dissabte, 28 de febrer de 2009

Descobrint piscines (2): tràmits i enganyifes del govern

Ara està a exposició al públic un projecte que no és ni el que es va portar a la Comissió Informativa ni el que es va portar al Ple. La veritat és que és un projecte amb unes quantes trampes que ara intentaré desembolicar.


Primer de tot, es va dir que serien els arquitectes de l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà els que farien el projecte. En canvi el projecte el signen dos arquitectes de Sabadell.


Els documents que es varen portar al Ple no són els que estan a exposició al públic. A tall d’exemple, un dels capítols el signaven els arquitectes titulars, però a sota, tapat amb tipex, hi havia el nom d’un tècnic de Manresa que acaba de construir un complex esportiu en aquesta ciutat.


El projecte que es va portar a la Comissió Informativa del Ple no tenia un pressupost tancat. De fet en tenia dos. Un de 7.061.896 euros i un de 8.403.656 milions. A l’hora de passar-lo pel Ple, hi havia tres pressupostos, els dos de la Comissió Informativa i unes fotocòpies annexes, sense signar, on hi havia el tercer pressupost, que s’havia reduït fins els 6.131.279 euros, IVA inclòs.


Aquest pressupost és el que està a exposició al públic. Aquesta reducció, però, no s’ha fet miraculosament, de fet s’han canviat els imports de 10 dels 13 capítols d’obra, però el gruix es concentra en l’eliminació del 90% de les obres de l’entorn i en la partida d’ajuts d’obra. Evidentment aquests preus tornaran a aflorar quan es posi en marxa l’obra, però en aquell moment el govern ja haurà publicitat que li surt baratíssima la piscina.


Això no és tot. El projecte contempla efectivament les obres d’urbanització – en memòria, documentació gràfica, amidaments i control d’obra, però no al pressupost – i per tant l’adjudicatari de l’obra podrà exigir fer-la ell i, a més a més, establir-ne els preus ell lliurement, ja que aquests no hauran estat fixats en el contracte.


Per més diversió, el projecte conté un segon pressupost, idèntic al de la comissió informativa però contradictori amb el detallat, que estableix un preu de 7.061.896 euros (igual que el primer de la comissió informativa) per la piscina complerta. Dos pressupostos per una mateixa obra en el mateix projecte.


Us adjunto el quadre comparatiu dels tres pressupostos. En vermell els preus diferents.




Llegeix +

divendres, 27 de febrer de 2009

Descobrint piscines (1): les (poques) raons del govern

Recordeu que es va desestimar el projecte de fer la piscina al solar de l’actual piscina descoberta per dos motius essencials, el primer per la inundabilitat del solar i el segon pel preu excessiu que s’havia de pagar. Totes dues raons han quedat invalidades per la dura realitat. Ja diuen els socialistes en els seus escrits que "la mentira tiene las patas cortas" (per déu, quin nivell!).

Pel perill d'inundació, ja va quedar demostrat en l’estudi d’inundabilitat que el solar de la piscina no era inundable, sempre que es portessin a terme les obres d’endegament necessàries pel Polígon del Molí d’en Fonolleda. Al fer aquestes obres deixaven també de ser inundables els terrenys del camp de futbol i de l’institut, que ara mateix quedarien negats per més d’un metre d’aigua.

Per l'"exagerat preu" també han hagut de reconèixer que havien errat. Tot i que en el moment de sortir nosaltres del govern encara no s’havia tancat el preu, segons els escrits del propis socialistes tot el complex esportiu de la piscina (incloses piscines exteriors, vestidors exteriors, aparcament, sales de musculació, zones d’aigües, solàriums, etc...), tal i com estava projectada valia 8 milions d’euros.

Per estalviar han reduit el projecte. La piscina coberta pelada que ells proposen, amb uns sales de gimnàs, però sense ni aparcaments, ni tanques, ni equipament interior, val 6’1 milions d’euros. Molt més cara en comparació als serveis oferts.

Hi ha una raó clara, per aquesta diferència; el que abans es feia en dues plantes, posant les sales de gimnàstica sobre dels vestidors, ara es posa en una sola planta. Aquesta configuració dobla el preu de la fonamentació i de la coberta i també encareix les instal·lacions. I ara per ara tampoc no es podrà disposar de la subvenció que ja havíem obtingut de la Generalitat, d’uns 800.000 euros.

Evidentment, si es volguessin fer els vasos de les piscines exteriors i els seus vestidors en una segona fase, aquesta instal·lació valdrà força més de 3 milions extres. I les tanques, els jardins i l’aparcament, 900.000 més. Total, que no poden fer una instal·lació comparable amb el nostre projecte per menys de 9'9 milions.

Més enllà de l'obvietat d'aquesta comparació, hi ha el projecte, la idea de racionalització dels serveis esportius del municipi i l'estalvi que se'n derivava en l'explotació del dia a dia. Al mantenir les piscines d’estiu a l’emplaçament actual, durant 4 mesos a l’any es duplicaran els costos de mantenir el servei de piscines públiques. O això, o s’haurà de tancar la piscina coberta una tercera part de l’any. O sigui que hem passat d’un projecte que pretenia unificar els serveis de piscina d’estiu, piscina coberta i gimnàs de pavelló, a haver de duplicar el servei, ja que es dispersa en dos equipaments diferents.

Llegeix +

dissabte, 14 de febrer de 2009

El fòrum, el POUM i el fum

Resulta entretingut seguir el fòrum de pobles del vallesoriental.com. He de confessar que el segueixo. Sovint és divertit, sovint errat, sovint hi descobreixo mestres del periodisme i sovint hi constato la pobresa del nostre sistema educatiu. Ahir hi vaig descobrir, a més a més, que hi ha qui parla per mi sense cap vergonya, deixant entendre que faig certes valoracions, que faig parlar per mi a certa gent, que aprecio la feina de segons qui. Tot això en referència a la redacció del nou POUM. Crec que això mereix uns aclariments:

La meva opinió sobre el procés del POUM és negativa. La manera com es va iniciar, immediatament després de la presa de possessió, començant a treballar sense parlar-ne amb ningú, contactant amb tècnics sense haver fet cap contracte.

El plantejament del POUM em sembla equivocat. Fer una ordenació urbanística que vulgui resoldre el futur econòmic de l’ajuntament és una frivolitat. Tots sabem que els ajuntaments gasten en funció del que ingressen. I el balanç econòmic sempre serà en funció de com es governi, de les despeses, no dels ingressos.

La participació plantejada em sembla equivocada. Com a representant de la ciutadania no he tingut cap informació, ni debat, ni participació en l’elaboració d’aquest pla. Discrepo del model de mínims plantejat. Dubto que el procés compleixi amb les garanties de participació que exigeix la llei. És molt dubtós quan es planteja una jornada de participació sense que hi hagi garantia que els acords allà adoptats serveixin per redactar el POUM.

Tinc la convicció que és impossible que allò acordat en la jornada de participació, el dia 7 de febrer, serveixi per redactar l’Avanç de Pla que es presentarà el dia 24 de març. No hi ha temps material d’elaborar un resum, lliurar-lo als redactors i que aquests facin un treball de síntesi de les propostes, valoració urbana, plasmació gràfica, verificació respecte a les dades sabudes i proposta efectiva d’Avanç de Pla.

Tinc els meus dubtes de la idoneïtat dels redactors. Varen començar a treballar a Lliçà d’Amunt l’any 2000, amb un altre govern, el de l’Isidre Ballester, amb un poble que era diferent, amb unes determinades expectatives industrials de Simon, Biokit i Mango a Ca l’Amell, Can Malé i Can Montcau – ara aquestes es concentren a Can Montcau, deixant Can Malé com a zona verda, i a Ca l’Amell ja no hi ha Simon –. També és hereu de la primera proposta de centre que va ser superada en el debat ciutadà. Fins on he constatat, l’actitud d’aquests redactors no ha canviat massa, i semblen encara deutors de qui els va introduir al nostre poble.

Estic convençut que no és un bon moment per la planificació urbana. En el nostre municipi hi ha grans decisions territorials pendents que condicionaran la planificació: les infraestructures regionals, tren, quart cinturó, eix del Tenes, gasoductes, variant de L’Ametlla, eixamplament de la C17, etc...; decisions regionals sobre els espais lliures, com el PEIN de Gallecs o el Parc Agrícola del Vallès; figures del planejament que se superposen al planejament municipal, els Plans Directors urbanístics de les zones residencials disperses i també els de l’entorn de la C17.

Tampoc és correcte que un POUM, que haurà de ser gestionat durant quatre o cinc mandats s’iniciï amb una voluntat tan exclusivista del govern de torn. El POUM genera uns drets de propietaris i unes obligacions de l’ajuntament que bé es mereixen intentar portar el procés amb més voluntat de diàleg.

I per últim, fins on jo sé, sóc l’únic polític d’aquest poble que expressa la seva opinió signant el que escriu. No cal que especuleu amb les meves actituds, ja les explico prou jo mateix. Els fòrums d’internet són espais de debat encès, d’insult, rumor i anonimat. En tot cas, si voleu saber què penso, aquí ho trobareu. Em sembla que hi sóc prou clar. I no me n’amago.

Llegeix +