divendres, 30 de gener de 2009

L'ordre dels factors

La cosa ve a tomb per les columnes d’opinió dels grups polítics al butlletí municipal.

Si atenem aquest ordre, habitualment es justifica pel resultat electoral de cadascuna de les llistes polítiques. Al butlletí municipal tenim un ordre 2, 3, 4, 1, 5. El perquè d’aquest ordre no és altre que el resultat de govern. 1 i 5 varen perdre el govern, 2,3 i 4 el detenten. 

Ja sé que es podria dir sempre és així. No és veritat. Si més no en el període 2003-2007, quan servidor estava en funcions de govern, l’ordre dels factor era un ordre d’elecció popular, el bon ordre dels factors: 1, 2, 3, 4, 5. 

La sang no arribarà al riu. No és un tema que s’ho valgui. Tot plegat són els inquietants senyals del mal ordre polític en què es troba el nostre ajuntament, els factors i els desordres d’aquest tipus no són innocents mai. 

Si abans es respectava l’ordre d’elecció i avui no, és per la pròpia inseguretat del govern, per la seva consciència de il·legitimitat política. Encara que parlar de consciència i del govern municipal actual sigui una contradicció en els termes. 

L’altre factor que explica aquest desordre polític són les intencions. El ministeri de la propaganda de la nostra particular casta socialista ho té clar: s’ha de minimitzar en tots els fòrums públics la força d’Esquerra en l’ajuntament. 

Els actuals amos de la franquícia socialista, amb el vist i plau d’una CiU en absoluta decadència i un oportunista PP, s’ha posat com a fita obtenir la majoria política a tota costa. De fet no m’estranya. Són la vergonya del socialisme vallesà. I m’explico: 

A Lliçà d’Amunt, en les eleccions catalanes guanya el seu partit, en unes eleccions espanyoles guanya el seu partit amb majories soviètiques, en unes europees guanya els seu partit per majories estratosfèriques, però quan es presenta en unes eleccions locals rep la meitat dels vots de qui les guanya, Esquerra. 

Evidentment la realitat és la que és. L’habilitat política dels socialistes ha estat, a partir de llavors, presentar-se com a víctimes de la nostra força política, que tot i haver guanyat les eleccions, ells consideren il·legítima. 

La seva grollera tàctica es fa evident en la successió d’articles en el butlletí municipal. És un exercici prou feixuc, però la lectura consecutiva d’aquests articles porta a una sorprenent conclusió: Són conscients de la seva paupèrrima misèria política. 

Només així s’entén el to agressiu, de barra de bar i la insinuació malintencionada. I encara pitjor, tot i liderar el govern municipal, la seva preocupant manca de discurs.

Llegeix +

dissabte, 24 de gener de 2009

Un POUM sense diagnosi

Ja està. Ja s'ha exposat al públic part de la informació que servirà per redactar el nou Pla General, el POUM, de Lliçà. 

Segons els papers que va aprovar el Ple municicpal era una exposició de diagnosi urbanística del municipi. A la realitat ha estat una exposició de documents antics, anacrònics en molts cassos i contradictoris entre ells. Només en l'apartat de transport públic i hisenda hi havia números actuals. La resta es basa en els números del 2001. La població, l'estat dels carrers, el desenvolupament dels sectors urbanístics, etc. Per exemple hi ha com a pendents de desenvolupar el Nou Lliçà, Pineda Feu, Can Rovira Sud, Ca l'Oliveres, Raval d'en Xicota II, Molí d'en Fonolleda... No s'han pres la molèstia d'avaluar el creixement urbanístic de Lliçà dels darrers 10 anys, o el ritme d'ocupació dels solars buits, o el creixement comparat del trànsit, o l'impacte de mesures com la regulació de direccions úniques als barris, o el canvi d'habits en els barris amb la implantació de més de 1000 places escolars entre CEIPs i Escola Bressol. Tampoc es valora quina implicació tindria el Quart Cinturó per Palaudàries, tant a nivell mediambiental com a nivell de trànsit: quin efecte crida genera del trànsit de sud a nord a través de la carretera dePalaudàries i la del Pla. 

Ara només queda el tràmit del dia 7 de febrer, en el matí de participació sobre una diagnosi que no existeix i s'haurà de fer in-situ en aquell matí, a més de definir quin model de poble volem.

Això, amb una participació que, entre les tres jornades d'explicació que s'han fet aquesta setmana, ha mobilitzat un total de 30 persones ( 5 a Palaudàries, 14 a Ca l'Artigues i 11 al centre, descomptades els que hi anaven de l'ajuntament i grups polítics).

Pels que no heu vist l'exposició de la pretesa Diagnosi, aquí us brindo la imatge que tenia al Casal de la Gent Gran. A partir de la setmana que vé l'hi tornaran a penjar. Aneu-la a veure i jutjeu per vosaltres mateixos tot això que us comento.





Llegeix +

divendres, 16 de gener de 2009

Acudits

En el Ple del mes de desembre es varen aprovar definitivament les taxes i impostos pel 2009.

Com en el debat de l'estat del municipi, l'alcalde del PSC va argumentar que els impostos pujen només un 1,5%, perquè si a les pujes hi restes els descomptes acaben sumant aquesta xifra. Els descomptes a què es referia són els de l'ús de la deixalleria durant el 2008 i sobre el compostatge domèstic el 2009.

Aquests descomptes afectaran, com a màxim, a les 350 persones que varen treure's el carnet de la deixalleria l'any passat. Per a la resta dels més de 7000 contribuents, la puja dels impostos triplica l'IPC.

Aquesta situació no és cap invent de l'alcalde del PSC. Un company seu, en Miquel Estapé de la Roca del Vallès - ara a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions per una dotzena de vots - ho retrata reproduint aquest acudit.

Segurament ho han comentat a les seves reunions comarcals...



Llegeix +

dilluns, 12 de gener de 2009

Participació al POUM: una necessitat, una exigència


Un POUM, un pla general, és la norma més important de les que pot fer un ajuntament.

Es tracta de decidir quines zones es poden edificar i quines no, quins edificis poden créixer i quines zones seran polígons industrials, equipaments o zones verdes.

Al nostre municipi, bona part d’aquestes ratlles estan traçades des de fa molt de temps. Als anys 80 es va configurar aquest nostre poble, amb les seves urbanitzacions, els seus polígons industrials, els seus carrers i carreteres. El llindar màxim d’habitants es va posar en 25mil. Tot i que no hem arribat als 14mil habitants, tots veiem que Lliçà d’Amunt no pot plantejar-se un creixement desmesurat. Ni els serveis ni els carrers, ni la qualitat del nostre entorn millorarien amb creixements que vagin més enllà dels ja previstos.

El POUM ha de servir per identificar els problemes actuals de la nostra ciutat, plantejar alternatives realistes i projectar quin és el model de poble que volem pels nostres fills. És l’hora del debat en profunditat, del consens i de la visió estratègica de futur. No es pot plantejar amb aquestes presses, sense comptar per res amb tots els grups polítics municipals i sense escoltar a tothom que tingui alguna cosa a dir. El POUM ha de ser el resultat d’aplicar aquest consens, no la imposició de la visió exclusiva de l’actual govern municipal. 

Perquè, contra el que creuen alguns, el POUM no és un instrument econòmic per incrementar els recursos de l’ajuntament. El POUM és un instrument urbanístic que no s’ha de condicionar a la gestió actual de l’ajuntament. Aquest error de concepte ha portat a desastres urbanístics que tots veiem en pobles i ciutats.

Confondre el planejament urbanístic amb els diners del pressupost de l’ajuntament ha portat, en molts cassos, que el manteniment de serveis bàsics depengui de l’expansió de la construcció. I quan la construcció té una crisi, com ara, les finances de l’ajuntament arriben al col·lapse.

Hem de ser conscients que la discussió del POUM és urbanística: en funció del model de poble que decidim, amb debat públic i consens, haurem de trobar la seva viabilitat econòmica. No a la inversa.

Llegeix +

divendres, 2 de gener de 2009

CA l'oliveres

Llegeix +