dilluns, 29 de desembre de 2008

Un ple post-innocents

Després de la primera etapa de les festes nadalenques, l'activitat municipal revifa en una sessió intermitja, en aquests dies de l'any que són en terra de ningú.

Finalment revinguts, alguns temes ja coneguts del nostre estimat poble retornen als tràmis de ple, amb una presència festiva que els fa com de colors, lluentons i molsa. Quin d'aquests temes farà de sant Josep? quin de mula? quin serà el caganer?

En fi. El pessebre de l'ajuntament continua fent la viu viu sense massa entusiasme.

Recordeu que les sessions de ple són gratuïtes, no és prohibit gaire bé res i hi ha calefacció. Podreu gaudir de la proximitat dels pares de la pàtria que ens administren els impostos i fruir amb les seves sàvies paraules.

I als que no vingueu, que acabeu de passar unes bones festes.

Ordre del dia

1 - Designació dels membres del Consell de Participació Ciutadana.

2 – Aprovació inicial de l’actualització del Projecte de la Variant del Camí de la Serra.

3 – Aprovació inicial del Projecte de Soterrament de la línia de mitja tensió del carrer Palamós.

4 - Aprovació inicial del Projecte de Soterrament de la línia de mitja tensió del carrer Empordà.

5 – Aprovació inicial del Projecte de Pavimentació de diferents carrers de Lliçà d’Amunt.

6 – Aprovació de la formulació de la revisió del POUM de Lliçà d’Amunt i del seu programa de participació ciutadana.

7 – Aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2009.

8 – Aprovació definitiva del Pressupost Municipal per a l’exercici 2009.

9 – Delegació a l’Organisme de Gestió Tributària de la recaptació de la taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament.

10 – Sol·licituds de subvencions al Fons Estatal d’Inversió Local.

Llegeix +

dimecres, 17 de desembre de 2008

De bat (?)

Després de veure les conseqüències del debat de l’estat del municipi se m’acut que va ser un de bat de l’Estat al Municipi. Els actors que hi manaven eren ells, els que manen a Espanya. Els del PP, sorneguers, suficients recitadors de cèntims. Els del PSC, exhibint el catàleg de serveis de la diputació, ambigus funcionaris professinals.

Els de CiU, els d’aquí, com sempre espessos, sense assumir res del que han fet amb aquest poble els darrers 30 anys, repartint receptes anacròniques per embolicar encara més la troca, abans d’esllanguir-se definitivament d'aquí un parell d'anys, als braços dels seus somrients amants.

Al final, el que defineix el debat és la resposta que es va donar a una persona del públic: el programa del govern és aquell que varen acordar contra el nostre programa de govern. Amb una gènesi així no estrany que el govern faci d’oposició. I estant vacant el paper d’alcalde, fes jo d’alcalde.

Ni un sol pla, ni un sol objectiu, ni una sola proposta nova. Han recuperat el Camí de la Serra per polir-se els 2,3 milions de finançament municipal extra per l’any que ve. Encara no se n’han adonat que el trànsit, un cop al barri de Sant Joan, haurà de recular i travessar tot el nucli per sortir per la carretera de Granollers. O intentar sortir per Lliçà d’Avall (no crec que l’alcalde Carreras (CiU) els deixi passar gaire més enllà del seu primer semàfor).

I a la premsa què? Res de res. No va servir de res que vingués un periodista que, com en el Ple de pressupostos, va transcriure dades i opinió del govern. Aquesta vegada era la data d’inauguració de la biblioteca i l’opinió de l’Ariza i el PSC que era molt cara i que era una ruïna.

Home, després de les responsabilitats històriques de tots ells en aquest poble, sembla que escampar mentides és l’esport del govern. I la premsa, com sempre, en els llims, intentant que els seus ocupin (encara més) llocs de poder.

I la gent? Doncs poca. I les preguntes? Previsibles. I les repostes del govern? Clarificadores, en el sentit que tot és manca de compromís, diners màgics que ens salvaran, indefinició de model i un sentor de desànim i resignació. Això si, el que es va entendre és que volen posar molta gent als barris perquè paguin la factura dels que ja hi som. I això és una solució? qui s’ho creu?

Ep, però la premsa va dir que va ser ensopit i que Ca l’Oliveres és una ruïna!

I això és el que compta.

Llegeix +

Perquè si

Divertiment de gènere
(publicat el dia 13 de juny de 2007)

En el nostre món políticament correcte, estem acostumats a sentir com es valora el llenguatge en funció del gènere del substantiu. Per exemple, si algú parla de “ciutadans”, ha d’afegir-hi “ciutadanes”. En canvi, si utilitzem “la gent”, no hem de dir “la gent i el gent” per semblar conscients de la desigualtat social entre homes i dones. Molts d’aquests tics es queden en això, en la pura introducció de duplicació de mots, sense més transcendència que la pròpia redundància.

Ara bé, en aquests dies de balls de sigles entre possibles coalicions, se m’ha desvetllat la veritat sobre la relació entre els partits observant, senzillament, el gènere del nom.

A grans trets, si ens mirem el país veí, els partits mascles dominen l’escena històricament. Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español són mascles, mentre que Izquierda Unida, femella, fa la viu viu com pot per no desaparèixer. És més, el PP és transsexual, si recordem que va passar de Alianza a Partido, i que mentre fou femení no va tenir cap èxit. El mateix li passa a IU, que va triomfar com a Partido Comunista mascle, i que ha anat davallant com a femella.

A casa nostra és diferent. Els partits nostrats són femenins. Convergència Democràtica ho és, Unió també, Esquerra també. Fins aquí no hi canvis de sexe. Són agrupacions femenines des de sempre. Iniciativa si que ho és, de transsexual. De PSUC a Iniciativa. Seguint la dinàmica decreixent espanyola, ha remuntat en el context català gràcies al seu canvi de gènere. El PP és mascle i espanyol. Manté en el context català la dinàmica lògica minoritària dels mascles, mentre que en eleccions espanyoles remunta fins al seu nivell espanyol i masculí.

Per explicar el PSC hauríem de recórrer a Aristòtil, amb la seva excepció que confirma la regla, o als orígens del PSC, amb la unió de la Federació catalana del PSOE amb els PSC Congrés i el Reagrupament, on clarament, i només segons aquesta teoria, dominaria amb autoritat la Federación. Tot i així, el PSC és un cas a part. És el gall del galliner. Partit mascle, català, dominant en política municipal i nacional. Practica el matrimoni amb elegància amb qualsevol de les parelles potencials. Es mou amb habilitat entre femelles. La resta de partits han d’aparellar-se com poden i, quan volen, han de compartir mascle. El famós tripartit no és més que un ménage a trois.

Ara bé, entre les múltiples relacions i promiscuïtats variades, la més estable és una relació lèsbica consubstancial al nostre país, la de Convergència i Unió. Alguns en diríem matrimoni, ells, en la seva dinàmica del no-sexisme en el llenguatge, prefereixen dir-ne federació.


Text ocult

Llegeix +