Calma estiuenca

Comença curs i any polític. L’aparent calma estiuenca ha estat un fals oasi. Res més lluny de la realitat.

Operacions urbanístiques larvades de fa temps, tràmits legals endarrerits, regularitzacions de personal, concursos publicats... La maquinària municipal ha fet un espring impressionant d’ençà que el senyor José Santiago Ariza va prendre les regnes municipals, a finals de juliol, durant una setmana. De vacances el cap de llista socialista i el regidor Pere Grau convalescent, J.S.Ariza ha aprofitat el temps.

S’han posat en marxa unes xifres municipals de 2008 que criaven pols en un armari. S’ha desempolsinat també el projecte d’urbanització de Can Montcau – Mango i, sense esperar que passés la calor, s’ha aprofitat per publicar també el projecte d’endegament del Tenes entre el camp de futbol i el límit del terme amb Lliçà de Vall. S’ha publicat el concurs per la construcció dels 96 pisos de Ca l’Artigues i Can Salgot. S’han tirat endavant els nomenaments de personal i un concurs per una plaça de tècnic/a. Fins a 20 publicacions des de juliol.

Ara bé, tot pot tenir un però. La pressa és mala companyia, Mossèn Cinto ja ho deia: “pels vells fins el genoll, pels joves fins el coll”. I és que les bases del concurs per contractar una tècnica assignada al departament de Recursos Humans han sortit rabents, intentant emular la velocitat del Bolt aquest estiu. Poca perícia de la redacció d’un document municipal hilarant en alguns passatges, arriba a l’altura del celebrat “arxivador municipal”, salta per sobre la llei a estones i trenca la cinta de la coherència en tota la seva extensió.

Si voleu, llegiu l'original. Mireu en el temari la referència al “príncep hereter”, o les funcions d’un òrgan municipal inexistent des de fa més d’un lustre com la Comissió de Govern, (que va ser substituïda per la Junta de Govern). També la referència a un únic grup polític municipal (ja ho voldrien ells, ja), duplicitats de les funcions del lloc de treball, o la condició obligada de no “exercir l’edat de jubilació forçosa”.

Res d’estrany, al cap i a la fi, comptant que la imatge de l'equip de govern és la simpàtica figura de Mortadelo. Encara que a mi em recorda en alguns moments, amb irrestible semblança, els tendres i potiners “Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”.