dimarts, 27 de novembre de 2007

Tria el teu futur. Al·lega!

PROPOSTA 2007 CiU/PSC/PP



PROPOSTA 2006 ERC/ICV-EUiA


Llegeix +

Al·legació Can montcau. Encara tens temps


AL·LEGACIÓ CONTRA LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL AL SECTOR DE CAN MONTCAU (LLIÇÀ D’AMUNT)

IL·LM. SENYOR:
En/Na __________________________________________, major d’edat, amb NIF ______________ i domicili al municipi de _________________________, carrer _________________________ número _____ pis ____, a Vostè acudeixo i exposo:
Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 6 de novembre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 d’octubre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana municipal en la Zona de Can Montcau i Can Malé. Que, mitjançant aquest escrit, tot exercitant l’acció popular, passo a formular les següents

AL·LEGACIONS:

Primera: Que en els diferents processos participatius que s’han endegat a Lliçà d’Amunt – tant l’Agenda 21 de 2003 com el procés específic per a les implantacions industrials de 2005 –,el planejament de Can Montcau s’ha entès com un element crític per a l’ordenació del nostre municipi que havia de complir una sèrie de requisits que ara no es compleixen. En aquest projecte, a diferència de l’anterior projecte municipal, no hi ha hagut un procés de participació ni d’informació ciutadana prèvia a la decisió municipal.

Segona: Que, d’acord amb el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, els treballs del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en curs estan plantejant nous traçats de les infraestructures regionals en aquest àmbit, molt més favorables per protegir l’entorn de la masia i la plana agrícola. La modificació que ara formula l’Ajuntament impossibilita per al dia de demà aquestes opcions de menor impacte, deixant a la improvisació la solució global de l’ordenació de la zona.

Tercera: Que, en concret, s’impedeix que en el futur, el nou traçat de l’eix del Tenes pugui passar més amunt de la masia tal com l’anterior consistori va acordar amb la Generalitat com a condició sine qua non per desenvolupar el polígon industrial, i tal com consta en el conveni vigent, publicat el dia 10 d’octubre de 2006; que aquest fet i l’acostament de les naus cap al poble ocupen l’entorn de la masia i malmeten major superfície de la plana agrícola del Tenes; i que comporta fer passar la futura autopista més a prop d’un poble avui encara tranquil.

Quarta: Que la modificació proposa un increment injustificat del sostre edificable en 30.000 m2 més dels que ja s’havien incrementat respecte el planejament original.

Cinquena: Aquesta modificació no està emparada per cap conveni signat amb les empreses, ja que l’altre ha quedat suspès per l’incompliment de la condició del desplaçament de l’eix del Tenes. Aquest fet obliga a tornar a establir un nou conveni o modificar l’actual, aprovar-lo pel Ple i sotmetre’l a informació pública tal com prescriu la legislació.

Per tot això, a V.I. demano que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit i, en el seu dia, proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:

1.- Que s’iniciï un procés informatiu i participatiu on la ciutadania pugui expressar la seva prioritat en la modificació del planejament de l’àmbit, amb accés a tota la informació de què es disposa ara i en el marc d’un debat ciutadà obert, tal com en successius moments i formats va desenvolupar l’anterior equip de govern.

2.- Que es modifiqui la proposta de manera que garanteixi, de nou, la possibilitat de desviament del traçat de l’Eix del Tenes cap a l’Est, per sobre de la masia, de manera que es preservi la plana del Tenes i l’entorn de la masia com a zona lliure en contacte amb el nucli urbà i la ribera del Tenes, tal i com es desprèn del resultat dels debats ciutadans de l’Agenda 21 i el procés participatiu per a les implantacions industrials de 2005.

3.- Donada la magnitud ja gran (400.000 m2) del sostre edificable, que, sense justificació urbanística argumentada, no s’augmenti en 30.000 m2 el sostre o que, en tot cas, s’explicitin els motius i les contraprestacions d’interès públic que ho justifiquen.

4.- Que la ubicació de les naus es faci en funció de la preservació dels valors paisatgístics i territorials de la plana agrícola i fluvial amb preferència als de l’entorn de l’autovia C-17 i que la implantació definitiva del polígon respecti l’entorn immediat de la masia, tenint cura de la seva visió de conjunt i de la continuïtat del seu espai immediat amb el de la plana.

5.- Que simultàniament a la modificació del planejament es redactin, aprovin i publiquin els convenis amb què es regulen els compromisos entre les empreses i l’ajuntament en aquest àmbit.

Per tant, m’oposo a la modificació del planejament proposada i demano la seva reformulació amb els criteris abans expressats, perquè es prioritzi l’interès social i públic i una ordenació global –que inclou l’autopista– d’aquest àmbit estratègic pel nostre municipi.

Lliçà d’Amunt, a data__________________________ de 2007.


Signat


També dic: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’m tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.

Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.
IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT


(Pots copiar i enganxar, posar el teu nom i enviar-ho fins el dia 7 de desembre a l'Ajuntament per via telemàtica o personalment.)

Llegeix +

dijous, 15 de novembre de 2007

La diferència


Llegeix +

Al·legació a la modificació del pla de la Serra (Ca l'Artigues)

Il·lm. Senyor

Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, representats per Joaquim Ferriol i Tarafa.

Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 3 d’octubre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 de setembre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana pel que respecta a la finca delimitada pels carrers Matarranya i Ca l’Artigues.

Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció pública, passem a formular les següents

AL·LEGACIONS:

1. Antecedents d’ordenació de l’àmbit.

L’àmbit on s’ha aprovat inicialment la modificació del planejament ha estat objecte de dues modificacions prèvies, de sentit oposat. La primera, tramitada en forma de Pla Especial els anys 2002-2003, convertia aquesta zona, clau 7 comercial - residencial, en una zona d’habitatge unifamiliar aïllat més, la mateixa tipologia que la resta del seu extens entorn. La segona, va pretendre revertir aquesta transformació i, motivadament, fer-la objecte d’una actuació del que es va anomenar “centralitat de la Serra” tal i com es reflectia en la memòria d’aquella modificació (expedient: 2006 / 022898 / B. Aprovada definitivament el 28 de setembre de 2006 i publicada el 15 de desembre de 2006).

Per tal de tirar endavant aquest projecte, els terrenys objecte d’aquesta segona modificació van ser adquirits per l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà d’Amunt. La memòria de l’esmentada modificació analitzava la situació urbana d’aquesta peça de sòl i justificava plenament l’interès social dels canvis proposats. Deia així:

“La realitat és que en un municipi (Lliçà d’Amunt) de més de 13.000 habitants, només el 20% de la població resideix al nucli urbà mentre que la gran majoria, el 80%, ho fa en les 13 urbanitzacions de baixa densitat disperses pel conjunt del municipi. La segona evidència és que la pràctica totalitat dels serveis –tres escoles, un institut, un CAP, el comerç– es troben al nucli urbà, cosa que comporta problemes de congestió de vehicles privats en determinades hores del dia i grans desplaçament, de fins a quinze quilòmetres per anar i tornar al CAP o a les escoles des dels barris més allunyats del nucli...”

“...El concepte de centralitat es basa en concentrar, en una posició territorial adient, una bateria d’equipaments formada per una escola de primària (CEIP), una escola bressol municipal, un centre cívic, un consultori mèdic, un parc urbà públic i una llançadora de transport públic amb el centre urbà. Per altra banda, en aquestes centralitats es preveuen determinades actuacions urbanístiques encaminades a l’obtenció de sòl per equipaments i zones verdes i a la materialització d’una política d’habitatge protegit de tipologia plurifamiliar. Aquesta tipologia ha de permetre, complementàriament, l’obtenció dels sòls públics esmentats i de plantes baixes aptes per a comerços, equipaments municipals i empreses...”

“...A tall de conclusió, la modificació puntual del vigent Pla general és tant una operació d’habitatge protegit com d’equipament i estructuració urbana de les urbanitzacions residencials de baixa densitat que són el teixit urbà majoritari del municipi. La mesura vol contrarrestar la tendència de les dues darreres dècades d’un model de desenvolupament urbanístic econòmicament i ambientalment insostenible i socialment molt poc ric en serveis i en espais de convivència i de relació.

La necessitat i encert de la proposta la palesen les més de 700 sol·licituds escrites que en el darrer més ha rebut el consistori de persones interessades a concursar per a l’adquisició d’un dels habitatges de protecció oficial. D’aquestes sol·licituds, gairebé la meitat corresponen a joves del mateix barri que no volen haver de marxar fora del mateix.”

L’ordenació que ara es pretén modificar, doncs, va significar una aposta forta per l’habitatge de protecció oficial, per dotar d’equipaments i serveis els barris residencials de baixa densitat de la Serra a curt i llarg termini i per crear un espai de centralitat en un teixit urbà dispers i sense estructura. S’aprofitava la posició d’un solar situat entre una zona d’equipament públic amb un gran parc i una escola en construcció i una zona de verd privat amb una masia històrica susceptible d’adquisició pública. En total, una illa pública de 10 Ha enmig d’un mar d’urbanitzacions infraequipades.

Com es veurà, la modificació aprovada inicialment i que és objecte d’al·legació, presenta un menor interès social (pèrdua d’habitatge protegit, de sòl per equipaments, de baixos i locals per activitat econòmica i serveis de proximitat, etc.), significa una disminució del patrimoni públic municipal i desaprofita una peça de sòl amb una posició estratègica sense aportar solucions als problemes de les urbanitzacions.

2. La nova modificació proposada: La modificació que actualment està en exposició al públic, aprovada inicialment el dia 27 de setebre de 2007 i publicada el dia 3 d’octubre de 2007, retorna als criteris d’edificació dispersa que concretava el Pla Especial de l’any 2002. Així doncs, no es tracta d’una senzilla adequació volumètrica de l’ordenament vigent, sinó un canvi profund de la funció urbana assignada a aquest solar públic. Basa la modificació en estendre l’edificació a la totalitat del solar (excepte els terrenys extrems, ocupats per la Zona Verda i els Equipaments públics), ocupant tota la reserva d’equipament privats de titularitat pública.

Amb aquesta modificació es perd tan l’argument de l’habitatge protegit, com les millores urbanístiques per a l’establiment d’equipaments i creació de centralitat, com també es perden els avantatges socials que sustentaven l’anterior ordenació.

2a) Impacte visual i paisatgístic. Amb l’ordenació proposada 2007: s’ocupa tot el solar; hi ha dos rengles d’edificacions –un a baix, seguint el carrer Matarranya, i un altre a dalt, seguint el carrer de Ca l’Artigues– de forma que, des de baix, es veu l’equivalent a 5 o 6 plantes i, des de dalt, a 3; el rengle de dalt de cases tapa les vistes de la masia i del verd privat que l’envolta; la vegetació esperable a la zona és la pròpia de les parcel·les de l’entorn, molt escassa. Per contra, amb l’ordenació vigent: més del 50 % del solar està dedicat a espai públic, zones verdes i equipaments enjardinats; des de baix, es veuen 4 o 5 plantes (planta baixa i quatre, l’última enretirada) i només a la part que s’edifica, que seria la meitat del solar, mentre que, de dalt, se’n veuen només 2 (planta baixa i un); la visió de la masia i del verd privat de dalt queda oberta; es creen zones verdes i s’enjardina entre edificis i al voltant dels equipaments amb predomini del verd.

La modificació que ara es formula té, doncs, un impacte paisatgístic superior a la de l’ordenació vigent i una pèrdua elevada d’espai verd d’ús públic.

2b) Equipaments i centralitat. Amb l’ordenació proposada 2007 es perd part del sòl per equipaments públics, es perd sostre per a locals i serveis i comerç de proximitat i es desaprofita un solar de posició estratègica i de gran dimensió encara no edificat per fer “més del mateix”, per fer 12 macro-xalets en un poble que ja té prop de 6.000 xalets! Per contra, amb l’ordenació vigent, el municipi obté a més del solar per l’escola bressol, la reserva de 4.200 m2 per a futurs equipaments públics necessaris i baixos municipals (les plantes baixes de les edificacions plurifamiliars que ara desaparèixen) que poden esdevenir serveis municipals o mèdics.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sòl i de sostre per a equipaments, activitat econòmica i serveis de proximitat respecte l’ordenació vigent.

2c) Habitatge social. Amb l’ordenació proposada 2007, no hi ha cap compromís ni garantia de fer habitatge social més enllà dels mínims legals. Per contra, amb l’ordenació actual, amb el projecte arquitectònic ja definit, es garanteix la construcció de 81 habitatges de protecció pública (i 3 de renda lliure) per a joves i famílies del poble.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sostre per habitatge protegit respecte l’ordenació vigent i es fa enrere respecte els compromisos públics adquirits en aquesta matèria davant de la Generalitat de Catalunya.

2d) Mobilitat obligada. Amb l’ordenació proposada 2007, els ciutadans dels barris de la Serra hauran de seguir baixant per qualsevol cosa al nucli urbà i bona part dels xalets previstos seran ocupats per gent de fora, com ara passa arreu, incrementant la mobilitat del municipi. Per contra, amb l’ordenació vigent, l’acostament de serveis comporta una reducció de la mobilitat obligada i el fet que només la població resident pugui accedir als nous habitatges no incrementa significativament la mobilitat global.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, un increment de la mobilitat obligada respecte l’ordenació vigent.

2e) Cost i patrimoni municipal de sòl i d’habitatge. Amb l’ordenació proposada 2007, el municipi perd sòl per habitatge protegit, per equipaments i per a serveis públics i privats, és a dir, es fa més pobre, perd patrimoni públic i no aprofita el seu patrimoni per impulsar polítiques d’interès social. Més encara: el desenvolupament urbanístic tindrà cost per als ciutadans, ja que haurà de compensar el desequilibri generat pel menor nombre d’habitatges construïts, a banda que no comportarà cap benefici. L’ordenació vigent, per contra, no és gravosa per als ciutadans, perquè amb el nombre d’habitatges previstos i la proporció d’habitatges de protecció oficial i de renda lliure prevista, l’operació s’autofinança.

La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de patrimoni públic, una pèrdua d’actius d’interès social i comporta un cost sobrevingut per als ciutadans respecte l’ordenació vigent.

Els punts anteriors permeten dubtar molt seriosament de l’adequació de la modificació puntual del planejament que se sotmet a informació pública als principis i prescripcions de la legislació urbanística catalana la qual exigeix explícitament, en el seu articulat, que es justifiqui sempre una millora social, un increment de l’habitatge protegit i els equipaments, una millora en la mobilitat, una major sostenibilitat i que el nou planejament no causa un perjudici en les finances públiques. Entenem que una modificació com la que aquí s’al·lega, que incompleix aquests preceptes, hauria de ser valorada negativament per l’òrgan urbanístic competent de la Generalitat i, en conseqüència, denegada.


3. Manca de documentació en la tramitació de l’expedient. En el moment de l’exposició pública de l’expedient no s’han completat els requisits mínims establerts per la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC) el Reglament que la desenvolupa i el Decret de mesures urgents que completa aquests textos.


3a) La documentació que conté l’expedient no s’ajusta a allò que estableixen els articles de la LUC (Art. 59) i del Reglament (Art. 117.3,118.1) En concret, manquen els estudis complementaris que justifiquen la modificació (art. 59.1.a) amb la concreció establerta al punt 3 de l’art. 59, la participació ciutadana, les mesures per millorar la mobilitat sostenible i la justificació de l’observança de l’objectiu de la millora del desenvolupament urbanístic sostenible respecte el planejament vigent i la justificació de la transcendència en les finances públiques del nou planejament (art. 59.3.d); el traçat de les xarxes bàsiques d’abastament (art.59.1.b); l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar (art. 59.1.e); la memòria social, amb els objectius de producció d’habitatge protegit que es milloren amb la modificació (art.59.1.h).

3b) El Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006 de 18 de juliol, estableix en el seu article 69 exhaustivament els criteris de tota aquesta informació i l’ Art. 117.3 remet les modificacions dels plans urbanístics al mateix procediment que la seva formació.

3c) En tot cas, l’Art. 94.5 de la LUC estableix que “Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per a tramitar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.”

3d) No s’ha tramitat simultàniament a la informació pública el que estableix en la Disposició Addicional Sisena del Reglament de la LU, que exigeix “Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla urbanístic les determinacions del qual afectin l’ús residencial, s’ha de sol·licitar informe al Departament competent en matèria d’habitatge en relació amb l’adequació del pla a les determinacions aplicables en matèria d’habitatge.”

3e) El Decret de mesures urgents en matèria urbanística de 18 d’octubre de 2007 detalla el sentit de l’aplicació de la llei i concreta en l’article 12 la necessitat d’un estudi econòmic que justifiqui la transcendència en les finances públiques del nou planejament.


Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i en el seu dia proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:

Primer: La proposta que està en aquests moments a exposició pública destrueix la possibilitat de crear centralitat en una ciutat dispersa d’una extensió enorme i sense serveis. Aquest, que era un dels motors i justificacions del planejament vigent i, més encara, el motiu de la mateixa ordenació. La nova ordenació hauria de modificar-se per poder donar compliment a la funció urbana que han de fer les centralitats, com a nodes prestadors de serveis en el centre dels barris residencials dispersos. Per aquest motiu haurien d’incloure’s previsions rellevants de locals de serveis i comercials que garanteixin la possibilitat d’establir-hi aquests tipus d’equipaments en el futur, més enllà de la peça testimonial que reserva la modificació.

Segon: Amb el Pla vigent es garantien 81 habitatges protegits, de promoció pública. La nova ordenació hauria de preveure, com a mínim, el mateix nombre d’habitatges de protecció oficial.

Tercer: El pla vigent preveu espais per a futurs equipaments, uns sota la clau C i uns altres com a 9b. La modificació, a més del manteniment de la peça de clau C, hauria de preveure un espai equivalent a l’actual 9b com a reserva per a futurs equipaments per un barri que supera actualment els 5000 habitants.

Quart: El nou planejament hauria de preservar al màxim de terreny de la privatització. Per tant hauria de buscar els mecanismes coneguts (plurifamiliars en altura) per poder fer la densificació necessària sense estendre’s pel territori de forma gratuïta.

Cinquè: Tenint present la masia que presideix aquest indret, seria convenient que l’edificació no l’encercli completament pel seu costat est. El nou planejament hauria d’establir garanties, mitjançant estudi paisatgístic i comprovacions gràfiques, que es compleixin les justificacions que enuncia en la memòria en aquest sentit. Les normatives aplicades a les noves edificacions haurien d’assegurar, mitjançant les limitacions d’altures, materials i distàncies, que es preserva la imatge de l’antiga edificació.

Sisè: La tipologia d’edificació, plurifamiliars octofamiliars i tetrafamiliars de dues plantes amb extenses parcel·les, són causa de conflictes veïnals sovintejats. L’ambigua titularitat dels espais comuns que no es poden compartimentar genera conflictes en el moment de la seva utilització comuna. La modificació hauria de trobar mecanismes provats, com els plurifamiliars nets, que estalviïn aquest tipus de problemàtiques específiques.

Setè: La reducció del nombre d’habitatges i l’extensió de l’edificació impedeixen que sigui viable econòmicament el desenvolupament d’aquest sector. Si a més es necessari dedicar-ne la pràctica totalitat a habitatge protegit, és evident que l’ajuntament haurà d’esmerçar molts recursos per tirar endavant aquestes edificacions. El nou planejament hauria de canviar la tipologia per anar a una major compacitat i un major nombre d’habitatges per poder garantir la viabilitat econòmica de l’edificació, conservant així també el nombre d’habitatges protegits.

Vuitè: Abans d’aprovar la modificació del planejament hauria de completar-se la documentació de l’expedient amb els informes i justificacions que determinen els articles de la LUC, Reglament de la LU i Decret de mesures urgents, (59 i 94 de la LUC; 117 i 118 del Reglament de la LU, així com la Disposició addicional Sisena del mateix reglament i de l’Art. 12 del Decret de mesures urgents en matèria urbanística) en els articles esmentats i els altres que en són d’aplicació, atenent-se a l’esperit que es deriva dels diferents instruments reglamentaris que han anat desenvolupant la Llei d’Urbanisme de Catalunya vigent.

En especial, caldria sotmetre a informació pública la justificació de la pèrdua patrimonial que significa la nova ordenació, l’impacte sobre les finances públiques i la justificació de la pèrdua d’habitatge protegit, equipaments i locals que proposa la nova ordenació.

Entenem que l’esperit que anima aquesta modificació del planejament és fruit de la confrontació política i que no hi ha motivacions urbanístiques ben fonamentades que justifiquin tant la pèrdua dels avantatges de l’actual planejament com l’empobriment urbanístic del nou model proposat.

Lliçà d’Amunt, 4 d’octubre de 2007.

Joaquim Ferriol i Tarafa

En nom dels regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.

També diem: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’ns tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.

Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.

IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Llegeix +

dimarts, 13 de novembre de 2007

Un pas més

Som en temps de moviment, de bellugadissa. El comú de la gent veiem passar les diferents decisions que ens afecten com veiem els avions que sobrevolen el nostre poble: van a centenars de quilòmetres per hora i sembla que no es moguin de lloc.

I és que la llunyania té l’efecte de distorsionar el moviment, el canvi. Podria ser desitjable la proximitat, la complicitat de la majoria de la gent en cada una de les decisions que afecten la vida de la gent. Les persones, quan estem davant per davant amb un problema o una decisió, la podem comprendre. Fins i tot la podem mesurar com mesurem la velocitat d’un cos en moviment: d’una manera molt més objectiva.

En un govern del “ja es veurà” com el que patim, el moviment és llunyà i inabastable. Fins i tot alguns dels elements que el composen no sembla que se n’adonin, perquè semblen més a prop del públic que de la tripulació.

No estan explicant el que fan. Estan demostrant la por que els fa la gent. Estan canviant moltes decisions que es varen raonar, mesurar i meditar. Les canvien amb la mínima explicació, passant de puntetes davant la gent. Tenen més por de ser desautoritzats que responsabilitat respecte a les seves decisions.

El dia 25 d’octubre es van canviar projectes urbanístics tan importants com l’estratègic pla de Can Montcau, l’establiment de pisos a Can Salgot i la ubicació de la piscina coberta. També es varen modificar les ordenances fiscals, suprimint les taxes d'incendis i augmentant els impostos i taxes; tot plegat va ratificar la línia de la fiscalitat que ells havien criticat, però fent l'operació de màrqueting de suprimir una taxa. Tot i ser temes importants, poca gent es va acostar al ple per interessar-s’hi.

Els que hem viscut el govern des de dins ens inquietem. Veiem aquest moviment i l’assenyalem. El denunciem. Intentem mostrar les incoherències, les fal·làcies i el poc rigor d’aquest moviment. Proclamem la frivolitat de la jugada en curt, del “ja es veurà quan tinguem el problema”. Volem assenyalar com és de transcendent el canvi i no en sabem prou.

I és que les paraules, els dibuixos i les xifres no interessen a gaire ningú. No es mouen, no ens ensenyen quin és el canvi que representen. No és evident el seu significat. Tan se val, avancem poc a poc. Ho veiem de lluny, però suaument llisquem. Amb pas ferm avancem. De manera imperceptible, però ens movem: Caminem decidits cap a l’abisme.

Llegeix +

Qui es beneficia d'aquesta fiscalitat?



Un pis a Lliçà:

2007: 150 euros d'IBI.

2008: 155 euros d'IBI.

Increment: 3.19%




Una casa amb gual a Lliçà d'Amunt.

2007: 700 euros d'IBI+24 euros de Taxa incendis+ 18 euros gual.
2008: 722 euros d'IBI+40 euros gual.

Increment: 2.7%





Un gual a Lliça d'Amunt.

2007: 18 euros .
2008: 40 euros.

Increment: 222%





Una parcel·la buida a Lliçà d'Amunt.

2007: 100 euros de IBI+ 24 euros Taxa incendis.
2008: 103 euros de IBI.

Estalvi: 17%


Un cop suprimida la taxa de protecció d'incendis ens trobem amb la realitat: l'Ajuntament fa de manera que els ingressos que no ha recaptat per incendis es recaptin per altres vies. D'això sempre se n'ha dit "contents i enganyats".

Si analitzem com queda la fiscalitat arribem a la conclusió que els grans beneficiats de la supressió de la taxa d'incendis són els propietaris de parcel·les buides. No necessiten cap servei i només paguen un impost al municipi - l'Impost de Béns Immobles -.

Per contra, els veïns de Lliçà paguen el que s'estalvien els propietaris d'aquestes parcel·les, per l'increment de la resta d'impostos i taxes.

Llegeix +

dimarts, 6 de novembre de 2007

La torna de Can Montcau al Butlletí de la provincia

Avui s'ha publicat, finalment, l'anunci de l'aprovació inicial del Ple Municipal en referència a Can Montcau. És un anunci breu. Concís. En una columna de vint línies certifica que a partir del dia 7 i fins el dia 7 del mes que vé, hi haurà temps per estudiar-se l'expedient i fer al·legacions a la modificació de Can Montcau. Què passarà amb la protecció de la plana del Tenes i la nova autopista que s'hi dibuixa? Hi haurà alguna alternativa a aquesta via de gran capacitat que no ens trinxi la plana i no ens passi pel costat del nucli urbà? De fet "ja es veurà".

Així doncs, i coincidint amb el pont de la immaculada i la constitució espanyola, s'haurà acabat el procés de participació ciutadana que aquest nostre govern estimat, el del "ja es veurà", ens ha concedit graciosament. Encara que de fet la llei els obliga a això, com a mínim.

Per torna, també en aquestes mateixes 180 paraules, donen un mes per estudiar l'expedient del Parc de Can Godanya, sense haver conclòs l'estudi d'inundabilitat del nou emplaçament de la piscina coberta. Bé, "ja es veurà".

També, ficat en aquests poc més de 1000 caràcters, anuncien que està a exposició pública l'expedient dels octofamiliars de Can Salgot, sobre el parc de Francisco Ibañez. 32 habitatges plurifamiliars situats, sense obtenir-ne cap servei, al final del carrer de Ramon Llull, a la frontera amb Ca l'Esteper. No se sap quants d'aquests habitatges seran de protecció pública ni quin serà el benefici social pel barri, però "ja es veurà".

Aquestes són les darreres víctimes de les modificacions puntuals del Pla General. I ja són quatre en quatre mesos. Sort que ens governen aquells que volien que els canvis urbanístics es fessin només en el marc de la participació ciutadana i només amb la revisió completa del Pla General.

Llegeix +