dijous, 31 de desembre de 2009

Els darrers núvols del 2009


La vall del Tenes, un 31 de desembre, amb el Montseny i la Calma al fons

Text ocult

Llegeix +

dimarts, 22 de desembre de 2009

Solstici d'hivern

El temps, inequívoc, ens fa saber que ja és hivern. Fa fred, i qualsevol bonança ens arrenca comentaris admirats: avui sembla que fa bo – diem calçats amb botes, mitjons de llana, samarreta empelfada i jersei gruixut. Tot just ahir va ser el solstici, el dia amb la nit més llarga. I va ser un dia fred, va ploure glaç, va revelar-se tota la fúria del temps. Ja ho sabem que toca això, però quin record els dies càlids!

El que té de bo el solstici d’hivern, és que, encara que sembli impossible, a partir d’avui el dia es torna a allargar, els vespres ronsegen fins més tard, la llum ens deixondeix més d’hora. El migdia comença a enfilar la llum. L’esperança no és en va, la llum ho proclama. Paciència.

I més d’un de vosaltres es preguntarà per quin motiu escric això. Us ho explico.

Als anys setanta, el meu pare escrivia en una revista a Granollers, Comunitat Cristiana, o alguna cosa així. Era una revista que passava la censura, com totes, i que veia amb preocupació els article irònics que mon pare, en Jaume Farriol, hi escrivia. Naturalment, la direcció de la revista va fer saber que els temes allà escrits haurien de ser més locals, més a la mida del que preocupa a la gent, i deixar els temes compromesos per la gent que es personava com a inculpat davant del T.O.P. La gent d’ordre no parla de segons què.

És llavors que mon pare va escriure un article, que avui necessitaria un manual per entendre els dobles sentits i sobreentesos, i que començava més o menys així: “Fa un temps gris i uniforme...”

Doncs això. Que fa fred, que és un llarg hivern. Però que, encara que sembli només una vana esperança, l’hivern s’acabarà. Algun dia.


Llegeix +

dimecres, 9 de desembre de 2009

El supermercat de Ca l'Artigues


A Ca l'Artigues s'està construint un supermercat. La qüestió és que aquest establiment comercial es fa sobre terrenys d'equipaments. També que la concessió que l'empara és a 40 anys i qui l'havia d'autoritzar, que és el Ple municipal, no ho ha fet. Per altra banda, l'obra està ja molt avançada i encara no està aprovat el projecte.

Com que tot plegat no sembla la manera més ortodoxa de procedir hem fet el que un grup municipal que no governa ha de fer, el que la llei li reconeix com a la seva funció principal, que és la de control del govern. I saltant de llei en llei i reglament en reglament, hem arribat a fer aquesta al·legació:


Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, a Vostè acudeixen i exposen: Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 13 d’octubre de 2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 15 d’octubre de 2009, es publica l’Edicte d’aprovació, per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, en sessió del dia 28 de setembre de 2009, del Projecte de construcció d'un mercat municipal, supermercat i aparcament al barri de Ca l'Artigues de Lliçà d'Amunt.

Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció popular, passem a formular les següents

A·LEGACIONS:

Respecte a la titularitat del sòl: El solar on s’implanta el projecte està qualificat de zona C, equipaments públics. Segons la normativa urbanística vigent, els sòl destinats a equipaments públics de nova implantació han de ser de titularitat pública. (NNUU. art. 47.2. Tots els sostres adscrits al sistema d’equipament públic, tant generals com locals, seran de titularitat pública.)

També segons les Normes Urbanístiques del Pla General vigent,Art.15 .2.,”Els sòls destinats a Sistemes Locals seran adquirits per l’Administració mitjançant la seva cessió gratuïta pels propietaris dels sectors de planejament corresponent, quan l’esmentada cessió formi part de les càrregues urbanístiques del planejament, i s’ajustaran a les disposicions de l’article 25 del D.L. 1/90.”

Al tractar-se d’un sòl d’equipaments no pot ser de titularitat de l’empresa municipal, ja que la seva condició d’Entitat Urbanística Especial només la faculta per a gestionar el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, no el sòl de sistemes.

Respecte a l’establiment d’un servei públic: El Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS) estableix, en l’article 160.2 2. El ple de la corporació, amb la resolució prèvia dels suggeriments formulats, ha d'acordar l'establiment del servei, n'ha d'aprovar el projecte d'establiment i el reglament que el regula i ha de preveure els efectes econòmics que se'n deriven, en especial, en el pressupost.

Així doncs, l’establiment d’un mercat municipal hauria d’haver estat aprovat pel Ple Municipal.

Respecte el sistema de gestió: Segons el Pla General vigent, la decisió d’establir el servei públic amb un règim de gestió indirecta correspon a l’Ajuntament, no a l’empresa.

NNUU. Art. 15.3 La gestió dels sistemes, tant generals com locals, s’efectuarà segons es cregui convenient, per gestió directa o indirecta, constituint un dret de superfície i (o) un altre de
naturalesa anàloga que atribueix al seu titular la gestió de l’equipament previst en el Pla.

Art. 43.2. La gestió dels serveis que s’estableixen sobre els esmentats sòls es podrà efectuar:

a) Per gestió directa, mitjançant òrgans de la pròpia administració.

b) Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa.

c) Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg que atribueixi al seu titular la gestió de l’equipament previst en el planejament, o amb (en) les figures complementàries que a tal fi es redactin.

Respecte a la concessió administrativa: El Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya estableix com a competència de Ple (art.52.2.n) “Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys...”

Per bé que l’empresa municipal té la condició d’Entitat Urbanística Especial, i per tant és d’administració actuant, aquest fet “no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridicoadministratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat.” (art. 21.3 del TRLUC 2005).

Respecte a l’aprovació inicial del Projecte: L’òrgan competent per a l’aprovació inicial del projecte és el Ple Municipal, ja que es tracta d’una obra municipal no contemplada en el pressupost municipal vigent. (TRLMRLC art. 52.2.o competències del ple) “ L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.”

Les competències d’alcalde estan limitades aquí ( art.53.1.p competències de l’alcalde) “L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.”

Donat que les competències d’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost no han estat delegades del Ple Municipal a la Junta de Govern, i que no són pròpies de la junta de govern segons la llei, aquest projecte hauria de ser aprovat pel Ple Municipal, igual que tots aquells que estiguin en la mateixa situació.

Respecte a l’ús principal: Els terrenys amb la qualificació C són qualificats d’equipaments i tenen un catàleg d’usos que admeten proveïments i mercats. Els usos comercials que corresponen a un supermercat estan definits en altres zones urbanístiques, i requereixen que el sostre comercial s’adapti a la regulació sectorial. En tot cas no consta a l’expedient que està a exposició pública l’informe tècnic que assimili el supermercat a un d’aquests serveis.

Com a superfície comercial, no consta a l’expedient l’informe del Departament competent en matèria de Comerç.

Respecte el projecte: El projecte no respecta la massa forestal, cosa que era un dels objectius de la darrera modificació del planejament (punt 5 de la memòria).

El projecte estableix que el mercat municipal constarà d’un total de set locals, a l’entorn de 30m2 cada local. El supermercat tindrà una superfície de 900m2. El fet de dir-ne mercat municipal no és més que un eufemisme, ja que l’estructura és la d’un centre comercial o una gran superfície comercial privada, amb unes petites botigues o parades annexes (en una relació de 4 a 1).

L’accés de mercaderies tan proper als habitatges implicarà greus molèsties als veïns, tan per sorolls com per pudors, tal com ha passat a altres supermercats del terme. En aquest estadi del projecte seria convenient que es corregís la situació de l’entrada de mercaderies per evitar aquestes molèsties.

Respecte a l’estat de les obres: Les obres sotmeses a exposició al públic estan en aquest moment en execució, abans de saber-ne el resultat i, per tant, abans que s’hagin aprovat definitivament.

Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i que s’esmeni l’expedient en base a aquests punts:

Primer: Que es justifiqui la titularitat pública del solar, mitjançant la cessió a l’ajuntament.

Segon: Que abans d’establir el nou servei públic es segueixi el tràmit que correspon en el Ple Municipal, i s’hi sotmeti a aprovació, segons l’article 160.2.2 del ROAS.

Tercer: Que es deixi sense efecte la concessió administrativa, ja que no ha complert el requeriment d’aprovació pel Ple Municipal que s’estableix a l’article 52.2.n del Text Refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Quart: Que el projecte sigui tramitat de nou en el Ple Municipal, ja que no consta al pressupost de l’Ajuntament, i per tant la competència de l’aprovació del projecte pertany al Ple, tal com ho determina l’article 52.2.o. del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Cinquè: Que el Ple municipal determini els requeriments del mercat municipal, evitant així que es donin uns usos privats d’un terreny destinat a equipament públic. També el Ple Municipal ha de determinar si un supermercat privat es pot assimilar als usos admesos per a una zona d’equipaments públics, ja que la definició que en fan les normes urbanístiques no ho admet.

Sisè: Que es corregeixin els defectes del projecte, per evitar molèsties als futurs veïns per causa de sorolls i pudors. Que es modifiqui el projecte, fent que realment l’ús de mercat municipal sigui el dominant i en tot cas que el del supermercat sigui complementari.

Setè: Que s’adjunti l’informe del Departament de la Generalitat competent en matèria de comerç, autoritzant aquesta implantació.

Vuitè: Que s’aturin les obres fins a l’aprovació definitiva del projecte, i que es depurin les responsabilitats polítiques d’aquest inici de les obres si es constata que no tenen empara legal.

Lliçà d’Amunt, 14 de novembre de 2009.

Llegeix +

Biblioteca de Ca l'Oliveres


Llegeix +

dimarts, 1 de desembre de 2009

Robbie House 1903, Frank Lloyd Wright



Frank Lloyd Wright, Robbie house. 1903.
Sense saber-ho, aquesta és la icona que persegueix l'ideal de la vida suburbana. 106 anys, i encara és la referència utòpica que es materialitza en la urbanització infinita del nostre país.
Des de llavors, hem après alguna cosa?

Llegeix +