dimarts, 15 de maig de 2007

El canvi: te'n recordes?

Alguns us n'heu oblidat, potser. Altres encara no hi éreu, llavors. Molts voldreu recordar-ho, segur. En un moment difícil, la gent d'Esquerra va prometre tres coses: un model de poble, equipaments i una bona gestió. Els lliçanencs i lliçanenques van voler un canvi, i realment moltes coses van canviar.

Carta publicada al Línea Vallés el 13 d'abril de 2007.

LLICÀ D’AMUNT: DEL COL·LAPSE ECONÒMIC A LA SOLVÈNCIA
En 3 anys, la meitat del temps previst, s’ha sortit del Pla de Sanejament Financer
El govern d’ERC, en coalició amb el seu soci ICV-EUiA, va començar a governar l’any 2003, després de guanyar les eleccions municipals amb claretat. Acabaven 24 anys de govern liderat per CiU amb la col·laboració del PSC els darrers 8 anys.
La situació de les finances i de l’administració municipals eren el més caòtic que jo havia trobat en la meva llarga vida professional dedicada a l’economia: sense diners per pagar les nòmines a final de mes, constants reclamacions de cobraments de proveïdors i el pressupost del 2002 sense liquidar, és a dir, ni tancat, ni auditat, sense balanç i amb un lliurament incorrecte de l’acta d’arqueig, el document formal de traspàs.
L’any 2002, la Sindicatura de Comptes ja havia publicat que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt era el quart ajuntament amb pitjor situació financera de Catalunya, però la realitat era molt pitjor. La comptabilitat no reflectia la realitat. Es van haver de reconèixer més de 2 milions d’ euros de factures amagades en calaixos i, per tant, no comptabilitzades. L’Ajuntament estava en teòrica suspensió de pagaments, ja que pagant els deutes a curt termini encara quedava un deute de 7 milions d’euros. En resum, es devien més de 10 milions d’euros de factures sense finançament.
Mitjançant l’establiment d’un pla de sanejament, se’ns va autoritzar la contractació de crèdits per 7,9 milions d’euros. No va ser fàcil trobar bancs disposats a finançar un Ajuntament que tenia una històrica mala reputació financera. Després de trucar moltes portes de bancs i caixes, vàrem aconseguir un acord entre tres entitats bancàries pel finançament dels crèdits necessaris.
També s’havien de prendre totes les mesures necessàries per incrementar els ingressos i acotar les despeses i, sobretot, elaborar pressupostos realistes, sense estirar més el braç que la màniga, exigint una rigorosa execució del pressupost, a la vegada que s’instaurava una administració àgil, fiable i puntual que ens permetés avançar-nos als fets.

La situació financera de l’Ajuntament, quatre anys després, és molt satisfactòria. Els paràmetres que permeten avaluar l’estat de les nostres finances són tots ells molt positius. Romanent disponible, resultat pressupostari, nivell d’endeutament i capacitat de retorn denoten la bona salut de l’Ajuntament.
Tot aquest èxit en la gestió econòmica ha estat acompanyat en tot moment d’una dinàmica activitat municipal, complint amb els serveis bàsics i fent inversions de millora durant tot aquest període i grans actuacions històricament encallades.
Havent tornat a la normalitat i assolit totes les ràtios dins els límits normals d’un Ajuntament, la Direcció General de Política Financera de la Generalitat ha acceptat la nostra petició de sortir ja del Pla de Sanejament. S’ha aconseguit l’objectiu en 3 anys, la meitat del temps que ens havia donat la pròpia Direcció General.
Hem de donar las gràcies a tots els que han col·laborat perquè avui siguem on som. Cal fer esment al col·lectiu de tècnics i empleats de l’Ajuntament, la Direcció General de Política Financera, la Diputació de Barcelona, les entitats bancàries, proveïdors i subministradors, i a tots els companys del govern municipal.
Jaume Ballbé i Mundet