dimarts, 31 de juliol de 2007

De Can Montcau i la frivolitat

Vivim en un temps en què jutgem l’actuació dels polítics en funció dels resultats immediats de la seva gestió. En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, el que no és obvi no existeix. En un món així, la confrontació política exigiria certa lleialtat entre grups polítics i entre institucions. Naturalment la lleialtat existeix en molts casos. En d’altres no.

Quan des del govern de Lliçà d’Amunt –ERC i ICV-EUiA– vam plantejar un dels temes més transcendents per al nostre poble, tant a nivell urbanístic com econòmic i social, la modificació del sector de Can Montcau –Mango, per a molta gent–, ho vam fer amb el pensament posat en el llarg termini, en la imatge final de l’actuació. Vam fer un plantejament ambiciós, gens obvi ni senzill. Volíem portar activitat econòmica i, a la vegada, ordenar bé les futures grans infraestructures viàries allunyant-les dels nuclis habitats, protegir el patrimoni natural del nostre poble i de la nostra malmesa comarca, reubicar indústries mal implantades i aconseguir situar els equipaments públics al lloc correcte.

En un tema de tanta magnitud i transcendència hi ha sempre interessos molt diversos i sovint contraposats, tant de governs superiors –la Generalitat en les Conselleries d’Indústria, Economia, Política Territorial i la Conselleria en Cap– com de les pròpies empreses interessades, d’algun Ajuntament, de la premsa i, en sentit contrari, dels col·lectius conservacionistes que estaven en les bases del govern.

En aquest context es va arribar a un acord entre Ajuntament, empreses, Departaments d’Indústria i de Política Territorial i sensibilitats conservacionistes. Aquest acord es va concretar sobre l’esborrany del Pla Territorial Metropolità que en aquell moment, octubre 2005, s’estava treballant des de la Generalitat.

Posteriorment, el treball amb els ajuntaments de Parets, Lliçà de Vall, i la intervenció indirecta de Granollers, Santa Eulàlia i Bigues i Riells –aquests dos darrers, contra el que s’ha volgut fer creure, mai es van oposar a la nostra proposta–, va portar a reflexions d’un ampli consens, lligades a la vegada al desdoblament de la línia fèrria de Puigcerdà i al replantejament del dibuix de les infraestructures d’aquest Pla Territorial en tota la Vall del Tenes.

En aquest punt, el dia 16 de juny, s’ha estroncat el nostre treball, el del govern d’ERC i ICV-EUiA. Els acords postelectorals han portat un govern diferent, de PSC-PP-CiU a Lliçà d’Amunt i això ens ha apartat de la primera línia institucional.

Sé que no és el final d’aquest projecte de futur. Els governs dels pobles veïns són els primers interessats en resoldre correctament els problemes d’implantació del temut Eix del Tenes i l’esperat desdoblament de la línia de Vic. També el Govern de la Generalitat, legítimament interessat en mantenir Mango a Catalunya, té l’obligació d’ordenar correctament aquesta part del territori. Hi ha els compromisos presos per part del Govern de la Generalitat que encara no ha completat i hi ha els compromisos que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ja va complir. Finalment, també el nou govern municipal del meu poble hauria de buscar la millor opció pel futur, encara que no sigui la més fàcil ni òbvia. Nosaltres hi seguirem compromesos.
En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, on el que no és obvi no existeix, segueixo esperançat en què el treball fet no es perdrà. La lleialtat existeix en molts casos. Espero que en aquest també.
Publicat al 9 nou del dia 23 de juliol.

Llegeix +

dimecres, 25 de juliol de 2007

Inversions elèctriques

Barcelona està a les fosques. Els operaris de les empreses subcontractades per les elèctriques concessionàries intenten lligar amb cordills unes instal·lacions que s’han fos en cadena a la mínima complicació.

Els polítics d’esquerres al govern s’han llençat a acusar a les elèctriques i a demanar-los responsabilitats, mentre que no expliquen com és que aquests operadors poden tenir concessions de l’administració sense que aquesta fiscalitzi la idoneïtat de les xarxes del que es considera un servei públic essencial. Els polítics de la dreta, a l’oposició, critiquen al govern per poc intervencionista i exigeixen dimissions. No tardaran a acusar al govern del contrari quan es vulgui regular qualsevol sector del mercat.

Els responsables de les elèctriques aquests dies treuen pit i es defensen dient el molt que s’ha invertit a Catalunya en xarxa de distribució. És veritat. El que no diuen que és que s’ha fet gràcies al llarg cicle de creixement de la construcció.

Els promotors i, sobretot, els Ajuntaments que han millorat els carrers i les xarxes urbanes, són els que hi han invertit els diners dels ciutadans i han regalat aquestes xarxes a les empreses, que les han incorporat al seu patrimoni. Per la força del monopoli.

Recordo quan, en una conversa amb un responsable d’Endesa a casa nostra em queixava indignat per que, a més de regalar una xarxa valorada en més d’un milió d’euros a la seva empresa, ells volien cobrar l’assessorament tècnic a què obligaven, la connexió a la xarxa, l’homologació, etc.

Quan jo li deia que si els veïns posaven la xarxa, les escomeses, els transformadors i la xarxa de mitja tensió, només havíem de posar un generador i ja podríem prescindir d’Endesa. Ell va somriure i em va dir que era impossible: nosaltres podríem tenir la xarxa i la generació d’energia, però ells en tenen la concessió exclusiva. Ningú podrà mai prescindir d’Endesa.

Llegeix +

dilluns, 23 de juliol de 2007

Compartir


Des de CiU de Santa Eulàlia, a la vista de la rebuda que es va fer al ple del dia 10 al nou govern municipal, amb pancartes i xiulets, ens proposen compartir. Ens ho proposen des d’un escrit al 9nou. És bonic compartir. De fet ells no ho deuen saber, però els vaig manllevar el seu escrit pel bloc. Ells volen anar més enllà de la cosa virtual i volen compartir físicament les pancartes.

Per qui no ho sàpiga, a Santa Eulàlia va guanyar CiU per un estret marge de vots i té un regidor més que Esquerra, que és qui té l’alcaldia, en pacte amb el PSC. Ells, com nosaltres, varen guanyar les eleccions, i només en això ens assemblem. Nosaltres vam guanyar de 746 vots i 13 punts respecte el segon, ells de 12 vots. Ells van marxar del ple d’investidura abans que parlés el nou alcalde, nosaltres vam escoltar el nostre.

De tota manera compartir és bonic. M’encantarà penjar pancartes de CiU de Santa Eulàlia a Lliçà d’Amunt, amb el seu TENIM DRET A GOVERNAR. Nosaltres els deixaríem també les nostres, però és que no en tenim. Un govern amb CiU, a casa nostra, segresta les pancartes, les despenja, les recull, les amaga, les censura.

Fins i tot en això som diferents.

Llegeix +

divendres, 20 de juliol de 2007

L’Ei, l’O i Malevitx


Kazimir Malevitx va ser un pintor suprematista ucraïnès, que es va formar a Moscou. L’abstracció en la pintura representava per ell el nou món. La fotografia havia llevat el sentit de la pintura figurativa i havia d’haver-hi un trencament. Aquest trencament el va simbolitzar amb un quadre xocant. Un quadre blanc sobre fons blanc (1918). La representació d’un nou univers pictòric que havia de seguir el nou món que la tècnica havia facilitat. Un nou món que havia sacsejat la societat i el seu país amb la revolució russa de 1917 .

Els nous governs que comencen senten aquesta necessitat de començar de zero. Fan el seu quadre blanc sobre fons blanc. Esborrar tot el que recorda el passat i pensar que amb ells s’inicia la història. Naturalment en tot hi ha matisos. N’hi ha que tenen un cert pudor i es plantegen fins a quin punt es pot començar del no res sense perjudicar la marxa del poble.

El nostre no. Han decidit esborrar del mapa un senzill butlletí. L’Ei era un butlletí apreciat per la ciutadania, amb un coneixement del 85% de la gent i un 75% de població adulta que el llegia, tenia una puntuació de 6’7 sobre 10, la més alta de les puntuacions dels productes de la regidoria de Comunicació (enquesta sobre la qualitat dels serveis municipals, febrer 2007). Resulta que a ells, al nou govern, no els agrada. Es estret, alt i verd, porta grapes i no els agraden les noticies.

De fet el podien haver editat fins que hi hagués un disseny diferent, però evidentment, no hauria estat seu. Han preferit empal·lidir-lo, fer-lo gris i prendre-li el nom. Ara es diu O, no té escut ni accent a Lliçà, l’editorial és una notícia i es demanen suggerients de com s’ha de dissenyar.

Han fet el seu quadre blanc sobre fons blanc. El nostre món s’ha acabat. Un nou món comença. Com serà?

Llegeix +

dijous, 12 de juliol de 2007

Qüestió de noms

Com deia mossèn Pere Ferriol, el nom és important per definir la cosa. Ell ho deia pel nom del nostre poble, quan polemitzava amb l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’Amunt i el Munt, que es va saldar amb una victòria a mitges. Ara els dos Lliçà no som de la mateixa família. El que antigament havia estat Sobirà i Jussà ara es Amunt i Vall. És d’aquestes victòries amargues que sovintegen per aquests rodals.

Tot i que el manual del políticament correcte no ho permet, vull escriure sobre el nom de les persones que composen el consistori. Tota teoria busca els factors invariants per trobar la lògica del fenomen que vol explicar.

Tenim un govern amb tots els noms propis: Simón, Santiago, Montserrat i Marcos. Els accidents geogràfics es distribueixen entre tots els grups polítics: Rius, Camps, Soler, Montins i Grau. Si el setè representant d’Esquerra entrés, Ribera, mantindríem aquest grup com a més nombrós. Hi ha una minoria metàl•lica, amb dos representants, Ferriol i Ferreiro, amb orígens diversos però coincidents en el material. Un grup de toponímia ibèrica amb León i Albaladejo que seuen plegats al ple. Un freelance, nom d’ofici, Ballester, Miquel. I finalment un grup fonètic important i transversal políticament: Vilageliu, Vadillo i Valderrama.

Aplicant aquesta teoria, podríem entendre com han anat els pactes al govern. Primer de tot es posen d’acord els patronímics Simón, Marcos, Montserrat i Santiago. Aquest procés pateix alguna interferència quan els dos últims se n'adonen que ells també són topònims i intenten un acostament, que no prospera, a León i Albaladejo. Ballester, que defensa la ciutat, hi fa cap. Els accidents s’esbatussen i no aconsegueixen cap acord. Grau, Rius i Montins entren al govern patronímic, mentre que Camps i Soler formen grup amb els topònims. El grup fonètic se separa entre Va i Vi, Valderrama i Vadillo opten pel grup de govern, mentre que Vilageliu s’uneix, pel costat de la Vila, a les ciutats. Queden els metàl•lics, Ferreiro i Ferriol, que probablement per qüestions magnètiques es repel•len, tot i que es podien haver estimat. Així que Ferriol, topònim, patronímic i metàl•lic, es proposa liderar un grup, mentre que Ferreiro, desconcertat, es veu impel•lit als llims i opta per acostar-se al bàndol del govern, on no fa tant de fred.

Em diuen que no va ser així, però tot plegat no és pas menys versemblant que la versió oficial de l’acord.

Llegeix +

dimarts, 10 de juliol de 2007

De pancartes i penjaments

Em va trucar una persona. Era dissabte al vespre i jo estava sopant amb una colla a la festa del barri de l’Aliança, a la plaça de Catalunya. Fosc com era, aquesta persona i alguna més havien estat identificats per la policia, que els volia obrir un expedient, per haver intentat penjar una pancarta contra l’ajuntament. “Tongo a l’Ajuntament, volem transparència” o alguna cosa semblant. Sembla que els agents tenien instruccions de perseguir i denunciar els qui pengessin res contra el nou govern del PSCCiUPP lliçanenc. Es veu que no en tenen prou amb la feina que hi ha com per haver de fer de censors.

Les altres pancartes que havien estat penjades per gent com ells el dissabte anterior varen ser retirades per ordre de l’alcalde Simón. Resulta que no complien la normativa que obliga a sol·licitar permís pel penjament.

He recordat un article dels socialistes de Lliçà que és tota una declaració a favor de la llibertat d’expressió, expressada a la seva manera:

"...Todo esto viene a colación de dos temas controvertidos de la política municipal que están marcando este final de legislatura: la antena y los pisos de Ca l´Artigues. Cuando veamos las pancartas del NO A LOS PISOS EN CA L´ARTIGUES y NO A LA ANTENA, por favor, no permitamos un episodio similar al de la campaña del Estatuto, con la retirada violenta o clandestina por parte de aquellos que no comparten estos lemas.Esperemos que todos, y en primer lugar aquellos que ostentan la responsabilidad de preservar la libertad de expresión y el respeto entre los diversos grupos de ciudadanos, tomemos buena nota de este escrito y evitemos estas actuaciones. Pues lliçanencs somos todos, los de una opción y otra, los de los barrios y los del centro del pueblo.”

Llegeix +

dijous, 5 de juliol de 2007

64, ara què?

Llegeix +

dimecres, 4 de juliol de 2007

Lliçà al cor

Manllevo de la gent de Convergència de Santa Eulàlia de Ronçana aquestes paraules i en faig una versió lliçanenca. La política són també sentiments i posar en un lema electoral aquest cor dóna complicitat amb l’elector. Un encert.

...Com ja sabeu, Esquerra va guanyar les eleccions en vots i també en nombre de regidors. En varem aconseguir sis, quatre PSC, quatre CiU, un ICV-EUiA i dos el PP. Els convergents perdien més de dos-cents vots, evidenciant-se així el fracàs de la seva política equivocada d’enfrontament …

Farem oposició, així ho han volgut. Serà una oposició dura, però també responsable, estricta i rigorosa. El govern sempre ens trobarà quan es tracti de defensar el que considerem millor pel nostre poble, però que no ens busqui per compartir els seus errors o les seves febleses. Tots aquests fets, lluny de fer-nos caure en el desànim ens esperonen, ens enforteixen ¡ ens tan estar més units que mai. La nostra gent és esplèndida i generosa, els nostres regidors electes el millor equip, i jo em sento recolzat i més compromès i il·lusionat que mai en la defensa del nostre projecte.

Permeteu-me per acabar una consideració personal. Penso sincerament que una de les satisfaccions més grans que una persona pot tenir és la de ser alcalde del seu poble. Així ho sento jo, i així ho crec. Per a mi hagués estat un autèntic honor ocupar l’alcaldia a l’haver obtingut el suport majoritari en les eleccions. Però de la mateixa manera haig de confessar, que em sentiria avergonyit si un dia hagués d’explicar als meus néts que vaig ser alcalde per un pacte entre perdedors, en contra del guanyador. Segurament això té alguna cosa a veure amb allò que abans deia d’actuar per sentiments o per interessos polítics o personals. El temps, inevitablement, posarà cada un al seu lloc.
Moltes gràcies a tots i tingueu la seguretat de que seguiré estant, com sempre, a la vostra disposició.
Joaquim Brustenga. Cap de Llista de CiU a Santa Eulàlia de Ronçana









Llegeix +

dilluns, 2 de juliol de 2007

El nom de la cosa

Als seus creatius butlletins, convergència posava dos cognoms –republicans i comunistes– al govern del nostre poble format per Esquerra i Iniciativa.

Aquests anys, quan se’ns volia retreure alguna cosa ens deien allò de que semblava mentida que un govern d’esquerres actués d’aquella manera. Com s’ho faran ara aquella mateixa gent per retreure res a un govern que pot ser qualificat en qualsevol sentit?

Ara que estem preparant-nos per fer d’oposició no trobem ben bé com dir-ne, del nou govern municipal de dretes i socialista i catalanista i espanyolista. Poden ser un govern nacional socialista popular, o bé una democràcia popular socialista, o un govern popular socialista nacional.

Ironies al marge, aquest govern s’ha confegit contra nosaltres, ens deu la seva unió. La raó principal del seu pacte és deixar Esquerra fora del govern. Recordem que fins i tot varen estar temptant a ICV-EUiA per fer majoria i poder prescindir del PP. Es nota que no coneixen la solidesa de persones com en Francesc León.

El seu condicionant principal ha estat, doncs, la contundència de la nostra victòria de fa quatre anys i la d’aquest mes de maig. Aquestes victòries són preses com usurpació pels que avui detenten el poder municipal. Ells creuen que aquest poder els pertany per designi diví i no poden acceptar que algú els guanyi, netament, a les urnes.

I un cop aconseguit fer-nos fora, què pensen fer? Perquè el govern és per governar pel poble, no per solucionar vells problemes personals.

Llegeix +