dijous, 13 de setembre de 2007

Del tedi i la impotència

Passen els dies. Ja encarem els 100 dies del govern de dretes i d’esquerres i espanyolista i catalanista i plural i unitari i desarrollista i sostenible i liberal i proteccionista i.

Ja es va veient com governa. Però ves, què hi vols fer. Ells tenen la força de la llei. Tot comptat i debatut, poc que hi ha hagut cap revolució per esmenar-los.

Encara rebo queixes de veïns. Queixes no pas greus. Els veïns pateixen per petites coses que els fan la vida més complicada del necessari. No és pas nou, sempre ha passat. El que és nou per mi és aquesta tèbia impotència de no poder-hi fer res.

La vida continua. He vist al barri que s’ha resolt prou bé l’aparcament del restaurant xinès. Felicitats a qui correspongui. També he vist que han col·locat els contenidors d’escombraries a banda i banda de la sortida del meu carrer, i a sobre la vorera. Em sembla una mala solució, ja que impedeixen la visibilitat dels conductors que fem l’stop i a més inutilitzen el pas per la vorera. Alguns veïns del barri fan servir la zona verda i l’entorn del torrent com a aparcament. No és un bon inici.

El dia deu varem inaugurar el Casal de la Gent Gran. És una d’aquelles satisfaccions que em reservo de la meva etapa a l’alcaldia. És un edifici bonic, que ha resolt un problema d’espai de la gent gran d’aquest poble, tan activa que havia fet petit el local de lloguer on estaven fins ara. És un edifici recuperat després de 25 anys de ser escola, perque vam aconseguir que la Generalitat fes les dues escoles que necessitava el nostre poble, una oberta el setembre passat i l’altra ahir mateix. Ha estat una fantàstica oportunitat que hem sabut aprofitar, i una feina ingent de la regidora Emília Soler i tot el govern, que va apostar per alliberar aquest espai i aprofitar-lo per l’activitat municipal tot just uns mesos després, tan bon punt ha estat possible. La inauguració la va presidir el Sr. Risquez, president del Consell Comarcal. Bona jugada. Suposo que així l’obligaran a donar algun euro pel casal.

Passada la Festa Major ens immergim en la rutina. En fi, el tedi ens envaeix.

3 comentaris:

Pepet ha dit...

M'he proposat d'asserenar-me i us recomano a tots que us assereneu.
Preneu aire per el que ha de venir.
Aixó ho dic perque uns i altres, els que ara estem tant enfrontats, ens haurem d'entrendre a mig termini.
Perque faig aquesta profecía?
Primer fer-vos memòria de com va anar la legislatura passada.
Si repasseu les actes dels plens dels darrers quatre anys veureu que, fora de els temes urbanistics i d'altres menors, tant CiU com PSC van votar gairebé sempre (i recalco el gairebé perque els que llegexen ràpid no s'ho passin per alt) a favor de les propostes del govern.
Només als mesos finals de la legislatura es van oposar gairebé (torno a recalcar el gairebé) sistematicament a tot el que proposava el govern.
No en faig retret, era el seu dret i es més que lógic que, davant la proximitat de les eleccions, la oposició faci força més intensament.
Fins ara he parlat de CiU i PSC perque, segons el meu punt de vista, en la majoría de temes han estat coherents durant tota la legislatura.
No es pot dir el mateix del PP. Durant la legislatura a fet una cosa i tot el contrari. En moments ha semblat que formava part del govern, fent les mateixes propostes que el govern peró, despres votant-hi en contra o abstenint-se.
Semblava que estava més pendent de la seva popularitat que de la marxa del poble.
Aixó quant a la legislatura.
Quant a la campanya.
CiU i PSC, tot i que el seu programa es confonia amb els retrets al govern, van fer una campanya d'alternativa. O sigui, essent conscients que d'una forma o altra era probable que estessin al govern, o bé en solitari o bé en coalició. Aixó implica que van ser mesurats en les promeses electorals en general i mantenint una certa ambigüitat en les demandes de particulars i entitats. Està clar que no es pot prometre tot a tothom i després no poder complir amb ningú quan estàs al govern. I penso que tant uns com altres van ser prudents.
No es el cas del PP.
En els seus pronóstics en cap circumstància es veien al govern.
Per aixó van fer promeses a tort i a dret, algunes comparables a les ironíes del meu pare, com aquella història que deia que La Vall del Tenes tindria port de mar.
Tot això treu cap a un comentari que m'ha fet una persona.
La persona en qüestiò va ser testimoni d'una situació tensa (per no dir violenta) en la que el PP pretenía, per les bones o per les males, acomplir una promesa electoral en contra de la opinió de PSC i CiU.
Una promesa, per cert, feta a un particular. No a un col.lectiu ni a una entitat.
D'aquí el que us deia al principi.
Comencem el més aviat millor a fer les paus i a reconstruïr els ponts de dialeg.
Molts, amb motius i preferències diferents, quan no antagònics, ho hem estat dient. El pacte de govern PSC-CiU-PP es un pacte contra natura.
Ara hi ha hagut el primer "round".
En vindràn més.
Arribarà un moment que, per a PSC i CiU, governar amb qui no te res a perdre, serà insostenible.
I això serà aviat. El sr. José Santiago va prometre masses llunes a massa gent i ara el comencen a apretar.
PSC i CiU no pagaràn els "deutes" electorals del PP, perque ni poden ni volen.
A pesar de la confrontació electoral hi ha més coincidencies en el projecte de poble entre PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA del que es vol fer creure.
Si analitzem el conjunt dels discursos veurem que les diferències son més formals que de fons, més de detall que d'estructura.
I no te res d'extrany. En un poble que falta de tot, els projectes no poden ser gaire diferents.
Les eleccions ja són història.
Ja ha passat l'hora de la eufòria i la decepciò.
Els greuges i les ofenses s'han de relativitzar per totes bandes perque, al final, ens haurem d'entendre per tirar el poble endavant.
I, sobretot, pensar que que si no podem ser bons amics, almenys podem ser bons veïns.

Anònim ha dit...

Sou clavats, tots dos d'home bo i creman estelles. Així farem camí.

Pepet ha dit...

Amb l'odi que tens, segur que de camí en farem poc.
Sort que sou pocs.