diumenge, 28 d’octubre de 2007

Les mentides dels cínics que ens governen:

En relació al projecte de centralitat de Ca l'Artigues, i després d'haver votat a favor de la creació de l'Empresa Municipal d'Obres, els grups de Ciu i PP varen liderar l'oposició al projecte. El PSC va sacrificar els seus regidors perque ens donaven suport. Avui, veient com governen, tot plegat se'ns revel·la com un gran acte de cinisme.

Aquí us en deixo una mostra, del Butlletí "Parlem-ne"de Convergència i Unió de març de 2006:

"Volem insistir en què les determinacions de futur han de ser la conseqüència d’un exercici col·lectiu de planificació, que ens permeti definir estratègies a curt, mig i llarg termini, amb un objectiu compartit en base a una participació ciutadana que no sigui una comèdia."

Ha sigut entrar al govern i oblidar-se de tot el seu ideari. Han modificat el projecte sense cap explicació, sense cap consulta. Sense donar la cara amb els veïns.

I al mes següent han modificat el projecte de Can Montcau sense cap participació, ni informació ni debat. Han tirat pel dret, intentant passar desapercebuts.

A quins interessos esteu servint a Ca l'Artigues? A quins interessos esteu servint amb la modificació de Can Montcau-Mango? Quin particular o quina institució us agrairà els favors que els esteu fent?

Llegeix +

dissabte, 27 d’octubre de 2007

El canvi del projecte de Ca l'Artigues.

El nou govern de Lliçà d’Amunt (PSC, CiU i PP), ha desvetllat quina és la seva alternativa al projecte d’establir serveis i habitatge protegit a Ca l’Artigues. Aquest havia estat un dels temes més explotats en la darrera campanya electoral per aquests grups, contra el govern anterior, d’ERC i ICV-EUiA.

Pancartes de “Pisos no”, pamflets, botifarrades i manifestacions, havien estat les actuacions d’aquesta dura campanya contra la proposta canvi de model urbanístic– de ciutat dispersa a nucli de serveis de proximitat – a través del que en varem anomenar “centralitats”. Varem patir la seva dura oposició en alguns plens municipals moguts i amb una plantada dels tres grups que ara governen en un dels darrers plens del passat mandat.

I és que l’impuls del projecte era donar respostes al sistema de ciutat dispersa que patim organitzant, a l’entorn del comerç i els equipaments socials, un centre que articulés els serveis d’una població a l’entorn de 4500 persones. Aquest centre tenia un gruix de població propera gràcies a 84 nous habitatges, que a la vegada cobrien les necessitats d’habitatge protegit del seu entorn immediat. Això ho aconseguíem comprant 28 parcel•les unifamiliars de 600m2 i convertint-les en un extens solar on situàvem aquests habitatges, serveis, equipaments, zona verda i reserves de sòl. Tot enmig d’una zona d’uns 100.000 m2 de sòls públics – equivalents a més de 10 camps de futbol – en el centre del barri, amb zones verdes, escola bressol, escola de primària, centre cívic i reserves d’espai per a futurs equipaments.

Un cop PSC, CiU i PP al govern, era clar que aquest projecte no tiraria endavant. La seva promesa electoral era no fer els pisos. Ara, però, la seva alternativa no satisfà ningú: a nosaltres, ERC i ICV-EUiA, per que dilapida la darrera oportunitat de fer aquelles centralitats que defensàvem, per que no es mantenen ni els habitatges protegits, ni els locals comercials, ni la reserva d’espai pel futur. A ells, PSC, CiU i PP, per que no són els 28 xalets unifamiliars que havien defensat a manifestacions i pamflets. A la gent de Lliçà, perquè el projecte d’ara no aporta cap millora pel barri, i es planteja sense la participació ciutadana que abans reclamaven.

La seva proposta no parteix de cap plantejament de millora del barri, la formulen només en termes exclusivament econòmics: l’elevat preu del solar els obliga a posar-hi més habitatges dels que voldrien. Ara bé, n’hi ha prou en fer una senzilla multiplicació per adonar-se’n que això no és més que un engany. De fet estan renunciant a guanyar més de 1’5 milions d’euros. Només han de tornar a parcel•lar i vendre els solars.

Plantegen fer 64 pisos, amb un nombre incert d’habitatges protegits, sense cap reserva per equipaments futurs, sense els locals de serveis i comercials. Com a única millora, el fet d’haver baixat una planta al llarg d’un carrer, deixant-lo en planta baixa i un pis, però al cost d’haver d’ocupar tot el solar. L’altra fet que ho diferencia és el tipus de pis, els d’ara en forma de 12 extensos xalets plurifamiliars (4 de 4 habitatges i 8 de 8 habitatges). És clar que si el problema d’abans eren els pisos, ara també ho són. També continua essent un problema el col•lapse dels serveis i la mobilitat induïda pels nous habitatges. Per que, quin és el límit d’habitatges? 20 menys en un oceà de 2000 parcel•les?

Comptat i debatut, avui s’han deixat perdre la reserva de sòl per equipaments, els locals de serveis i un mínim de 50 habitatges protegits per la gent del nostre poble. I això a part dels diners que costarà a l’Ajuntament.

S’ha evaporat una oportunitat d’afrontar el problema de les urbanitzacions en el nostre territori. Una manera racional d’acostar els serveis a la gent i crear un centre del barri. Han destruït aquesta oportunitat per que ells – el nou govern de PSC, CiU i PP – no creuen que els problemes de la ciutat dispersa del nostre poble tinguin solució. Estan derrotats i resignats davant d’un problema que no volen afrontar.

Llegeix +

dilluns, 22 d’octubre de 2007

De Can Montcau i la frivolitat (3 mesos després)

Vivim en un temps en què jutgem l’actuació dels polítics en funció dels resultats immediats de la seva gestió. En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, el que no és obvi no existeix. En un món així, la confrontació política exigiria certa lleialtat entre grups polítics i entre institucions. Naturalment la lleialtat existeix en molts casos. En d’altres no.

Quan des del govern de Lliçà d’Amunt –ERC i ICV-EUiA– vam plantejar un dels temes més transcendents per al nostre poble, tant a nivell urbanístic com econòmic i social, la modificació del sector de Can Montcau –Mango, per a molta gent–, ho vam fer amb el pensament posat en el llarg termini, en la imatge final de l’actuació. Vam fer un plantejament ambiciós, gens obvi ni senzill. Volíem portar activitat econòmica i, a la vegada, ordenar bé les futures grans infraestructures viàries allunyant-les dels nuclis habitats, protegir el patrimoni natural del nostre poble i de la nostra malmesa comarca, reubicar indústries mal implantades i aconseguir situar els equipaments públics al lloc correcte.

En un tema de tanta magnitud i transcendència hi ha sempre interessos molt diversos i sovint contraposats, tant de governs superiors –la Generalitat en les Conselleries d’Indústria, Economia, Política Territorial i la Conselleria en Cap– com de les pròpies empreses interessades, d’algun Ajuntament, de la premsa i, en sentit contrari, dels col·lectius conservacionistes que estaven en les bases del govern.

En aquest context es va arribar a un acord entre Ajuntament, empreses, Departaments d’Indústria i de Política Territorial i sensibilitats conservacionistes. Aquest acord es va concretar sobre l’esborrany del Pla Territorial Metropolità que en aquell moment, octubre 2005, s’estava treballant des de la Generalitat.

Posteriorment, el treball amb els ajuntaments de Parets, Lliçà de Vall, i la intervenció indirecta de Granollers, Santa Eulàlia i Bigues i Riells –aquests dos darrers, contra el que s’ha volgut fer creure, mai es van oposar a la nostra proposta–, va portar a reflexions d’un ampli consens, lligades a la vegada al desdoblament de la línia fèrria de Puigcerdà i al replantejament del dibuix de les infraestructures d’aquest Pla Territorial en tota la Vall del Tenes.

En aquest punt, el dia 16 de juny, s’ha estroncat el nostre treball, el del govern d’ERC i ICV-EUiA. Els acords postelectorals han portat un govern diferent, de PSC-PP-CiU a Lliçà d’Amunt i això ens ha apartat de la primera línia institucional.

Sé que no és el final d’aquest projecte de futur. Els governs dels pobles veïns són els primers interessats en resoldre correctament els problemes d’implantació del temut Eix del Tenes i l’esperat desdoblament de la línia de Vic. També el Govern de la Generalitat, legítimament interessat en mantenir Mango a Catalunya, té l’obligació d’ordenar correctament aquesta part del territori. Hi ha els compromisos presos per part del Govern de la Generalitat que encara no ha completat i hi ha els compromisos que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ja va complir. Finalment, també el nou govern municipal del meu poble hauria de buscar la millor opció pel futur, encara que no sigui la més fàcil ni òbvia. Nosaltres hi seguirem compromesos.
En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, on el que no és obvi no existeix, segueixo esperançat en què el treball fet no es perdrà. La lleialtat existeix en molts casos. Espero que en aquest també.
Publicat al 9 nou del dia 23 de juliol.


Pocs dies abans, el dia 19, el mateix govern municipal s'havia negat a tenir una reunió amb l'antic equip de govern com a pas previ a cap actuació a Can Montcau. Finalment, el dia 8 d'octubre es va tenir la reunió. La nostra sorpresa és que tres dies després, el dijous 11, es presenta ja un projecte modificat i tancat. Han llençat per la claveguera tota la informació que els varem donar. Han ignorat els compromisos que l'Ajuntament havia obtingut i s'han agenollat derrotats. En fi, han mancat a la lleialtat a què em referia en aquest article. Allà ells amb les seves conciències.



Anònim va comentar el dia 1 d'agost:

M'agrada que consideris que la lleialtat existeix en molts casos. Tu ho pots comprobar directament. El treball fet no s'en va en orris, es va complementant i va madurant el necessàri per arribar a la millor opció pel nostre futur. Com bé dius, intervé moltíssima gent.Tothom ha d'estar-hi d'acord. Es procurarà arribar al màxim consens.

Llegeix +

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Anònims comentadors/es a Can Montcau

El risc de tenir un bloc propi és que, gent sense nom ni identitat es dediquin a rebatre els posts sense més argument que l’ “i tu més”. Aquest matí he vist alguns d’aquests escrits en forma de comentari a l’escrit de Can Montcau.

No argumenten a favor de la darrera decisió del govern municipal de CiU, PSC i PP, de modificar la implantació de Mango i Biokit de manera que impedeixin el nou traçat de l’Autopista del Tenes. El seu argument és que Esquerra és al govern de Catalunya amb el PSC i ICV. I prou.

Esquerra està en contra que una autopista passi pel pla del Tenes i que el Quart Cinturó travessi aquesta banda del Vallès. Quan ha estat a les mans del nostre grup poder-ho evitar, hem posat tots els esforços en donar alternatives a aquestes autopistes. El govern de PSC, CiU i PP, o els seus membres per separat, han dit públicament que desitgen l’eix del Tenes i el Quart cinturó. 

Tant els és que l’Eix del Tenes només vagi de Mollet al Quart Cinturó. Tant els és que només tingui una entrada a la carretera nova i una al quart cinturó al nostre terme. Tant els és que el quart cinturó només tingui aquest accés al nostre terme, a l’altura de can Bossi, al costat del Tenes. Tant els és que siguin dues infrastructures que no beneficien el nostre municipi, només hi passen.

Contra els arguments, un seguit de retrets i falòrnies. En fi, a partir d‘ara moderaré els comentaris. Com que crec que la millor raó és el to, la pobresa i l’ortografia d’aquest comentaris rebuts, aquí els teniu:

Quim, aquesta és la voluntat del govern de la GENERALITAT QUE TU HAS VOLGUT. Tripartit PSC,ER.IC. Aquest govern és el teu el que tu representes, el que tu has votat i en el que tu no hi habies guanyat cap lluita,com ens vols fer creure, et fein combregar amb "rodes de moli". El Ferran Miralles ho deu saber millor que ell hi treballa. Et recordo que el 4art.cinturó ja no existeis, ara és la Ronda del Valles, perqué el teu govern (no de Llicà) ja ho ha signat així, de la mateixa manera i amb la mateixa fribolitat (així la gasta el teu govern) farà la del Tenes tard o d'hora, perquè saps Quim, fan veure que t'escolten, però no és veritat que ho facin, ells fan la seva TOTS. No carreguis els neulés a la gent de LLiçà. Si haguessin estat d'acord amb la vostra proposta no n'haguessin buscat una altre. Ara la Generalitat i Madrid manen més que mai fent veure que escolten a tothom.
També et recordo que ara tots els camions de gran tonatge tenen molts problemes per la Vall del Tenes. Pregunta-ho a Sta. Eulàlia, l'Ametlla...No se si un tren per la Vall del Tenes ens ho arreglaria.


Aquesta exposició, sembla alguna de les que feia el teu pare, quan parlava en alguns dels seus escrits divertits, del que podía ser Lliçà d'Amunt. T'has deixat que ademés baixarien el vaixells pel Tenes i.....Tu ja saps qui són els que manen, no facis demagogia ni canviïs de discurs, prou que ho saps que els amos no som els d'aquí, sinó els d'allà.
Què passa a Bracons a la Vall d'en Bas i al Tunel de Viella?. Pel que ens diuen, millor que no passem per Bracons, doncs tres vies no contemplen seguretat, a Viella amb dues serà segur. Serem una mica justos, però tontos no. Aixó et demostra que res del que diguem els fa canviar coses tant clares per ells. Esperem que no caigui la Sagrada Familia.Seria gravissim,més que no pas lo del Carmel.Ja és dir. De lo vostre no hi habia res fet ni remotament, només passar temps.







Llegeix +

divendres, 19 d’octubre de 2007

Urgent! Can Montcau. Mango.

El govern tricolor municipal – PSC, CiU i PP – vol aprovar la instal•lació de Mango i Biokit a Can Montcau sense cap més discussió. Renuncien a la posició de força que havíem aconseguit davant empresa i Generalitat. Tenen pressa i es resignen a aprovar un projecte castrat per pura covardia. I per la seva compulsiva necessitat d’ingressar “quartos”.

Amb aquesta modificació garanteixen que no hi hagi alternativa a l’Autopista del Tenes. Modifiquen el projecte fent que impedeixi el traçat de l’alternativa que havíem proposat a aquesta autopista. Ara l’Autopista del Tenes només podrà transcórrer des de la C155 (Granollers Sabadell), a través de la finca de les Torres de Lliçà d’Avall, passant per sobre el sindicat agrícola, fins el dret del Pinar de la Riera i saltant, per sobre la font de Can Comes, al Pla de la Torre, passant per l’Est de les cases de Can Vinyeta, fins la carretera de Caldes a Granollers, a la recta de la Cruïlla, a través de la finca de Can Bossi (!!).

Se salten, així, tota la reflexió territorial del Govern de Catalunya i dels pobles del sud del Tenes i Granollers, que apostaven per replantejar aquesta infrastructura. S’ha acabat la lluita des del govern municipal per un territori millor. La pressa i la frivolitat els dominen.

Via lliure a l’autopista del Tenes! Via lliure al Quart Cinturó! En pocs anys podrem tenir 10 Km d’autopistes al nostre terme. N’hi haurà per tots, des de Can Rovira i Can Roure fins a Les Pinedes i Ca l’Artigues, des de Can Xicota i el Centre fins a Pineda Feu i Can Farell. Tones i tones de CO2 i de gasos tòxics, decibels de soroll, desenes, centenars de milers de cotxes i camions travessaran, de nord a sud i d’est a oest el nostre terme. El nirvana del desenvolupament insostenible. Aquest és el mandat dels electors dels grups polítics que són al govern? Aquesta és la voluntat majoritària dels ciutadans de Lliçà?

Llegeix +