dimarts, 29 de novembre de 2011

Indicis de transformacions

Moltes vegades, els tràmits de l'urbanisme s'allarguen i les discussions tenen molta part d'imaginació i poca visió del resultat final. Al nostre poble, durant trenta anys es va discutir quin havia de ser l'ús de la finca de Can Montcau. Va passar de ser un polígon industrial, a ser un hipòdrom, un centre comercial, un centre de disseny, un altre polígon i finalment el va comprar Mango (any 2000).

Ja en mans de Mango va passar de ser la seva seu central, a ser un magatzem, per ser després un centre logístic (?) i finalment (any 2006) un centre logístic amb espais de compra, hotel, outlet, showroom, oficines i l'afegit de Biokit. La gent podia pensar que passarien trenta anys més. De fet, els darrers quatre anys, el govern  més sapastre que mai hagi tingut Lliçà d'Amunt - PSC, CiU i PP - ha canviat fins a tres vegades de criteri, allargant la tramitació per acabar complicant-ho tot encara més. A pesar de tot, malgrat tots els problemes i els canvis que han fet, la cosa finalment s'ha iniciat. S'han perdut moltes millores que havíem pactat, com la gradualitat de la urbanització, o el fet de limitar el polígon industrial que no baixés per sota de la masia de Can Montcau. Probablement ara hi haurà qui pugui entendre perquè ho volíem acotar.

Qui no hagi pogut veure-ho o no se'n faci la idea, pot recórrer a les fotos que té l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Can Montcau, octubre 2010. Fa uns dies que s'ha publicat la reparcel·lació. 

Mango, agost 2011. Fa uns mesos ha començat l'obra.




Llegeix +

dilluns, 28 de novembre de 2011

Quan parlen d'unitat...




Ja fa uns mesos, d’ençà de les eleccions municipals, que el nou govern de PSC amb PP diu que aposta pel treball conjunt de tots els grups municipals. La veritat, però, és que només volen desactivar-nos com a oposició. La resta és el mateix de sempre: el govern governa, i intenta minimitzar la feina de la resta de grups.

El grup d’Esquerra participem en el Ple. Estudiem els temes que s’hi porten, advertim de les mancances i perills que hi veiem, discrepem dels plantejaments o proposem alternatives. Per norma els dos grups que detenten el govern ignoren les nostres aportacions i tiren endavant el que volen. Pel que fa a la unitat, només passa per poder-nos-la reclamar davant qualsevol crítica que fem.

La greu situació econòmica de moltes famílies del nostre poble justifica les crides a la unitat. El que passa, però, és que aquesta unitat requereix l’esforç de concòrdia de les dues parts. No és només que el nostre grup hagi de deixar fer a PSC i PP sense reclamar-los millor gestió i plantejar-los alternatives.

Un cop constituït el nou govern, vam fer una proposta de mínims per fer real la unitat que ens oferien. Es tractava de donar espai al nostre grup en els òrgans de l’ajuntament – comissió de govern i consell d’administració de la EMO – i de la Mancomunitat de la Vall del Tenes. Res d’això va ser escoltat. Hores d’ara continuem fora de qualsevol òrgan municipal. Sense aquesta participació en els temes estratègics, no podem fer-nos corresponsables de les seves decisions.

Només un tema sembla diferent: el projecte de POUM. En aquest tema hi volen una aparença de consens. És un tema perillós per PSC i PP. Per tant, intenten repartir-ne les responsabilitats entre tots els grups.

Ara mateix la unitat i el consens es centren en aquesta mesa de treball sobre el POUM. La resta continua com sempre. Les mesures econòmiques, els impostos, les inversions, les accions contra la crisi, la protecció social, tot això queda fora de la unitat que ens demanen. Pel govern de PSC i PP la unitat és només un instrument per diluir la seva responsabilitat. Tant els fa la crisi

Llegeix +

dimecres, 23 de novembre de 2011

El Ple de dijous

Després d'un temps de reflexió, torno a aquests verals. L'inici de mandat, d'una plàcida i previsible arrancada, ens deixa en una posició política similar a la de l'anterior, però en un panorama que ha canviat una mica.

El govern dels de sempre, transvestits de sigles, ha reprès la seva feina en un estat gairebé vegetatiu. Res no és nou. L'actitud dels que manen al PSC i al PP és la que tenien fa 15 anys, quan ja manaven igual que ara a l'ajuntament. Els arbres no els deixen veure el bosc. Són temps diferents fora de l'ajuntament, però a dins tot té el mateix color de sempre.

Heus aquí que el dia 24, a les set del vespre tindrem el tercer Ple Municipal ordinari del mandat. Un Ple que es dedicarà a temes de tràmit.

La cosa començarà, més o menys puntual, per la presa de possessió del nostre nou regidor, Iban Martínez. L'Iban entra per substituir la nostra companya Emília Soler, que va renunciar-hi per poder-se dedicar a altres temes socials després d'haver estat regidora durant 12 anys.

El segon tema serà l'aprovació de les actes anteriors i en el tercer es donarà compte dels decrets d'alcaldia del darrer període.

El quart punt és donar compte del Pla de Seguretat Viària. Aquest pla té data de febrer 2011, però no es porta fins avui al Ple. Proposa moltes petites accions per millorar la seguretat, però no en podem dir massa res més perquè no l'hem pogut veure fins tot just ahir.

El cinquè punt és el primer que té contingut. Es tracta de les modificacions pressupostàries que li han de permetre a l'ajuntament tancar l'any sense perdre diners, però a costa de gastar-se tots els estalvis de l'any anterior. El problema és que han de gastar-se tots aquests estalvis, 495.000 euros, en pagar despesa corrent (sous i escombraries) i no en inversió. Això vol dir que aquestes despeses les tindran igualment l'any 2012, però no disposaran dels estalvis que ja s'han gastat aquest any. Tot plegat passa a pesar que les previsions d'ingressos pel 2011 s'han acomplert raonablement.

El sisè punt és un clàssic. L'acceptació de la cessió que fa Mango dels terrenys agrícoles de la plana, al costat del Tenes. Aquesta cessió ja semblava feta, quan en Pere Grau va mostrar-nos una escriptura l'any 2010 en què Mango feia lliurament dels terrenys a condició de l'efectiva aprovació del planejament. Ara resulta que no era exactament tal com ens ho havien dit, i que de fet encara no era de l'ajuntament. Bufa!

En setè lloc volen que aprovem la modificació de l'ordenança de l'aigua. Nosaltres vam considerar mal feta des del primer dia i que vam demanar que es derogués o es modifiqués perquè fos efectivament aplicable. Ara, sense donar-nos la raó, la converteixen de fet en un manual de bones pràctiques, sense que se'n derivin obligacions per a les noves obres que es facin. Benvinguda la rectificació, però a vegades, als regidors de l'oposició no se'ns vol escoltar per pur sectarisme, i quan es rectifica no es fa donant-nos la raó, sinó perquè "rectificar és de savis". I tot s'ho fan sols.

La vuitena és el nomenament de Maria Marcos a la cosa de VOTV. Donar compte o votació, tant li fa.

La novena va de 9.770.000 euros que l'ajuntament cobrarà de Mango a canvi de donar-li una parcel·la a can Montcau. És part del pagament de 19.380.000 que Mango ha pagat a l'ajuntament, l'equivalent a un pressupost i escaig anual que s'ha gastat l'ajuntament en "coses". A ningú li queda massa clar en què s'ha gastat, però d'aquesta xifra de 19.380.000 en quedaran uns 4.000.000 a destinar a inversions i retorn de crèdits l'any 2012.

A partir d'això, pla i baixada. Mocions i preguntes i fins el proper Ple. Se suposa que al proper hi portaran els pressupostos. Posats a incomplir el calendari legal, un cop passat el 15 d'octubre, ja no ve de dos mesos. Amb una mica de sort, podran aprovar el pressupost a la vegada que ens donen la liquidació de 2011, abans de l'u de març.



Llegeix +