dijous, 31 de desembre de 2009

Els darrers núvols del 2009


La vall del Tenes, un 31 de desembre, amb el Montseny i la Calma al fons

Text ocult

Llegeix +

dimarts, 22 de desembre de 2009

Solstici d'hivern

El temps, inequívoc, ens fa saber que ja és hivern. Fa fred, i qualsevol bonança ens arrenca comentaris admirats: avui sembla que fa bo – diem calçats amb botes, mitjons de llana, samarreta empelfada i jersei gruixut. Tot just ahir va ser el solstici, el dia amb la nit més llarga. I va ser un dia fred, va ploure glaç, va revelar-se tota la fúria del temps. Ja ho sabem que toca això, però quin record els dies càlids!

El que té de bo el solstici d’hivern, és que, encara que sembli impossible, a partir d’avui el dia es torna a allargar, els vespres ronsegen fins més tard, la llum ens deixondeix més d’hora. El migdia comença a enfilar la llum. L’esperança no és en va, la llum ho proclama. Paciència.

I més d’un de vosaltres es preguntarà per quin motiu escric això. Us ho explico.

Als anys setanta, el meu pare escrivia en una revista a Granollers, Comunitat Cristiana, o alguna cosa així. Era una revista que passava la censura, com totes, i que veia amb preocupació els article irònics que mon pare, en Jaume Farriol, hi escrivia. Naturalment, la direcció de la revista va fer saber que els temes allà escrits haurien de ser més locals, més a la mida del que preocupa a la gent, i deixar els temes compromesos per la gent que es personava com a inculpat davant del T.O.P. La gent d’ordre no parla de segons què.

És llavors que mon pare va escriure un article, que avui necessitaria un manual per entendre els dobles sentits i sobreentesos, i que començava més o menys així: “Fa un temps gris i uniforme...”

Doncs això. Que fa fred, que és un llarg hivern. Però que, encara que sembli només una vana esperança, l’hivern s’acabarà. Algun dia.


Llegeix +

dimecres, 9 de desembre de 2009

El supermercat de Ca l'Artigues


A Ca l'Artigues s'està construint un supermercat. La qüestió és que aquest establiment comercial es fa sobre terrenys d'equipaments. També que la concessió que l'empara és a 40 anys i qui l'havia d'autoritzar, que és el Ple municipal, no ho ha fet. Per altra banda, l'obra està ja molt avançada i encara no està aprovat el projecte.

Com que tot plegat no sembla la manera més ortodoxa de procedir hem fet el que un grup municipal que no governa ha de fer, el que la llei li reconeix com a la seva funció principal, que és la de control del govern. I saltant de llei en llei i reglament en reglament, hem arribat a fer aquesta al·legació:


Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, a Vostè acudeixen i exposen: Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 13 d’octubre de 2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 15 d’octubre de 2009, es publica l’Edicte d’aprovació, per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, en sessió del dia 28 de setembre de 2009, del Projecte de construcció d'un mercat municipal, supermercat i aparcament al barri de Ca l'Artigues de Lliçà d'Amunt.

Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció popular, passem a formular les següents

A·LEGACIONS:

Respecte a la titularitat del sòl: El solar on s’implanta el projecte està qualificat de zona C, equipaments públics. Segons la normativa urbanística vigent, els sòl destinats a equipaments públics de nova implantació han de ser de titularitat pública. (NNUU. art. 47.2. Tots els sostres adscrits al sistema d’equipament públic, tant generals com locals, seran de titularitat pública.)

També segons les Normes Urbanístiques del Pla General vigent,Art.15 .2.,”Els sòls destinats a Sistemes Locals seran adquirits per l’Administració mitjançant la seva cessió gratuïta pels propietaris dels sectors de planejament corresponent, quan l’esmentada cessió formi part de les càrregues urbanístiques del planejament, i s’ajustaran a les disposicions de l’article 25 del D.L. 1/90.”

Al tractar-se d’un sòl d’equipaments no pot ser de titularitat de l’empresa municipal, ja que la seva condició d’Entitat Urbanística Especial només la faculta per a gestionar el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, no el sòl de sistemes.

Respecte a l’establiment d’un servei públic: El Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS) estableix, en l’article 160.2 2. El ple de la corporació, amb la resolució prèvia dels suggeriments formulats, ha d'acordar l'establiment del servei, n'ha d'aprovar el projecte d'establiment i el reglament que el regula i ha de preveure els efectes econòmics que se'n deriven, en especial, en el pressupost.

Així doncs, l’establiment d’un mercat municipal hauria d’haver estat aprovat pel Ple Municipal.

Respecte el sistema de gestió: Segons el Pla General vigent, la decisió d’establir el servei públic amb un règim de gestió indirecta correspon a l’Ajuntament, no a l’empresa.

NNUU. Art. 15.3 La gestió dels sistemes, tant generals com locals, s’efectuarà segons es cregui convenient, per gestió directa o indirecta, constituint un dret de superfície i (o) un altre de
naturalesa anàloga que atribueix al seu titular la gestió de l’equipament previst en el Pla.

Art. 43.2. La gestió dels serveis que s’estableixen sobre els esmentats sòls es podrà efectuar:

a) Per gestió directa, mitjançant òrgans de la pròpia administració.

b) Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa.

c) Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg que atribueixi al seu titular la gestió de l’equipament previst en el planejament, o amb (en) les figures complementàries que a tal fi es redactin.

Respecte a la concessió administrativa: El Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya estableix com a competència de Ple (art.52.2.n) “Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys...”

Per bé que l’empresa municipal té la condició d’Entitat Urbanística Especial, i per tant és d’administració actuant, aquest fet “no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridicoadministratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat.” (art. 21.3 del TRLUC 2005).

Respecte a l’aprovació inicial del Projecte: L’òrgan competent per a l’aprovació inicial del projecte és el Ple Municipal, ja que es tracta d’una obra municipal no contemplada en el pressupost municipal vigent. (TRLMRLC art. 52.2.o competències del ple) “ L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.”

Les competències d’alcalde estan limitades aquí ( art.53.1.p competències de l’alcalde) “L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.”

Donat que les competències d’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost no han estat delegades del Ple Municipal a la Junta de Govern, i que no són pròpies de la junta de govern segons la llei, aquest projecte hauria de ser aprovat pel Ple Municipal, igual que tots aquells que estiguin en la mateixa situació.

Respecte a l’ús principal: Els terrenys amb la qualificació C són qualificats d’equipaments i tenen un catàleg d’usos que admeten proveïments i mercats. Els usos comercials que corresponen a un supermercat estan definits en altres zones urbanístiques, i requereixen que el sostre comercial s’adapti a la regulació sectorial. En tot cas no consta a l’expedient que està a exposició pública l’informe tècnic que assimili el supermercat a un d’aquests serveis.

Com a superfície comercial, no consta a l’expedient l’informe del Departament competent en matèria de Comerç.

Respecte el projecte: El projecte no respecta la massa forestal, cosa que era un dels objectius de la darrera modificació del planejament (punt 5 de la memòria).

El projecte estableix que el mercat municipal constarà d’un total de set locals, a l’entorn de 30m2 cada local. El supermercat tindrà una superfície de 900m2. El fet de dir-ne mercat municipal no és més que un eufemisme, ja que l’estructura és la d’un centre comercial o una gran superfície comercial privada, amb unes petites botigues o parades annexes (en una relació de 4 a 1).

L’accés de mercaderies tan proper als habitatges implicarà greus molèsties als veïns, tan per sorolls com per pudors, tal com ha passat a altres supermercats del terme. En aquest estadi del projecte seria convenient que es corregís la situació de l’entrada de mercaderies per evitar aquestes molèsties.

Respecte a l’estat de les obres: Les obres sotmeses a exposició al públic estan en aquest moment en execució, abans de saber-ne el resultat i, per tant, abans que s’hagin aprovat definitivament.

Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i que s’esmeni l’expedient en base a aquests punts:

Primer: Que es justifiqui la titularitat pública del solar, mitjançant la cessió a l’ajuntament.

Segon: Que abans d’establir el nou servei públic es segueixi el tràmit que correspon en el Ple Municipal, i s’hi sotmeti a aprovació, segons l’article 160.2.2 del ROAS.

Tercer: Que es deixi sense efecte la concessió administrativa, ja que no ha complert el requeriment d’aprovació pel Ple Municipal que s’estableix a l’article 52.2.n del Text Refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Quart: Que el projecte sigui tramitat de nou en el Ple Municipal, ja que no consta al pressupost de l’Ajuntament, i per tant la competència de l’aprovació del projecte pertany al Ple, tal com ho determina l’article 52.2.o. del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Cinquè: Que el Ple municipal determini els requeriments del mercat municipal, evitant així que es donin uns usos privats d’un terreny destinat a equipament públic. També el Ple Municipal ha de determinar si un supermercat privat es pot assimilar als usos admesos per a una zona d’equipaments públics, ja que la definició que en fan les normes urbanístiques no ho admet.

Sisè: Que es corregeixin els defectes del projecte, per evitar molèsties als futurs veïns per causa de sorolls i pudors. Que es modifiqui el projecte, fent que realment l’ús de mercat municipal sigui el dominant i en tot cas que el del supermercat sigui complementari.

Setè: Que s’adjunti l’informe del Departament de la Generalitat competent en matèria de comerç, autoritzant aquesta implantació.

Vuitè: Que s’aturin les obres fins a l’aprovació definitiva del projecte, i que es depurin les responsabilitats polítiques d’aquest inici de les obres si es constata que no tenen empara legal.

Lliçà d’Amunt, 14 de novembre de 2009.

Llegeix +

Biblioteca de Ca l'Oliveres


Llegeix +

dimarts, 1 de desembre de 2009

Robbie House 1903, Frank Lloyd Wright



Frank Lloyd Wright, Robbie house. 1903.
Sense saber-ho, aquesta és la icona que persegueix l'ideal de la vida suburbana. 106 anys, i encara és la referència utòpica que es materialitza en la urbanització infinita del nostre país.
Des de llavors, hem après alguna cosa?

Llegeix +

dijous, 26 de novembre de 2009

Ple Municipal Ordinari



Si ningú no hi posa remei, aquest vespre, a les 19h hores començarà un nou Ple Ordinari. Qualificar-lo com a ordinari ve del fet que és el que preveu la legislació, cada dos mesos. No té res a veure amb una qualificació despectiva, ni tan sols amb un contingut pretesament irrellevant.

El Ple d'avui ha d'aprovar eines importants pel futur immediat d'aquest nostre astorat poble. Es tracta, en primer terme, del pressupost municipal pel 2010: eina fonamental per gestionar el municipi el proper any que -si la majoria ho decideix així- comprometrà la hisenda pública per un bon grapat d'anys.

L'altra aprovació compromesa és la del Pla Local d'Habitatge, que explica amb cru realisme quin és el futur imaginat pels que ens governen.

La discreta magnanimitat dels personatges, el verb fluid de tots plegats, la sala acollidora on se celebra, les doctes paraules que s'hi reciten, el clima de bonhomia i concòrdia militar que s'hi respira, la plàcida expectació de la premsa, els embarbussaments inintel·ligibles, les cares d'indiferència dels que escolten, tot plegat val la pena. És una experiència político social demoscòpica i psicològica digna de treball de final de carrera d'alguna d'aquestes ciències socials.

I tot i així, no hi ve públic.

ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ 1 – Aprovació de les actes anteriors 2 – Donar compte dels Decrets d’Alcaldia 3 – Ratificació del document d’al·legacions al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. 4 – Renúncia a la subvenció per la creació de places per a l’Escola Bressol de Ca l’Artigues. 5 – Modificació dels Estatuts del Consorci de Turisme del Vallès Oriental 6 – Aprovació inicial actualització de preus del projecte d’enllumenat públic al barri de Can Salgot. 7 – Aprovació definitiva Pla Local d’Habitatge de Lliçà d’Amunt. 8 – Aprovació definitiva de l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica al carrer Palamós núm. 19 i Passeig de Can Salgot núm. 15. 9 – Aprovació provisional Modificació Pla General per la concreció de la línia d’edificació de la carretera C-1415 a Can Farell. 10 – Aprovació inicial de Modificacions pressupostàries de l’exercici 2009. 11 – Aprovació inicial del Pressupost 2010. 12 – Afers urgents 13 – Mocions 14 – Preguntes

Llegeix +

dilluns, 9 de novembre de 2009

Pisos per tohom, feina per tothom.



És una satisfacció que finalment s’hagin sortejat els pisos de protecció oficial de Ca l’Artigues i Can Salgot. Es tracta de la culminació d’un projecte que es va iniciar l’any 2003, amb la nostra entrada al govern, i que amb canvis, retocs i adaptacions s’ha portat fins a la penúltima fase.

Recordem aquí que els partits que ara governen varen fer campanya contra aquesta promoció d’habitatge públic. Recordem les manifestacions contra els pisos, els arguments contra la massificació i la insuficiència dels servei urbans. Recordem el col·lapse circulatori anunciat, la impossibilitat d’aparcar per raó dels cotxes dels nous veïns. Recordem que amenaçaven amb una depreciació dels habitatges de l’entorn, ocasionada pel tipus de persones que anirien a viure als pisos.

L’oposició que varen fer a aquest projecte els grups del PSC, CiU i PP que ara governen va ser salvatge. Fins i tot, ja estant al govern, han posat una querella criminal contra nosaltres per comprar el solar per fer els pisos. Ara però, treuen pit i es vanten de fer la promoció d’habitatge protegit més important del Vallès. I això sense cap vergonya.

Per salvar les seves contradiccions lamentablement han canviat el projecte, fent que es perdi una part del sentit que tenia i generant altres problemes, com construir 32 habitatges sense garatge a Can Salgot, lluny de cap servei, o menjar-se les reserves d’espai d’equipaments a Ca l’Artigues.

A l’hora que escrivim aquesta columna encara no sabem quina empresa farà les obres. Són 12 milions d’euros per construir els18 edificis. Sembla que s’hi ha presentat totes les grans constructores espanyoles. És un gran contracte en els temps que corren.

Hauria estat millor haver fet un concurs per cada un dels 18 edificis, on poguessin presentar-se les petites empreses constructores de Lliçà, que haurien pogut donar feina als fusters, guixaires, electricistes, instal·ladors... L’impacte econòmic d’aquesta obra hauria permès mantenir l’ocupació, donar experiència en obra pública a les petites empreses d’aquí, i per tant, donar-los l’oportunitat de treballar en aquest mercat també en el futur. Això si que hauria estat una bona promoció econòmica.

Llegeix +

dijous, 15 d’octubre de 2009

Núvols sobre Can Puig


Lliçà d'Amunt, 15 d'octubre de 2009

Llegeix +

Kurilpa Bridge



el nou pont de Brisbane

Llegeix +

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Comptes municipals: què va passar el 2008?

El deute municipal de Lliçà, a hores d’ara puja més de 930 € per persona i ja és el més gran de la comarca, entre els pobles de més de 10.000 habitants.

Un dels paràmetres que defineixen els números municipals és la capacitat de retorn del deute. Doncs bé, si l’any 2006 l’Ajuntament podia retornar el deute en 4 anys i mig, actualment en tardaria més de 14, i a final de 2009 aquest període s’allargarà fins als 28 anys. O sigui, que tindrem l’Ajuntament hipotecat i amb poca capacitat d’inversió. Com abans...

La relació entre aquest deute i els ingressos municipals – que ERC va aconseguir fer baixar del 150% (2003) al 83% (2006) – ha tornat a pujar fins al 97 %, i enguany pujarà a més del 100 %! A aquest pas, a final de mandat (2011), l’endeutament tornarà a estar per sobre del 110 %, que és el màxim legal.

En la presentació del tancament de Comptes de l’any 2008 en el Ple de setembre, el regidor d’Hisenda va ser incapaç de donar cap argument sòlid per defensar uns comptes que no s’aguanten per enlloc i que ja anuncien problemes en un futur immediat.

Així, per exemple, l’any 2008 l’Ajuntament va cobrar 1 milió d’euros pel conveni signat amb Mango, que s’havia de dedicar a inversió. L’equip de govern el va gastar en despeses corrents, com les nòmines, festa major o telèfons mòbils.

Davant les qüestions plantejades pel Grup d’ERC, el regidor d’Hisenda va defugir el debat seriós. Davant la impossibilitat de rebatre els arguments, va optar per dedicar-se a llençar comentaris grollers contra els regidors de l’oposició ( “Això t’ho explico en la intimitat”, va arribar a dir per amagar el seu desconeixement total de l’economia Municipal).

Per cert, després de molts anys i de molts governs diferents, aquesta és la primera vegada que no s’ha fet una Auditoria externa dels comptes municipals. Ja sabem que no és obligatori fer-la, però amb els temps que corren i amb el desprestigi de la política, hauria estat bé disposar d’un instrument com aquest per descobrir possibles errors i, sobretot, per valorar la gestió econòmica de l’Ajuntament amb total transparència.

Llegeix +

Sleeping Dragon, 2002-03


Kenneth Snelson, Tensegrity

Llegeix +

dijous, 8 d’octubre de 2009

Discours de Charles de Gaulle à l'hôtel de ville de Montréal le 24 juillet 1967

« C'est une immense émotion qui remplit mon cœur en voyant devant moi la ville de Montréal française. (ovation du public) Au nom du vieux pays, au nom de la France, je vous salue. Je vous salue de tout mon cœur ! Je vais vous confier un secret que vous ne répèterez pas. (rires) Ce soir ici, et tout le long de ma route, je me trouvais dans une atmosphère du même genre que celle de la Libération. (longue ovation)

Et tout le long de ma route, outre cela, j'ai constaté quel immense effort de progrès, de développement, et par conséquent d'affranchissement (ovation) Vous accomplissez ici et c'est à Montréal qu'il faut que je le dise, (ovation) parce que, s'il y a au monde une ville exemplaire par ses réussites modernes, c'est la vôtre ! (ovation) Je dis c'est la vôtre et je me permets d'ajouter c'est la nôtre. (ovation)

Si vous saviez quelle confiance la France réveillée, après d'immenses épreuves, porte maintenant vers vous. Si vous saviez quelle affection, elle recommence à ressentir pour les Français du Canada. (ovation)

Et si vous saviez à quel point, elle se sent obligée de concourir à votre marche en avant, à votre progrès ! C'est pourquoi elle a conclu avec le gouvernement du Québec, avec celui de mon ami Johnson (ovation) des accords, pour que les Français de part et d'autre de l'Atlantique travaillent ensemble à une même œuvre française. (ovation)

Et, d'ailleurs, le concours que la France va, tous les jours un peu plus, prêter ici, elle sait bien que vous le lui rendrez, parce que vous êtes en train de vous constituer des élites, des usines, des entreprises, des laboratoires, qui feront l'étonnement de tous et qui, un jour, j'en suis sûr, vous permettront d'aider la France. (ovation)

Voilà ce que je suis venu vous dire ce soir en ajoutant que j'emporte de cette réunion inouïe de Montréal un souvenir inoubliable. La France entière sait, voit, entend, ce qui se passe ici et je puis vous dire qu'elle en vaudra mieux.

Vive Montréal ! Vive le Québec ! (ovation)

Vive le Québec... libre ! (très longue ovation)

Vive le Canada français ! Et vive la France ! (ovation)

(font: Viquipèdia)

Llegeix +

dimecres, 9 de setembre de 2009

Calma estiuenca

Comença curs i any polític. L’aparent calma estiuenca ha estat un fals oasi. Res més lluny de la realitat.

Operacions urbanístiques larvades de fa temps, tràmits legals endarrerits, regularitzacions de personal, concursos publicats... La maquinària municipal ha fet un espring impressionant d’ençà que el senyor José Santiago Ariza va prendre les regnes municipals, a finals de juliol, durant una setmana. De vacances el cap de llista socialista i el regidor Pere Grau convalescent, J.S.Ariza ha aprofitat el temps.

S’han posat en marxa unes xifres municipals de 2008 que criaven pols en un armari. S’ha desempolsinat també el projecte d’urbanització de Can Montcau – Mango i, sense esperar que passés la calor, s’ha aprofitat per publicar també el projecte d’endegament del Tenes entre el camp de futbol i el límit del terme amb Lliçà de Vall. S’ha publicat el concurs per la construcció dels 96 pisos de Ca l’Artigues i Can Salgot. S’han tirat endavant els nomenaments de personal i un concurs per una plaça de tècnic/a. Fins a 20 publicacions des de juliol.

Ara bé, tot pot tenir un però. La pressa és mala companyia, Mossèn Cinto ja ho deia: “pels vells fins el genoll, pels joves fins el coll”. I és que les bases del concurs per contractar una tècnica assignada al departament de Recursos Humans han sortit rabents, intentant emular la velocitat del Bolt aquest estiu. Poca perícia de la redacció d’un document municipal hilarant en alguns passatges, arriba a l’altura del celebrat “arxivador municipal”, salta per sobre la llei a estones i trenca la cinta de la coherència en tota la seva extensió.

Si voleu, llegiu l'original. Mireu en el temari la referència al “príncep hereter”, o les funcions d’un òrgan municipal inexistent des de fa més d’un lustre com la Comissió de Govern, (que va ser substituïda per la Junta de Govern). També la referència a un únic grup polític municipal (ja ho voldrien ells, ja), duplicitats de les funcions del lloc de treball, o la condició obligada de no “exercir l’edat de jubilació forçosa”.

Res d’estrany, al cap i a la fi, comptant que la imatge de l'equip de govern és la simpàtica figura de Mortadelo. Encara que a mi em recorda en alguns moments, amb irrestible semblança, els tendres i potiners “Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”.

Llegeix +

divendres, 4 de setembre de 2009

Comptes municipals

Aquest article va ser publicat a la darrera revista municipal. Pocs dies després d'enviar-lo ens convocaven, el 30 de juliol, a la Comissió Especial de Comptes, amb més de 2 mesos de retard.

Sempre és un problema obtenir informació sobre els números de l’ajuntament. Ja us hem explicat fa mesos que s’han negat a explicar com es gasten els diners de tots nosaltres des del govern.

En les actuals circumstàncies, ens hauria agradat poder contrastar quines han estat les despeses i els ingressos, quina és la capacitat econòmica del nostre municipi; com pot respondre a les demandes de la gent. I no és possible.

I és que el govern municipal incompleix la llei quan es tracta de donar informació i s’excusa en la llei per ocultar-la. Ja en el moment de fer el pressupost va incomplir els terminis legals, a la hora de tancar comptes els ha tornat a incomplir, i a la hora de facilitar-los als òrgans legals ( a la comissió especial de Comptes) ho ha tornat a fer.

Comptat i debatut, quan ja fa més de 2 anys que governen, encara no hem vist com han administrat els diners. No sabem si han pagat a l’hora, si han cobrat quan toca, si han gastat més en cultura o han estalviat en despeses de funcionament. Per exemple, no sabem quant han pagat els propietaris del polígon per les obres d’urbanització, quant ha cobrat l’ajuntament de convenis urbanístics o quant han deixat de cobrat en llicències d’obra i plusvàlues. I això són molts diners al cap de l’any.

El fet que no presentin aquesta informació no considerem que sigui negligència, que seria prou greu. El fet que no ho facin sembla que respongui a una intenció deliberada d’ocultació d’aquests números. No volen que se sàpiga com es gasten els diners de l’ajuntament. En aquest sentit resulta revelador que sigui la primera vegada en més de 10 anys que l’ajuntament no disposa, a aquestes alçades de l’any, del resultat d’una auditoria externa. No és que vagin en retard, no. És que no l’han ni contractada.

Informar ha de ser una de les prioritats dels governs. Donar transparència a la gestió és un senyal de responsabilitat. La llei determina quins són els mínims d’aquesta transparència. Millorar la transparència genera seguretat i confiança en el govern. Quedar per sota dels mínims legals és inquietant.

Llegeix +

dijous, 30 de juliol de 2009

La llei d'urbanitzacions a Ca Franquesa

Ara fa uns mesos us explicava el goig de participar en l'elaboració de la llei d'urbanitzacions. Vaig poder debatre i compartir opinions, incidir en les esmenes, i també aprendre que no es pot fer passar tot el país per les necessitats del nostre poble. Va ser una experiència positiva. No varem redactar la llei, és obvi, però varem sentir que la nostra experiència havia servit per millorar-ne el text.


Avui us explico tot això perquè tot just fa una setmana que l'ajuntament va decidir imposar contribucions especials a Can Franquesa, per  a avançar la instal·lació del clavegueram. L'estratègia de fer els serveis per parts ja la va fer servir l'ajuntament ara fa deu anys a Pineda Feu i El Pinar. Es tracta d'executar els serveis més urgents independentment del procés complert d'urbanització. És una manera de retardar la solució i de fer-la més cara. Ja fa més d'un any que varem demanar com estava el procés de reparcel·lació, i ens varen dir que no havia avançat, quan és relativament senzill resoldre'l, n'hi ha prou volent-ho. Avui continua empantanegat.

L'única cosa que ha avançat en aquests mesos ha estat la possibilitat d'acollir-se a allò que es determina en la nova llei d'urbanitzacions. És ben cert que tot just avui ha sortit publicada la convocatòria d'ajuts, però dijous passat, quan ho vaig preguntar al govern en el Ple municipal, ells no en tenien ni idea de si els serviria o no, si hi hauria convocatòria d'ajuts o si era una obra apropiada pels objectius de la llei. 

Només ens varen comentar que l'accés del barri a l'autovia C-17 es faria mitjançant el mateix nus que Can Montcau, i que aquest nus s'està redissenyant, per fer-lo més al sud del previst. I el temps va passant...

Llegeix +

dissabte, 18 de juliol de 2009

La independència i l'opinador estèril

Acabo de llegir un retall d’opinió a l’Avui. No m’he pogut estar de comentar-lo. Fa dies que des de les columnes d’opinió dels diaris veig com el país abandona qualsevol autoestima, com es blasma qualsevol acció. Fins i tot les petites victòries són esquarterades per aquesta miserable inèrcia. Ni el Barça tricampió se’n salva.

En aquest país abunda l’opinador de cafè, que estripa qualsevol tema que se li posi al davant. Opina des de la més absoluta immobilitat, tot li molesta, tot és dolent, malgirbat, engiponat de qualsevol manera. El seu món respon a ideals brillants, nets de la pols que embruta els peus dels mortals. I ells, en un estat beatífic, nets de tota tendència política – ai ecs! Política – donen lliçons de mestretites.

Tothom és idiota, menys ells. Ells saben què li convé al país, però la seva condició de sants-barons només els permet dirigir-lo donant indicacions quan una pedra els molesta, quan s’alça la pols o la vianda és fada.

I es fan els independentistes. Ningú ho és més que ells. I pontifiquen sobre els qui gosen, essent independentistes, baixar al carrer a escombrar la pols, posar indicadors, desbrossar camins. No ho feu! No embruteu la brillant independència que desitgeu. S’esgargamellen intentant que aquest país somiat no el trepitgi ningú, que no s’embrutés.

A tots ens dol la crítica al company, o al projecte compartit. I és que fins avui, al Parlament de Catalunya hi ha un sol grup que es declari independentista. Fins avui, 21 diputades i diputats han de fer que la seva prioritat política sigui desbrossar el camí de la independència, eixamplar-lo, pavimentar-lo, posar-hi senyals. Ja sé que aquests 21 representats del poble no el representen tot, ni tant sols a tota la gent independentista del país. Però és que no n’hi ha més, avui, d’independentistes al Parlament. Els toca a ells fer més ample aquest camí, incloure-hi la majoria social. I per això necessiten dues coses: temps i confiança.

Tot i això, l’opinador fa el que sempre ha fet. Pren amb dos dits la tassa, alça el dit petit, xarrupa el carajillo de rom Pujol i s’eixuga després els llavis amb gràcil gest. Res més. Ell viu per judicar la realitat, per escarnir qui treballi per un ideal.
Té por que el seu món canviï. De fet el seu somni és que tothom sigui tan poruc com ell. La por és la seva veritable pàtria.

Llegeix +

dissabte, 13 de juny de 2009

El Pla Local d'Habitage: necessitats i sospites

Al nostre poble hi manca habitatge protegit. Conscients d’això, el nostre govern d’ERC-ICV va promoure polítiques ambicioses en aquest camp. Ambicioses quant a dimensió, però també estratègiques quant a ubicació. És el cas dels habitatges de Ca l’Artigues. Es cercava un reequilibri territorial, buscant l’efecte catalitzador d’aquests habitatges a les centralitats.

Paral·lelament vàrem iniciar la redacció del Pla Local d’Habitatge, que havia de quantificar les necessitats d’habitatge protegit d’una manera objectiva i servir de guia per futures polítiques d’habitatge del municipi.

El resultat d’aquest treball que vàrem encarregar nosaltres, el Pla Local d’Habitatge, l’hem conegut aquests dies. Hi constatem la poca sintonia entre els plantejaments de principi i els de l’actual l’equip de govern. A les seves mans, aquest Pla vol servir per justificar decisions ja preses.

Vol ser l’argument social d’un POUM que es fa amb criteris dubtosos en els seus objectius, ja que ells, per cada habitatge protegit creat, obtindran tres habitatges lliures que faran ric a algun propietari.

També parteixen d’una idea obsoleta, ja sostinguda per l’anterior govern de CiU i PSC, que el centre ha de créixer molt per compensar la dispersió de les urbanitzacions. Aquesta idea falla per la base, ja que un increment de població en una zona no compensa la dispersió en una altra.

Vist a la menuda és pitjor. Es proposa triplicar els habitatges que es poden fer al Centre, a can Grau, al nucli històric, tot això sense incrementar les zones d’equipaments, sinó al contrari: el Pla preveu ocupar espais d’equipaments, com l’edifici municipal de Folch i Torres i els Galliners, amb habitatges de lloguer. No es disposarà d’espai per donar equipaments a aquest increment de població. I ja hi tornarem a ser...

Finalment, la Llei obliga que la redacció del Pla d’Habitatge es faci amb participació. Doncs bé, ells l’han presentat fet i acabat al Consell de Poble, i després el posen a informació –que no debat o participació- durant 30 dies. La voluntat d’ocultar els seus motius els ha portat a fer tot aquest procés sense cap participació. Tan perillós és consensuar-lo? Què hi esperen guanyar ocultant-lo?

Llegeix +

divendres, 22 de maig de 2009

Dos anys. Ara ho enteneu?

Llegeix +

dilluns, 18 de maig de 2009

La POUM (Participació Organitzada com una Útil Manipulació)

El POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) és el projecte on es reflecteix com s’estructurarà el municipi durant els propers 15-20 anys. La llei obliga a fer-lo amb un Pla de Participació Ciutadana on la gent pugui participar lliurement, rebent una bona informació per discutir amb criteri els principals temes estratègics que definiran aquest nou POUM.

A Lliçà, en el més de gener es van fer unes sessions informatives on s’havia d’exposar la situació actual. Hi mancaven estudis importants: de mobilitat, de situació de llocs de treball, de conclusions de Plans de participació fets en legislatures anteriors (nou centre, implantació industrial, Agenda 21), etc.

Al febrer, en la primera jornada de participació, s’havien de reflectir els problemes i les mancances que actualment es detecten en el poble. Però lamentablement la manca de documents va fer que les conclusions fossin genèriques i, sovint, ja esmentades en processos participatius anteriors.

Més endavant es van fer unes noves sessions informatives per exposar el projecte d’Avanç del Pla, amb diferents alternatives de planejament. El document va ser el mateix Pla General existent, amb algunes insinuacions de voluntats, i pràcticament sense cap de les conclusions de la primera jornada.

Finalment el 4 d’abril es va fer la segona jornada de participació. Amb aquesta pobre base d’Avanç de Pla s’havien de fer propostes sobre infraestructures, creixement i zones urbanes, zones lliures, equipaments i zones industrials. A la pregunta prèvia sobre si hi hauria una propera jornada per presentar les conclusions i la seva projecció en el projecte de POUM, la resposta del regidor d’urbanisme va ser que ja hi hauria possibilitat de fer al·legacions, i probablement reunions amb altres partits polítics que no estan al govern , i que encara hi ha moltes possibilitats de modificacions...

Encara ningú ha vist res de la proposta del POUM i només falta l’aprovació formal en el Ple municipal. A hores d’ara encara no s’ha fet cap de les reunions mensuals a què es va comprometre el regidor Pere Grau amb tots els regidors en el Ple de març. I la fase de participació ciutadana ja s’ha tancat.

Llegeix +

dijous, 14 de maig de 2009

El que es coneix com a "querelles temeràries"

Us reprodueixo un fragment de l'editorial del Diari de l'ametlla, escrit pel mateix alcalde de l'Ametlla, Jordi Pousa (PSC). Sembla que ell ha estat acusat en una querella amb voluntat de soscavar la seva imatge pública. Us convido a compartir les seves reflexions sobre aquest cas, que ha tingut un tractament mediàtic molt semblant al que ha generat la gent del seu partit en el cas de Lliçà. Així puc provar que l'actuació del PSC de Lliçà ha estat a consciència, amb l'objectiu principal de perjudicar la meva imatge pública, i la de tot el nostre grup. Si més no, quan això li passa a algú dels seus, ells ho tenen clar.

(...) alguns altres interposen la querella sense el més mínim fonament raonable, i amb l'única i absoluta intenció de fer mal. Són el que es coneix com a "querelles temeràries".

El procediment és simple: s'inventen o desfiguren totalment uns fets i els presenten al jutjat en forma de denúncia o querella criminal. No els importa gens ni mica el resultat final del procés judicial. No pretenen que el jutge els hi doni la raó i condemni a l'acusat. 

Pretenen, simplement, donar el màxim de publicitat a la seva interposició. Saben que si les persones afectades són més o menys conegudes l'èxit està quasi assegurat. Per això la seva estratègia no és el rigor jurídic o l'afany de justícia, si no la difusió de la notícia, com més millor. 

En definitiva, el que volen és que es publiqui i es difongui al màxim que s'ha interposat una querella criminal contra tal o qual persona. Si troben mitjans de comunicació poc seriosos, amb pocs escrúpols, que no els interessa el més mínim confrontar la informació i que busquen simplement expansió del seu mitjà, segur que aconsegueixen el seu objectiu immediat: que la gent en parli. 

Per ells, la publicitat prèvia a l'inici del procés judicial és el que importa realment. Per això, immediatament després de presentar la denúncia al jutjat se'n van a tots el mitjans de comunicació que creuen que se'n faran ressò. Això estem farts de veure-ho entre les persones que conformem aquest món tan especial que li diuen "el famoseo" i també en algunes ocasions en el món polític. 

Saben que amb quasi tota seguretat (sempre hi ha alguna possibilitat en contra) al final de tot el procés, la resolució judicial els serà contrària. Però, ho torno a dir, això no els importa el més mínim. Ja han fet el mal que pretenien fer. Saben que hi ha gent confiada que al llegir la notícia acabaran per creure-se-la. Saben, també, que podran originar dubtes entre altra gent amb més experiència, i n'estan segurs que, com a mínim, crearan un mal ambient al voltant de les seves víctimes. És allò que algú va dir una vegada de "calumnia que quelcom queda". 

El problema es troba, precisament, en que el nostre sistema judicial, malgrat l'esforç dels jutges i de tot l'aparell de l'administració, és tan lent, que un procés penal pot durar molt de temps (crec que massa temps) i la reposició del mal fet resulta molt difícil.  

Això no vol dir que aquests personatges quedin sense càstig. El Codi Penal, en el seu article 456, preveu sancions importants per aquells que presentin aquestes falses imputacions. Per això la llàstima, torno a dir-ho, és que un tema que hauria de durar setmanes s'allarga mesos, i de vegades anys. (...)

Llegeix +

dilluns, 11 de maig de 2009

Al:legacions a les Bases de Reparcel·lació de Can Montcau

Aquesta darrera setmana hem presentat unes al·legacions a les Bases de Reparcel·lació de Can Montcau.

Bàsicament es refereixen a la tramitació d'aquest document al marge del Ple Municipal, al fet que és un conveni urbanístic, que les compensacions que en rep l'ajuntament són en un calendari ja caducat, que hi ha part del document que es contradiu amb el planejament, amb el risc de denúncia d'aquest document per part de les empreses en un futur, ja que se li reconeixen espectatives econòmiques no es podran complir, etc...
Llegiu, llegiu. Si us interessa una mica l'urbanisme us agradarà:

Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, a Vostè acudeixen i exposen:
Que, en el Diari Oficial de la província de Barcelona de 7 d’abril de 2009, es publica el decret d’alcaldia de 26 de març de 2009 que aprova inicialment el document anomenat “bases d’actuació de la Junta de Compensació del sector discontinu Can Montcau-Can Malé”.
Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció popular, passem a formular les següents
AL·LEGACIONS:

Respecte al caràcter del document:

1.- El caràcter del document és el d’un conveni urbanístic, ja que estableix compromisos entre les parts, inclòs l’ajuntament, que no són aplicació directa de la legislació ni del planejament. La manifestació d’aquest acord plasmada en el document és, per la seva naturalesa, estrictament un conveni urbanístic.

2.- El document s’incorpora al Projecte de Pla Parcial, encara en tràmit, i no es pot tramitar en una instància diferent a la que és competent en la tramitació del Pla Parcial.

Respecte al l’ortografia:

3.- El títol del document hauria de respectar l’ortografia dels topònims emprats, i la nomenclatura que s’ha establert en tot el procés de tramitació de la modificació del Pla General en aquesta zona.

4.- El nom del tècnic que ha efectuat la valoració s’ha d’esmenar.
Respecte al contingut:

5.- En la base tercera s’estableix que la modificació de les bases ha de ser aprovada per l’Ajuntament sense determinar quin òrgan d’aquesta institució és el competent en aquesta matèria.

6.- En la base 5.1, s’estableix l’adjudicació a Diknah SL de l’aprofitament urbanístic corresponent per llei a l’ajuntament. Aquesta cessió es fa a compte d’una indemnització substitutòria. Aquesta adjudicació no és ni temporal ni reversible, ni implica el manteniment dels drets de propietat sobre la finca. S’ha d’entendre que la dita indemnització no és més que el valor de la venda directa d’aquesta propietat municipal a l’empresa Diknah sl.

7.- En la base sisena s’estableix un calendari de pagaments, conveniat entre ajuntament i l’empresa compradora, Diknah sl. Les dates allà reflectides no s’han complert, i per tant, invaliden aquesta part del document.

8.- El conveni urbanístic que va servir de base al pagament de 2.100.000 euros en concepte de pagament anticipat de part del 10% d’aprofitament va ser aprovat pel Ple l’agost de 2002. En la base sisena, es fa menció del conveni vigent, aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 2006, que només reconeixia aquest pagament.

9.- En la base 7.1 es reconeix el dret de Biokit a vendre’s una part dels solars quan hagi desallotjat els terrenys de Can Malé. L’atorgament d’aquest dret en aquest document contravé allò disposat en el punt 10, referent a la Gestió Urbanísitica, de la memòria de la Modificació Puntual del Pla General en l’Àmbit de Can Montcau-Can Malé, que estableix, literalment:

“Les activitats a localitzar en la zona industrial-logística són les corresponents a les empreses Mango i Biokit, a les empreses que les substitueixin, o a les empreses associades, relacionades o enquadrades en els seus respectius grups empresarials. No obstant, el 50% de les plantes baixes industrials construïdes en cada moment (entenent com a planta baixa tota aquella planta que tingui accés rodat des d’un vial), es podrà destinar a d’altres activitats econòmiques diferents, mantenint en tot cas les empreses abans esmentades la titularitat del sòl respectivament assignat en el Projecte de Reparcel·lació.”

10.- En la base 8.3 s’estableix la possible compensació del cost de les obres d’urbanització a través de la venda d’una part de l’aprofitament a l’empresa que faci l’obra d’urbanització. Aquesta possibilitat va contra allò que disposa el punt 10, referent a la Gestió Urbanística, de la memòria de la Modificació Puntual del Pla General en l’Àmbit de Can Montcau-Can Malé, que es reprodueix en el punt 9 d’aquestes al·legacions.

11.- Finalment, el document es pretén ratificar per acord de Junta de Govern de Lliçà d’Amunt, que no té competències en l’aprovació definitiva del planejament, ni en els instruments de gestió d’aquest planejament. L’aprovació de convenis urbanístics és competència del Ple.

12.- També es pretenen resoldre, mitjançant un acord de ratificació de la Junta de Govern, els convenis urbanístics previs, que havien estat aprovats inicialment i definitiva pel Ple Municipal.

Respecte al tràmit d’exposició al públic:

13.- En el moment de l’aprovació inicial del document no s’ha publicat la darrera modificació del Planejament que està en tràmit en aquest àmbit. Aquesta modificació altera en part els usos possibles en aquest àmbit. Aquest fet pot fer canviar sensiblement la valoració efectuada pel tècnic i, de retruc, les quantitats establertes com a valor del sostre que correspon a l’aprofitament del 10% i que és patrimoni de l’ajuntament.

14.- L’edicte d’anunci d’exposició al públic d’aquest document no s’ajusta a allò establert en el reglament en el seu article 23.3, concretament: 23.3 Els edictes han d’indicar:
a) L’instrument o expedient sotmès a informació pública.
b) El termini d’exposició al públic del projecte o de l’instrument de què es tracti.
c) L’adreça i l’horari de l’oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d’informació.
d) Si s’escau, el mitjà telemàtic on pot consultar- se l’instrument o expedient.

Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i en el seu dia proposi a l’òrgan competent de l’Ajuntament els següents acords:

Primer: Que el tràmit d’aprovació sigui el corresponent a un conveni urbanístic, tal com marca la llei i com es deriva de la mateixa naturalesa del document.

Segon: Que s’incorpori el document al pla Parcial, i es tramiti junt amb ell, ja que s’ha estimat l’al·legació que demanava això en la tramitació del Pla Parcial.

Tercer: Que s’esmeni el nom de Can Montcau, afegint la t per tal de respectar la grafia correcta i mantenir la coherència en tots els documents municipals generats en els tràmits d’aquest àmbit urbanístic.

Quart: Que s’esmeni el nom del tècnic que ha fet la valoració, amb tota probabilitat anomenat de primer cognom Mur, i no Mut, com consta en el document.

Cinquè: Que s’estableixi en el document que l’òrgan competent en la modificació d’aquestes bases és el Ple de l’Ajuntament.

Sisè: Que es reconegui com l’alineació d’un patrimoni públic la venda a una empresa de l’aprofitament corresponent a l’ajuntament.

Setè: Que els terminis dels pagaments entre empresa i ajuntament, s’esmenin o es fixi un mecanisme d’adaptació a la realitat de les dates establertes en el document.

Vuitè: Que en el document es faci esment del conveni d’agost de 2002 com al que va establir el pagament de 2.100.000 euros en concepte de pagament anticipat de part del 10% d’aprofitament.

Novè: Que s’anul·li la possibilitat de venda de solars per part de les empreses, per donar compliment al planejament. En el seu defecte, que es modifiqui el planejament per permetre aquesta venda.

Desè: Que s’anul·li la possibilitat d’incorporació de l’empresa urbanitzadora a la junta de compensació, amb la conseqüent adquisició de drets edificatoris d’aquestes empreses, per donar compliment al planejament. En el seu defecte, que es modifiqui el planejament per permetre aquesta forma de venda.

Onzè: Que la ratificació d’aquest document es faci per Ple, que és l’òrgan competent.

Dotzè: Que la resolució de convenis anteriors sigui feta pel mateix òrgan que els va aprovar, en aquest cas el Ple, i no la Junta de Govern.

Tretzè: Que es verifiqui tècnicament que els canvis del planejament posteriors a la valoració de referència no han alterat el valor assignat al 10% municipal. En el seu defecte, que el mateix document estableixi un mecanisme de revisió, per tal d’evitar un perjudici al patrimoni del municipi.

Catorzè: Que es torni a publicar l’edicte d’anunci de l’exposició al públic, i que aquesta vegada contingui tota la informació que requereix el reglament d’urbanisme.

Lliçà d’Amunt, 7 de maig de 2009.

Llegeix +

dilluns, 4 de maig de 2009

error-PSC



L'enllaç del PSC de Lliçà d'Amunt s'ha trencat. Quan el selecciones et dóna un error PSC. No sé si és una qüestió tècnica, o és un reconeixement públic d'un error molt evident.

Llegeix +

dimarts, 28 d’abril de 2009

La pell fina


En l'exercici del càrrec d'alcalde, tothom ha estat exposat a la befa i a l'insult. Tots sabem que, fins a cert punt, veure rodolins amb el teu nom és una part de la feina.

Això ve a tomb de les darreres pintades aparegudes a Lliçà, i desaparegudes a cuita corrents, on sembla que es feien rodolins amb poca gràcia amb el nom de l'individu que ocupa actualment l'alcaldia. Es veu que té la pell fina. Es veu que no suporta que li diguin el nom si no és per ensabonar-lo.

Recordo altres pintades poc afortunades que han estat en la mateixa paret durant anys, fent referència al malnom de l'Isidre Ballester. Ell si que, amb la seva pell d'elefant, no va fer esborrar les pintades que li feien. Dubto que li fes gràcia, però les va aguantar estoicament.

A mi me'n varen fer algunes, sobretot els meus conveïns de Pineda Feu, durant les obres d'urbanització del barri. Les pintades en qüestió varen estar allà fins al final de l'obra. Com que sóc un sentimental, les vaig fotografiar. No sé, en el fons les considero un reconeixement que la meva alcaldia no els va deixar indiferents, i de fet són les persones que ho varen escriure les que es desqualifiquen.

Llegeix +

dilluns, 27 d’abril de 2009

Descobrint piscines (4): fotos igualades.

Quan vaig estar estudiant el projecte de les piscines em va cridar l'atenció un detall. Per tafaneria vaig mirar un full del Plec de Condicions Tècniques Generals. La particularitat del document és que estava signat pels arquitectes de Sabadell autors de la proposta, però també hi havia un pegat de tipex.

Pels tafaners, un pegat de tipex és una provocació. A sota hi ha una cosa oculta, que no es vol que se sàpiga, però el mateix pegat de tipex la delata. És tant fàcil com girar full i mirar, a contrallum, què oculta. Ocultava tres coses divertides: una data, juliol de 2008; un lloc, Igualada; un nom, de sigles J.C.A.T.

Qui és el senyor que els arquitectes oculten sota el tipex? Sabem per internet que aquest senyor és enginyer de Camins, canals i ports, i viu a Matadepera. També sabem pel tipex que ha fet algun projecte a Igualada el mes de juliol de 2008. Comprovem en el BOP que en aquesta bonica població de l'Anoia s'han aprovat alguns projectes d'aquest tècnic. Busquem piscines a Igualada i trobem que s'hi fa un complex esportiu, aprovat el maig de 2008.

No sabem el grau de col·laboració d'aquest enginyer en el projecte. Sembla clar que en el projecte lliçanenc li varen fotocopiar un Plec de Condicions Tècniques Generals aprovat el juliol de 2008, a Igualada . I posats a copiar la memòria, podria ser que haguessin copiat alguna altra cosa: la disposició en una sola planta, les rajoles de colors als passadissos, potser també temes de detall que se’ns escapen. En fi, que pot ser que a Lliçà tinguem la versió reduïda de les piscines de Puigcornet d’Igualada.


http://www.anoiadiari.cat/noticia/un-any-per-tenir-apunt-les-piscines-de-puigcornet
http://www.anoiadiari.cat/documents/lamina-1.pdf
http://www.anoiadiari.cat/documents/lamina-2.pdf

Resumint, que uns arquitectes de Sabadell han redactat, per compte de la EMO, el projecte de piscina municipal de Lliçà d’Amunt. Varen córrer tant que varen haver de fotocopiar en part un altre projecte d'un enginyer que ha treballat en projectes a Igualada, on s'està fent una piscina semblant, que no igual. Només hi ha fotos igualades.

Aquesta és la història de les falses fotos que us volia explicar. Un pegat de tipex en un full, internet i curiositats. Res més.



passadís a Igualada___________ passadís a Lliçà d'Amunt

Llegeix +

divendres, 24 d’abril de 2009

Eines de transformació (30 anys d'ajuntaments democràtics)

el 9nou, 17 d'abril

Els ajuntaments, encara que sigui una obvietat dir-ho, són la primera línia de la transformació del nostre país. Ho són tant, que molta gent distingeix entre la política local i la “política”, sobretot en pobles petits i mitjans, on gairebé tothom es coneix i les persones encara són més importants que les sigles.
Els governs locals han hagut de fer mans i mànigues per bastir un país, a peu d’obra. Molts dels nostres regidors han fet d’electricistes, arquitectes, lampistes, psicòlegs, taxistes, ordenances, guardes... També hem de dir que tanta activitat genera mals costums, clientelisme i paternalisme, que de coses mal fetes també n’hi ha hagut. Però el fet que la resta d’institucions estiguessin preocupades fent les coses importants per la pàtria, han deixat pels ajuntaments la feina a peu de carrer, que al final és la que fa més fàcil la vida de la gent, o que la complica més, també.



En aquests temps, moltes vegades hem vist legislar, des de Madrid o des de la Ciutadella, qüestions que haurien de resoldre els ajuntaments, sense tenir-los en compte per res. Així, un dia se suprimia un impost municipal com l’IAE, sense pensar com es compensaria, un altre dia es canviava la llei de protecció dels animals, sense saber com la podrien aplicar els ajuntaments, o es feia una llei contra la contaminació lumínica o acústica, o es feia una llei de protecció d’incendis, i moltes més. I ja hi som pel tros. A cada nova llei, un altre servei assumit que no cap a la hisenda municipal.
I aquest és el mal dels ajuntaments: el seu finançament. No reben gaire res de l’Estat, i Diputació i Generalitat només subvencionen una part si inverteixen en obra, això sí, gravada amb el 16% d’IVA. A més, l’alcalde ha d’assumir el desgast polític de pujar uns impostos i unes taxes que tothom pensa que són un caprici d’ell.
Però també és veritat que hi ha dos mals propis de la vida consistorial: l’assumpció populista de serveis impossibles de mantenir i la manca de responsabilitat sobre la pròpia gestió dels governs locals. Si no es resolen aquestes mancances, un millor finançament local podria tenir efectes catastròfics en alguns pobles que no citaré.
Si hi ha més diners, es fa un piromusical per Festa Major, es porten les àvies d’excursió a Mallorca i es lloga la torre de Collserola per fer un sopar amb els treballadors municipals –això només per citar casos reals– . Si no hi ha diners, una sortida és no pagar i l’altra signar acords amb promotors immobiliaris. Sense una Sindicatura de Comptes vigilant i un rigor autoimposat, la caixa dels ajuntaments pot resultar una bomba de rellotgeria, econòmica i urbanística, més grossa com més diners pugui consumir.
Aquests excessos són un fruit bord d’aquells temps en què tot estava per fer. Perquè els ajuntaments són laboratoris d’idees, són font d’innovació; de vegades l’encerten i de vegades no. Són l’apassionant món de la política de veritat, aquella en què palpes el resultats, en què és possible parlar amb l’usuari, discutir-hi.
L’evolució de la política, l’esperit pràctic local, ha portat a mancomunar, cedir, compartir, delegar. Per la base, Consells de la Ciutadania, processos participatius i consultes populars; per l’estructura, Consells Comarcals i mancomunitats són eines fonamentals en aquesta complexitat de serveis.
Tenim, en els ajuntaments, l’instrument més potent per la transformació del país. Parlo d’aquella part del país que afecta en el més bàsic a la gent i que té la virtut de poder donar aquell punt d’orgull per la pertinença a un lloc, a una col•lectivitat, que tantes vegades ens manca.
Trenta anys. Potser és moment de mirar endavant i intentar que millori el que l’experiència ens diu que no funciona, com una excel•lent llei electoral de resultats dubtosos –que a vegades fa dependre de pactes insospitats, i inexplicables pels electors, el govern local-, la comentada manca de recursos i control financer, la responsabilitat en els excessos del populisme i el paternalisme, el major pes dels municipis en les lleis que els afecten o el pobre intercanvi d’experiències locals.
Els ajuntaments administren el dia a dia i el futur. Les decisions preses fa trenta anys han condicionat, per bé i per mal, el nostre present. Potser comença a ser urgent que els posem al dia, que en corregim les mancances i que la seva veu es tingui en compte. Potser llavors aquesta política local que deia al començament, presa amb responsabilitat i transparència, seria, encara més, un referent per l’autoestima del país.

Llegeix +

dilluns, 6 d’abril de 2009

Descobrint piscines (3): Les falses fotos del muntatge.


1. plànols planta


2. vista exterior


3. vista exterior


4. vista interior passadís


5. vista interior


6. vista interior passadís

Endevineu quines són les fotos del muntatge de Lliçà i quines no ho són.
Una pista: Proinosa.

Llegeix +

diumenge, 5 d’abril de 2009

Habitatge protegit: 96, PP-PSC-CiU: 0



Per segona vegada faig servir aquesta foto.

Per qui no ho recordi, CiU i PP varen liderar la oposició als habitatges protegits a Ca l'Artigues. El PSC va sacrificar els seus regidors, Antonio Diaz i Amparo Mejias, que veien bé aquesta actuació al barri. Aquella dura campanya contra el nostre govern va arribar a afirmar que Ca l'Artigues era una zona residencial, que no hi volien serveis. També allò de los pisos en el pueblo, que serviria per reallotjar els gitanos de la Mina, que tot s'ompliria de moros i drogoaddictes, que jo mateix ho feia per un tema de drogues.

En fi, que va ser una campanya de guerra bruta que es va saldar amb l'estranya paradoxa que els que no volien serveis porten els seus nens a l'escola, i els que deien que s'ompliria els pisos de moros que malmetrien el barri, varen córrer a empadronar-se a casa d'algun parent a veure si els en tocava un.

Avui es publicita el projecte de 96 pisos a Ca l'Artigues i Can Salgot i les condicions per accedir-hi. Suposo que avui, com ahir, un cop nosaltres fora del govern, tot plegat serà fantàstic. Al web municipal es vanten de fer l'operació d'habitatge social més important del Vallès. També haurien de dir que, gràcies a ells, va estar a punt de no fer-se.


Llegeix +

divendres, 3 d’abril de 2009

Llei d'urbanitzacions: nosaltres treballem.

Si teniu curiositat per saber qui treballa pel poble, mireu aquest enllaç (notícia al web d'Esquerra

o la notícia del diari Avui aquí

Llegeix +

If (Si...)

Quan tenia 11 anys, a arrel d'una malaltia, els meus pares varen penjar un poema a la paret de la meva habitació. Aquest poema, que no entenia en aquell temps, va reaparèixer molts anys després a la meva vida cantat pels Esquirols i més ençà encara, il·luminant un espot de Repsol.

Ara me l'he tornat a trobar. Sembla talment un himne, amenaçant-me de perseguir-me en tota la vida.

(M'haureu de disculpar, però no he trobat cap traducció millor)

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te’n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l’espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l’odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aquests dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l’obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;


Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l’atzar,
I perdre’ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus
cor, entusiasme i fortalesa,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I parlar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l’implacable minut
Amb seixanta segons d’esforç agosarat,

Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara fill meu: seràs un home,.


Rudyard Kipling

Llegeix +

dimarts, 31 de març de 2009

Contra la infàmia

Ara fa una setmana, hem fet arribar a totes les cases de Lliçà d'Amunt, juntament amb el butlletí d'Esquerra, aquest escrit.

Veïnes i veïns de Lliçà d’Amunt,

Hem sabut, quan ja teníem a punt aquest Butlletí, que m’han interposat una querella criminal. Una querella que desgraciadament trigarà molts anys a anar a judici, que finalment quedarà en no res, però que ja haurà fet la feina que PSC i CiU es proposen: la d’estendre una ombra de dubte sobre la meva persona i el treball de la gent d’ERC.

Les persones que ara ens governen, després de fer un pacte PSC-CiU-PP i de tancar tots els espais de diàleg i de col·laboració amb nosaltres, han optat per la guerra bruta, per mirar de destruir les persones. Ja tenen la vista posada en les eleccions que s’acosten. I saben que la gent encara recorda que les persones que van posar ordre en aquest poble eren d’ERC i que ha estat ERC la força que ha guanyat clarament les dues darreres eleccions municipals a Lliçà d’Amunt, l’any 2007 amb un 35% dels vots.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen mentides, esperant que hi haurà algú que pensarà que “tots els polítics són iguals” i s’ho creurà. Ells i els seus grups, que van deixar l’ajuntament en la ruïna, amb una allau de factures sense comptabilitzar, que es van saltar tan reiteradament tots els procediments administratius... s’atreveixen a etiquetar la nostra etapa de govern de “nefasta, negligente y delictiva” tal com es diu a la querella. Això que diuen és molt greu perquè saben perfectament que no és veritat.

M’acusen per haver signat acords amb l’Associació de Veïns de Ca l’Esteper, per permetre rebaixar la factura dels veïns per a asfaltar els carrers i millorar els serveis tècnics del barri.

M’acusen per fer que els veïns del Barri de Pineda Feu i el Pinar poguessin pagar en 8 anys les quotes urbanístiques i haver resolt una situació que feia 35 anys que s’allargava.

M’acusen per haver engegat una política valenta d’habitatge protegit al nostre poble, a Ca l’Artigues, un projecte autofinançat, que resolia bona part de les necessitats d’habitatge del jovent al nostre poble.

M’acusen per haver aconseguit rehabilitar l’Ateneu l’Aliança, peça bàsica de l’activitat cultural al nostre poble, unint l’esforç de l’entitat amb el suport de l’Ajuntament i la subvenció de la Generalitat.

M’acusen per haver afrontat la renovació i manteniment de l’enllumenat públic dels nostres barris, abandonat durant dues dècades que incomplia la normativa i que la Generalitat obligava a tancar.

M’acusen per haver portat l’ADSL a molts barris sense cobertura, resolent-ho a pesar de la negativa de Telefònica.

Com que és indiscutible que això s’ha fet i s’havia de fer, ara diran que és un problema de formes i de procediment i de legalitat...

Però resulta que ells eren membres del consell de direcció de l’Empresa Municipal d’Obres (EMO) i mai no hi van trobar cap error de procediment. Sí, nosaltres vam crear l'EMO -que va encarrilar i ha permès a l'actual govern dur a terme determinades obres- i vam deixar que l’oposició formés part dels òrgans de direcció de l’EMO perquè poguessin fiscalitzar la feina. Ells han impedit que estem al consell d’administració, per amagar el que hi fan. Nosaltres vam explicar totes les nostres propostes i vam donar la cara sempre. Ara ells ens neguen la documentació que els demanem.

És ben clar que els polítics marquen els objectius i que són els funcionaris els que vetllen les formes i els procediments... i precisament l’actual alcalde Nacho Simon - que ara interposa la querella- és funcionari municipal de l’ajuntament i va ser tècnic d’economia durant el govern d’ERC+ICV-EUiA, va tenir accés a les nostres decisions, va assessorar l’equip de govern i tampoc mai no va informar de cap incorrecció de procediment.

Us he de confessar que vaig descobrir la querella per la premsa, i això ja diu molt del que està passant. Abans de notificar-m’ho a mi, i vulnerant el dret que tinc a la presumpció d’innocència, van enviar un comunicat a totes les agències de notícies i a la premsa comarcal.

No s’hi val ara a dir que el jutge ja dirà. Saben molt bé que la justícia és lenta, que la infàmia està sembrada, que amb això hi ha joc per anys i que algú se’ls creurà.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen fum per amagar les seves misèries.

Costa expressar el que sento en aquests moments. Després de tanta feina feta, és dolorós veure com s’intenta destruir el meu honor, la feina feta pel meu equip, el gran suport que tenim de la majoria de lliçanencs i la bona imatge que sempre ha tingut la gent d’ERC a Lliçà d’Amunt. Però seguirem treballant. Podeu confiar en nosaltres!

Llegeix +

divendres, 27 de març de 2009

L’arxivador auxiliar

L'ajuntament ha corregit la relació de llocs de treball. Resulta que el que era un auxiliar tècnic havia de ser un tècnic auxiliar, o al revés. Posats a corregir, vaig demanar que esmenessin un error que confiava un lloc de treball a un arxivador auxiliar. Amb un somriure als llavis em varen dir que no, que ja ho farien quan el TGV arribi a Perpinyà.

Fa ara un any jo ja reclamava que es regularitzés aquest moble, de la secció d'oficina, i encara no m'han entès la ironia. Aquí teniu l'escrit de fa un any. L'any que ve també el tornaré a posar.


S'ha publicat la relació de llocs de treball de l’ajuntament. Entre les places, destaca la relació laboral demanada a l’arxivador auxiliar. Es tracta de personal laboral fix, titulat superior o medi. Desconec la competència lingüística per aquest individu, sens dubte nivell C. Sense concessions a la correcció política, el nostre ajuntament vol un arxivador. No hi ha lloc per arxivadores.

El que a mi m’estranya més és que no hi hagi una exigència de mesura al seleccionar aspirants.En el tema dels arxivadors, la mida sempre és sinònim de capacitat. I ja sabem que en una relació laboral, la capacitat de l'aspirant és sempre prioritària. 

Però és que quan tries un arxivador auxiliar sol passar que no el situes a l’arxiu, sinó que fa la seva feina en un despatx qualsevol. Potser a secretaria o a comptabilitat, que són grans consumidors de paper. O potser a recursos humans, per allò d’ocupar un lloc de treball.

El situes entre la finestra i la porta, darrera de la taula de l’auxiliar administratiu. Sol ser un racó justet, que obliga a tirar de cinta mètrica. Tres pams de fondo, dos pams d’ample. D’altura, que no passi per sobre el nivell dels ulls, que sinó després no t’ensenya els papers quan li demanes, encara que ja se sap que després el carregues de carpetes . Pel que fa al títol, no sé si la millor opció es el superior. Jo el prefereixo a mitja altura.

Allà comparteixen hores i cabòries, els dos auxiliars: l’administratiu i l’arxivador. Ara, que segueixo sense entendre perquè hi ha d’haver una relació laboral entre l'arxivador auxiliar i l’ajuntament. Ja se sap que ocupa un lloc de treball, però les cadires també. I que jo sàpiga, les cadires i l'ajuntament no tenen cap relació laboral.

Llegeix +

dissabte, 21 de març de 2009

De misèries, querelles i futur

M’han posat una querella. M’ho ha dit en Marc, el noi que fa de corresponsal del 9nou a Lliçà. Jo era al Jutjat de Pau a recollir uns papers i ells em va dir, per telèfon, què eren. Abans d’això res, només velades amenaces, insinuacions a tercers.

Prevaricació, malversació i suborn. La nota de premsa de l’ajuntament és clara, concisa. Conté allò que vol dir i res més. És un projectil guiat amb làser que es clava entre la pell i la carn i esclata en nits en blanc, trucades de suport i desmentiments escrits. I afirma que no serà la darrera. No és accident, ni circumstància: És estratègia.



Què tinc jo que no tinguin ells? Credibilitat, l’aval de la feina ben feta a l’ajuntament, la confiança de la gent.

Què volen de mi? Que desaparegui. Junts PSC, CiU i PP, l’únic que els fa por sóc jo.

Com ho volen fer? Enfangant la nostra gestió a l’ajuntament en un procés judicial que pot durar anys, molts anys.

Contra qui? Contra mi, com a cap visible del grup. Però de fet contra tot el grup d’Esquerra a Lliçà. Contra tota la gent que ens ha ajudat, que tenen moltes maneres de pensar, però que a casa nostra s’han ajuntat a l’entorn del nostre grup.

I perquè? Doncs perquè el nostre pecat és doble: els hem guanyat les dues eleccions del segle XXI, i hem demostrat que es pot fer molt pel nostre poble treballant de valent, amb imaginació i amb convicció.

I no tenen altra manera de guanyar? Només poden guanyar escampant mentides? Segurament podrien guanyar si demostressin que ells saben fer les coses molt bé, si la seva prioritat fos el poble. Però sembla que això no entra en els seus plans.

Hem demostrat que hi ha maneres de fer que els superen,. I és més, saben que pel camí que nosaltres varem iniciar es pot encara anar molt més enllà, molt més endavant.

Encara hi ha camins per portar el nostre poble cap a un futur millor. I segurament no serem nosaltres, les persones que ara estem al davant d’aquest projecte qui ho aconseguiran. Sortirà gent millor, més preparada que nosaltres, que veuran més enllà que els que ara som aquí. Nosaltres només els estem guardant la tanda mentre acaben d’estudiar, mentre encara no saben que són ells els que protagonitzaran el nostre futur.

Allò que dèiem. M’han posat una querella. I què? Em persegueixen des que varem guanyar. I quan aquesta s’acabi, en posaran una altra. El món no es pararà per això. Cal treballar molt, encara. I no és per nosaltres que ho hem de fer, és pels nostres fills.

Som aquí, lluitant i treballant. Sempre endavant!

Llegeix +

dimarts, 10 de març de 2009


www.tribuna.cat

Llegeix +

dissabte, 28 de febrer de 2009

Descobrint piscines (2): tràmits i enganyifes del govern

Ara està a exposició al públic un projecte que no és ni el que es va portar a la Comissió Informativa ni el que es va portar al Ple. La veritat és que és un projecte amb unes quantes trampes que ara intentaré desembolicar.


Primer de tot, es va dir que serien els arquitectes de l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà els que farien el projecte. En canvi el projecte el signen dos arquitectes de Sabadell.


Els documents que es varen portar al Ple no són els que estan a exposició al públic. A tall d’exemple, un dels capítols el signaven els arquitectes titulars, però a sota, tapat amb tipex, hi havia el nom d’un tècnic de Manresa que acaba de construir un complex esportiu en aquesta ciutat.


El projecte que es va portar a la Comissió Informativa del Ple no tenia un pressupost tancat. De fet en tenia dos. Un de 7.061.896 euros i un de 8.403.656 milions. A l’hora de passar-lo pel Ple, hi havia tres pressupostos, els dos de la Comissió Informativa i unes fotocòpies annexes, sense signar, on hi havia el tercer pressupost, que s’havia reduït fins els 6.131.279 euros, IVA inclòs.


Aquest pressupost és el que està a exposició al públic. Aquesta reducció, però, no s’ha fet miraculosament, de fet s’han canviat els imports de 10 dels 13 capítols d’obra, però el gruix es concentra en l’eliminació del 90% de les obres de l’entorn i en la partida d’ajuts d’obra. Evidentment aquests preus tornaran a aflorar quan es posi en marxa l’obra, però en aquell moment el govern ja haurà publicitat que li surt baratíssima la piscina.


Això no és tot. El projecte contempla efectivament les obres d’urbanització – en memòria, documentació gràfica, amidaments i control d’obra, però no al pressupost – i per tant l’adjudicatari de l’obra podrà exigir fer-la ell i, a més a més, establir-ne els preus ell lliurement, ja que aquests no hauran estat fixats en el contracte.


Per més diversió, el projecte conté un segon pressupost, idèntic al de la comissió informativa però contradictori amb el detallat, que estableix un preu de 7.061.896 euros (igual que el primer de la comissió informativa) per la piscina complerta. Dos pressupostos per una mateixa obra en el mateix projecte.


Us adjunto el quadre comparatiu dels tres pressupostos. En vermell els preus diferents.




Llegeix +

divendres, 27 de febrer de 2009

Descobrint piscines (1): les (poques) raons del govern

Recordeu que es va desestimar el projecte de fer la piscina al solar de l’actual piscina descoberta per dos motius essencials, el primer per la inundabilitat del solar i el segon pel preu excessiu que s’havia de pagar. Totes dues raons han quedat invalidades per la dura realitat. Ja diuen els socialistes en els seus escrits que "la mentira tiene las patas cortas" (per déu, quin nivell!).

Pel perill d'inundació, ja va quedar demostrat en l’estudi d’inundabilitat que el solar de la piscina no era inundable, sempre que es portessin a terme les obres d’endegament necessàries pel Polígon del Molí d’en Fonolleda. Al fer aquestes obres deixaven també de ser inundables els terrenys del camp de futbol i de l’institut, que ara mateix quedarien negats per més d’un metre d’aigua.

Per l'"exagerat preu" també han hagut de reconèixer que havien errat. Tot i que en el moment de sortir nosaltres del govern encara no s’havia tancat el preu, segons els escrits del propis socialistes tot el complex esportiu de la piscina (incloses piscines exteriors, vestidors exteriors, aparcament, sales de musculació, zones d’aigües, solàriums, etc...), tal i com estava projectada valia 8 milions d’euros.

Per estalviar han reduit el projecte. La piscina coberta pelada que ells proposen, amb uns sales de gimnàs, però sense ni aparcaments, ni tanques, ni equipament interior, val 6’1 milions d’euros. Molt més cara en comparació als serveis oferts.

Hi ha una raó clara, per aquesta diferència; el que abans es feia en dues plantes, posant les sales de gimnàstica sobre dels vestidors, ara es posa en una sola planta. Aquesta configuració dobla el preu de la fonamentació i de la coberta i també encareix les instal·lacions. I ara per ara tampoc no es podrà disposar de la subvenció que ja havíem obtingut de la Generalitat, d’uns 800.000 euros.

Evidentment, si es volguessin fer els vasos de les piscines exteriors i els seus vestidors en una segona fase, aquesta instal·lació valdrà força més de 3 milions extres. I les tanques, els jardins i l’aparcament, 900.000 més. Total, que no poden fer una instal·lació comparable amb el nostre projecte per menys de 9'9 milions.

Més enllà de l'obvietat d'aquesta comparació, hi ha el projecte, la idea de racionalització dels serveis esportius del municipi i l'estalvi que se'n derivava en l'explotació del dia a dia. Al mantenir les piscines d’estiu a l’emplaçament actual, durant 4 mesos a l’any es duplicaran els costos de mantenir el servei de piscines públiques. O això, o s’haurà de tancar la piscina coberta una tercera part de l’any. O sigui que hem passat d’un projecte que pretenia unificar els serveis de piscina d’estiu, piscina coberta i gimnàs de pavelló, a haver de duplicar el servei, ja que es dispersa en dos equipaments diferents.

Llegeix +

dissabte, 14 de febrer de 2009

El fòrum, el POUM i el fum

Resulta entretingut seguir el fòrum de pobles del vallesoriental.com. He de confessar que el segueixo. Sovint és divertit, sovint errat, sovint hi descobreixo mestres del periodisme i sovint hi constato la pobresa del nostre sistema educatiu. Ahir hi vaig descobrir, a més a més, que hi ha qui parla per mi sense cap vergonya, deixant entendre que faig certes valoracions, que faig parlar per mi a certa gent, que aprecio la feina de segons qui. Tot això en referència a la redacció del nou POUM. Crec que això mereix uns aclariments:

La meva opinió sobre el procés del POUM és negativa. La manera com es va iniciar, immediatament després de la presa de possessió, començant a treballar sense parlar-ne amb ningú, contactant amb tècnics sense haver fet cap contracte.

El plantejament del POUM em sembla equivocat. Fer una ordenació urbanística que vulgui resoldre el futur econòmic de l’ajuntament és una frivolitat. Tots sabem que els ajuntaments gasten en funció del que ingressen. I el balanç econòmic sempre serà en funció de com es governi, de les despeses, no dels ingressos.

La participació plantejada em sembla equivocada. Com a representant de la ciutadania no he tingut cap informació, ni debat, ni participació en l’elaboració d’aquest pla. Discrepo del model de mínims plantejat. Dubto que el procés compleixi amb les garanties de participació que exigeix la llei. És molt dubtós quan es planteja una jornada de participació sense que hi hagi garantia que els acords allà adoptats serveixin per redactar el POUM.

Tinc la convicció que és impossible que allò acordat en la jornada de participació, el dia 7 de febrer, serveixi per redactar l’Avanç de Pla que es presentarà el dia 24 de març. No hi ha temps material d’elaborar un resum, lliurar-lo als redactors i que aquests facin un treball de síntesi de les propostes, valoració urbana, plasmació gràfica, verificació respecte a les dades sabudes i proposta efectiva d’Avanç de Pla.

Tinc els meus dubtes de la idoneïtat dels redactors. Varen començar a treballar a Lliçà d’Amunt l’any 2000, amb un altre govern, el de l’Isidre Ballester, amb un poble que era diferent, amb unes determinades expectatives industrials de Simon, Biokit i Mango a Ca l’Amell, Can Malé i Can Montcau – ara aquestes es concentren a Can Montcau, deixant Can Malé com a zona verda, i a Ca l’Amell ja no hi ha Simon –. També és hereu de la primera proposta de centre que va ser superada en el debat ciutadà. Fins on he constatat, l’actitud d’aquests redactors no ha canviat massa, i semblen encara deutors de qui els va introduir al nostre poble.

Estic convençut que no és un bon moment per la planificació urbana. En el nostre municipi hi ha grans decisions territorials pendents que condicionaran la planificació: les infraestructures regionals, tren, quart cinturó, eix del Tenes, gasoductes, variant de L’Ametlla, eixamplament de la C17, etc...; decisions regionals sobre els espais lliures, com el PEIN de Gallecs o el Parc Agrícola del Vallès; figures del planejament que se superposen al planejament municipal, els Plans Directors urbanístics de les zones residencials disperses i també els de l’entorn de la C17.

Tampoc és correcte que un POUM, que haurà de ser gestionat durant quatre o cinc mandats s’iniciï amb una voluntat tan exclusivista del govern de torn. El POUM genera uns drets de propietaris i unes obligacions de l’ajuntament que bé es mereixen intentar portar el procés amb més voluntat de diàleg.

I per últim, fins on jo sé, sóc l’únic polític d’aquest poble que expressa la seva opinió signant el que escriu. No cal que especuleu amb les meves actituds, ja les explico prou jo mateix. Els fòrums d’internet són espais de debat encès, d’insult, rumor i anonimat. En tot cas, si voleu saber què penso, aquí ho trobareu. Em sembla que hi sóc prou clar. I no me n’amago.

Llegeix +

divendres, 30 de gener de 2009

L'ordre dels factors

La cosa ve a tomb per les columnes d’opinió dels grups polítics al butlletí municipal.

Si atenem aquest ordre, habitualment es justifica pel resultat electoral de cadascuna de les llistes polítiques. Al butlletí municipal tenim un ordre 2, 3, 4, 1, 5. El perquè d’aquest ordre no és altre que el resultat de govern. 1 i 5 varen perdre el govern, 2,3 i 4 el detenten. 

Ja sé que es podria dir sempre és així. No és veritat. Si més no en el període 2003-2007, quan servidor estava en funcions de govern, l’ordre dels factor era un ordre d’elecció popular, el bon ordre dels factors: 1, 2, 3, 4, 5. 

La sang no arribarà al riu. No és un tema que s’ho valgui. Tot plegat són els inquietants senyals del mal ordre polític en què es troba el nostre ajuntament, els factors i els desordres d’aquest tipus no són innocents mai. 

Si abans es respectava l’ordre d’elecció i avui no, és per la pròpia inseguretat del govern, per la seva consciència de il·legitimitat política. Encara que parlar de consciència i del govern municipal actual sigui una contradicció en els termes. 

L’altre factor que explica aquest desordre polític són les intencions. El ministeri de la propaganda de la nostra particular casta socialista ho té clar: s’ha de minimitzar en tots els fòrums públics la força d’Esquerra en l’ajuntament. 

Els actuals amos de la franquícia socialista, amb el vist i plau d’una CiU en absoluta decadència i un oportunista PP, s’ha posat com a fita obtenir la majoria política a tota costa. De fet no m’estranya. Són la vergonya del socialisme vallesà. I m’explico: 

A Lliçà d’Amunt, en les eleccions catalanes guanya el seu partit, en unes eleccions espanyoles guanya el seu partit amb majories soviètiques, en unes europees guanya els seu partit per majories estratosfèriques, però quan es presenta en unes eleccions locals rep la meitat dels vots de qui les guanya, Esquerra. 

Evidentment la realitat és la que és. L’habilitat política dels socialistes ha estat, a partir de llavors, presentar-se com a víctimes de la nostra força política, que tot i haver guanyat les eleccions, ells consideren il·legítima. 

La seva grollera tàctica es fa evident en la successió d’articles en el butlletí municipal. És un exercici prou feixuc, però la lectura consecutiva d’aquests articles porta a una sorprenent conclusió: Són conscients de la seva paupèrrima misèria política. 

Només així s’entén el to agressiu, de barra de bar i la insinuació malintencionada. I encara pitjor, tot i liderar el govern municipal, la seva preocupant manca de discurs.

Llegeix +