divendres, 29 d’octubre de 2010

Quart Cinturó: Aspectes territorials i dependències polítiques

El debat del quart cinturó ha revifat aquests dies. És un debat condicionat per la inèrcia, que no atén a raons de fons. La discussió no comença mai establint la necessitat de la via i el perquè. Encara no s’ha aclarit quina és la funció que ha de tenir. Encara avui estem sentint qui el vol com a via de pas i qui el vol com a distribuïdor de trànsit intern. És el debat entre o quart cinturó o Ronda del Vallès.

I en el nostre país, quan un debat no avança per manca d’arguments, hi ha qui té la temptació de trucar a la porta de Madrid i demanar que li resolgui per via ministerial.

I això és el que ha passat. El govern de Catalunya ha tramès a la delegació ministerial corresponent, una proposta de traçat per la nova autopista, que ha de fer funcions paral·leles a l’AP7. El ministeri ha fet el seu estudi informatiu i ha adaptat la proposta catalana, sense cap reflexió sobre la necessitat de la via, ni la seva funció.

Engegada la cosa, ara és l’hora que els catalans ens traiem els ulls barallant-nos i fent veure que no estem d’acord en una cosa que el nostre govern ha manat fer fora. En aquest viatge a Madrid s’hi ha perdut la feina feta en el Pla Territorial, les competències autonòmiques i, per sobre de tot això, l’autoestima i el poc prestigi institucional que pugui tenir la nostra estreta autonomia.

I referent al propi projecte? Doncs ja que s’ha demanat a Madrid, no podem esperar que ens millorin les dues carreteres històriques que travessen el Vallès, sinó que ens hem de creure que és necessari fer una autopista.

Hi ha qui diu que és necessària pel trànsit de pas, tot i que mai serà una autopista millor que l’AP7, que passa a cota i és lliure de peatge per l’usuari en aquest tram. Tothom sembla d’acord en què les funcions principals a fer són les de distribució del trànsit intern (i que serien competència catalana). Posats a distribuir, el trànsit més intens, el que marca la competitivitat al nostre país, la logística de la regió i la majoria de la població és al sud de l’àmbit, en paral·lel a la costa.

També sembla que la solució als problemes actuals del trànsit seria una AP7 que faci el pas a través de la Regió Metropolitana, alleugerida del trànsit domèstic per una millora de la xarxa de carreteres i fins i tot alguna autopista que relligui els polígons industrials de la Riera de Caldes, el Tenes i el Congost i ressegueixi el Mogent en paral·lel a l’AP7.

En canvi, el fet de situar una autopista a l’altura de Llerona representarà haver de reforçar totes les connexions sud-nord de la comarca. S’hauran de fer noves autopistes per unir la demanda de vialitat amb l’oferta. També representa ocupar teixits urbans amb els trànsits de pas. En el cas de Granollers, representarà un recorregut entre 4 i 6 quilòmetres per carreteres actuals en direcció nord, travessant sempre Canovelles, per arribar als enllaços del quart cinturó. És difícil defensar aquest traçat, quan la indústria de Granollers es concentra a l’extrem oposat, al sud del terme, a tocar del Circuit de Catalunya.

En resum, quan algú defensa que la comarca està col·lapsada per la manca d’autopistes, i que la necessitat de connexions s’arregla amb un quart cinturó que passa enmig del no-res, està fent referència a un model concret. Un model de territori quadriculat per una malla d’autopistes, sotmès a pressió urbanística en qualsevol punt. Un model que posa en qüestió des del primer dia tots els espais encara lliures del Vallès. I aquest model no es resol fent túnels, ni replantant els talussos, ni canviant trams més amunt o més avall. Però és més, com que per manca de coratge es deixa la darrera decisió en mans de Madrid, tampoc això ho podrem decidir.

Llegeix +

dijous, 21 d’octubre de 2010

Quart Cinturó: Al·legacions. (Fragments selectes)

L'al·legació del Departament de Política Territorial té un to més proper al negociat territorial de la diputació provincial que al d'un govern que vol fer complir les seves lleis. La sensació que et queda, després de llegir-lo, és la de total submissió a l'organisme superior (l'Estat). Ni tan sols es fa valdre el planejament que el mateix govern de la Generalitat va aprovar. Ni es fa referència a aquell articulat que dóna sentit al planejament i que deia que "... Tal i com recull el Pacte Nacional d'Infraestructures, la Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta fins ara vigent perquè siguin incorporats a l'estudi informatiu. El PTMB proposa un traçat indicatiu però recull també un conjunt de traçats alternatius que han aparegut en el procés de consulta pública."



En el que es refereix a Lliçà d'Amunt, l'al·legació que surt, tot i la mobilització ciutadana és esquemàtica, decebedora:

...PK 18+000 a PK 23+300 Al seu pas per Lliçà d'Amunt, l'alternativa 13 té un encaix territorial complex. En aquest sentit hauria de deprimir-se la rasant i substituir el desmunt previst al nord de la urbanització de Ca l'Artigues per un fals túnel, allunyar el traçat de l'ermita de santa Justa i modificar l'encreuament amb la carretera C1415b.

Per aquest motiu s'ha de tenir en compte que el Pla Teritorial metropolità de Barcelona, a fi d'obtenir un major consens territorial, ha proposat un traçat alternatiu que transcorre més al nord, pròxim al límit dels termes municipals de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. Per consegüent es proposa adoptar en aquest tram el traçat del Pla Territorial metropolità de Barcelona.(...)

Els quadres proposen dues alternatives: l'exposada i la del PTM. La primera amb 1040 ml de túnels i la segona amb 1150 ml. També calcula els viaductes proposats: 1200 ml.

...Enllaç de Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà d'Amunt
En la concreció i emplaçament definitiu de l'enllaç de l'autovia orbital proposat en l'entorn de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana s'haurà de tenir en compte, en el seu moment, la nova vialitat local de comunicació entre aquests municipis i Bigues i Riells, que desenvolupi la proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, plantejada per la substitució dels trams de travessera de la carretera BV 1435.(...)

i signa Jordi Follia i Alsina, Director General de Carreteres

Llegeix +

divendres, 15 d’octubre de 2010

El traçat que defensa la Conselleria de Nadal


Ahir es va publicar aquest plànol on es reflecteixen els canvis que proposen des de la Generalitat els responsables de la Conselleria, els germans Joaquim i Manel Nadal Farreras. Aquests canvis només ajusten el traçat del 4art cinturó proposat pel ministeri, però no s'ajusten al contingut normatiu del Pla Territorial, que exigia un estudi de la mobilitat del Vallès abans de decidir el traçat, i que en cas que el ministeri optés per tirar endavant el projecte, exigia que el departament defensés l'estudi com a mínim dels quatre traçats indicats en la documentació.


En clau local, ara s'ha de veure com ho valoren les forces polítiques que durant el darrer mes s'havien unit al moviment contra el quart cinturó. No sóc massa optimista, la nova proposta s'assembla força a la que es va incloure al POUM que està en tràmit, i recull uns quants túnels a Palaudàries, Ca l'Artigues i Can Senalla. És clar que no és aquell túnel startrek que anava de Can Falguera fins al Pinar, però aquella versió em sembla que ningú se l'havia creguda mai, oi?








Llegeix +

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Un missatge per compartir



Probablement, el després de la manifestació tindrà menys altaveus que la prèvia. La varem viure amb el cop d'efecte de ICV- EUiA, que va tenir l'habilitat de portar el cap de files de EUiA, Jordi Miralles i un protagonisme matisat del PSC i el seu cap de files, que en funcions d'alcalde va haver d'assumir un missatge que probablement va més enllà de la seva voluntat.

Interessant també la lluita de missatges. En les versions que anaven des del "no a aquest traçat" de l'associació de veïns de Can Farell, al precís "no a aquest quart cinturó" del PSC, i a la significativa manca de missatge de CiU. Nosaltres varem optar, com també ICV-EUiA, per un "ni per Lliçà ni per enlloc", que ens va semblar molt més adient.

Un parell de comentaris de tot plegat. Primer, que els veïns de Can Farell haurien d'haver subscrit un missatge més proper al "ni per enlloc", ja que la versió que defensen PSC, CiU i PP a l'ajuntament passa al límit d'aquest barri. Per tant, si la manifestació acabés portant una rectificació del traçat i no la seva supressió, l'autopista passaria més arran de barri que en la versió del ministeri. Potser és conseqüència dels equilibris polítics en la federació d'associacions de veïns, però Can Farell no està en posició de fer cap equilibri en aquest tema.

El segon comentari va per l'ordre de les pancartes. A l'inici de la manifestació hi va haver un petit conflicte quan el PSC va voler col·locar, tant si com no, la seva pancarta després de la capçalera unitària. La cosa es va saldar amb la col·locació per ordre electoral, amb el "ni per enlloc" d'Esquerra, que per alguna cosa ens ha de servir ser la força més votada a tot el municipi. La cosa, però, va tenir una seqüela quan, en la lectura unitària del manifest va aparèixer la pancarta del PSC de teló de fons. Com per deixar clar que aquell era el missatge que havia de triomfar.

Unes 1000 persones mobilitzades, de lluny la major convocatòria reivindicativa al nostre poble. Tot un èxit que ens hauria agradat més ampli, més unitari, més conscient i més precís. Per nosaltres, a banda d'altres consideracions, és un èxit espaterrant del poble. Finalment aquest tema ha entrat en l'agenda política local i a partir d'ara tothom s'hauria de definir.

Llegeix +

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Pel triomf del seny. Ara és el moment.

Resulta que el proper dissabte, a les 10 del matí, una multitud pujarà pel camí de Can Xicota, cap a l'autovia. Serà un moment històric en aquest poble, on una idea de país, de territori, de progrés, ens unirà a tots. Serà la segona vegada que uns ideals així ens uneixin. La primera vegada va ser fa 32 anys, en un apoteòsic final de la Volta en Carro.


I resultarà que el nostre crit haurà de ser escoltat, perquè tenim raó. Al nostre poble, 6 quilòmetres d'autopista amenacen de deixar-lo definitivament en un camí sense retorn, de degradació territorial, de marginalització urbana.

Ara és el moment. Posats davant del perill, hem de reaccionar. Hem de ser valents i fer-nos sentir, hem de tenir coratge per defensar la terra. Hem de revelar-nos per mantenir la dignitat.

Davant de l'encegament de la gran política, hem de posar-hi la racionalitat. No necessitem una autopista que foradi Lliçà, de Palaudàries a Santa Justa. Hem de fer entendre que els problemes del país no es resoldran dinamitant el nostre poble.

En aquests moments de crisi, llençar tants de diners en autopistes absurdes ens enfonsarà encara més. És el moment de sargir les carreteres, de millorar el que tenim, de fer-lo útil, de fer-lo millor. És el moment de mesurar les nostres forces i fer més amb menys, sense aquests tics de nou ric.

Tot això hem de cridar per fer-nos sentir. La nostra força és la raó, i per un moment tothom al nostre poble ho veu així. Unim-nos doncs en aquesta batalla, que junts la guanyarem. Segur.

Llegeix +