If (Si...)

Quan tenia 11 anys, a arrel d'una malaltia, els meus pares varen penjar un poema a la paret de la meva habitació. Aquest poema, que no entenia en aquell temps, va reaparèixer molts anys després a la meva vida cantat pels Esquirols i més ençà encara, il·luminant un espot de Repsol.

Ara me l'he tornat a trobar. Sembla talment un himne, amenaçant-me de perseguir-me en tota la vida.

(M'haureu de disculpar, però no he trobat cap traducció millor)

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te’n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l’espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l’odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aquests dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l’obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;


Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l’atzar,
I perdre’ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus
cor, entusiasme i fortalesa,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I parlar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l’implacable minut
Amb seixanta segons d’esforç agosarat,

Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara fill meu: seràs un home,.


Rudyard Kipling