dijous, 6 de novembre de 2008

La imaginació en la gestió: el cas dels residus

En aquest exercici de polivalència que és la política, de la mateixa manera que ahir parlava del Pp, avui puc parlar del quart cinturó, l’executiva comarcal o les escombraries.

Aquest cap de setmana he vist, amb cert orgull, com una de les nostres propostes de govern és copiada ja a mitja comarca. Estic parlant de residus, escombraries i taxes.

Ara fa ja tres anys varem iniciar una mesura absolutament pedagògica, que pretenia premiar l’ús de la deixalleria, descomptant el 10% de la taxa d’escombraries, a qui la utilitzés 10 vegades repartides al llarg de l’any. Aquesta mesura va tirar endavant sense massa fe de molta gent. La seva efectivitat va ser explosiva. Varem ser capaços de col•lapsar la única deixalleria del municipi, que va passar a ser de les més utilitzades de la comarca, a l’alçada de Granollers o Mollet. Gràcies a aquest fet varem aconseguir la subvenció de 180.000 euros per fer la segona deixalleria del municipi, que s’ha inaugurat aquest any a Palaudàries.

Veig a la premsa comarcal que Granollers, Canovelles, Lliçà de Vall i Mollet han copiat aquest any la mesura: deu cops a la deixalleria; 10% de descompte. No sé si hi ha més municipis que ho apliquen, però vist l’èxit, suposo que anys a venir serà una política que s’anirà estenent.




Seguint aquesta línia, els grups al govern municipal de Lliçà d’Amunt tornen a innovar. Aquest cop amb el compostatge domèstic. Les ordenances fiscals de l’any que ve proposen un descompte d’un 5% per qui faci compostatge domèstic. És clar que implica un seguit de condicions més complexes que l’ús de la deixalleria – visita d’inspector municipal inclosa, disposar de l’espai pel compostador, una certa formació – però crec que és bo plantejar-se aquest repte. O tots plegats creiem que és raonable consumir tants recursos públics recollint la fracció orgànica dels residus? És raonable portar aquests residus a una planta industrial de compostatge? Sobretot quan, a Lliçà, el 95% de la població té possibilitat de compostar a casa.

És veritat que el compostatge no serà mai universal, sempre hi haurà algú que no el farà, i per tant, la recollida de la fracció orgànica serà necessària. Però mesures així fan pedagogia dels mitjans que tenim al nostre abast per resoldre, d’una manera ben tradicional, el problema dels residus orgànics.