dimecres, 15 de desembre de 2010

Del mal govern

Ara fa uns dies es va celebrar el debat de l’estat del municipi. Nosaltres vàrem voler començar felicitant-nos pel consens aconseguit entre els grups polítics contra el quart cinturó. Aquest consens trencava amb anys de tensió política i esperàvem que donés inici a una nova manera d’entendre la política local. Tanmateix, en aquest acte es va fer evident que els membres del govern PSC, CiU i PP, estan encara més preocupats pel passat que pel futur. Durant el debat, van deixar ben clar que no tenen intenció d’obrir cap via de col·laboració amb Esquerra, que és la força majoritària a l’ajuntament, i van estar més pendents de criticar la nostra etapa al govern que no pas d’exposar la seva feina i el seu projecte de poble. És evident que parlar de projecte comú, en un govern d’ideologies tan poc compartides, els deu incomodar. Els és molt més senzill explicar que els uneix la seva aposta contra Esquerra.

Però governar implica prendre decisions, i les decisions s’han d’assumir. Aquest govern ha decidit aprovar un POUM, un pla urbanístic que preveu posar 1000 pisos a les urbanitzacions i més de 1700 al centre. No en poden donar la culpa a ningú, és la seva proposta. Tampoc poden excusar-se en una futura participació, que ja han donat per acabada. De fet, es disposen a tancar ràpidament el tràmit municipal, malgrat el rebuig social que ha generat.

Amb l’aprovació del POUM obliguen l’empresa Bosch a assumir uns costos urbanístics de més de 14 milions d’euros, quan aquesta multinacional ha estat tancant fàbriques a tot el món. Això pot deixar al carrer 420 treballadors. I també requalifiquen “a la carta” les naus de la indústria Figueras, que podria deixar sense feina 120 persones més. I quan els treballadors els demanen explicacions, ells s’amaguen i no assumeixen les seves decisions, o passen el problema a un altre soci de govern.

En canvi, en el debat només parlaven del passat. Posats a recordar, podem mostrar-los com nosaltres vàrem arribar a acords amb empreses com Biokit, aconseguint el seu trasllat i ampliació a Can Montcau, la cessió dels seus terrenys i edificis actuals com a futurs equipaments i zones verdes per al municipi. Pot ser que, de tan buscar errors en el passat, s’oblidin de copiar-ne els encerts.

Llegeix +

divendres, 29 d’octubre de 2010

Quart Cinturó: Aspectes territorials i dependències polítiques

El debat del quart cinturó ha revifat aquests dies. És un debat condicionat per la inèrcia, que no atén a raons de fons. La discussió no comença mai establint la necessitat de la via i el perquè. Encara no s’ha aclarit quina és la funció que ha de tenir. Encara avui estem sentint qui el vol com a via de pas i qui el vol com a distribuïdor de trànsit intern. És el debat entre o quart cinturó o Ronda del Vallès.

I en el nostre país, quan un debat no avança per manca d’arguments, hi ha qui té la temptació de trucar a la porta de Madrid i demanar que li resolgui per via ministerial.

I això és el que ha passat. El govern de Catalunya ha tramès a la delegació ministerial corresponent, una proposta de traçat per la nova autopista, que ha de fer funcions paral·leles a l’AP7. El ministeri ha fet el seu estudi informatiu i ha adaptat la proposta catalana, sense cap reflexió sobre la necessitat de la via, ni la seva funció.

Engegada la cosa, ara és l’hora que els catalans ens traiem els ulls barallant-nos i fent veure que no estem d’acord en una cosa que el nostre govern ha manat fer fora. En aquest viatge a Madrid s’hi ha perdut la feina feta en el Pla Territorial, les competències autonòmiques i, per sobre de tot això, l’autoestima i el poc prestigi institucional que pugui tenir la nostra estreta autonomia.

I referent al propi projecte? Doncs ja que s’ha demanat a Madrid, no podem esperar que ens millorin les dues carreteres històriques que travessen el Vallès, sinó que ens hem de creure que és necessari fer una autopista.

Hi ha qui diu que és necessària pel trànsit de pas, tot i que mai serà una autopista millor que l’AP7, que passa a cota i és lliure de peatge per l’usuari en aquest tram. Tothom sembla d’acord en què les funcions principals a fer són les de distribució del trànsit intern (i que serien competència catalana). Posats a distribuir, el trànsit més intens, el que marca la competitivitat al nostre país, la logística de la regió i la majoria de la població és al sud de l’àmbit, en paral·lel a la costa.

També sembla que la solució als problemes actuals del trànsit seria una AP7 que faci el pas a través de la Regió Metropolitana, alleugerida del trànsit domèstic per una millora de la xarxa de carreteres i fins i tot alguna autopista que relligui els polígons industrials de la Riera de Caldes, el Tenes i el Congost i ressegueixi el Mogent en paral·lel a l’AP7.

En canvi, el fet de situar una autopista a l’altura de Llerona representarà haver de reforçar totes les connexions sud-nord de la comarca. S’hauran de fer noves autopistes per unir la demanda de vialitat amb l’oferta. També representa ocupar teixits urbans amb els trànsits de pas. En el cas de Granollers, representarà un recorregut entre 4 i 6 quilòmetres per carreteres actuals en direcció nord, travessant sempre Canovelles, per arribar als enllaços del quart cinturó. És difícil defensar aquest traçat, quan la indústria de Granollers es concentra a l’extrem oposat, al sud del terme, a tocar del Circuit de Catalunya.

En resum, quan algú defensa que la comarca està col·lapsada per la manca d’autopistes, i que la necessitat de connexions s’arregla amb un quart cinturó que passa enmig del no-res, està fent referència a un model concret. Un model de territori quadriculat per una malla d’autopistes, sotmès a pressió urbanística en qualsevol punt. Un model que posa en qüestió des del primer dia tots els espais encara lliures del Vallès. I aquest model no es resol fent túnels, ni replantant els talussos, ni canviant trams més amunt o més avall. Però és més, com que per manca de coratge es deixa la darrera decisió en mans de Madrid, tampoc això ho podrem decidir.

Llegeix +

dijous, 21 d’octubre de 2010

Quart Cinturó: Al·legacions. (Fragments selectes)

L'al·legació del Departament de Política Territorial té un to més proper al negociat territorial de la diputació provincial que al d'un govern que vol fer complir les seves lleis. La sensació que et queda, després de llegir-lo, és la de total submissió a l'organisme superior (l'Estat). Ni tan sols es fa valdre el planejament que el mateix govern de la Generalitat va aprovar. Ni es fa referència a aquell articulat que dóna sentit al planejament i que deia que "... Tal i com recull el Pacte Nacional d'Infraestructures, la Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta fins ara vigent perquè siguin incorporats a l'estudi informatiu. El PTMB proposa un traçat indicatiu però recull també un conjunt de traçats alternatius que han aparegut en el procés de consulta pública."



En el que es refereix a Lliçà d'Amunt, l'al·legació que surt, tot i la mobilització ciutadana és esquemàtica, decebedora:

...PK 18+000 a PK 23+300 Al seu pas per Lliçà d'Amunt, l'alternativa 13 té un encaix territorial complex. En aquest sentit hauria de deprimir-se la rasant i substituir el desmunt previst al nord de la urbanització de Ca l'Artigues per un fals túnel, allunyar el traçat de l'ermita de santa Justa i modificar l'encreuament amb la carretera C1415b.

Per aquest motiu s'ha de tenir en compte que el Pla Teritorial metropolità de Barcelona, a fi d'obtenir un major consens territorial, ha proposat un traçat alternatiu que transcorre més al nord, pròxim al límit dels termes municipals de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. Per consegüent es proposa adoptar en aquest tram el traçat del Pla Territorial metropolità de Barcelona.(...)

Els quadres proposen dues alternatives: l'exposada i la del PTM. La primera amb 1040 ml de túnels i la segona amb 1150 ml. També calcula els viaductes proposats: 1200 ml.

...Enllaç de Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà d'Amunt
En la concreció i emplaçament definitiu de l'enllaç de l'autovia orbital proposat en l'entorn de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana s'haurà de tenir en compte, en el seu moment, la nova vialitat local de comunicació entre aquests municipis i Bigues i Riells, que desenvolupi la proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, plantejada per la substitució dels trams de travessera de la carretera BV 1435.(...)

i signa Jordi Follia i Alsina, Director General de Carreteres

Llegeix +

divendres, 15 d’octubre de 2010

El traçat que defensa la Conselleria de Nadal


Ahir es va publicar aquest plànol on es reflecteixen els canvis que proposen des de la Generalitat els responsables de la Conselleria, els germans Joaquim i Manel Nadal Farreras. Aquests canvis només ajusten el traçat del 4art cinturó proposat pel ministeri, però no s'ajusten al contingut normatiu del Pla Territorial, que exigia un estudi de la mobilitat del Vallès abans de decidir el traçat, i que en cas que el ministeri optés per tirar endavant el projecte, exigia que el departament defensés l'estudi com a mínim dels quatre traçats indicats en la documentació.


En clau local, ara s'ha de veure com ho valoren les forces polítiques que durant el darrer mes s'havien unit al moviment contra el quart cinturó. No sóc massa optimista, la nova proposta s'assembla força a la que es va incloure al POUM que està en tràmit, i recull uns quants túnels a Palaudàries, Ca l'Artigues i Can Senalla. És clar que no és aquell túnel startrek que anava de Can Falguera fins al Pinar, però aquella versió em sembla que ningú se l'havia creguda mai, oi?








Llegeix +

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Un missatge per compartir



Probablement, el després de la manifestació tindrà menys altaveus que la prèvia. La varem viure amb el cop d'efecte de ICV- EUiA, que va tenir l'habilitat de portar el cap de files de EUiA, Jordi Miralles i un protagonisme matisat del PSC i el seu cap de files, que en funcions d'alcalde va haver d'assumir un missatge que probablement va més enllà de la seva voluntat.

Interessant també la lluita de missatges. En les versions que anaven des del "no a aquest traçat" de l'associació de veïns de Can Farell, al precís "no a aquest quart cinturó" del PSC, i a la significativa manca de missatge de CiU. Nosaltres varem optar, com també ICV-EUiA, per un "ni per Lliçà ni per enlloc", que ens va semblar molt més adient.

Un parell de comentaris de tot plegat. Primer, que els veïns de Can Farell haurien d'haver subscrit un missatge més proper al "ni per enlloc", ja que la versió que defensen PSC, CiU i PP a l'ajuntament passa al límit d'aquest barri. Per tant, si la manifestació acabés portant una rectificació del traçat i no la seva supressió, l'autopista passaria més arran de barri que en la versió del ministeri. Potser és conseqüència dels equilibris polítics en la federació d'associacions de veïns, però Can Farell no està en posició de fer cap equilibri en aquest tema.

El segon comentari va per l'ordre de les pancartes. A l'inici de la manifestació hi va haver un petit conflicte quan el PSC va voler col·locar, tant si com no, la seva pancarta després de la capçalera unitària. La cosa es va saldar amb la col·locació per ordre electoral, amb el "ni per enlloc" d'Esquerra, que per alguna cosa ens ha de servir ser la força més votada a tot el municipi. La cosa, però, va tenir una seqüela quan, en la lectura unitària del manifest va aparèixer la pancarta del PSC de teló de fons. Com per deixar clar que aquell era el missatge que havia de triomfar.

Unes 1000 persones mobilitzades, de lluny la major convocatòria reivindicativa al nostre poble. Tot un èxit que ens hauria agradat més ampli, més unitari, més conscient i més precís. Per nosaltres, a banda d'altres consideracions, és un èxit espaterrant del poble. Finalment aquest tema ha entrat en l'agenda política local i a partir d'ara tothom s'hauria de definir.

Llegeix +

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Pel triomf del seny. Ara és el moment.

Resulta que el proper dissabte, a les 10 del matí, una multitud pujarà pel camí de Can Xicota, cap a l'autovia. Serà un moment històric en aquest poble, on una idea de país, de territori, de progrés, ens unirà a tots. Serà la segona vegada que uns ideals així ens uneixin. La primera vegada va ser fa 32 anys, en un apoteòsic final de la Volta en Carro.


I resultarà que el nostre crit haurà de ser escoltat, perquè tenim raó. Al nostre poble, 6 quilòmetres d'autopista amenacen de deixar-lo definitivament en un camí sense retorn, de degradació territorial, de marginalització urbana.

Ara és el moment. Posats davant del perill, hem de reaccionar. Hem de ser valents i fer-nos sentir, hem de tenir coratge per defensar la terra. Hem de revelar-nos per mantenir la dignitat.

Davant de l'encegament de la gran política, hem de posar-hi la racionalitat. No necessitem una autopista que foradi Lliçà, de Palaudàries a Santa Justa. Hem de fer entendre que els problemes del país no es resoldran dinamitant el nostre poble.

En aquests moments de crisi, llençar tants de diners en autopistes absurdes ens enfonsarà encara més. És el moment de sargir les carreteres, de millorar el que tenim, de fer-lo útil, de fer-lo millor. És el moment de mesurar les nostres forces i fer més amb menys, sense aquests tics de nou ric.

Tot això hem de cridar per fer-nos sentir. La nostra força és la raó, i per un moment tothom al nostre poble ho veu així. Unim-nos doncs en aquesta batalla, que junts la guanyarem. Segur.

Llegeix +

divendres, 24 de setembre de 2010

El tram lliçanenc del Quart Cinturó

Segons l'Estudi Infomatiu:

"En el pk aproximado 16+500 la traza de la Alternativa E entra en el término municipal de Lliça d’Amunt. En este punto la traza gira hacia el norte para bordear Ca l’Artigues por el norte. La traza sigue atravesando zonas boscosas de relieve accidentado que provoca la alternancia de desmontes de altura considerable con el cruce de distintos barrancos que precisan de viaductos.
Las longitudes de dichos viaductos son de 120, 150 y 270 m, los dos primeros correspondintes a cursos de agua de nombre desconocido y el tercero correspondiente al torrente de Can Pa i Aigua.

En el PK 19+235 la Autovía Orbital y el camino a Ca l’Artigues se cruzan a distinto nivel aprovechando que la traza de la Autovía provoca un importante desmonte de 23 m de desnivel. Una vez cruzado este último camino, la traza vuelve a girar hacía el este para así bordear por su lado sur la urbanización la Pineda d’en Feu y a descender de cota de forma que los terraplenes encima de las planicies del torrente del Tennes sean de poca altura. La traza atraviesa campos de cultivo y un terreno que sigue siendo de relieve complicado. Tanto es así, que a la salida del desmonte del pk 19+235 la Autovía Orbital cruza la riera de Merdanc con un viaducto de 329 m y en el pk 20+550 vuelve a discurrir en desmonte de 22 m de desnivel.

En el Pk 21+350 se ha previsto la conexión con la carretera BV-1602, para lo cual se ha proyectado el Enlace Santa Eulàlia de Ronçana. A partir de este punto el relieve del terreno natural se suaviza y se siguen atravesando campos de cultivo. En el Pk 22+140 la Alternativa E cruza el torrente del Tenes con un viaducto de 90 m de longitud. A la salida, y a pesar de que la rasante vuelve a ganar cota, el trazado previsto para la Alternativa E provoca un importante desmonte de 800 m de longitud y un desnivel máximo de 20 m. En planta el trazado vuelve a girar, esta vez hacia el noroeste y se dirige a un punto intermedio de la carretera C-17 entre los enlaces existentes de ésta con la carretera C1415b y con la carretera BV-1439."

Llegeix +

divendres, 10 de setembre de 2010

Sobre consensos locals i el Quart Cinturó

Els grups polítics a Lliçà d'Amunt ens hem posat d'acord i hem signat un manifest. Aquest fet extraordinari respon a la necessitat que tots hem sentit per oposar-nos a la materialització d'una de les agressions territorials que amenacen el nostre poble des de l'any 2005: el Quart Cinturó.


A aquest consens sobrevingut tots hi hem arribat per camins diferents. Des del grup d'Esquerra hem fet una feina ingent des de fa anys, amb companys que han estat en aquesta lluita des del primer dia a primera línia, i d'altres que hem teoritzat alternatives i possibilitats, hem recorregut al partit i a la Generalitat i hem vetllat pel dia a dia de l'evolució de la cosa.

Avui no és dia de retrets, ni de passar comptes amb altres grups que potser no havien estat per la feina. Avui és dia de celebrar que, en aquest cas, entre tots haguem delimitat un terreny comú i haguem decidit de jugar tots la mateixa partida.

Ja hi haurà temps per aclarir la posició de cadascú i mostrar a la ciutadania les diferències que ens separen. Ara és hora de demostrar que la unió de tots, començant pels partits, ens ha de donar la força per aturar el Quart Cinturó. Ara és hora de donar valor a la Política, de fer-la útil a la societat.

El manifest:

Tots els partits polítics representats a l’ajuntament de Lliçà d’Amunt, davant l’estudi informatiu “cierre de la autovía orbital”, conegut com a 4rt. Cinturó, que va treure a informació pública el ministeri de Fomento del govern espanyol, el passat dia 30 de juliol de 2010,

ACORDEM:

Actuar de manera conjunta per oposar-nos al 4rt. Cinturó, que considerem una agressió inacceptable al territori, ja que no preserva els valors patrimonials, paisatgístics ni mediambientals que hem heretat dels nostres avantpassats i volem llegar als nostres fills.

Considerar que la proposta del ministeri respon a un model d’autopista obsolet i molt agressiu amb el paisatge, que fa que s’aixequin en el recorregut talussos de gairebé 10 metres o bé es facin trinxeres de prop de 25 metres de fondària i viaductes de més de 15 metres d’alçada, entre altres. A més el traçat destrossa l’espai natural del bosc de Palaudàries, passa arran de barris i monuments, talla la xarxa de camins careners i separa el municipi en dues parts.

Constatem que la proposta del ministeri no respecta ni la normativa mediambiental ni el planejament territorial de Catalunya i menysprea el debat i la inquietud ciutadana que sempre ha generat a casa nostra aquesta infraestructura.

Iniciar una campanya d’informació i sensibilització a la gent de Lliçà d’Amunt, així com a totes les entitats, associacions i agents econòmics i socials, per fer-los conèixer l’abast devastador de la proposta de Quart Cinturó i cridem a la mobilització de la ciutadania per tal de mostrar-hi el nostre rebuig com a poble.

Llegeix +

divendres, 25 de juny de 2010

Els comptes de l'ajuntament

Aquests dies estan exposats al públic els resultats econòmics de l’ajuntament en l’any 2009. Aquests números són el resum de l’activitat del govern del PSC, CiU i PP, la manera com administren els diners de tots nosaltres, en un moment que a tots ens costa molt de guanyar-los. I el resultat, per molt que diguin, no és bo. L’ajuntament ha continuat malgastant més del que pot gastar.

Això no és nou. L’ajuntament de Lliçà, en el període 1999-2002, governat per CiU i PSC, va generar un deute a proveïdors de 7’9 milions d’euros, uns 1.300 milions de pessetes. En aquell moment devia a bancs i proveïdors 10.000.000 d’euros, que representaven un 150% del pressupost municipal. I no hi havia crisi!

Però, com que els pobles sense memòria estan condemnats a repetir la història, el període 2008-2011 amenaça de ser encara més devastador. El retorn de CiU, PSC i PP al govern ha portat els mateixos vicis de sempre.

L’any passat l’ajuntament va gastar 1.420.000 euros més dels que va cobrar. Això va ser així també l’any anterior, quan va perdre 260.000 euros i serà així també en aquest any, que preveu perdre fins a 1.575.600 euros. No saben administrar. Avui han aconseguit fer créixer el nivell d’endeutament sense que es noti enlloc en què s’han gastat els diners. A final d’any, el deute de l’ajuntament serà de 15.500.000 d’euros. En només 3 anys s’hauran contractat 8.750.000 euros en préstecs bancaris.

Les poques inversions que veieu al nostre poble són fruit dels ajuts de l’Estat, que ja s’han acabat, i de la venda de parcel·les de Can Montcau, sota la fórmula de l’aprofitament urbanístic. Aquells que abans tan ens ho criticaven, en un sol any s’han venut el doble de patrimoni que en tot el mandat anterior.

Aquesta manera de governar, sense parar compte amb els diners de tots, porta al nostre poble a una situació límit. Quan s’acabin els diners de Can Montcau, tots els lliçanencs haurem de pagar la factura de tan malbaratament!

Llegeix +

divendres, 26 de març de 2010

Ca l'oliveres, un homenatge




Sabeu la història de ca l’Oliveres? No vull dir pas les dates, el mestre d’obres, les terres o els propietaris. Vull dir la gent, la vida, els mesos i els anys passats mentre les bigues anaven corcant-se.

Ca l’Oliveres era, en aquella època, una granja de pollastres, un escorxador i una casa de veïns, tot a l’hora. D’aquella època en tinc el record esborrat d’anar-hi a veure amics, de l’escala senyorial i els llençols estesos als filferros de l’era.

Acollia gent de tot arreu que amb més esperança que diners arribaven a Lliçà. A can Roget o a Sant Baldiri, moltes altres cases també es varen partir en petits apartaments sense bany i amb cuina compartida. Enmig del Pla, lluny encara de l’horitzó ideal de les urbanitzacions, que vindrien molts anys més tard.

L'any 2003 un cartell en proclamava la venda. El vell casal, buit i malalt, esperava que un espavilat el convertís en selecta residència d’ancians o modern formiguer de jovenalla. Per major glòria dels diners, temps a venir algú ja requalificaria l’espai per encabir-hi un edifici a l’era i un garatge i algun traster a les corts.

Un dia varem pensar en un poble que, amb un joc entre el passat i el futur, donés dignitat al vell casal, una casa de pagès que va enfornar la nostra història. Havia de ser un homenatge a la gent que, en uns moments en què el nostre país es formava, varen conviure sota d’aquell vell teulat de ca l’Oliveres, com tantes d’altres cases de Lliçà. I si junts, passat i present donaven una dimensió nova a tot aquell record, obteníem a canvi la dignitat de la història recuperada?

Fer-ho, convertir aquell noble edifici en la nova biblioteca, l’epicentre de la cultura al nostre poble, és el més bell dels homenatges al nostre passat compartit. Moltes vegades haguéssim governat, totes ho hauríem fet.

Ara sembla que no, que aquella manera de pensar, de recuperar la història, no era més que un error imperdonable, una "patata calenta". I ara és cara, i fora mida. Faria més goig un nou edifici, fet com qualsevol, sense cap passat per recordar, sense cap homenatge degut. I tot plegat serà una andròmina, un pedaç contra la nova societat sense memòria que ells anhelen.

Me n'alegro que al final s'acabi l'obra i revisqui ja, renovada, la carcassa d'aquesta casa. La més noble, la més nostra. Sigui com sigui, haurem aconseguit mantenir aquest tresor pel nostre poble. Li pesi a qui li pesi, l'homenatge a la nostra història queda fet. I per molts anys així sigui.

Llegeix +

dilluns, 1 de març de 2010

Al rebuf d’unes clavegueres

(article publicat a El 9nou 26-2-2010)
Les aigües brutes ens han tornat a donar un disgust. Tot i que les clavegueres són un tema conflictiu a Lliçà d’Amunt, els problemes que tenen són els mateixos en molts pobles de la comarca i tot Catalunya. El que els fa diferents és la manera d’utilitzar-los.

Convé explicar que els alcaldes, pel fet de ser-ho, assumeixen la responsabilitat penal dels abocaments de claveguerams a les lleres de torrents i rieres. Aquesta responsabilitat penal no es correspon amb l’administrativa, ja que la competència en l’execució dels col·lectors en alta per aquestes rieres i torrents correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua –l’ACA–. No parlem pas d’abocaments que es generin per acció de l’ajuntament, sinó d’abocaments històricament no resolts que el nou alcalde es troba quan assumeix el càrrec.

És una disfunció greu entre el codi penal i les atribucions reals de cada una de les administracions.

Sovint els càrrecs polítics municipals han de donar explicacions als jutjats sobre aquests temes. Sovint la fiscalia, associacions i particulars plantegen querelles contra els responsables penals (regidors i alcaldes) que algunes vegades acaben, fins i tot, condemnats.

És un joc una mica poca-solta. Un joc amb les cartes marcades que no avalua la gestió global d’una persona en el tema durant el seu mandat, sinó que es limita a avaluar la responsabilitat en un abocament concret. No s’hi val a justificar la intervenció en altres abocaments del municipi, els projectes iniciats o en curs o les impossibilitats materials i econòmiques existents.

I és un joc d’hipocresies, tenint en compte que la mateixa ACA té publicat el llistat d’actuacions que ha de fer en els propers anys, i per tant la llista de responsables penals d’aquests abocaments. A la nostra comarca, menys d’una desena de municipis queden fora d’aquesta llista. Per tant, amb el codi penal a la mà, els alcaldes i regidors de la resta dels 43 municipis de la comarca podrien passar pels tribunals.


El cas de Lliçà d’Amunt no era especial. Una associació de veïns denuncia un abocament que fa més de 30 anys que es produeix a la fiscalia i aquesta actua. A arrel de les actuacions, el fiscal de medi ambient presenta querella i imputa els actuals responsables municipals. Les actuacions inclouen la declaració dels responsables municipals, actuals i anteriors. Els que varem ser responsables municipals entre 2003 i 2007 també varem declarar davant la fiscalia ara farà un any i varem explicar que l’Ajuntament va projectar una depuradora ecològica que l’ACA va rebutjar, que va oferir finançar, mitjançant el Consorci de Defensa del Besòs, un pla de sanejament urbà que va ser rebutjat també per l’ACA al·legant manca de capacitat a les depuradores, i finalment que es va arribar a l’acord de realitzar l’actuació en la primera fase del pla de sanejament de l’ACA (el PSARU).

Ara bé, la qüestió que trenca tot esquema institucional és que els actuals regidors de govern (PSC, CiU, PP), en comptes de repassar aquesta successió de fets i sumar-los a la seva gestió, requereixin la nostra imputació en la querella, com a responsables del mandat anterior al seu, i obrin un nou front judicial a la ja tensa vida política de Lliçà d’Amunt. I trenca tot esquema perquè els abocaments denunciats no són fruit del mandat anterior si no que ja existien durant el període 1979-2003 de CiU i PSC al govern del municipi, on precisament va ser càrrec polític l’actual alcalde. És sorprenent i inquietant, que un equip de govern acusi judicialment als anteriors responsables municipals, en un tema que es deriva del repartiment de funcions entre l’ajuntament i l’ACA.

Estic convençut que els responsables municipals de tota la comarca desitgen que aquest afer acabi en no res, imperi el sentit comú i amb el compromís adquirit per l’ACA es pugui passar pàgina als dèficits de sanejament heretats del passat. Si més no estic segur que ho desitgen tots aquells càrrecs que, com jo mateix, han treballat fermament per resoldre les mancances de les clavegueres del municipi.

Llegeix +

dimarts, 16 de febrer de 2010

Recordeu el debat del centre urbà?



L'ajuntament ha convocat a la ciutadania per parlar del nou Pla Estratègic de Lliçà d'Amunt.

No sé si aquesta vegada vegada tindran en compte projectes com aquest, que es van redactar a partir de processos participatius prèvis. Tot plegat, el Pla Estratègic, no sembla que vagi més enllà d'una formalitat per a justificar una revisió del pla urbanístic general, que sembla ja amanit i a punt de sortir de la cuina.

Pels que ho vulgueu veure i comprovar per vosaltres mateixos, la sessió és aquest dijous, dia 18, a les 20h al local on se celebren els plens municipals, al Casal de la Gent Gran del carrer Folc i Torres. Aquest carrer havia de ser l'eix cívic i comercial de Lliçà. El carrer que uniria els equipaments com la Biblioteca de Ca l'Oliveres, l'escola bressol, l'escola de música i el casal de joves, el nou edifici de l'ajuntament, el casal d'avis, l'Aliança, l'IES, la piscina, el parc de can Godanya. Tot això potenciat pel comerç que conviuria en el mateix eix que els principals equipaments. Aquesta força està en suspens ara mateix. L'actual govern ha menyspreat aquesta idea i ara aposta per convertir els recintes que havien de ser nous equipaments en habitatges tutelats, restant la força cívica i de convivència de la idea inicial i convertint el centre de Lliçà en una mena de barri desestructurat. Ells aposten per potenciar l'eix d'Anselm Clavé, la carretera, com eix comercial, i posen els equipaments en un futur eixample. Condemnen el comerç a una situació perifèrica respecte de la nova trama urbana.

Llegeix +