dilluns, 26 de maig de 2008

Poder comarcal

Bé, vostès hauran sentit parlar , alguna vegada, del poder comarcal. El poder comarcal és com la lluna de València: tothom en parla però ningú hi ha estat. Vull dir que, això del poder comarcal és una, ja vella, utopia que, segurament, no serà mai realitat.
El que passa és que la gent de comarques no som comarcalistes. Vet-ho aquí. La gent de comarca ens omplim la boca de discursos comarcalistes, però de seguida que podem, ens escapem a ciutat. O sigui que, com deia, això del poder comarcal no passa de ser una pura excitació literària, pròpia de campanyes electorals, pregons de festa major i sopars de Ronçana.
O sigui que caldria fer alguna cosa. Potser un manifest. Un manifest comarcalista, signat pels caps grossos de costum, faria bonic. En tot cas, potser seria poc pràctic. Avui en dia, als preus que s'ha posat el paper higiènic, aquesta mena de manifestos acaben sempre fent un paper de suplència per a determinades operacions pòstumes, que més val no anomenar.
O sigui que un manifest, allò que es diu un manifest, no.
Potser unatractorada. Precipitar els tractors a la carretera, plens d'homes amb barretina i pancartes que demanen poder comarcal o muerte, tindria la seva grapa. En tot cas, tinc la impressió que la Ciutat ens enviaria el “Septimo” de Cavalleria i ens hauriem de tornar a la comarca amb el tractor entre les cames.
O sigui que una tratorada, allò que se'n diu una tractorada, no.
Potser una marxa a peu sobre Barcelona. S'imaginen centenars de columnes convergint sobre Barcelona. , armats amb pals de pallers, senyeres i, naturalment, barretines? Seria un espectacle fascinant. Un corró inaturable. En tot cas tenim el problema de la Meridiana. Entrar tots de cop, per la Meridiana seria un problema insoluble, com una sortida de missa d'onze, amb un col·lapse total que ens aixafaria uns contra els altres en un inútil holocaust.
O sigui que una marxa a peu, allò que se'n diu una marxa a peu, no.
Potser un sis d'octubre. Traslladar-se a la plaça de Sant jaume i practicar un sis d'octubre des del balcó, amb proclamació de la República Comarcal Catalana, seria d'un efecte fulminant. En tot cas, potser ens enviarien la Brunete. En un tres i no res tindríem la Brunete a les portes de Barcelona i to seria veure per on sortim.
O sigui que un sis d'octubre, allò que se'n diu un sis d'octubre, no.
Potser demanar-ho bé. Si ho demanem bé no ens poden dir que no. Al cap i a la fi tots tenim un parent a Barcelona. Si convencem el parent – que té un parent que treballa a les institucions, que té un parent que coneix un conseller, que té un parent que es diu de tu amb el President- h otindriem tot guanyat. O sigui que tindriem, per fi, poder comarcal. I què en fariem del poder comarcal? Molt senzill: amb el poder comarcal, comarcalitzariem el poder. Repartirem el poder. Contra el vell lema de “Catalunya-Ciutat”, implantarem el lema “Catalunya-Comarca”.
O sigui que repartirem les conselleries, les direccions generals i els caps de servei entre totes les comarques i poblacions de Catalunya. Per exenple, trasmmadarem la conselleria que s'ocupa de finances a Hostalric, la de Sanitat a l'Hospitalet i la d'obres públiques a Parets. Perquè, on es faran millors finances que en un Hostalric, millor sanitat que en un Hospitalet i millors obres públiques que a Parets? I, doncs, seguint amb aquet criteri, els passaré un llistat de possibles i plausibles noves ubicacions. Prenguin nota, si us plau.
Agricultura: Sant Vicenç dels Horts; Caça i Pesca: Cassà de la Selva i Sant Pere Pescador; Esports atlètics: Salt, Esports aquatics: Mollet; Esports automobilístics: Sant Carles de la Ràpita; Esports de saló: Sant Pere de Riudebitlles; Turisme: Hostalets de Balanyà; Presons: Snata Perpètua; Tercera edat: Caldes de Malavella; Segona edat (matrimonis): Santes Creus i Cornudella de Montsant; Primera edat: Sant Sadurni de “Noia” i l'Hospitalet de l'Infant; Impostos: la “collada” de Toses.
Activitats complementàries: Corró d'Amunt; Religions no cristianes: Illa de Buda; Afers eclesiastics: Vallcarca; Relacions amb les altres comunitats autònomes: Sant Jaume d'Enveja; Relacions amb el govern central: La Pera.
En fi, per què els haig d'explicar més meravelles? Al cap i a la fi, totes les paraules d'aquesta proposta s'enclouen en dues: “Poder Comarcal”.

Jaume Farriol. 2-6-1932/23-5-2003
Llegit al sopar del Ronçana i publicat el 1984.

Aquest dies he liderat una candidatura a la presidència de la federació comarcal del Vallès Oriental. El dia 23, divendres, en el clàssic Sopar del Ronçana, protagonitzat per Vicent Sanchís, la gent d'aquesta revista, que celebra el seu 40 aniversari, va voler conmemorar el 5è aniversari de la mort de Jaume Farriol, el meu pare. Per celebrar les seves intervencions en aquest sopar, varen editar una revista especial amb una selecció de textos. Un d'aquests era el “poder comarcal”, que, sense tanta ironia i molta més mala llet, es va disputar poques hores després a Mollet, capital dels esports aquàtics. Va ser un acte més propi d'un altre escrit anomenat "roda de sospitosos".
Només voldria que, en un moment de lucidesa, els pares de la pàtria, els salvadors de les essències, els oportunistes reciclats, els cínics interessats, només per un moment somriguessin davant tanta innocència de broma senzilla i no deixessin d'aplicar-se la càrrega de la ironia d'aquest text del segle passat.
La generació dels nostres pares ens ha deixat un país preparat per fer-se gran. No el malbarateu.