dijous, 12 de juliol de 2007

Qüestió de noms

Com deia mossèn Pere Ferriol, el nom és important per definir la cosa. Ell ho deia pel nom del nostre poble, quan polemitzava amb l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’Amunt i el Munt, que es va saldar amb una victòria a mitges. Ara els dos Lliçà no som de la mateixa família. El que antigament havia estat Sobirà i Jussà ara es Amunt i Vall. És d’aquestes victòries amargues que sovintegen per aquests rodals.

Tot i que el manual del políticament correcte no ho permet, vull escriure sobre el nom de les persones que composen el consistori. Tota teoria busca els factors invariants per trobar la lògica del fenomen que vol explicar.

Tenim un govern amb tots els noms propis: Simón, Santiago, Montserrat i Marcos. Els accidents geogràfics es distribueixen entre tots els grups polítics: Rius, Camps, Soler, Montins i Grau. Si el setè representant d’Esquerra entrés, Ribera, mantindríem aquest grup com a més nombrós. Hi ha una minoria metàl•lica, amb dos representants, Ferriol i Ferreiro, amb orígens diversos però coincidents en el material. Un grup de toponímia ibèrica amb León i Albaladejo que seuen plegats al ple. Un freelance, nom d’ofici, Ballester, Miquel. I finalment un grup fonètic important i transversal políticament: Vilageliu, Vadillo i Valderrama.

Aplicant aquesta teoria, podríem entendre com han anat els pactes al govern. Primer de tot es posen d’acord els patronímics Simón, Marcos, Montserrat i Santiago. Aquest procés pateix alguna interferència quan els dos últims se n'adonen que ells també són topònims i intenten un acostament, que no prospera, a León i Albaladejo. Ballester, que defensa la ciutat, hi fa cap. Els accidents s’esbatussen i no aconsegueixen cap acord. Grau, Rius i Montins entren al govern patronímic, mentre que Camps i Soler formen grup amb els topònims. El grup fonètic se separa entre Va i Vi, Valderrama i Vadillo opten pel grup de govern, mentre que Vilageliu s’uneix, pel costat de la Vila, a les ciutats. Queden els metàl•lics, Ferreiro i Ferriol, que probablement per qüestions magnètiques es repel•len, tot i que es podien haver estimat. Així que Ferriol, topònim, patronímic i metàl•lic, es proposa liderar un grup, mentre que Ferreiro, desconcertat, es veu impel•lit als llims i opta per acostar-se al bàndol del govern, on no fa tant de fred.

Em diuen que no va ser així, però tot plegat no és pas menys versemblant que la versió oficial de l’acord.

3 comentaris:

Sinofós ha dit...

Només tres paraules:
im, pre, sionant.
Chapeau, dia a dia et superes.
Fina ironía, com la del teu pare.
Ja estic impacient per llegir el proper.

Sinofós ha dit...

Per cert, m'agrada molt com has organitzat el bloc.

esteve ha dit...

A-C-O-L-L-O-N-I-D-O, que diria el Màgic Andreu.
Felicitacions per fer d'un "trunyo" polític un divertiment tant enginyós.

Gracies Quim, m'ho he passat d'allò mes be llegint aquesta petita meravella.