dimarts, 31 de març de 2009

Contra la infàmia

Ara fa una setmana, hem fet arribar a totes les cases de Lliçà d'Amunt, juntament amb el butlletí d'Esquerra, aquest escrit.

Veïnes i veïns de Lliçà d’Amunt,

Hem sabut, quan ja teníem a punt aquest Butlletí, que m’han interposat una querella criminal. Una querella que desgraciadament trigarà molts anys a anar a judici, que finalment quedarà en no res, però que ja haurà fet la feina que PSC i CiU es proposen: la d’estendre una ombra de dubte sobre la meva persona i el treball de la gent d’ERC.

Les persones que ara ens governen, després de fer un pacte PSC-CiU-PP i de tancar tots els espais de diàleg i de col·laboració amb nosaltres, han optat per la guerra bruta, per mirar de destruir les persones. Ja tenen la vista posada en les eleccions que s’acosten. I saben que la gent encara recorda que les persones que van posar ordre en aquest poble eren d’ERC i que ha estat ERC la força que ha guanyat clarament les dues darreres eleccions municipals a Lliçà d’Amunt, l’any 2007 amb un 35% dels vots.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen mentides, esperant que hi haurà algú que pensarà que “tots els polítics són iguals” i s’ho creurà. Ells i els seus grups, que van deixar l’ajuntament en la ruïna, amb una allau de factures sense comptabilitzar, que es van saltar tan reiteradament tots els procediments administratius... s’atreveixen a etiquetar la nostra etapa de govern de “nefasta, negligente y delictiva” tal com es diu a la querella. Això que diuen és molt greu perquè saben perfectament que no és veritat.

M’acusen per haver signat acords amb l’Associació de Veïns de Ca l’Esteper, per permetre rebaixar la factura dels veïns per a asfaltar els carrers i millorar els serveis tècnics del barri.

M’acusen per fer que els veïns del Barri de Pineda Feu i el Pinar poguessin pagar en 8 anys les quotes urbanístiques i haver resolt una situació que feia 35 anys que s’allargava.

M’acusen per haver engegat una política valenta d’habitatge protegit al nostre poble, a Ca l’Artigues, un projecte autofinançat, que resolia bona part de les necessitats d’habitatge del jovent al nostre poble.

M’acusen per haver aconseguit rehabilitar l’Ateneu l’Aliança, peça bàsica de l’activitat cultural al nostre poble, unint l’esforç de l’entitat amb el suport de l’Ajuntament i la subvenció de la Generalitat.

M’acusen per haver afrontat la renovació i manteniment de l’enllumenat públic dels nostres barris, abandonat durant dues dècades que incomplia la normativa i que la Generalitat obligava a tancar.

M’acusen per haver portat l’ADSL a molts barris sense cobertura, resolent-ho a pesar de la negativa de Telefònica.

Com que és indiscutible que això s’ha fet i s’havia de fer, ara diran que és un problema de formes i de procediment i de legalitat...

Però resulta que ells eren membres del consell de direcció de l’Empresa Municipal d’Obres (EMO) i mai no hi van trobar cap error de procediment. Sí, nosaltres vam crear l'EMO -que va encarrilar i ha permès a l'actual govern dur a terme determinades obres- i vam deixar que l’oposició formés part dels òrgans de direcció de l’EMO perquè poguessin fiscalitzar la feina. Ells han impedit que estem al consell d’administració, per amagar el que hi fan. Nosaltres vam explicar totes les nostres propostes i vam donar la cara sempre. Ara ells ens neguen la documentació que els demanem.

És ben clar que els polítics marquen els objectius i que són els funcionaris els que vetllen les formes i els procediments... i precisament l’actual alcalde Nacho Simon - que ara interposa la querella- és funcionari municipal de l’ajuntament i va ser tècnic d’economia durant el govern d’ERC+ICV-EUiA, va tenir accés a les nostres decisions, va assessorar l’equip de govern i tampoc mai no va informar de cap incorrecció de procediment.

Us he de confessar que vaig descobrir la querella per la premsa, i això ja diu molt del que està passant. Abans de notificar-m’ho a mi, i vulnerant el dret que tinc a la presumpció d’innocència, van enviar un comunicat a totes les agències de notícies i a la premsa comarcal.

No s’hi val ara a dir que el jutge ja dirà. Saben molt bé que la justícia és lenta, que la infàmia està sembrada, que amb això hi ha joc per anys i que algú se’ls creurà.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen fum per amagar les seves misèries.

Costa expressar el que sento en aquests moments. Després de tanta feina feta, és dolorós veure com s’intenta destruir el meu honor, la feina feta pel meu equip, el gran suport que tenim de la majoria de lliçanencs i la bona imatge que sempre ha tingut la gent d’ERC a Lliçà d’Amunt. Però seguirem treballant. Podeu confiar en nosaltres!

Llegeix +

divendres, 27 de març de 2009

L’arxivador auxiliar

L'ajuntament ha corregit la relació de llocs de treball. Resulta que el que era un auxiliar tècnic havia de ser un tècnic auxiliar, o al revés. Posats a corregir, vaig demanar que esmenessin un error que confiava un lloc de treball a un arxivador auxiliar. Amb un somriure als llavis em varen dir que no, que ja ho farien quan el TGV arribi a Perpinyà.

Fa ara un any jo ja reclamava que es regularitzés aquest moble, de la secció d'oficina, i encara no m'han entès la ironia. Aquí teniu l'escrit de fa un any. L'any que ve també el tornaré a posar.


S'ha publicat la relació de llocs de treball de l’ajuntament. Entre les places, destaca la relació laboral demanada a l’arxivador auxiliar. Es tracta de personal laboral fix, titulat superior o medi. Desconec la competència lingüística per aquest individu, sens dubte nivell C. Sense concessions a la correcció política, el nostre ajuntament vol un arxivador. No hi ha lloc per arxivadores.

El que a mi m’estranya més és que no hi hagi una exigència de mesura al seleccionar aspirants.En el tema dels arxivadors, la mida sempre és sinònim de capacitat. I ja sabem que en una relació laboral, la capacitat de l'aspirant és sempre prioritària. 

Però és que quan tries un arxivador auxiliar sol passar que no el situes a l’arxiu, sinó que fa la seva feina en un despatx qualsevol. Potser a secretaria o a comptabilitat, que són grans consumidors de paper. O potser a recursos humans, per allò d’ocupar un lloc de treball.

El situes entre la finestra i la porta, darrera de la taula de l’auxiliar administratiu. Sol ser un racó justet, que obliga a tirar de cinta mètrica. Tres pams de fondo, dos pams d’ample. D’altura, que no passi per sobre el nivell dels ulls, que sinó després no t’ensenya els papers quan li demanes, encara que ja se sap que després el carregues de carpetes . Pel que fa al títol, no sé si la millor opció es el superior. Jo el prefereixo a mitja altura.

Allà comparteixen hores i cabòries, els dos auxiliars: l’administratiu i l’arxivador. Ara, que segueixo sense entendre perquè hi ha d’haver una relació laboral entre l'arxivador auxiliar i l’ajuntament. Ja se sap que ocupa un lloc de treball, però les cadires també. I que jo sàpiga, les cadires i l'ajuntament no tenen cap relació laboral.

Llegeix +

dissabte, 21 de març de 2009

De misèries, querelles i futur

M’han posat una querella. M’ho ha dit en Marc, el noi que fa de corresponsal del 9nou a Lliçà. Jo era al Jutjat de Pau a recollir uns papers i ells em va dir, per telèfon, què eren. Abans d’això res, només velades amenaces, insinuacions a tercers.

Prevaricació, malversació i suborn. La nota de premsa de l’ajuntament és clara, concisa. Conté allò que vol dir i res més. És un projectil guiat amb làser que es clava entre la pell i la carn i esclata en nits en blanc, trucades de suport i desmentiments escrits. I afirma que no serà la darrera. No és accident, ni circumstància: És estratègia.



Què tinc jo que no tinguin ells? Credibilitat, l’aval de la feina ben feta a l’ajuntament, la confiança de la gent.

Què volen de mi? Que desaparegui. Junts PSC, CiU i PP, l’únic que els fa por sóc jo.

Com ho volen fer? Enfangant la nostra gestió a l’ajuntament en un procés judicial que pot durar anys, molts anys.

Contra qui? Contra mi, com a cap visible del grup. Però de fet contra tot el grup d’Esquerra a Lliçà. Contra tota la gent que ens ha ajudat, que tenen moltes maneres de pensar, però que a casa nostra s’han ajuntat a l’entorn del nostre grup.

I perquè? Doncs perquè el nostre pecat és doble: els hem guanyat les dues eleccions del segle XXI, i hem demostrat que es pot fer molt pel nostre poble treballant de valent, amb imaginació i amb convicció.

I no tenen altra manera de guanyar? Només poden guanyar escampant mentides? Segurament podrien guanyar si demostressin que ells saben fer les coses molt bé, si la seva prioritat fos el poble. Però sembla que això no entra en els seus plans.

Hem demostrat que hi ha maneres de fer que els superen,. I és més, saben que pel camí que nosaltres varem iniciar es pot encara anar molt més enllà, molt més endavant.

Encara hi ha camins per portar el nostre poble cap a un futur millor. I segurament no serem nosaltres, les persones que ara estem al davant d’aquest projecte qui ho aconseguiran. Sortirà gent millor, més preparada que nosaltres, que veuran més enllà que els que ara som aquí. Nosaltres només els estem guardant la tanda mentre acaben d’estudiar, mentre encara no saben que són ells els que protagonitzaran el nostre futur.

Allò que dèiem. M’han posat una querella. I què? Em persegueixen des que varem guanyar. I quan aquesta s’acabi, en posaran una altra. El món no es pararà per això. Cal treballar molt, encara. I no és per nosaltres que ho hem de fer, és pels nostres fills.

Som aquí, lluitant i treballant. Sempre endavant!

Llegeix +

dimarts, 10 de març de 2009


www.tribuna.cat

Llegeix +