La pell fina

En l'exercici del càrrec d'alcalde, tothom ha estat exposat a la befa i a l'insult. Tots sabem que, fins a cert punt, veure rodolins amb el teu nom és una part de la feina.

Això ve a tomb de les darreres pintades aparegudes a Lliçà, i desaparegudes a cuita corrents, on sembla que es feien rodolins amb poca gràcia amb el nom de l'individu que ocupa actualment l'alcaldia. Es veu que té la pell fina. Es veu que no suporta que li diguin el nom si no és per ensabonar-lo.

Recordo altres pintades poc afortunades que han estat en la mateixa paret durant anys, fent referència al malnom de l'Isidre Ballester. Ell si que, amb la seva pell d'elefant, no va fer esborrar les pintades que li feien. Dubto que li fes gràcia, però les va aguantar estoicament.

A mi me'n varen fer algunes, sobretot els meus conveïns de Pineda Feu, durant les obres d'urbanització del barri. Les pintades en qüestió varen estar allà fins al final de l'obra. Com que sóc un sentimental, les vaig fotografiar. No sé, en el fons les considero un reconeixement que la meva alcaldia no els va deixar indiferents, i de fet són les persones que ho varen escriure les que es desqualifiquen.