de suprimir una taxa. Tot i ser temes importants, poca gent es va acostar al ple per interessar-s’hi.

Els que hem viscut el govern des de dins ens inquietem. Veiem aquest moviment i l’assenyalem. El denunciem. Intentem mostrar les incoherències, les fal·làcies i el poc rigor d’aquest moviment. Proclamem la frivolitat de la jugada en curt, del “ja es veurà quan tinguem el problema”. Volem assenyalar com és de transcendent el canvi i no en sabem prou.

I és que les paraules, els dibuixos i les xifres no interessen a gaire ningú. No es mouen, no ens ensenyen quin és el canvi que representen. No és evident el seu significat. Tan se val, avancem poc a poc. Ho veiem de lluny, però suaument llisquem. Amb pas ferm avancem. De manera imperceptible, però ens movem: Caminem decidits cap a l’abisme.

Llegeix +

Qui es beneficia d'aquesta fiscalitat?



Un pis a Lliçà:

2007: 150 euros d'IBI.

2008: 155 euros d'IBI.

Increment: 3.19%




Una casa amb gual a Lliçà d'Amunt.

2007: 700 euros d'IBI+24 euros de Taxa incendis+ 18 euros gual.
2008: 722 euros d'IBI+40 euros gual.

Increment: 2.7%





Un gual a Lliça d'Amunt.

2007: 18 euros .
2008: 40 euros.

Increment: 222%





Una parcel·la buida a Lliçà d'Amunt.

2007: 100 euros de IBI+ 24 euros Taxa incendis.
2008: 103 euros de IBI.

Estalvi: 17%


Un cop suprimida la taxa de protecció d'incendis ens trobem amb la realitat: l'Ajuntament fa de manera que els ingressos que no ha recaptat per incendis es recaptin per altres vies. D'això sempre se n'ha dit "contents i enganyats".

Si analitzem com queda la fiscalitat arribem a la conclusió que els grans beneficiats de la supressió de la taxa d'incendis són els propietaris de parcel·les buides. No necessiten cap servei i només paguen un impost al municipi - l'Impost de Béns Immobles -.

Per contra, els veïns de Lliçà paguen el que s'estalvien els propietaris d'aquestes parcel·les, per l'increment de la resta d'impostos i taxes.

Llegeix +

dimarts, 6 de novembre de 2007

La torna de Can Montcau al Butlletí de la provincia

Avui s'ha publicat, finalment, l'anunci de l'aprovació inicial del Ple Municipal en referència a Can Montcau. És un anunci breu. Concís. En una columna de vint línies certifica que a partir del dia 7 i fins el dia 7 del mes que vé, hi haurà temps per estudiar-se l'expedient i fer al·legacions a la modificació de Can Montcau. Què passarà amb la protecció de la plana del Tenes i la nova autopista que s'hi dibuixa? Hi haurà alguna alternativa a aquesta via de gran capacitat que no ens trinxi la plana i no ens passi pel costat del nucli urbà? De fet "ja es veurà".

Així doncs, i coincidint amb el pont de la immaculada i la constitució espanyola, s'haurà acabat el procés de participació ciutadana que aquest nostre govern estimat, el del "ja es veurà", ens ha concedit graciosament. Encara que de fet la llei els obliga a això, com a mínim.

Per torna, també en aquestes mateixes 180 paraules, donen un mes per estudiar l'expedient del Parc de Can Godanya, sense haver conclòs l'estudi d'inundabilitat del nou emplaçament de la piscina coberta. Bé, "ja es veurà".

També, ficat en aquests poc més de 1000 caràcters, anuncien que està a exposició pública l'expedient dels octofamiliars de Can Salgot, sobre el parc de Francisco Ibañez. 32 habitatges plurifamiliars situats, sense obtenir-ne cap servei, al final del carrer de Ramon Llull, a la frontera amb Ca l'Esteper. No se sap quants d'aquests habitatges seran de protecció pública ni quin serà el benefici social pel barri, però "ja es veurà".

Aquestes són les darreres víctimes de les modificacions puntuals del Pla General. I ja són quatre en quatre mesos. Sort que ens governen aquells que volien que els canvis urbanístics es fessin només en el marc de la participació ciutadana i només amb la revisió completa del Pla General.

Llegeix +

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Les mentides dels cínics que ens governen:

En relació al projecte de centralitat de Ca l'Artigues, i després d'haver votat a favor de la creació de l'Empresa Municipal d'Obres, els grups de Ciu i PP varen liderar l'oposició al projecte. El PSC va sacrificar els seus regidors perque ens donaven suport. Avui, veient com governen, tot plegat se'ns revel·la com un gran acte de cinisme.

Aquí us en deixo una mostra, del Butlletí "Parlem-ne"de Convergència i Unió de març de 2006:

"Volem insistir en què les determinacions de futur han de ser la conseqüència d’un exercici col·lectiu de planificació, que ens permeti definir estratègies a curt, mig i llarg termini, amb un objectiu compartit en base a una participació ciutadana que no sigui una comèdia."

Ha sigut entrar al govern i oblidar-se de tot el seu ideari. Han modificat el projecte sense cap explicació, sense cap consulta. Sense donar la cara amb els veïns.

I al mes següent han modificat el projecte de Can Montcau sense cap participació, ni informació ni debat. Han tirat pel dret, intentant passar desapercebuts.

A quins interessos esteu servint a Ca l'Artigues? A quins interessos esteu servint amb la modificació de Can Montcau-Mango? Quin particular o quina institució us agrairà els favors que els esteu fent?

Llegeix +

dissabte, 27 d’octubre de 2007

El canvi del projecte de Ca l'Artigues.

El nou govern de Lliçà d’Amunt (PSC, CiU i PP), ha desvetllat quina és la seva alternativa al projecte d’establir serveis i habitatge protegit a Ca l’Artigues. Aquest havia estat un dels temes més explotats en la darrera campanya electoral per aquests grups, contra el govern anterior, d’ERC i ICV-EUiA.

Pancartes de “Pisos no”, pamflets, botifarrades i manifestacions, havien estat les actuacions d’aquesta dura campanya contra la proposta canvi de model urbanístic– de ciutat dispersa a nucli de serveis de proximitat – a través del que en varem anomenar “centralitats”. Varem patir la seva dura oposició en alguns plens municipals moguts i amb una plantada dels tres grups que ara governen en un dels darrers plens del passat mandat.

I és que l’impuls del projecte era donar respostes al sistema de ciutat dispersa que patim organitzant, a l’entorn del comerç i els equipaments socials, un centre que articulés els serveis d’una població a l’entorn de 4500 persones. Aquest centre tenia un gruix de població propera gràcies a 84 nous habitatges, que a la vegada cobrien les necessitats d’habitatge protegit del seu entorn immediat. Això ho aconseguíem comprant 28 parcel•les unifamiliars de 600m2 i convertint-les en un extens solar on situàvem aquests habitatges, serveis, equipaments, zona verda i reserves de sòl. Tot enmig d’una zona d’uns 100.000 m2 de sòls públics – equivalents a més de 10 camps de futbol – en el centre del barri, amb zones verdes, escola bressol, escola de primària, centre cívic i reserves d’espai per a futurs equipaments.

Un cop PSC, CiU i PP al govern, era clar que aquest projecte no tiraria endavant. La seva promesa electoral era no fer els pisos. Ara, però, la seva alternativa no satisfà ningú: a nosaltres, ERC i ICV-EUiA, per que dilapida la darrera oportunitat de fer aquelles centralitats que defensàvem, per que no es mantenen ni els habitatges protegits, ni els locals comercials, ni la reserva d’espai pel futur. A ells, PSC, CiU i PP, per que no són els 28 xalets unifamiliars que havien defensat a manifestacions i pamflets. A la gent de Lliçà, perquè el projecte d’ara no aporta cap millora pel barri, i es planteja sense la participació ciutadana que abans reclamaven.

La seva proposta no parteix de cap plantejament de millora del barri, la formulen només en termes exclusivament econòmics: l’elevat preu del solar els obliga a posar-hi més habitatges dels que voldrien. Ara bé, n’hi ha prou en fer una senzilla multiplicació per adonar-se’n que això no és més que un engany. De fet estan renunciant a guanyar més de 1’5 milions d’euros. Només han de tornar a parcel•lar i vendre els solars.

Plantegen fer 64 pisos, amb un nombre incert d’habitatges protegits, sense cap reserva per equipaments futurs, sense els locals de serveis i comercials. Com a única millora, el fet d’haver baixat una planta al llarg d’un carrer, deixant-lo en planta baixa i un pis, però al cost d’haver d’ocupar tot el solar. L’altra fet que ho diferencia és el tipus de pis, els d’ara en forma de 12 extensos xalets plurifamiliars (4 de 4 habitatges i 8 de 8 habitatges). És clar que si el problema d’abans eren els pisos, ara també ho són. També continua essent un problema el col•lapse dels serveis i la mobilitat induïda pels nous habitatges. Per que, quin és el límit d’habitatges? 20 menys en un oceà de 2000 parcel•les?

Comptat i debatut, avui s’han deixat perdre la reserva de sòl per equipaments, els locals de serveis i un mínim de 50 habitatges protegits per la gent del nostre poble. I això a part dels diners que costarà a l’Ajuntament.

S’ha evaporat una oportunitat d’afrontar el problema de les urbanitzacions en el nostre territori. Una manera racional d’acostar els serveis a la gent i crear un centre del barri. Han destruït aquesta oportunitat per que ells – el nou govern de PSC, CiU i PP – no creuen que els problemes de la ciutat dispersa del nostre poble tinguin solució. Estan derrotats i resignats davant d’un problema que no volen afrontar.

Llegeix +

dilluns, 22 d’octubre de 2007

De Can Montcau i la frivolitat (3 mesos després)

Vivim en un temps en què jutgem l’actuació dels polítics en funció dels resultats immediats de la seva gestió. En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, el que no és obvi no existeix. En un món així, la confrontació política exigiria certa lleialtat entre grups polítics i entre institucions. Naturalment la lleialtat existeix en molts casos. En d’altres no.

Quan des del govern de Lliçà d’Amunt –ERC i ICV-EUiA– vam plantejar un dels temes més transcendents per al nostre poble, tant a nivell urbanístic com econòmic i social, la modificació del sector de Can Montcau –Mango, per a molta gent–, ho vam fer amb el pensament posat en el llarg termini, en la imatge final de l’actuació. Vam fer un plantejament ambiciós, gens obvi ni senzill. Volíem portar activitat econòmica i, a la vegada, ordenar bé les futures grans infraestructures viàries allunyant-les dels nuclis habitats, protegir el patrimoni natural del nostre poble i de la nostra malmesa comarca, reubicar indústries mal implantades i aconseguir situar els equipaments públics al lloc correcte.

En un tema de tanta magnitud i transcendència hi ha sempre interessos molt diversos i sovint contraposats, tant de governs superiors –la Generalitat en les Conselleries d’Indústria, Economia, Política Territorial i la Conselleria en Cap– com de les pròpies empreses interessades, d’algun Ajuntament, de la premsa i, en sentit contrari, dels col·lectius conservacionistes que estaven en les bases del govern.

En aquest context es va arribar a un acord entre Ajuntament, empreses, Departaments d’Indústria i de Política Territorial i sensibilitats conservacionistes. Aquest acord es va concretar sobre l’esborrany del Pla Territorial Metropolità que en aquell moment, octubre 2005, s’estava treballant des de la Generalitat.

Posteriorment, el treball amb els ajuntaments de Parets, Lliçà de Vall, i la intervenció indirecta de Granollers, Santa Eulàlia i Bigues i Riells –aquests dos darrers, contra el que s’ha volgut fer creure, mai es van oposar a la nostra proposta–, va portar a reflexions d’un ampli consens, lligades a la vegada al desdoblament de la línia fèrria de Puigcerdà i al replantejament del dibuix de les infraestructures d’aquest Pla Territorial en tota la Vall del Tenes.

En aquest punt, el dia 16 de juny, s’ha estroncat el nostre treball, el del govern d’ERC i ICV-EUiA. Els acords postelectorals han portat un govern diferent, de PSC-PP-CiU a Lliçà d’Amunt i això ens ha apartat de la primera línia institucional.

Sé que no és el final d’aquest projecte de futur. Els governs dels pobles veïns són els primers interessats en resoldre correctament els problemes d’implantació del temut Eix del Tenes i l’esperat desdoblament de la línia de Vic. També el Govern de la Generalitat, legítimament interessat en mantenir Mango a Catalunya, té l’obligació d’ordenar correctament aquesta part del territori. Hi ha els compromisos presos per part del Govern de la Generalitat que encara no ha completat i hi ha els compromisos que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ja va complir. Finalment, també el nou govern municipal del meu poble hauria de buscar la millor opció pel futur, encara que no sigui la més fàcil ni òbvia. Nosaltres hi seguirem compromesos.
En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, on el que no és obvi no existeix, segueixo esperançat en què el treball fet no es perdrà. La lleialtat existeix en molts casos. Espero que en aquest també.
Publicat al 9 nou del dia 23 de juliol.


Pocs dies abans, el dia 19, el mateix govern municipal s'havia negat a tenir una reunió amb l'antic equip de govern com a pas previ a cap actuació a Can Montcau. Finalment, el dia 8 d'octubre es va tenir la reunió. La nostra sorpresa és que tres dies després, el dijous 11, es presenta ja un projecte modificat i tancat. Han llençat per la claveguera tota la informació que els varem donar. Han ignorat els compromisos que l'Ajuntament havia obtingut i s'han agenollat derrotats. En fi, han mancat a la lleialtat a què em referia en aquest article. Allà ells amb les seves conciències.



Anònim va comentar el dia 1 d'agost:

M'agrada que consideris que la lleialtat existeix en molts casos. Tu ho pots comprobar directament. El treball fet no s'en va en orris, es va complementant i va madurant el necessàri per arribar a la millor opció pel nostre futur. Com bé dius, intervé moltíssima gent.Tothom ha d'estar-hi d'acord. Es procurarà arribar al màxim consens.

Llegeix +

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Anònims comentadors/es a Can Montcau

El risc de tenir un bloc propi és que, gent sense nom ni identitat es dediquin a rebatre els posts sense més argument que l’ “i tu més”. Aquest matí he vist alguns d’aquests escrits en forma de comentari a l’escrit de Can Montcau.

No argumenten a favor de la darrera decisió del govern municipal de CiU, PSC i PP, de modificar la implantació de Mango i Biokit de manera que impedeixin el nou traçat de l’Autopista del Tenes. El seu argument és que Esquerra és al govern de Catalunya amb el PSC i ICV. I prou.

Esquerra està en contra que una autopista passi pel pla del Tenes i que el Quart Cinturó travessi aquesta banda del Vallès. Quan ha estat a les mans del nostre grup poder-ho evitar, hem posat tots els esforços en donar alternatives a aquestes autopistes. El govern de PSC, CiU i PP, o els seus membres per separat, han dit públicament que desitgen l’eix del Tenes i el Quart cinturó. 

Tant els és que l’Eix del Tenes només vagi de Mollet al Quart Cinturó. Tant els és que només tingui una entrada a la carretera nova i una al quart cinturó al nostre terme. Tant els és que el quart cinturó només tingui aquest accés al nostre terme, a l’altura de can Bossi, al costat del Tenes. Tant els és que siguin dues infrastructures que no beneficien el nostre municipi, només hi passen.

Contra els arguments, un seguit de retrets i falòrnies. En fi, a partir d‘ara moderaré els comentaris. Com que crec que la millor raó és el to, la pobresa i l’ortografia d’aquest comentaris rebuts, aquí els teniu:

Quim, aquesta és la voluntat del govern de la GENERALITAT QUE TU HAS VOLGUT. Tripartit PSC,ER.IC. Aquest govern és el teu el que tu representes, el que tu has votat i en el que tu no hi habies guanyat cap lluita,com ens vols fer creure, et fein combregar amb "rodes de moli". El Ferran Miralles ho deu saber millor que ell hi treballa. Et recordo que el 4art.cinturó ja no existeis, ara és la Ronda del Valles, perqué el teu govern (no de Llicà) ja ho ha signat així, de la mateixa manera i amb la mateixa fribolitat (així la gasta el teu govern) farà la del Tenes tard o d'hora, perquè saps Quim, fan veure que t'escolten, però no és veritat que ho facin, ells fan la seva TOTS. No carreguis els neulés a la gent de LLiçà. Si haguessin estat d'acord amb la vostra proposta no n'haguessin buscat una altre. Ara la Generalitat i Madrid manen més que mai fent veure que escolten a tothom.
També et recordo que ara tots els camions de gran tonatge tenen molts problemes per la Vall del Tenes. Pregunta-ho a Sta. Eulàlia, l'Ametlla...No se si un tren per la Vall del Tenes ens ho arreglaria.


Aquesta exposició, sembla alguna de les que feia el teu pare, quan parlava en alguns dels seus escrits divertits, del que podía ser Lliçà d'Amunt. T'has deixat que ademés baixarien el vaixells pel Tenes i.....Tu ja saps qui són els que manen, no facis demagogia ni canviïs de discurs, prou que ho saps que els amos no som els d'aquí, sinó els d'allà.
Què passa a Bracons a la Vall d'en Bas i al Tunel de Viella?. Pel que ens diuen, millor que no passem per Bracons, doncs tres vies no contemplen seguretat, a Viella amb dues serà segur. Serem una mica justos, però tontos no. Aixó et demostra que res del que diguem els fa canviar coses tant clares per ells. Esperem que no caigui la Sagrada Familia.Seria gravissim,més que no pas lo del Carmel.Ja és dir. De lo vostre no hi habia res fet ni remotament, només passar temps.







Llegeix +

divendres, 19 d’octubre de 2007

Urgent! Can Montcau. Mango.

El govern tricolor municipal – PSC, CiU i PP – vol aprovar la instal•lació de Mango i Biokit a Can Montcau sense cap més discussió. Renuncien a la posició de força que havíem aconseguit davant empresa i Generalitat. Tenen pressa i es resignen a aprovar un projecte castrat per pura covardia. I per la seva compulsiva necessitat d’ingressar “quartos”.

Amb aquesta modificació garanteixen que no hi hagi alternativa a l’Autopista del Tenes. Modifiquen el projecte fent que impedeixi el traçat de l’alternativa que havíem proposat a aquesta autopista. Ara l’Autopista del Tenes només podrà transcórrer des de la C155 (Granollers Sabadell), a través de la finca de les Torres de Lliçà d’Avall, passant per sobre el sindicat agrícola, fins el dret del Pinar de la Riera i saltant, per sobre la font de Can Comes, al Pla de la Torre, passant per l’Est de les cases de Can Vinyeta, fins la carretera de Caldes a Granollers, a la recta de la Cruïlla, a través de la finca de Can Bossi (!!).

Se salten, així, tota la reflexió territorial del Govern de Catalunya i dels pobles del sud del Tenes i Granollers, que apostaven per replantejar aquesta infrastructura. S’ha acabat la lluita des del govern municipal per un territori millor. La pressa i la frivolitat els dominen.

Via lliure a l’autopista del Tenes! Via lliure al Quart Cinturó! En pocs anys podrem tenir 10 Km d’autopistes al nostre terme. N’hi haurà per tots, des de Can Rovira i Can Roure fins a Les Pinedes i Ca l’Artigues, des de Can Xicota i el Centre fins a Pineda Feu i Can Farell. Tones i tones de CO2 i de gasos tòxics, decibels de soroll, desenes, centenars de milers de cotxes i camions travessaran, de nord a sud i d’est a oest el nostre terme. El nirvana del desenvolupament insostenible. Aquest és el mandat dels electors dels grups polítics que són al govern? Aquesta és la voluntat majoritària dels ciutadans de Lliçà?

Llegeix +

dissabte, 29 de setembre de 2007

Tot com sempre, en general


Llegeix +

I la democràcia?

El Vietnam és, d’ençà del final de la guerra que va patir, d’aquella categoria de països que han passat a ser notícia cada vegada que hi ha alguna desgràcia, algun monzó fora de mare, alguna gallina morta de grip o algun desastre tècnic sobrevingut. Però, algú sap si hi ha democràcia al Vietnam?

Aquests dies ens fixem en Birmània, coneguda només per la reposició de la peli “Objetivo Birmania” a la tele, el 19 de novembre de 1975. Birmània, que no ha estat mai notícia, ara ho és per la revolta democràtica que s’hi viu i la repressió immoral a què és sotmetsa l’ànsia de llibertat. Però i el seu veí, el Vietnam, és democràtic?

Fent servir la xarxa me n’adono que el Vietnam és ple de blocaires com el nostre país, però allà sovintegen els enginyers informàtics, els pintors – al seu gust, llampant i cursi – i gent que viu en estatus que no s’adiu amb el nostre clixé de pobresa. Però, insisteixo, el Vietnam és democràtic?

I quan parlo de democràcia em refereixo als nostres paràmetres democràtics: El govern i el cap d’estat s’elegeix mitjançant eleccions lliures? Hi ha llibertat d’expressió, sigui escrita, pictòrica, fotogràfica o piròmana. Sigui en vinyeta o en pancarta, l’estat reprimeix i censura qui és incòmode? Es pot cremar una foto o una bandera? L’estat empresona els abrandants? En fi, el Vietnam és democràtic?

Llegeix +

dimarts, 25 de setembre de 2007

El difícil equilibri de les tortugues


Llegeix +

dijous, 13 de setembre de 2007

Del tedi i la impotència

Passen els dies. Ja encarem els 100 dies del govern de dretes i d’esquerres i espanyolista i catalanista i plural i unitari i desarrollista i sostenible i liberal i proteccionista i.

Ja es va veient com governa. Però ves, què hi vols fer. Ells tenen la força de la llei. Tot comptat i debatut, poc que hi ha hagut cap revolució per esmenar-los.

Encara rebo queixes de veïns. Queixes no pas greus. Els veïns pateixen per petites coses que els fan la vida més complicada del necessari. No és pas nou, sempre ha passat. El que és nou per mi és aquesta tèbia impotència de no poder-hi fer res.

La vida continua. He vist al barri que s’ha resolt prou bé l’aparcament del restaurant xinès. Felicitats a qui correspongui. També he vist que han col·locat els contenidors d’escombraries a banda i banda de la sortida del meu carrer, i a sobre la vorera. Em sembla una mala solució, ja que impedeixen la visibilitat dels conductors que fem l’stop i a més inutilitzen el pas per la vorera. Alguns veïns del barri fan servir la zona verda i l’entorn del torrent com a aparcament. No és un bon inici.

El dia deu varem inaugurar el Casal de la Gent Gran. És una d’aquelles satisfaccions que em reservo de la meva etapa a l’alcaldia. És un edifici bonic, que ha resolt un problema d’espai de la gent gran d’aquest poble, tan activa que havia fet petit el local de lloguer on estaven fins ara. És un edifici recuperat després de 25 anys de ser escola, perque vam aconseguir que la Generalitat fes les dues escoles que necessitava el nostre poble, una oberta el setembre passat i l’altra ahir mateix. Ha estat una fantàstica oportunitat que hem sabut aprofitar, i una feina ingent de la regidora Emília Soler i tot el govern, que va apostar per alliberar aquest espai i aprofitar-lo per l’activitat municipal tot just uns mesos després, tan bon punt ha estat possible. La inauguració la va presidir el Sr. Risquez, president del Consell Comarcal. Bona jugada. Suposo que així l’obligaran a donar algun euro pel casal.

Passada la Festa Major ens immergim en la rutina. En fi, el tedi ens envaeix.

Llegeix +

dimecres, 12 de setembre de 2007

Hem tornat a guanyar!!


Llegeix +

Deixem lloc a l'esperança

Una de les característiques més deplorables de la política és el principi que diu que, el que no han fet els nostres no és bo, i a la inversa. Aquesta actitud és especialment xocant quan, en un canvi de govern, aquells que havien portat a l’extrem aquest missatge, han d’administrar amb realisme i han d’assumir allò que els altres havien començat i que, ara ho veuen, la feina de l’altre grup no era tan dolenta com havien proclamat.

El programa de govern d’Esquerra sempre l’hem fet pensant en el que millorarem, i hem intentat deixar de banda la confrontació. És la hora dels projectes i no dels retrets. Altres grups posen sobre la taula 30 raons per no votar l’altre, i ni una per votar-los a ells.

El nostre grup, Esquerra, ha demostrat com pot governar, com ha compartit amb bona part de la ciutadania el seu projecte i com ha repetit un triomf electoral. A partir d’aquí, són els partits que ara governen els que han de demostrar que són diferents de com els recordem. Des de 1979 fins al 2003. És ben cert que han començat molt malament. De fet han començat de la pitjor manera. Per no fer, no han après dels errors que nosaltres varem cometre i ells mateixos ens varen retreure.

No passa res. Tots som prou grans per adonar-nos-en, i a qui no li agradi, que se’n recordi d’aquí a 1300 dies.

Ara hem de continuar endavant. El nostre poble no es pot permetre de perdre quatre anys entre dubtes i retrets. Estic convençut que dins el govern municipal hi haurà gent que se n’adonarà que han d’administrar, de resoldre problemes de la nostra comunitat, i no els problemes personals de ningú. Vull creure que tindran la capacitat de redreçar un començament tan tempestuós.

Llegeix +

dimarts, 31 de juliol de 2007

De Can Montcau i la frivolitat

Vivim en un temps en què jutgem l’actuació dels polítics en funció dels resultats immediats de la seva gestió. En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, el que no és obvi no existeix. En un món així, la confrontació política exigiria certa lleialtat entre grups polítics i entre institucions. Naturalment la lleialtat existeix en molts casos. En d’altres no.

Quan des del govern de Lliçà d’Amunt –ERC i ICV-EUiA– vam plantejar un dels temes més transcendents per al nostre poble, tant a nivell urbanístic com econòmic i social, la modificació del sector de Can Montcau –Mango, per a molta gent–, ho vam fer amb el pensament posat en el llarg termini, en la imatge final de l’actuació. Vam fer un plantejament ambiciós, gens obvi ni senzill. Volíem portar activitat econòmica i, a la vegada, ordenar bé les futures grans infraestructures viàries allunyant-les dels nuclis habitats, protegir el patrimoni natural del nostre poble i de la nostra malmesa comarca, reubicar indústries mal implantades i aconseguir situar els equipaments públics al lloc correcte.

En un tema de tanta magnitud i transcendència hi ha sempre interessos molt diversos i sovint contraposats, tant de governs superiors –la Generalitat en les Conselleries d’Indústria, Economia, Política Territorial i la Conselleria en Cap– com de les pròpies empreses interessades, d’algun Ajuntament, de la premsa i, en sentit contrari, dels col·lectius conservacionistes que estaven en les bases del govern.

En aquest context es va arribar a un acord entre Ajuntament, empreses, Departaments d’Indústria i de Política Territorial i sensibilitats conservacionistes. Aquest acord es va concretar sobre l’esborrany del Pla Territorial Metropolità que en aquell moment, octubre 2005, s’estava treballant des de la Generalitat.

Posteriorment, el treball amb els ajuntaments de Parets, Lliçà de Vall, i la intervenció indirecta de Granollers, Santa Eulàlia i Bigues i Riells –aquests dos darrers, contra el que s’ha volgut fer creure, mai es van oposar a la nostra proposta–, va portar a reflexions d’un ampli consens, lligades a la vegada al desdoblament de la línia fèrria de Puigcerdà i al replantejament del dibuix de les infraestructures d’aquest Pla Territorial en tota la Vall del Tenes.

En aquest punt, el dia 16 de juny, s’ha estroncat el nostre treball, el del govern d’ERC i ICV-EUiA. Els acords postelectorals han portat un govern diferent, de PSC-PP-CiU a Lliçà d’Amunt i això ens ha apartat de la primera línia institucional.

Sé que no és el final d’aquest projecte de futur. Els governs dels pobles veïns són els primers interessats en resoldre correctament els problemes d’implantació del temut Eix del Tenes i l’esperat desdoblament de la línia de Vic. També el Govern de la Generalitat, legítimament interessat en mantenir Mango a Catalunya, té l’obligació d’ordenar correctament aquesta part del territori. Hi ha els compromisos presos per part del Govern de la Generalitat que encara no ha completat i hi ha els compromisos que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ja va complir. Finalment, també el nou govern municipal del meu poble hauria de buscar la millor opció pel futur, encara que no sigui la més fàcil ni òbvia. Nosaltres hi seguirem compromesos.
En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, on el que no és obvi no existeix, segueixo esperançat en què el treball fet no es perdrà. La lleialtat existeix en molts casos. Espero que en aquest també.
Publicat al 9 nou del dia 23 de juliol.

Llegeix +

dimecres, 25 de juliol de 2007

Inversions elèctriques

Barcelona està a les fosques. Els operaris de les empreses subcontractades per les elèctriques concessionàries intenten lligar amb cordills unes instal·lacions que s’han fos en cadena a la mínima complicació.

Els polítics d’esquerres al govern s’han llençat a acusar a les elèctriques i a demanar-los responsabilitats, mentre que no expliquen com és que aquests operadors poden tenir concessions de l’administració sense que aquesta fiscalitzi la idoneïtat de les xarxes del que es considera un servei públic essencial. Els polítics de la dreta, a l’oposició, critiquen al govern per poc intervencionista i exigeixen dimissions. No tardaran a acusar al govern del contrari quan es vulgui regular qualsevol sector del mercat.

Els responsables de les elèctriques aquests dies treuen pit i es defensen dient el molt que s’ha invertit a Catalunya en xarxa de distribució. És veritat. El que no diuen que és que s’ha fet gràcies al llarg cicle de creixement de la construcció.

Els promotors i, sobretot, els Ajuntaments que han millorat els carrers i les xarxes urbanes, són els que hi han invertit els diners dels ciutadans i han regalat aquestes xarxes a les empreses, que les han incorporat al seu patrimoni. Per la força del monopoli.

Recordo quan, en una conversa amb un responsable d’Endesa a casa nostra em queixava indignat per que, a més de regalar una xarxa valorada en més d’un milió d’euros a la seva empresa, ells volien cobrar l’assessorament tècnic a què obligaven, la connexió a la xarxa, l’homologació, etc.

Quan jo li deia que si els veïns posaven la xarxa, les escomeses, els transformadors i la xarxa de mitja tensió, només havíem de posar un generador i ja podríem prescindir d’Endesa. Ell va somriure i em va dir que era impossible: nosaltres podríem tenir la xarxa i la generació d’energia, però ells en tenen la concessió exclusiva. Ningú podrà mai prescindir d’Endesa.

Llegeix +

dilluns, 23 de juliol de 2007

Compartir


Des de CiU de Santa Eulàlia, a la vista de la rebuda que es va fer al ple del dia 10 al nou govern municipal, amb pancartes i xiulets, ens proposen compartir. Ens ho proposen des d’un escrit al 9nou. És bonic compartir. De fet ells no ho deuen saber, però els vaig manllevar el seu escrit pel bloc. Ells volen anar més enllà de la cosa virtual i volen compartir físicament les pancartes.

Per qui no ho sàpiga, a Santa Eulàlia va guanyar CiU per un estret marge de vots i té un regidor més que Esquerra, que és qui té l’alcaldia, en pacte amb el PSC. Ells, com nosaltres, varen guanyar les eleccions, i només en això ens assemblem. Nosaltres vam guanyar de 746 vots i 13 punts respecte el segon, ells de 12 vots. Ells van marxar del ple d’investidura abans que parlés el nou alcalde, nosaltres vam escoltar el nostre.

De tota manera compartir és bonic. M’encantarà penjar pancartes de CiU de Santa Eulàlia a Lliçà d’Amunt, amb el seu TENIM DRET A GOVERNAR. Nosaltres els deixaríem també les nostres, però és que no en tenim. Un govern amb CiU, a casa nostra, segresta les pancartes, les despenja, les recull, les amaga, les censura.

Fins i tot en això som diferents.

Llegeix +

divendres, 20 de juliol de 2007

L’Ei, l’O i Malevitx


Kazimir Malevitx va ser un pintor suprematista ucraïnès, que es va formar a Moscou. L’abstracció en la pintura representava per ell el nou món. La fotografia havia llevat el sentit de la pintura figurativa i havia d’haver-hi un trencament. Aquest trencament el va simbolitzar amb un quadre xocant. Un quadre blanc sobre fons blanc (1918). La representació d’un nou univers pictòric que havia de seguir el nou món que la tècnica havia facilitat. Un nou món que havia sacsejat la societat i el seu país amb la revolució russa de 1917 .

Els nous governs que comencen senten aquesta necessitat de començar de zero. Fan el seu quadre blanc sobre fons blanc. Esborrar tot el que recorda el passat i pensar que amb ells s’inicia la història. Naturalment en tot hi ha matisos. N’hi ha que tenen un cert pudor i es plantegen fins a quin punt es pot començar del no res sense perjudicar la marxa del poble.

El nostre no. Han decidit esborrar del mapa un senzill butlletí. L’Ei era un butlletí apreciat per la ciutadania, amb un coneixement del 85% de la gent i un 75% de població adulta que el llegia, tenia una puntuació de 6’7 sobre 10, la més alta de les puntuacions dels productes de la regidoria de Comunicació (enquesta sobre la qualitat dels serveis municipals, febrer 2007). Resulta que a ells, al nou govern, no els agrada. Es estret, alt i verd, porta grapes i no els agraden les noticies.

De fet el podien haver editat fins que hi hagués un disseny diferent, però evidentment, no hauria estat seu. Han preferit empal·lidir-lo, fer-lo gris i prendre-li el nom. Ara es diu O, no té escut ni accent a Lliçà, l’editorial és una notícia i es demanen suggerients de com s’ha de dissenyar.

Han fet el seu quadre blanc sobre fons blanc. El nostre món s’ha acabat. Un nou món comença. Com serà?

Llegeix +

dijous, 12 de juliol de 2007

Qüestió de noms

Com deia mossèn Pere Ferriol, el nom és important per definir la cosa. Ell ho deia pel nom del nostre poble, quan polemitzava amb l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’Amunt i el Munt, que es va saldar amb una victòria a mitges. Ara els dos Lliçà no som de la mateixa família. El que antigament havia estat Sobirà i Jussà ara es Amunt i Vall. És d’aquestes victòries amargues que sovintegen per aquests rodals.

Tot i que el manual del políticament correcte no ho permet, vull escriure sobre el nom de les persones que composen el consistori. Tota teoria busca els factors invariants per trobar la lògica del fenomen que vol explicar.

Tenim un govern amb tots els noms propis: Simón, Santiago, Montserrat i Marcos. Els accidents geogràfics es distribueixen entre tots els grups polítics: Rius, Camps, Soler, Montins i Grau. Si el setè representant d’Esquerra entrés, Ribera, mantindríem aquest grup com a més nombrós. Hi ha una minoria metàl•lica, amb dos representants, Ferriol i Ferreiro, amb orígens diversos però coincidents en el material. Un grup de toponímia ibèrica amb León i Albaladejo que seuen plegats al ple. Un freelance, nom d’ofici, Ballester, Miquel. I finalment un grup fonètic important i transversal políticament: Vilageliu, Vadillo i Valderrama.

Aplicant aquesta teoria, podríem entendre com han anat els pactes al govern. Primer de tot es posen d’acord els patronímics Simón, Marcos, Montserrat i Santiago. Aquest procés pateix alguna interferència quan els dos últims se n'adonen que ells també són topònims i intenten un acostament, que no prospera, a León i Albaladejo. Ballester, que defensa la ciutat, hi fa cap. Els accidents s’esbatussen i no aconsegueixen cap acord. Grau, Rius i Montins entren al govern patronímic, mentre que Camps i Soler formen grup amb els topònims. El grup fonètic se separa entre Va i Vi, Valderrama i Vadillo opten pel grup de govern, mentre que Vilageliu s’uneix, pel costat de la Vila, a les ciutats. Queden els metàl•lics, Ferreiro i Ferriol, que probablement per qüestions magnètiques es repel•len, tot i que es podien haver estimat. Així que Ferriol, topònim, patronímic i metàl•lic, es proposa liderar un grup, mentre que Ferreiro, desconcertat, es veu impel•lit als llims i opta per acostar-se al bàndol del govern, on no fa tant de fred.

Em diuen que no va ser així, però tot plegat no és pas menys versemblant que la versió oficial de l’acord.

Llegeix +

dimarts, 10 de juliol de 2007

De pancartes i penjaments

Em va trucar una persona. Era dissabte al vespre i jo estava sopant amb una colla a la festa del barri de l’Aliança, a la plaça de Catalunya. Fosc com era, aquesta persona i alguna més havien estat identificats per la policia, que els volia obrir un expedient, per haver intentat penjar una pancarta contra l’ajuntament. “Tongo a l’Ajuntament, volem transparència” o alguna cosa semblant. Sembla que els agents tenien instruccions de perseguir i denunciar els qui pengessin res contra el nou govern del PSCCiUPP lliçanenc. Es veu que no en tenen prou amb la feina que hi ha com per haver de fer de censors.

Les altres pancartes que havien estat penjades per gent com ells el dissabte anterior varen ser retirades per ordre de l’alcalde Simón. Resulta que no complien la normativa que obliga a sol·licitar permís pel penjament.

He recordat un article dels socialistes de Lliçà que és tota una declaració a favor de la llibertat d’expressió, expressada a la seva manera:

"...Todo esto viene a colación de dos temas controvertidos de la política municipal que están marcando este final de legislatura: la antena y los pisos de Ca l´Artigues. Cuando veamos las pancartas del NO A LOS PISOS EN CA L´ARTIGUES y NO A LA ANTENA, por favor, no permitamos un episodio similar al de la campaña del Estatuto, con la retirada violenta o clandestina por parte de aquellos que no comparten estos lemas.Esperemos que todos, y en primer lugar aquellos que ostentan la responsabilidad de preservar la libertad de expresión y el respeto entre los diversos grupos de ciudadanos, tomemos buena nota de este escrito y evitemos estas actuaciones. Pues lliçanencs somos todos, los de una opción y otra, los de los barrios y los del centro del pueblo.”

Llegeix +

dijous, 5 de juliol de 2007

64, ara què?

Llegeix +

dimecres, 4 de juliol de 2007

Lliçà al cor

Manllevo de la gent de Convergència de Santa Eulàlia de Ronçana aquestes paraules i en faig una versió lliçanenca. La política són també sentiments i posar en un lema electoral aquest cor dóna complicitat amb l’elector. Un encert.

...Com ja sabeu, Esquerra va guanyar les eleccions en vots i també en nombre de regidors. En varem aconseguir sis, quatre PSC, quatre CiU, un ICV-EUiA i dos el PP. Els convergents perdien més de dos-cents vots, evidenciant-se així el fracàs de la seva política equivocada d’enfrontament …

Farem oposició, així ho han volgut. Serà una oposició dura, però també responsable, estricta i rigorosa. El govern sempre ens trobarà quan es tracti de defensar el que considerem millor pel nostre poble, però que no ens busqui per compartir els seus errors o les seves febleses. Tots aquests fets, lluny de fer-nos caure en el desànim ens esperonen, ens enforteixen ¡ ens tan estar més units que mai. La nostra gent és esplèndida i generosa, els nostres regidors electes el millor equip, i jo em sento recolzat i més compromès i il·lusionat que mai en la defensa del nostre projecte.

Permeteu-me per acabar una consideració personal. Penso sincerament que una de les satisfaccions més grans que una persona pot tenir és la de ser alcalde del seu poble. Així ho sento jo, i així ho crec. Per a mi hagués estat un autèntic honor ocupar l’alcaldia a l’haver obtingut el suport majoritari en les eleccions. Però de la mateixa manera haig de confessar, que em sentiria avergonyit si un dia hagués d’explicar als meus néts que vaig ser alcalde per un pacte entre perdedors, en contra del guanyador. Segurament això té alguna cosa a veure amb allò que abans deia d’actuar per sentiments o per interessos polítics o personals. El temps, inevitablement, posarà cada un al seu lloc.
Moltes gràcies a tots i tingueu la seguretat de que seguiré estant, com sempre, a la vostra disposició.
Joaquim Brustenga. Cap de Llista de CiU a Santa Eulàlia de Ronçana









Llegeix +

dilluns, 2 de juliol de 2007

El nom de la cosa

Als seus creatius butlletins, convergència posava dos cognoms –republicans i comunistes– al govern del nostre poble format per Esquerra i Iniciativa.

Aquests anys, quan se’ns volia retreure alguna cosa ens deien allò de que semblava mentida que un govern d’esquerres actués d’aquella manera. Com s’ho faran ara aquella mateixa gent per retreure res a un govern que pot ser qualificat en qualsevol sentit?

Ara que estem preparant-nos per fer d’oposició no trobem ben bé com dir-ne, del nou govern municipal de dretes i socialista i catalanista i espanyolista. Poden ser un govern nacional socialista popular, o bé una democràcia popular socialista, o un govern popular socialista nacional.

Ironies al marge, aquest govern s’ha confegit contra nosaltres, ens deu la seva unió. La raó principal del seu pacte és deixar Esquerra fora del govern. Recordem que fins i tot varen estar temptant a ICV-EUiA per fer majoria i poder prescindir del PP. Es nota que no coneixen la solidesa de persones com en Francesc León.

El seu condicionant principal ha estat, doncs, la contundència de la nostra victòria de fa quatre anys i la d’aquest mes de maig. Aquestes victòries són preses com usurpació pels que avui detenten el poder municipal. Ells creuen que aquest poder els pertany per designi diví i no poden acceptar que algú els guanyi, netament, a les urnes.

I un cop aconseguit fer-nos fora, què pensen fer? Perquè el govern és per governar pel poble, no per solucionar vells problemes personals.

Llegeix +

divendres, 29 de juny de 2007

L’altra nansa

Al nostre poble, en temps antics, hi havia majories absolutes de Convergència que compartien l’espai només amb el PP. Convergència era una nansa de paella, única i robusta. L’alcalde s’hi agafava amb totes dues mans, i amb el temps fins i tot li deixava una mà lliure per fer-ne el que més li convingués.

A partir de l’any 1991 les coses van canviar, i a les llistes clàssiques se’ls va afegir Esquerra, Iniciativa i el PSC. Aquell any no va ser necessari comptar amb cap més nansa, però al següent mandat si. Havia començat a funcionar una altra nansa a Lliçà. Els anys 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999 el PSC va exercir de fidel nansa, a l’extrem oposat de la cassola municipal. En aquell moment, l’alcalde tenia la mà dreta a Convergència i l’esquerra agafant la nansa del PSC. Era una nansa petita, de només dos regidors, però era el puntal del govern. A canvi de ben poca cosa varen donar suport al govern de Convergència.

L’any 1999 el resultat d’aquest suport es va traduir en 1 sol regidor pel PSC, amb crisi dins del partit i canvi de cap de llista. Però la nansa va continuar al seu lloc, havia perdut un dels cargols que l’ajuntaven a la cassola, però encara funcionava. El suport fidel d’aquells anys l’havia pagat el PSC i el va cobrar Convergència.

L’any 2003 va acabar vessant-se l’olla, es varen trencar tots els suports i l’atuell va caure. La trencadissa subsegüent la va pagar també el PSC. L'exalcalde Ballester va llençar la nansa trencada del PSC i en va prendre una de nova, un nou PSC per estrenar, amb tots els cargols lluents i greixats. El va treure de la capsa i el va cargolar a l’olla trencada. Els tímids intents del PSC per desfer-se’n varen ser inútils; va cargolar més fort i va fer sòlida la unió.

Amb la pressa, però, va cargolar la nansa on no tocava i l’olla va quedar inestable. Faltava un agafador per aguantar-la. Cap problema. Cargolant el PP una mica més enllà ja n’hi hauria prou.

I ara som aquí, després de les eleccions d’aquest any. Amb l’olla vella i apedaçada de l’antic règim. Una nansa nova i lluent, el PSC, molt ben cargolada i l’altra nansa, el PP, cargolada a precari una mica més enllà per mantenir l’equilibri.

Ja són tres, i ja sa sap que això, geomètricament, garanteix l’estabilitat. Però jo em pregunto una cosa: si l’Isidre Ballester aguanta amb la mà dreta la nansa de Convergència i amb la mà esquerra la nansa del PSC, amb què carai aguanta l’altra nansa, la del PP?

Llegeix +

Propostes d'actuació, anem!!!

Proposta de manifest per impulsar una plataforma ciutadana.Es demanen aportacións i suggeriments de tothom que hi estigui interessat.ATENCIÓ!!!Aquesta proposta de plataforma ès al marge dels partits. Hi són convidats tots els ciutadans independentment de la seva ideología.Per fer les vostres aportacions sou convidats a participar al FÒRUM POBLES a http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/index.php?seccio=forumpoblesAMUNT LLIÇÀ!Plataforma ciutadana contra l'estafa política.Ciutadans de Lliçà d'Amunt:Persones de totes les sensibilitats polítiques estem indignats amb els pactes contra natura que s'han perpetrat al nostre Ajuntament, guiades més per interessos personals que no per cercar el progrés del nostre poble.Es per això que ens constituïm en Plataforma Ciutadana al marge dels partits.Els objectius d'aquesta Plataforma són:-Fer un seguiment intensiu de l'acció de govern per controlar que no s'aturin els projectes que estan engegats i que els nous projectes s'adiguin al progrés del nostre poble i no al seu propi.-Estar amatents per evitar com sigui que ens tornem a trobar amb un municipi en fallida econòmica.-Que els serveis que paguem entre tots no es degradin, sinó que millorin.-La immensa majoría de ciutadans de Lliçà d'Amunt, i els que van arribant, vivim aquí per l'entorn natural. Molts han vingut cercant la qualitat de vida en un poble. No volem que ara ens trinxin el municipi permetent la instal·lació d'indústries anàrquicament per tot el municipi ni l'ampliació de les urbanitzacions per a l'enriquiment d'uns quants, com ja a succeit en el passat.-Instar a les militàncies dels partits a fer neteja dels aprofitats que segresten les seves sigles per a profit propi. Cal que els militants i simpatitzants es mobilitzin i facin fora als indesitjables i "arribistes".Per a aconseguir els objectius de la Plataforma AMUNT LLIÇÀ! ens proposem, entre altres activitats:-Assistir als plens de l'Ajuntament.-Fer manifestacions contra aquelles actuacions que considerem perjudicials per la comunitat.-Implicar-se en qualsevol tipus de mecanisme de participació ciutadana que permeti l'equip de govern.-???????Per tot això fem una crida a tots els ciutadans honrats de Lliçà d'Amunt per a unir-se a la Plataforma per combatre la hipocresia i la manca d'ètica política que s'ha instal·lat entre nosaltres.

28 / juny / 2007 08:33
victima del PSOE,CIU,PP ha dit...
Donde, cuando, nos reunimos para la creación de la plataforma?.me parece lo del crespon negro una buena idea simbolica de nuestro descontento. diria de llevarse, para nuestra identificación el dia que acordemos crear de una vez esta plataforma y deje de ser algo virtual y se convierta en una plataforma reivindicativa y activa

Llegeix +

dimecres, 27 de juny de 2007

Anem!!!!!! tots a treballar per Lliça

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Escrit":
Convocatòria llegida al FÒRUM POBLES de http://www.naciodigital.cat/vallesorientalMans a l'obra 26/06/2007 - 11:34:16 Nom: Che GuevaraEstimats amics i amigues:Veig molta gent indignada en aquest fòrum i imagino que molta més n'hi ha que no pot o no sap com expressar-ho. Hem de fer alguna cosa per desemmascarar aquest govern mafiós. Sembla que han aturat alguns projectes emblemàtics del govern anterior i el mal ambient es respira dins el mateix ajuntament. Però, si no reaccionem aviat, aquests bandarres s'instal·laran a les poltrones i ja no els treurem mai més. Penseu que ara venen les vacances i la gent es relaxa... Començaran les festes als barris i mentre l'alcalde titella i el "duo sacapuntas" es passegen repartint somriures, el Pere Grau anirà treballant a l'ombra per desfer l'obra feta i convertir Lliçà en la Marbella del Vallès. I l'Isidre Ballester seguirà movent els fils des de Ca la Coixa i fent àpats a la Masia.Després arribarà la Festa Major i ens donaran "pa i circ" i uns focs artificials ben espectaculars. Esperem que no es carreguin una Festa que, en aquests quatre anys, havia estat més divertida, juvenil i popular que mai. Però el temps tot ho cura i en pocs mesos ens haurem acostumat a tot.Per què no pensem alguna acció immediata? Jo demano a la gent sana d'aquest fòrum que deixi anar idees i que participi activament del que es proposi.D'entrada jo crec que estaria bé manifestar el nostre malestar en el proper Ple municipal. Aquest Ple s'ha de fer ben aviat per aprovar la distribució de regiduries i per assignar els sous dels regidors. Proposta: assistir al Ple amb un llaç negre a la solapa, com si fos un enterrament, l'enterrament de la dignitat, de la llibertat, de la democràcia... Podem demanar als regidors del'oposició que també se'l posin, però hem d'assegurar que hi haurà prou gent a al carrer per rebre els regidors del "pacte mafiós".Qui s'hi apunta? Qui té idees millors? Mans a l'obra!Llaços negres 26/06/2007 - 16:18:09

Nom: Che GuevaraCompany:
Ni jo ni ningú no sap encara quan serà el proper Ple, però intentaré assabentar-me'n i avisar-ho a temps dins el fòrum. El problema és que aquests plens es poden comvocar amb només dos dies d'antel·lació i, per tant, cal anar preparant el material. Que tothom compri cintes negres!Una possibilitat seria fer alguns cartells per animar la gent, explicant la proposta dels llaços; així, quan arribi el moment, només caldrà anunciar el dia i l'hora concreta. També podem enviar missatges de mòbil a tots els amics i coneguts.D'altra banda, per mirar d'aglutinar més gent, podríem anar pensant en organitzar una nova plataforma: PLATAFORMA CIUTADANA "AMUNT LLIÇÀ". Amb aquesta marca podríem acollir gent ben diversa que no estigués "contaminada" per cap sigla, tot i que podríem convidar-hi als grups d'ERC i d'ICV, i també als "rebotats" del PP, si és que demostren ser tan bons com diuen... Fins i tot els desencantats de CIU i PSC local podrien tenir-hi el seu espai. Que s'hi apunti tothom que tingui dignitat i que, per sobre de tot, estimi Lliçà d'Amunt. Junts farem més força i evitarem que aquest govern titella se senti prou valent com per desfer la feina feta. Gent dels barris i del centre, gent jove i gent gran, catalans d'origen i nouvinguts... Tots plegats podrem tombar aquest govern mafiós. PROPOSTA: el dissabte dia 7, del mes 7, de l'any 7, a les 7 de la tarda. On quedem? Qui dóna la cara per organitzar l'acte? Això ha de ser ràpid!Espero comentaris i propostes noves. Que no pari!!!

Sócjo ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Escrit":
Molta gent està indignada amb el que ha passat i vol fer alguna cosa per manifestar la seva opinió. El que passa és qui ningú dóna el primer pas. Pot ser no sabem com iniciar-ho.La proposta d'en Che Quevara i que hem sembla molt bona, és la dels llaços negres. Per tant proposo que, cada persona, que no estigui d'acord amb el que està passant al poble relacionat amb aquest reeditat "magnífic" govern municipal, es posi un llaç negre. A la solapa, al cotxe, al balcó de casa, als fanals, on sigui. Però movem-nos ja, fem alguna cosa.AMUNT LLIÇÀ

I per ultim...
Apreciado Quim,Todavía tengo la piel de gallina. Como motorista, como corredor de la 3ª edición y como inmigrante en Lliçà sólo puedo felicitarte por el texto.Y me quedo con una frase... "no hi ha res que l'aturi".

Llegeix +