divendres, 30 de gener de 2009

L'ordre dels factors

La cosa ve a tomb per les columnes d’opinió dels grups polítics al butlletí municipal.

Si atenem aquest ordre, habitualment es justifica pel resultat electoral de cadascuna de les llistes polítiques. Al butlletí municipal tenim un ordre 2, 3, 4, 1, 5. El perquè d’aquest ordre no és altre que el resultat de govern. 1 i 5 varen perdre el govern, 2,3 i 4 el detenten. 

Ja sé que es podria dir sempre és així. No és veritat. Si més no en el període 2003-2007, quan servidor estava en funcions de govern, l’ordre dels factor era un ordre d’elecció popular, el bon ordre dels factors: 1, 2, 3, 4, 5. 

La sang no arribarà al riu. No és un tema que s’ho valgui. Tot plegat són els inquietants senyals del mal ordre polític en què es troba el nostre ajuntament, els factors i els desordres d’aquest tipus no són innocents mai. 

Si abans es respectava l’ordre d’elecció i avui no, és per la pròpia inseguretat del govern, per la seva consciència de il·legitimitat política. Encara que parlar de consciència i del govern municipal actual sigui una contradicció en els termes. 

L’altre factor que explica aquest desordre polític són les intencions. El ministeri de la propaganda de la nostra particular casta socialista ho té clar: s’ha de minimitzar en tots els fòrums públics la força d’Esquerra en l’ajuntament. 

Els actuals amos de la franquícia socialista, amb el vist i plau d’una CiU en absoluta decadència i un oportunista PP, s’ha posat com a fita obtenir la majoria política a tota costa. De fet no m’estranya. Són la vergonya del socialisme vallesà. I m’explico: 

A Lliçà d’Amunt, en les eleccions catalanes guanya el seu partit, en unes eleccions espanyoles guanya el seu partit amb majories soviètiques, en unes europees guanya els seu partit per majories estratosfèriques, però quan es presenta en unes eleccions locals rep la meitat dels vots de qui les guanya, Esquerra. 

Evidentment la realitat és la que és. L’habilitat política dels socialistes ha estat, a partir de llavors, presentar-se com a víctimes de la nostra força política, que tot i haver guanyat les eleccions, ells consideren il·legítima. 

La seva grollera tàctica es fa evident en la successió d’articles en el butlletí municipal. És un exercici prou feixuc, però la lectura consecutiva d’aquests articles porta a una sorprenent conclusió: Són conscients de la seva paupèrrima misèria política. 

Només així s’entén el to agressiu, de barra de bar i la insinuació malintencionada. I encara pitjor, tot i liderar el govern municipal, la seva preocupant manca de discurs.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Noi, me haces llorar al leer tu articulo.
Pienso en el futuro que tenia Lliçà contigo de Alcalde y que han roto de forma cruel.
Alguien dijo:

"No hay nada más dificil de cambiar en esta vida, que el viejo orden de las cosas. Puesto que encontrarás aferrimos defensores a todos aquellos que se beneficiaban con el viejo orden".

Esto es lo sucedio en LLiçà, los de viejo orden vuelven a gobernar el pueblo.