El que es coneix com a "querelles temeràries"

Us reprodueixo un fragment de l'editorial del Diari de l'ametlla, escrit pel mateix alcalde de l'Ametlla, Jordi Pousa (PSC). Sembla que ell ha estat acusat en una querella amb voluntat de soscavar la seva imatge pública. Us convido a compartir les seves reflexions sobre aquest cas, que ha tingut un tractament mediàtic molt semblant al que ha generat la gent del seu partit en el cas de Lliçà. Així puc provar que l'actuació del PSC de Lliçà ha estat a consciència, amb l'objectiu principal de perjudicar la meva imatge pública, i la de tot el nostre grup. Si més no, quan això li passa a algú dels seus, ells ho tenen clar.

(...) alguns altres interposen la querella sense el més mínim fonament raonable, i amb l'única i absoluta intenció de fer mal. Són el que es coneix com a "querelles temeràries".

El procediment és simple: s'inventen o desfiguren totalment uns fets i els presenten al jutjat en forma de denúncia o querella criminal. No els importa gens ni mica el resultat final del procés judicial. No pretenen que el jutge els hi doni la raó i condemni a l'acusat. 

Pretenen, simplement, donar el màxim de publicitat a la seva interposició. Saben que si les persones afectades són més o menys conegudes l'èxit està quasi assegurat. Per això la seva estratègia no és el rigor jurídic o l'afany de justícia, si no la difusió de la notícia, com més millor. 

En definitiva, el que volen és que es publiqui i es difongui al màxim que s'ha interposat una querella criminal contra tal o qual persona. Si troben mitjans de comunicació poc seriosos, amb pocs escrúpols, que no els interessa el més mínim confrontar la informació i que busquen simplement expansió del seu mitjà, segur que aconsegueixen el seu objectiu immediat: que la gent en parli. 

Per ells, la publicitat prèvia a l'inici del procés judicial és el que importa realment. Per això, immediatament després de presentar la denúncia al jutjat se'n van a tots el mitjans de comunicació que creuen que se'n faran ressò. Això estem farts de veure-ho entre les persones que conformem aquest món tan especial que li diuen "el famoseo" i també en algunes ocasions en el món polític. 

Saben que amb quasi tota seguretat (sempre hi ha alguna possibilitat en contra) al final de tot el procés, la resolució judicial els serà contrària. Però, ho torno a dir, això no els importa el més mínim. Ja han fet el mal que pretenien fer. Saben que hi ha gent confiada que al llegir la notícia acabaran per creure-se-la. Saben, també, que podran originar dubtes entre altra gent amb més experiència, i n'estan segurs que, com a mínim, crearan un mal ambient al voltant de les seves víctimes. És allò que algú va dir una vegada de "calumnia que quelcom queda". 

El problema es troba, precisament, en que el nostre sistema judicial, malgrat l'esforç dels jutges i de tot l'aparell de l'administració, és tan lent, que un procés penal pot durar molt de temps (crec que massa temps) i la reposició del mal fet resulta molt difícil.  

Això no vol dir que aquests personatges quedin sense càstig. El Codi Penal, en el seu article 456, preveu sancions importants per aquells que presentin aquestes falses imputacions. Per això la llàstima, torno a dir-ho, és que un tema que hauria de durar setmanes s'allarga mesos, i de vegades anys. (...)