divendres, 28 de desembre de 2012

Breu valoració del pressupost municipal 2013


L’ajuntament ha presentat el pressupost 2013. És un pressupost continuista, en la línia del 2012. Retalla en tots els serveis que dóna a la ciutadania i fa créixer la part destinada a serveis centrals de l’ajuntament. A més, apuja els impostos i les taxes un 3%.

Han plantejat l’estalvi principal en els recursos en els serveis directes a la població. Redueix els diners que destina a transport públic(75.000€), inversions de reposició a totes les instal·lacions (65.000€), serveis socials (59.000€), manteniment enllumenat (25.000€),  , brigada d’obres (13.000€), educació (9.700€), protecció civil (8.000€), participació (4.200€) i policia (2.600€). Són tots ells serveis de primera necessitat, que tenen un impacte directe en la qualitat de vida.

En canvi, gasta més en els serveis auxiliars, els que haurien de disminuir si es disminueixen els serveis directes. Han plantejat gastar més en serveis centrals de l’ajuntament (203.700€), neteja edificis (59.400€), joventut (45.000€),  gestió de residus (37.900€) i festa major (10.000€) . Això vol dir que l’ajuntament gasta més diners per administrar menys serveis.

En el darrer debat de l’estat del municipi, Esquerra definíem com a estratègics tres serveis: els serveis socials per mantenir la cohesió i atendre les famílies en situacions extremes, el transport públic per garantir la cohesió territorial quan cada dia es fa més difícil i més car moure’s per mitjans privats, i l’escola bressol que posa els fonaments d’una nova generació i que uneix a famílies i les integra a la vida associativa del municipi. Doncs bé, aquests són els 3 serveis que més afectats han estat, juntament amb els manteniments de les instal·lacions. Amb aquests 4 conceptes l’ajuntament es vol estalviar 253.700 euros.

Allò que l’ajuntament anuncia com a estalvi, s’ho gasta en la seva pròpia estructura. I els impostos continuen pujant. Es podria entendre que l’ajuntament mantingués o reduís impostos, i a canvi reduís serveis. És una política que no compartim, però totalment coherent amb el programa del PP, que governa a l’ajuntament.  Ara bé, com que el PSC-PSOE també mana, es dediquen a apujar els impostos. Però a canvi de menys serveis.

Llegeix +

dimarts, 30 d’octubre de 2012

2012, 2011, 2010. Sense can Montcau.

2012

2011
2010

                               

Llegeix +

divendres, 15 de juny de 2012

Oblidant els nostres petits tresors

Si passeu pel pavelló d'esports, pomposament batejat "de Lliçà d'Amunt", veureu una fantàstica foto del nostre poble: el barri de l'Aliança a primer terme, la Sagrera i Sant Baldiri més enllà. És una foto antiga, però no pas tant, dels anys '70. Aquesta foto havia presidit algunes sales de l'Ajuntament fa anys, i ara es deteriora a marxes forçades al mig del pas entre les grades i el bar del pavelló.

Segurament, a poca gent li sabrà greu que es perdi per sempre en poc temps. Segurament ningú més apreciarà aquesta imatge i el seu valor de peça irrepetible. Tota l'autoestima del nostre poble es resumeix en aquesta trista imatge: el passat arraconat, deixat en mans de qui no el pot ni tan sols valorar. Tal com ho podem veure en les teules que desapareixen al Molí d'en Comes, o la teulada enfonsada de ca l'Amell Gros. I tal com ho sentim en l'estúpida pintada al mur de la Torre del Pla. O la feina implacable de les màquines a Can Montcau, que atalussen el paisatge amb una estranya perseverança, com si la seva funció fos proveir de pols el poble per cobrir-lo d'un color apagat, tèrbol, que purifiqui les nostres ànimes i ens faci dignes de tanta penitència.

Dins el pavelló, avui un tall parteix la imatge, alguns forats fets amb mala traça ja s'han menjat alguna casa i per les cantonades el fregadís ja amenaça amb fer caure tot el poble.

Deu ser el temps imparable, o la misèria que se'ns està menjant.


Llegeix +

dijous, 31 de maig de 2012

Fragments del POUM (12): La Cruïlla i el Pinar, un barri multiplicat per 4


El Pinar serà transformat per la construcció d'uns 180 pisos, en l'espai on ara el planejament preveu 37 cases. Igualment que en el cas de Can Grau, aquest increment de densitat es fa gratuïtament, sense cap millora pel municipi. En aquest cas pot ser encara més greu: al barri hi ha ara uns 70 habitatges, que es multiplicaran per 4 amb la proposta.

Llegeix +

divendres, 25 de maig de 2012

Fragments del POUM (11): Un carrer paral·lel a Ramon Llull



Entre el pou de ca l'Esteper i l'ermita de Sant Valerià, el POUM preveu un carrer paral·lel a Ramon Llull. Vol ser un carrer que faci d'alternativa a aquesta via de pas. S'enfronta a un problema de pendents. Aquest nou carrer tindria uns pendents, entre el 10% i el 15%, més altes que el propi carrer Ramon Llull, o pitjors que els carrers més drets del municipi: el carrer Francesc Macià, el carrer Cerdanya, el carrer Antoni Gaudí, el Camí de Can Farell, el Josep Maria de Segarra, el carrer Olivera...

I per aconseguir pagar aquest tobogan s'urbanitza un tram de bosc de 37.000m2, on s'hi disposran 33.500 m2 de sostre, per a encabir-hi uns 300 habitatges. Per entendre'ns, hi haurà de viure més gent que a Pineda Feu, Can Xicota, Can Roure, Mas Bo, Palaudalba, Ca Lledó o Can Costa.


Llegeix +

dimecres, 23 de maig de 2012

Fragments del POUM (10): Ca l'Artigues 64+12 pisos





A Ca l'Artigues el nou planejament preveu construir uns 12 pisos més, en la parcel·la que es preveia com a comercial. A part d'això, el pla preveu deixar fora d'ordenació 2 dels 6 blocs construits, ja que no s'alinien on el plànol estableix.

Llegeix +

divendres, 18 de maig de 2012

Fragments del POUM (9): El Centre, o una oportunitat perduda.




El centre urbà, amb edificis escampats, sense massa definició. El Pla no defineix què s'espera d'aquest espai central del municipi. Bàsicament el redactor es preocupa de posar els metres quadrats que li caben , i ja està. Planta baixa i quatre, planta baixa i tres. Molta zona verda i molt espai d'equipaments, però sense un argument que els relligui.

Tot plegat, a anys llum de les propostes que es van fer l'any 2007.

proposta de l'any 2007

una altra proposta de l'any 2007


Llegeix +

dimecres, 16 de maig de 2012

Fragments del POUM (8): Ca l'Artigues de Baix i Ca l'artigues de la Serra


Aquesta zona, on ara mateix es podrien fer 28 cases, s'incrementa fins als 113 pisos. Tot i que el planejament no explica com es posaran, se suposa que haurà de ser en alçada. A diferència de Can Grau, l'increment es pot  justificar en part per la cessió pública de la masia de Ca l'Artigues de la Serra. Tot i això, com que es deixen edificar més de 14.000 metres quadrats, és inevitable que edifiquin fins a planta baixa més tres plantes pis.






Llegeix +

dimarts, 15 de maig de 2012

Fragments del POUM (7): Els 100 pisos de Can Bosc


Per qui no el conegui, el barri de Can Bosc és el barri que hi ha davant de Biokit, a continuació de l'edifici de l'Esplai. Aquest és un barri tradicional. Una quinzena de cases antigues s'arrengleren sobre el camí antic de Caldes, totes en fila amagades darrere del casalot de les escoles velles. El planejament pretén edificar 11.000 metres quadrats de sostre, que poden representar uns 110 habitatges. És un fondal on no hi toca el sol tres mesos l'any. Actualment no hi ha cap edifici, ja que el veïnat sempre l'ha considerat com un terreny dolent per viure-hi. L'actual planejament hi preveia la construcció de 44 habitatges, ja molt discutibles, i 6.500m2 de sostre..







Llegeix +

dilluns, 14 de maig de 2012

Fragments del POUM: Canvis a Can Grau

Aquest és el primer tram que ja era urbà en l'actual planejament. Això si, passa de poder fer un màxim de 30 cases, a fer edificis de planta baixa i 3 plantes pis. En la versió definitiva, uns 110 habitatges. Alguns seran de protecció oficial. L'augment d'habitatges no és per compensar algun cost nou, és "perquè si".

Planejament actual, 30 cases.

Llegeix +

divendres, 11 de maig de 2012

Fragments del POUM (5): Entre el carrer Perpinyà i el carrer Tenes


Seguint en la línia dels anteriors, es consolida el front de quatre plantes davant del nou carrer paral·lel a Països Catalans. Els edificis de planta baixa i tres plantes pis queden separats del nou vial per una zona verda, per tant no hi tenen accés. Aquesta disposició fa intuir que es vol un carrer que faci les funcions de variant pels cotxes, no de passeig.

Tots aquest fragments (entre el primer d'aquesta sèrie i el cinquè d'avui) estan situats sobre sòl agrícola. Es tracta de requalificacions de terrenys que actualment no es poden construir. L'única excepció és l'antic Pinsos Tenes (part del segon fragment).

Llegeix +

dijous, 10 de maig de 2012

Fragments del POUM (4): una zona d'equipaments i una zona verda enmig del no-res


Entre el carrer Castelló i el carrer Perpinyà. En aquest tram, on hi ha l'edifici dels vells "pisos", es proposa situar-hi un equipament que no té accés des del nou carrer, sinó que únicament toca al petit carrer Perpinyà. La resta queda envoltat per una zona verda. Aquí, la pressió d'alguns veïns ha fet que no hi hagi previstos edificis de pisos.

Llegeix +

dimecres, 9 de maig de 2012

Fragments del POUM (3): Ca l'Oliveres i la bassa del Pardalero


Del carrer València al carrer Castelló. Recordeu la magnífica vista des de la Biblioteca de Ca l'Oliveres sobre la zona de la bassa del Pardalero? Aquesta vista queda condemnada pel POUM. Els edificis seràn de 3, 4 i fins a 6 plantes. L'edifici on hi ha el punt vermell té planta baixa i 5 plantes pis. Aquesta altura farà que l'edifici es vegi des de la Cruïlla. El vial que es fa a la zona del pla, passa just pel turó de l'antic tir al plat. La zona natural de la bassa del Pardalero queda exposada a aquest nou carrer.

Llegeix +

dimarts, 8 de maig de 2012

Fragments del POUM (2) Pinsos Tenes, carrer Formentera



Tornem a tenir una torre de planta baixa i cinc pisos davant del pla. La resta d'edificis, de plata baixa i tres pisos més. Configuren una barrera entre les cases actuals i el Pla del Tenes.

Observeu que en aquest tram, el poble té un gruix molt petit, amb una illa de cases unifamiliars i una fàbrica ( Industrias Figueras). Al posar aquesta quantitat de pisos generen la necessitat de fer un nou carrer, i per pagar-lo hi posen encara més pisos. En resum, el planejament genera una necessitat en comptes de resoldre un problema.

Llegeix +

dilluns, 7 de maig de 2012

Fragments del POUM al carrer Mallorca


Llegeix +

dijous, 26 d’abril de 2012

Mango Lliçà, any 2025


Llegeix +

dilluns, 23 d’abril de 2012

Infraestructura, amb "i" d'inútil.

En les decisions territorials que ens afecten, darrerament hi ha hagut actuacions lamentables. Evidentment estic parlant de Lliçà d’Amunt, tot i que ben segur que es podria parlar de molts altres pobles.

Camí de la Serra
Ara fa dos anys es va inaugurar la variant del camí de la Serra. Dos quilòmetres de vial a major glòria de la subvenció de l’Estat espanyol, que va costar en total més de 2’5 milions d’euros. Tot i que es pot opinar sobre si era adequat territorialment fer-la, o si calia gastar-se tants de diners en aquesta carretera, el problema real és que no feia falta. Si, si, per molt que ens ho mirem i remirem, la veritat és que en prou feines hi passa ningú, a pesar que l’ajuntament ha modificat el sentit de circulació d’algun carrer per obligar a circular per aquest vial, monument lliçanenc al govern municipal de torn. Inútil.

Mango
L’any 2009 es feia públic l’acord de bases de Can Montcau. Aquest acord establia, entre altres coses, la nul·litat del conveni signat amb l’empresa l’any 2006. El govern socialista de Lliçà deixava sense efecte les clàusules de l’antic conveni. No pas totes, sinó que el reformulava tot, fent especial cura en mantenir les compensacions econòmiques per l’ajuntament i els terminis de pagament. Ara bé, a canvi d’això deixaven les mans lliures a l’empresa per fer el que volguessin i quan volguessin. I així ha estat. L’alcalde i tots els regidors de govern d’aquell moment ens han condemnat a veure, durant els propers 30 anys, el sòl lunar de Can Montcau. O dit d’una altra manera, l’empresa Mango ha arrasat 58 Ha per edificar un solar de 4 Ha l’any que ve. O sigui que preveu ocupar, de moment, només un 7% de la superfície que ha destruït.

I què deia el conveni que l’alcalde i els seus nou regidors van anul·lar? Doncs que el polígon es faria per fases, i que l’empresa no podia començar la següent fase fins que no tingués ocupat el 50% de l’anterior. També deia que el sostre comercial i d’oficines es faria abans de completar el 50% del polígon. Recordem que els llocs de treball es generaran majoritàriament en el comerç i les oficines, no en els magatzems.

Mango no dóna data per l’edificació de la zona comercial, i no preveu edificar 12Ha abans de 16 anys. La resta d’edificacions no tenen data. Tot i això, aquestes 58 Ha quedaran allà, esventrades. L’any 1978 es van obrir els primers carrers enmig del bosc de can Montcau. 50 anys després hi haurà una nau construïda.

Gasoducte
L’any 2009 començava el procés per obrir una rasa de centenars de quilòmetres per connectar la xarxa de gas africà amb la russa. Un imponent tub de 90cm de diàmetre que portaria el gas a través de la frontera francesa cap a les necessitades poblacions de l’Europa central. Negociacions, alternatives, al·legacions, convenis, pactes i modificacions. I vuitanta-set milions d’euros després ens expliquen que els francesos tenen clar que la connexió la volen per Irun, i no per Figueres. Per tant, l’obra que han fet a casa nostra és un monument més a la inoperància de l’Estat. Perquè aquest cop ha estat el Govern Espanyol, el seu Ministeri d’Indústria, amb el seu ministre dedans, el que ha donat l’autorització per fer aquesta estúpida obra.

Estúpida per inútil, per arbitrària i per destructiva. Resultava imprescindible pel desenvolupament, per l’economia i per l’estratègia energètica de l’Europa tota. I ara resulta que es van llançar a la piscina sense comprovar si els veïns del nord pensaven posar-hi aigua. I mira que ja s’havia advertit que aquesta era una agressió al territori que no tenia massa sentit, havent-hi altres infraestructures que segueixen el corredor de l’autopista i que té més sentit unificar els traçats que dedicar-se a escampar-los.

Al nostre poble són 3’5 quilòmetres de trencadissa, un trenc de 25 metres d’ample, amb una rasa perfecta enmig del bosc de Palaudàries, on hi dipositen un tub metàl·lic, de 90 cm, a una fondària de dos metres, on reposarà pels propers anys, en una pau geològica, petrificada pel ministeri del francès.

I ara el quart cinturó?
Aquesta gent, tan sàvia i tan entenimentada, ens explicava amb condescendència que el progrés no es pot aturar, que l’economia depèn de la inversió per fer carreteres inútils com el Camí de la Serra, que les empreses necessiten terrenys, encara que tardin 50 anys en ocupar-los, o que els països veïns necessiten energia africana per no dependre dels malvats russos.

Aquesta mateixa gent ens ensenyava el mapa d’Espanya, i amb el dit senyalaven, dolguts, que la seva xarxa radial tenia una discontinuïtat. La N-II no existeix entre Abrera i Sils, somicaven. I amb aquest argument justificaven el quart cinturó.

Evidentment, vista l’experiència, el quart cinturó no serà millor que el Camí de la Serra, el paisatge lunar de Can Montcau, o l’inútil gasoducte cap a Figueres.

Els que hem treballat per evitar l’impacte d’aquesta infraestructura hem hagut d’argumentar, parlar de necessitats, alternatives, opcions més respectuoses amb el territori. Hem hagut de sentir com ens tractaven de frívols, d’anar contra el progrés, d’egoistes, d’apòstols del no. I ara, amb quina credibilitat ens poden dir que aquesta serà una autopista útil per nosaltres? Amb quins arguments la poden defensar aquells que han defensat les rampoines inútils que ara ens trinxen el paisatge?



Llegeix +

divendres, 13 d’abril de 2012

Un pressupost amb trampa

Amb l'arribada de la primavera, el govern municipal ha entrat en acció i ha proposat un nou pressupost. No hi fa res que les dates legals faci temps que han passat. El 15 d'octubre havia d'estar fet, però sembla que la prioritat d'aquest govern no ha estat mai fer la feina.

El nou pressupost municipal va començar amb polèmica. Voler acomiadar a 17  o 18 treballadors no ho poden fer sense conflicte. Tampoc s'acaba d'entendre que en la segona versió del pressupost, i amb 300.000 euros menys d'ingressos, l'ajuntament acabi "readmetent" a 5 treballadors sentenciats i a sobre pugui abaixar el cost de personal.

Però els problemes comencen molt abans. Aquests mesos hem anat demanat quan es presentarien els pressupostos, i sempre ens han dit que els estaven estudiant. Els responsables polítics de la cosa municipal ens asseguraven que estaven fent un pressupost en base zero - que vol dir refer tota l'estructura pressupostària i repensar tots els ingressos i despeses que preveu l'ajuntament-, i finalment ens hem trobat un pressupost de continuïtat en la seva majoria. Tanta feina no els devia portar. Quan a conseqüència de refer en 300.000 euros de menys els ingressos, no van haver de tardar més de 2 dies en corregir-lo.

El retard del pressupost no és, però el més substancial. El substancial és la finalització d'una etapa d'externalització de serveis ( neteja, jardineria, enllumenat públic) i l'acomiadament de tots els treballadors interins que no tenen padrí en l'estructura política.

Aquestes dues accions representen apostes estratègiques. La primera, a l'assumir amb mitjans propis serveis que estaven externalitzats, l'ajuntament assumeix també els riscos dels imprevistos dels serveis. L'estalvi teòric que s'ha valorat en un 20% del cost, pot convertir-se en un sobrecost amb molta facilitat. Posem el cas de la jardineria: de quina manera s'afrontaran els treballs especialitzats amb personal de brigada que està qualificat per fer de paleta, però no sap esporgar un arbre? Amb quina maquinària treballaran? Externalitzar aquests tipus de serveis assegura el cost dels servei que es contracta i tenir a disposició tots els mitjans necessaris sense haver-los de comprar i mantenir per fer-ne només un ús ocasional.

La segona acció estratègica és l'acomiadament massiu de personal. Acomiadar persones avui és una acció greu. Són persones que probablement tindran molt difícil tornar a trobar feina. Són persones que treballen fa temps en la seva especialitat i que seran substituïdes per personal propi que s'haurà de formar per fer-les i deixaran de donar el servei que sabien fer. De fet és perdre el capital humà per partida doble.

Però el realment estratègic és fer-ho ara, lluny de les eleccions municipals. Hi haurà temps per fer oblidar aquest moment i per fer oblidar els serveis que es perdin, i temps per prometre col·locar a persones afins.

Tota aquesta remodelació municipal es justifica en una gran mentida. S'aprofita que la crisi està fent patir a moltes famílies per usar-la en la justificació d'aquests canvis. Es diu que l'ajuntament ha patit un sobtat descens dels seus ingressos. La gent ha deixat de pagar, la Generalitat ha deixat de pagar, les empreses han liquidat ja tots els seus deutes i la cosa està fotuda, com a tot arreu. L'explicació n'és una altra.

L'ajuntament, administrat amb criteris poc raonables, ha passat uns anys de vaques grasses espectaculars. Els ingressos corrents han crescut en més d'un 10% des del 2007. Només amb la revisió de l'IBI, l'ajuntament ha incrementat en un 25% els seus ingressos. Però és que s'han agafat préstecs fins el màxim legal, s'han fos els ingressos de Mango i s'han llençat recursos extraordinaris de subvencions de l'Estat.

Durant aquests temps l'ajuntament ha disposat de 28 milions d'euros per dedicar a inversions. En comptes de liquidar deutes per preparar-se per moments més difícils, l'ajuntament ha demanat préstecs per 7 milions més. I ara és hora de tornar-los, en el pitjor moment. El problema del pressupost 2012 és que ha de tornar préstecs bancaris per valor de 1'8 milions, dels quals 700.000 són retorn de crèdits dels anys 2008-2010, primer mandat de PSC i PP i CiU,( i 900.000 més del període anterior a 2003, amb un govern de PSC i CiU). I aquest any no s'esperen ingressos extres.

Amb aquest panorama, l'ajuntament ha de fer mans i mànigues per reduir les seves despeses en 1'8 milions, per poder retornar els préstecs, encara que els ingressos corrents de l'ajuntament (els que es repeteixen cada any) en prou feines hagin de baixar un 5%.

Llegeix +