dissabte, 21 de març de 2009

De misèries, querelles i futur

M’han posat una querella. M’ho ha dit en Marc, el noi que fa de corresponsal del 9nou a Lliçà. Jo era al Jutjat de Pau a recollir uns papers i ells em va dir, per telèfon, què eren. Abans d’això res, només velades amenaces, insinuacions a tercers.

Prevaricació, malversació i suborn. La nota de premsa de l’ajuntament és clara, concisa. Conté allò que vol dir i res més. És un projectil guiat amb làser que es clava entre la pell i la carn i esclata en nits en blanc, trucades de suport i desmentiments escrits. I afirma que no serà la darrera. No és accident, ni circumstància: És estratègia.



Què tinc jo que no tinguin ells? Credibilitat, l’aval de la feina ben feta a l’ajuntament, la confiança de la gent.

Què volen de mi? Que desaparegui. Junts PSC, CiU i PP, l’únic que els fa por sóc jo.

Com ho volen fer? Enfangant la nostra gestió a l’ajuntament en un procés judicial que pot durar anys, molts anys.

Contra qui? Contra mi, com a cap visible del grup. Però de fet contra tot el grup d’Esquerra a Lliçà. Contra tota la gent que ens ha ajudat, que tenen moltes maneres de pensar, però que a casa nostra s’han ajuntat a l’entorn del nostre grup.

I perquè? Doncs perquè el nostre pecat és doble: els hem guanyat les dues eleccions del segle XXI, i hem demostrat que es pot fer molt pel nostre poble treballant de valent, amb imaginació i amb convicció.

I no tenen altra manera de guanyar? Només poden guanyar escampant mentides? Segurament podrien guanyar si demostressin que ells saben fer les coses molt bé, si la seva prioritat fos el poble. Però sembla que això no entra en els seus plans.

Hem demostrat que hi ha maneres de fer que els superen,. I és més, saben que pel camí que nosaltres varem iniciar es pot encara anar molt més enllà, molt més endavant.

Encara hi ha camins per portar el nostre poble cap a un futur millor. I segurament no serem nosaltres, les persones que ara estem al davant d’aquest projecte qui ho aconseguiran. Sortirà gent millor, més preparada que nosaltres, que veuran més enllà que els que ara som aquí. Nosaltres només els estem guardant la tanda mentre acaben d’estudiar, mentre encara no saben que són ells els que protagonitzaran el nostre futur.

Allò que dèiem. M’han posat una querella. I què? Em persegueixen des que varem guanyar. I quan aquesta s’acabi, en posaran una altra. El món no es pararà per això. Cal treballar molt, encara. I no és per nosaltres que ho hem de fer, és pels nostres fills.

Som aquí, lluitant i treballant. Sempre endavant!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Esta gentuza quiere sangre. Son dañinos por naturaleza. Dan asco.

JMR ha dit...

Tenen tanta por que no saben com fer-s'ho perquè els lliçanencs deixem de creure en ERC. Des del començament van començar amb trampes i mentides i es l'únic que saben fer, destruir.
En quatre anys es va reconstruir un poble i es va omplir de propostes i projectes de futur. No hem de deixar que guanyin un altre cop, hem de lluitar perquè Lliçà torni a ser el poble que era abans d'aquesta emboscada.
Quan hem refereixo a lliçanencs no només parlo de la gent del poble, sinó també dels treballadors que han de callar i complir ordres estúpides dins del mateix Ajuntament.

Ànim!

Signat, una noia indignada que treballaba amb il·lusió per a ERC i per a Lliçà d'Amunt.