dilluns, 22 d’octubre de 2007

De Can Montcau i la frivolitat (3 mesos després)

Vivim en un temps en què jutgem l’actuació dels polítics en funció dels resultats immediats de la seva gestió. En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, el que no és obvi no existeix. En un món així, la confrontació política exigiria certa lleialtat entre grups polítics i entre institucions. Naturalment la lleialtat existeix en molts casos. En d’altres no.

Quan des del govern de Lliçà d’Amunt –ERC i ICV-EUiA– vam plantejar un dels temes més transcendents per al nostre poble, tant a nivell urbanístic com econòmic i social, la modificació del sector de Can Montcau –Mango, per a molta gent–, ho vam fer amb el pensament posat en el llarg termini, en la imatge final de l’actuació. Vam fer un plantejament ambiciós, gens obvi ni senzill. Volíem portar activitat econòmica i, a la vegada, ordenar bé les futures grans infraestructures viàries allunyant-les dels nuclis habitats, protegir el patrimoni natural del nostre poble i de la nostra malmesa comarca, reubicar indústries mal implantades i aconseguir situar els equipaments públics al lloc correcte.

En un tema de tanta magnitud i transcendència hi ha sempre interessos molt diversos i sovint contraposats, tant de governs superiors –la Generalitat en les Conselleries d’Indústria, Economia, Política Territorial i la Conselleria en Cap– com de les pròpies empreses interessades, d’algun Ajuntament, de la premsa i, en sentit contrari, dels col·lectius conservacionistes que estaven en les bases del govern.

En aquest context es va arribar a un acord entre Ajuntament, empreses, Departaments d’Indústria i de Política Territorial i sensibilitats conservacionistes. Aquest acord es va concretar sobre l’esborrany del Pla Territorial Metropolità que en aquell moment, octubre 2005, s’estava treballant des de la Generalitat.

Posteriorment, el treball amb els ajuntaments de Parets, Lliçà de Vall, i la intervenció indirecta de Granollers, Santa Eulàlia i Bigues i Riells –aquests dos darrers, contra el que s’ha volgut fer creure, mai es van oposar a la nostra proposta–, va portar a reflexions d’un ampli consens, lligades a la vegada al desdoblament de la línia fèrria de Puigcerdà i al replantejament del dibuix de les infraestructures d’aquest Pla Territorial en tota la Vall del Tenes.

En aquest punt, el dia 16 de juny, s’ha estroncat el nostre treball, el del govern d’ERC i ICV-EUiA. Els acords postelectorals han portat un govern diferent, de PSC-PP-CiU a Lliçà d’Amunt i això ens ha apartat de la primera línia institucional.

Sé que no és el final d’aquest projecte de futur. Els governs dels pobles veïns són els primers interessats en resoldre correctament els problemes d’implantació del temut Eix del Tenes i l’esperat desdoblament de la línia de Vic. També el Govern de la Generalitat, legítimament interessat en mantenir Mango a Catalunya, té l’obligació d’ordenar correctament aquesta part del territori. Hi ha els compromisos presos per part del Govern de la Generalitat que encara no ha completat i hi ha els compromisos que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ja va complir. Finalment, també el nou govern municipal del meu poble hauria de buscar la millor opció pel futur, encara que no sigui la més fàcil ni òbvia. Nosaltres hi seguirem compromesos.
En aquests temps de frivolitat i de solucions senzilles, on el que no és obvi no existeix, segueixo esperançat en què el treball fet no es perdrà. La lleialtat existeix en molts casos. Espero que en aquest també.
Publicat al 9 nou del dia 23 de juliol.


Pocs dies abans, el dia 19, el mateix govern municipal s'havia negat a tenir una reunió amb l'antic equip de govern com a pas previ a cap actuació a Can Montcau. Finalment, el dia 8 d'octubre es va tenir la reunió. La nostra sorpresa és que tres dies després, el dijous 11, es presenta ja un projecte modificat i tancat. Han llençat per la claveguera tota la informació que els varem donar. Han ignorat els compromisos que l'Ajuntament havia obtingut i s'han agenollat derrotats. En fi, han mancat a la lleialtat a què em referia en aquest article. Allà ells amb les seves conciències.



Anònim va comentar el dia 1 d'agost:

M'agrada que consideris que la lleialtat existeix en molts casos. Tu ho pots comprobar directament. El treball fet no s'en va en orris, es va complementant i va madurant el necessàri per arribar a la millor opció pel nostre futur. Com bé dius, intervé moltíssima gent.Tothom ha d'estar-hi d'acord. Es procurarà arribar al màxim consens.