dijous, 29 de maig de 2008

Vive le Québec livre!

El General De Gaulle, que des de sempre em va semblar una mena de gegant del pi-ara-balla-ara-balla, durant una visita al Canadà, va elaborar una frase important:
-Vive le Québec livre! Va dir des d'un balcó, davant l'estupefacció de l'auditori. I el viatge es va acabar a corre-cuita. La interferència del general dins dels assumptes canadencs, va fer més soroll que una interferència radiofònica. O sigui que tot el món va saber – heus ací la qüestió- que els francòfons canadencs tenien aspiracions independentistes.
Ara – tot just fa poques setmanes- els quebequesos han efectuat una votació sobre aquesta opció d'independència. Servidor, que és de poble i que ha conservat aquell caire ingenu i propens a l'embaladiment, que ens és propi, ha observat la situació electoral del Canadà amb una absoluta perplexitat anímica: allò que passava al Canadà era un acte d'autodeterminació literal, autèntica. Era una possibilitat d'independència sense guerra de secessió, sense alcalde de Móstoles, sense tambor del Bruc ni cap altra alteració bèlica.
I què ha fet el govern del Canadà? He preguntat. Llavors un servidor s'ha dirigit a l'agència EFE:
Res. El govern, a part d'argumentacions, no ha declarat cap estat d'excepció ni mobilització general ni res de res.
Servidor no ha quedat convençut. Ha trucat al consolat.
I què ha fet la Policia Muntada? No em diran que la Policia Muntada no s'ha posat el casc?
Res. La Policia Muntada no ha fet altra cosa que posar-se vermella. Com sempre, és clar.

-I què han dit els anglocanadencs? No em dirà que els anglocanadencs no han corregut a manifestar-se a la plaça d'Oriente, de Québec, oi?
Res. Pel que se sap, els anglocanadencs han observat la votació amb diversos sentiments, però en actituds pacífiques.

Servidor no estava tranquil. S'ha dirigit a La Vanguardia:
-I l'exercit? Què ha fet l'exercit?
Res. L'exercit no ha sortit a defensar la unitat dels homes i les terres canadenques.

I el Rei?- ha insistit un servidor- Què ha dit el Rei?
Res. El rei no ha dit res, entre altres raons, perquè no tenen rei.

En un últim intent informatiu, servidor ha exclamat:
-I en Blas Pignar? Què ha dit en Blas Pignar?
Res. Allà no tenen blas-pignar ni cap altra baluerna blavejada.

Oh meravella! El canadà, segons ha descobert, és un país on l'autodeterminació no és un pecat ni una vergonya, sinó un dret realitzable. El Canadà és un estat constituït no pas sobre la força de les armes, sinó per la voluntat sobirana del poble. El Canadà, en definitiva, és un país increïble: totalment civilitzat. Un país on la gent normal pot demanar la independècia, sense que l'empaitin els guàrdies.
Llavors m'he tancat al rebost, perquè ningú no em sentís, i m'he posat a cridar amb tota la força:
-”Vive le Québec livre!”.
Vostès ja m'entenen, oi?

Jaume Farriol
“The Ronçana News”. Maig-juny 1980.


Un any després Tejero irrompia a les corts en la sessió d'investidura d'un president de govern espanyol, Calvo Sotelo.
Vint-i-vuit anys després, encara es tanca la porta a una prudent i enrevessada consulta a un poble pressumpte, en nom de la llei.
Han passat vint-i-vuit anys, dues consultes i cap trencadissa. El Canadà segueix unit i feliç, però ningú no dubta que és per voluntat dels seus ciutadans. I és que ja ho deien en temps remots: “Vive le Québec livre”.

Llegeix +

Connexions


Fa uns mesos, el blog de llicamunt.wordpress.com, anunciava un "error" en el servidor de l'ajuntament de Badalona. Digueu-ne malícia o curiositat malsana, per raons personals que molta de gent no entendrà, he retornat a l'enllaç per comprovar si encara existia aquesta connexió mística entre els dos ajuntaments. Us hi enllaço perque ho comproveu vosaltres mateixos.
Badalona i Lliçà d'Amunt compartim espai a la xarxa, a l'àrea de medi ambient. Estaria bé una justa correspondència a l'espai lliçanenc. Podria ser en cultura?


Llegeix +

dimarts, 27 de maig de 2008

Teniu una pregunta per mi?

Llegeix +

dilluns, 26 de maig de 2008

Poder comarcal

Bé, vostès hauran sentit parlar , alguna vegada, del poder comarcal. El poder comarcal és com la lluna de València: tothom en parla però ningú hi ha estat. Vull dir que, això del poder comarcal és una, ja vella, utopia que, segurament, no serà mai realitat.
El que passa és que la gent de comarques no som comarcalistes. Vet-ho aquí. La gent de comarca ens omplim la boca de discursos comarcalistes, però de seguida que podem, ens escapem a ciutat. O sigui que, com deia, això del poder comarcal no passa de ser una pura excitació literària, pròpia de campanyes electorals, pregons de festa major i sopars de Ronçana.
O sigui que caldria fer alguna cosa. Potser un manifest. Un manifest comarcalista, signat pels caps grossos de costum, faria bonic. En tot cas, potser seria poc pràctic. Avui en dia, als preus que s'ha posat el paper higiènic, aquesta mena de manifestos acaben sempre fent un paper de suplència per a determinades operacions pòstumes, que més val no anomenar.
O sigui que un manifest, allò que es diu un manifest, no.
Potser unatractorada. Precipitar els tractors a la carretera, plens d'homes amb barretina i pancartes que demanen poder comarcal o muerte, tindria la seva grapa. En tot cas, tinc la impressió que la Ciutat ens enviaria el “Septimo” de Cavalleria i ens hauriem de tornar a la comarca amb el tractor entre les cames.
O sigui que una tratorada, allò que se'n diu una tractorada, no.
Potser una marxa a peu sobre Barcelona. S'imaginen centenars de columnes convergint sobre Barcelona. , armats amb pals de pallers, senyeres i, naturalment, barretines? Seria un espectacle fascinant. Un corró inaturable. En tot cas tenim el problema de la Meridiana. Entrar tots de cop, per la Meridiana seria un problema insoluble, com una sortida de missa d'onze, amb un col·lapse total que ens aixafaria uns contra els altres en un inútil holocaust.
O sigui que una marxa a peu, allò que se'n diu una marxa a peu, no.
Potser un sis d'octubre. Traslladar-se a la plaça de Sant jaume i practicar un sis d'octubre des del balcó, amb proclamació de la República Comarcal Catalana, seria d'un efecte fulminant. En tot cas, potser ens enviarien la Brunete. En un tres i no res tindríem la Brunete a les portes de Barcelona i to seria veure per on sortim.
O sigui que un sis d'octubre, allò que se'n diu un sis d'octubre, no.
Potser demanar-ho bé. Si ho demanem bé no ens poden dir que no. Al cap i a la fi tots tenim un parent a Barcelona. Si convencem el parent – que té un parent que treballa a les institucions, que té un parent que coneix un conseller, que té un parent que es diu de tu amb el President- h otindriem tot guanyat. O sigui que tindriem, per fi, poder comarcal. I què en fariem del poder comarcal? Molt senzill: amb el poder comarcal, comarcalitzariem el poder. Repartirem el poder. Contra el vell lema de “Catalunya-Ciutat”, implantarem el lema “Catalunya-Comarca”.
O sigui que repartirem les conselleries, les direccions generals i els caps de servei entre totes les comarques i poblacions de Catalunya. Per exenple, trasmmadarem la conselleria que s'ocupa de finances a Hostalric, la de Sanitat a l'Hospitalet i la d'obres públiques a Parets. Perquè, on es faran millors finances que en un Hostalric, millor sanitat que en un Hospitalet i millors obres públiques que a Parets? I, doncs, seguint amb aquet criteri, els passaré un llistat de possibles i plausibles noves ubicacions. Prenguin nota, si us plau.
Agricultura: Sant Vicenç dels Horts; Caça i Pesca: Cassà de la Selva i Sant Pere Pescador; Esports atlètics: Salt, Esports aquatics: Mollet; Esports automobilístics: Sant Carles de la Ràpita; Esports de saló: Sant Pere de Riudebitlles; Turisme: Hostalets de Balanyà; Presons: Snata Perpètua; Tercera edat: Caldes de Malavella; Segona edat (matrimonis): Santes Creus i Cornudella de Montsant; Primera edat: Sant Sadurni de “Noia” i l'Hospitalet de l'Infant; Impostos: la “collada” de Toses.
Activitats complementàries: Corró d'Amunt; Religions no cristianes: Illa de Buda; Afers eclesiastics: Vallcarca; Relacions amb les altres comunitats autònomes: Sant Jaume d'Enveja; Relacions amb el govern central: La Pera.
En fi, per què els haig d'explicar més meravelles? Al cap i a la fi, totes les paraules d'aquesta proposta s'enclouen en dues: “Poder Comarcal”.

Jaume Farriol. 2-6-1932/23-5-2003
Llegit al sopar del Ronçana i publicat el 1984.

Aquest dies he liderat una candidatura a la presidència de la federació comarcal del Vallès Oriental. El dia 23, divendres, en el clàssic Sopar del Ronçana, protagonitzat per Vicent Sanchís, la gent d'aquesta revista, que celebra el seu 40 aniversari, va voler conmemorar el 5è aniversari de la mort de Jaume Farriol, el meu pare. Per celebrar les seves intervencions en aquest sopar, varen editar una revista especial amb una selecció de textos. Un d'aquests era el “poder comarcal”, que, sense tanta ironia i molta més mala llet, es va disputar poques hores després a Mollet, capital dels esports aquàtics. Va ser un acte més propi d'un altre escrit anomenat "roda de sospitosos".
Només voldria que, en un moment de lucidesa, els pares de la pàtria, els salvadors de les essències, els oportunistes reciclats, els cínics interessats, només per un moment somriguessin davant tanta innocència de broma senzilla i no deixessin d'aplicar-se la càrrega de la ironia d'aquest text del segle passat.
La generació dels nostres pares ens ha deixat un país preparat per fer-se gran. No el malbarateu.

Llegeix +

dijous, 8 de maig de 2008

Arròs

“La participació ciutadana serà el nostre cavall de batalla.” (programa electoral del PSC a Lliçà)

El dia 1 de maig vaig anar a comprar arròs. Tenia gent a dinar i volíem fer una paella. Vaig baixar al súper i el vaig trobar tancat. Vaig anar fins al centre i també, tots els supermercats eren tancats. Allà, uns cartells informaven de la darrera idea del regidor de promoció econòmica de l’ajuntament: fer tancar el dia 1 de maig en un poble com el nostre, que tradicionalment ha obert tots els festius. És la llei. Però és que, en la línia de transparència i promoció de la cosa comercial, el regidor socialista havia tingut la brillant idea d’aplicar-la sense previ avís, comunicant-ho el mateix dia i amenaçant amb sancions als botiguers que no en fessin cas. Una cosa així em va permetre fer una inusual excursió pel municipi veí de Santa Eulàlia, on la regidora socialista de consum no havia fet clausurar cap establiment.

“Crearem una àrea de Promoció Econòmica (...)que doni suport a les empreses, als comerços i als nous emprenedors.” “Fomentarem activitats econòmiques que disminueixin la taxa d’atur del municipi.”(programa electoral del PSC a Lliçà)

Amb l’arròs al sac, vaig recordar que la gent del Pillu havien convocat també una arrossada a Can Montcau el proper diumenge, dia 11. Avui, però, me n’he assabentat que l’arrossada tindrà dificultats. Es veu que el dit regidor de promoció econòmica se n’ha adonat que una activitat en una zona privada necessita el consentiment del propietari. Així doncs, l’alcalde socialista, que a la vegada és regidor de promoció econòmica i governació, ha obtingut la negativa de la propietat del tros a la celebració de la festa culinària. S’han posat d’acord amb les regidores de participació i comunicació, i han decidit ordenar a la policia que informi de la impossibilitat d’exercir un acte lúdic festiu culinari de participació ciutadana. Ells - les regidores i l’alcalde - no han donat la cara, com en el tancament de les botigues el dia 1 de maig.

“Proposem un Ajuntament proper al ciutadà/ana, que se’l senti seu,...” “La participació ciutadana serà el nostre cavall de batalla.” “... una policia activa, ben equipada, que li permeti desenvolupar les seves funcions, amb qualitat de servei.” (programa electoral del PSC a Lliçà)

Ja hi tornem a ser. Com amb les pancartes que no agraden al govern, s’amenaça d’obrir expedients i multar aquell qui no cregui. L’activitat festiva i lúdica d’un col·lectiu s’intenta reprimir amb la llei a la mà. Sense cap diàleg, només l’agent de policia interposat entre les ordres i el ciutadà. Allò que deien de fer de la participació ciutadana un cavall de batalla, pren a les seves mans un aire d'enfrontament bèl·lic, de guerra total contra la discrepància. Més que un cavall de batalla és això darrer: una batalla.

Així doncs, la única activitat ludico-festiva i econòmica que es realitza de moment en l’àmbit de Can Montcau i que s'adiu amb la participació, el cavall i la batalla, i que a més a més no altera la llei de comerç o els drets de la propietat, és aquella que s’anuncia amb colors llampants, poca roba i molta pell, en el voral de l’autovia.

Llegeix +

dijous, 1 de maig de 2008

Eficàcia minicipal

Ahir vaig veure una pancarta a la rotonda de Països Catalans. Eren dos quarts de deu del vespre. Hi deia: Sr. Ariza, tenia una pregunta per vostè, però no es va presentar" i la signava l'horrorós acrònim del Pillu.
Ahir mateix, cap a les deu del vespre, una cistella d'electricista s'alçava a la rotonda de Països Catalans. Amb eficàcia germànica els treballadors al servei dels ciutadans despenjaven la pancarta. Probablement empesa per l'afany d'evitar un dolorós malestar ciutadà, la corporació minicipal va decidir que ahir al vespre era més important retirar un drap blanc que encendre un llum groc, d'aquells que tant abominen els nostres artistes locals.
En fi, que Lliçà porta deu mesos de pau.


Llegeix +

Informem-nos-en

El darrer número de la revista municipal està incomplert. Algú es va oblidar de posar-hi l'escrit del grup d'Esquerra. No passa res. Les àvies ens deien allò de les cues de pansa per millorar la memòria. Com que no sabem si és un problema de memòria o de deixadesa, aquí us penjo l'inofensiu article en qüestió.

Volem felicitar, des d’aquestes línies, la iniciativa de fer la deixalleria de Palaudàries. Lamentem que el govern actual no hagi volgut reconèixer la feina dels que els hem precedit i els hem facilitat aquesta obra, i tantes d’altres que ara es volen “apuntar”. Per tant, felicitem nosaltres els regidors d’Esquerra i ICV-EUiA que varen decidir l’emplaçament, varen impulsar el projecte i varen aconseguir les subvencions per a pagar-la.

També felicitem la iniciativa de tirar endavant l’Escola Bressol a la plaça del Consell de Cent. Igual que en l’anterior cas, lamentem que no s’hagi reconegut des del govern actual la feina feta per l’anterior equip, d’Esquerra i ICV-EUiA, per l’encert de la proposta d’emplaçament, per haver definit els serveis que hi anaven, per haver impulsat el projecte i per haver tramitat les subvencions per poder-la edificar.

Avui ens toca felicitar, a part dels regidors que varen projectar aquestes obres i varen aconseguir el seu finançament, al govern actual. Sí, el volem felicitar per la seva posició activa en el procés que s’ha engegat per fer transcórrer un gasoducte troncal pels boscos de Palaudàries, prop de Ca l’Artigues i Can Farell. Aquesta infraestructura, que comunica els gasoductes algerians amb la xarxa de gasoductes europeus abastits amb gas de Rússia, pretén passar pel nostre territori trinxant-lo sense cap mirament. Celebrem que el govern ho hagi apreciat i actuï per evitar-ho. Esquerra estarà en tot moment al costat del govern actual per evitar aquest desastre.

Lamentem, però, que aquesta actitud no s’hagi produït en el cas de les autopistes. El quart cinturó i l’autovia del Tenes continuen amenaçant el nostre territori davant la passivitat manifestada dels components del govern municipal. En un acte d’assumpció injustificable d’aquests projectes que volen trinxar un altre cop el nostre poble, ells s’han desentès públicament de la seva rectificació. Ara que l’hora de la veritat s’acosta, ara que és el moment de comprometre’s, esperem que siguin capaços de rectificar. Pel bé del nostre poble.

Llegeix +