dissabte, 29 de setembre de 2007

Tot com sempre, en general


Llegeix +

I la democràcia?

El Vietnam és, d’ençà del final de la guerra que va patir, d’aquella categoria de països que han passat a ser notícia cada vegada que hi ha alguna desgràcia, algun monzó fora de mare, alguna gallina morta de grip o algun desastre tècnic sobrevingut. Però, algú sap si hi ha democràcia al Vietnam?

Aquests dies ens fixem en Birmània, coneguda només per la reposició de la peli “Objetivo Birmania” a la tele, el 19 de novembre de 1975. Birmània, que no ha estat mai notícia, ara ho és per la revolta democràtica que s’hi viu i la repressió immoral a què és sotmetsa l’ànsia de llibertat. Però i el seu veí, el Vietnam, és democràtic?

Fent servir la xarxa me n’adono que el Vietnam és ple de blocaires com el nostre país, però allà sovintegen els enginyers informàtics, els pintors – al seu gust, llampant i cursi – i gent que viu en estatus que no s’adiu amb el nostre clixé de pobresa. Però, insisteixo, el Vietnam és democràtic?

I quan parlo de democràcia em refereixo als nostres paràmetres democràtics: El govern i el cap d’estat s’elegeix mitjançant eleccions lliures? Hi ha llibertat d’expressió, sigui escrita, pictòrica, fotogràfica o piròmana. Sigui en vinyeta o en pancarta, l’estat reprimeix i censura qui és incòmode? Es pot cremar una foto o una bandera? L’estat empresona els abrandants? En fi, el Vietnam és democràtic?

Llegeix +

dimarts, 25 de setembre de 2007

El difícil equilibri de les tortugues


Llegeix +

dijous, 13 de setembre de 2007

Del tedi i la impotència

Passen els dies. Ja encarem els 100 dies del govern de dretes i d’esquerres i espanyolista i catalanista i plural i unitari i desarrollista i sostenible i liberal i proteccionista i.

Ja es va veient com governa. Però ves, què hi vols fer. Ells tenen la força de la llei. Tot comptat i debatut, poc que hi ha hagut cap revolució per esmenar-los.

Encara rebo queixes de veïns. Queixes no pas greus. Els veïns pateixen per petites coses que els fan la vida més complicada del necessari. No és pas nou, sempre ha passat. El que és nou per mi és aquesta tèbia impotència de no poder-hi fer res.

La vida continua. He vist al barri que s’ha resolt prou bé l’aparcament del restaurant xinès. Felicitats a qui correspongui. També he vist que han col·locat els contenidors d’escombraries a banda i banda de la sortida del meu carrer, i a sobre la vorera. Em sembla una mala solució, ja que impedeixen la visibilitat dels conductors que fem l’stop i a més inutilitzen el pas per la vorera. Alguns veïns del barri fan servir la zona verda i l’entorn del torrent com a aparcament. No és un bon inici.

El dia deu varem inaugurar el Casal de la Gent Gran. És una d’aquelles satisfaccions que em reservo de la meva etapa a l’alcaldia. És un edifici bonic, que ha resolt un problema d’espai de la gent gran d’aquest poble, tan activa que havia fet petit el local de lloguer on estaven fins ara. És un edifici recuperat després de 25 anys de ser escola, perque vam aconseguir que la Generalitat fes les dues escoles que necessitava el nostre poble, una oberta el setembre passat i l’altra ahir mateix. Ha estat una fantàstica oportunitat que hem sabut aprofitar, i una feina ingent de la regidora Emília Soler i tot el govern, que va apostar per alliberar aquest espai i aprofitar-lo per l’activitat municipal tot just uns mesos després, tan bon punt ha estat possible. La inauguració la va presidir el Sr. Risquez, president del Consell Comarcal. Bona jugada. Suposo que així l’obligaran a donar algun euro pel casal.

Passada la Festa Major ens immergim en la rutina. En fi, el tedi ens envaeix.

Llegeix +

dimecres, 12 de setembre de 2007

Hem tornat a guanyar!!


Llegeix +

Deixem lloc a l'esperança

Una de les característiques més deplorables de la política és el principi que diu que, el que no han fet els nostres no és bo, i a la inversa. Aquesta actitud és especialment xocant quan, en un canvi de govern, aquells que havien portat a l’extrem aquest missatge, han d’administrar amb realisme i han d’assumir allò que els altres havien començat i que, ara ho veuen, la feina de l’altre grup no era tan dolenta com havien proclamat.

El programa de govern d’Esquerra sempre l’hem fet pensant en el que millorarem, i hem intentat deixar de banda la confrontació. És la hora dels projectes i no dels retrets. Altres grups posen sobre la taula 30 raons per no votar l’altre, i ni una per votar-los a ells.

El nostre grup, Esquerra, ha demostrat com pot governar, com ha compartit amb bona part de la ciutadania el seu projecte i com ha repetit un triomf electoral. A partir d’aquí, són els partits que ara governen els que han de demostrar que són diferents de com els recordem. Des de 1979 fins al 2003. És ben cert que han començat molt malament. De fet han començat de la pitjor manera. Per no fer, no han après dels errors que nosaltres varem cometre i ells mateixos ens varen retreure.

No passa res. Tots som prou grans per adonar-nos-en, i a qui no li agradi, que se’n recordi d’aquí a 1300 dies.

Ara hem de continuar endavant. El nostre poble no es pot permetre de perdre quatre anys entre dubtes i retrets. Estic convençut que dins el govern municipal hi haurà gent que se n’adonarà que han d’administrar, de resoldre problemes de la nostra comunitat, i no els problemes personals de ningú. Vull creure que tindran la capacitat de redreçar un començament tan tempestuós.

Llegeix +