dissabte, 13 de juny de 2009

El Pla Local d'Habitage: necessitats i sospites

Al nostre poble hi manca habitatge protegit. Conscients d’això, el nostre govern d’ERC-ICV va promoure polítiques ambicioses en aquest camp. Ambicioses quant a dimensió, però també estratègiques quant a ubicació. És el cas dels habitatges de Ca l’Artigues. Es cercava un reequilibri territorial, buscant l’efecte catalitzador d’aquests habitatges a les centralitats.

Paral·lelament vàrem iniciar la redacció del Pla Local d’Habitatge, que havia de quantificar les necessitats d’habitatge protegit d’una manera objectiva i servir de guia per futures polítiques d’habitatge del municipi.

El resultat d’aquest treball que vàrem encarregar nosaltres, el Pla Local d’Habitatge, l’hem conegut aquests dies. Hi constatem la poca sintonia entre els plantejaments de principi i els de l’actual l’equip de govern. A les seves mans, aquest Pla vol servir per justificar decisions ja preses.

Vol ser l’argument social d’un POUM que es fa amb criteris dubtosos en els seus objectius, ja que ells, per cada habitatge protegit creat, obtindran tres habitatges lliures que faran ric a algun propietari.

També parteixen d’una idea obsoleta, ja sostinguda per l’anterior govern de CiU i PSC, que el centre ha de créixer molt per compensar la dispersió de les urbanitzacions. Aquesta idea falla per la base, ja que un increment de població en una zona no compensa la dispersió en una altra.

Vist a la menuda és pitjor. Es proposa triplicar els habitatges que es poden fer al Centre, a can Grau, al nucli històric, tot això sense incrementar les zones d’equipaments, sinó al contrari: el Pla preveu ocupar espais d’equipaments, com l’edifici municipal de Folch i Torres i els Galliners, amb habitatges de lloguer. No es disposarà d’espai per donar equipaments a aquest increment de població. I ja hi tornarem a ser...

Finalment, la Llei obliga que la redacció del Pla d’Habitatge es faci amb participació. Doncs bé, ells l’han presentat fet i acabat al Consell de Poble, i després el posen a informació –que no debat o participació- durant 30 dies. La voluntat d’ocultar els seus motius els ha portat a fer tot aquest procés sense cap participació. Tan perillós és consensuar-lo? Què hi esperen guanyar ocultant-lo?