dilluns, 25 de març de 2013

Enèssima crònica del POUM


En el darrer Ple Municipal, aquest febrer, una majoria de regidors va aprovar el nou POUM per Lliçà d’Amunt. La majoria la van formar els regidors de PSC, PP i CiU. El POUM s’ha tramitat en tres batzegades, el març de 2009, el juny de 2010 i el maig de 2012. Va partir d’uns paràmetres de densificació general i l’expansió de la trama urbana per pagar infraestructures. Ha acabat expansionant gratuïtament i prou.

La pressió popular per una banda, i la censura dels òrgans superiors de la Generalitat van dinamitar la primera proposta, pilotada en aquell moment per CiU. Can Roure, Can Costa, Can Ballestar i Mas Bo han canviat per la pressió dels veïns. Les zones industrials de Pardalero - Bosch i Molí d’en Comes - Can Pedrals i Can Majoralet les ha fulminat la Generalitat. Les operacions per reconvertir les unifamiliars en plurifamiliars s’han eliminat per tramposes.

És sorprenent que els grups que varen donar per bo el primer plantejament del POUM, ara aprovin aquest document, que no és res més que el parrac que n’ha quedat després de mil supressions i canvis. Si el primer el criticàvem per manca d’estratègia i manca de coherència, el resultant és un document prescindible. Inútil per la funció que es preveu al planejament. Una simple correcció d’errades, combinat amb regals a amics i coneguts i càstig als infidels.

Tot això serà aprovat definitivament abans que s’hagi contestat una sola de les 1500 al·legacions presentades. Tot sense explicació pública del resultat de tanta manipulació, tot imposant una manera de fer absolutament calculadora en clau electoral (poc soroll per no rebre càstig). Tot amb una frivolitat malaltissa pel resultat final del document.

Se’ns argumenta que el planejament era antic (1991) i que s’havia redactat en un poble de 5.000 habitants. El planejament preveia un poble de vora els 25.000 habitants i es va posar al dia l’any 2002. I els planejaments es canvien per definir estratègies de creixement, d’espai públic i d’infraestructures. No es canvien per la seva antiguitat.

Segurament, els propers mesos s’anirà sabent que el POUM preveu blocs de sis plantes davant del Pardalero, o 154 pisos al Pinar, o 62 cases al fons del torrent de Can Bosc. Segurament la gent que va fer al·legacions anirà rebent la resposta que li comunica que no se li té en compte la seva opinió. Massa tard.

El grup d’ERC ens comprometem a seguir lluitant per canviar aquest planejament així que puguem.

Llegeix +

divendres, 1 de març de 2013

Final de festa amb confeti.


Ja està, ja és una realitat. Encaixen les mans somrients, picant-se l’ullet. Han aconseguit el que venien a fer. Tots dos porten més de 20 anys en política i aquesta és, sens dubte, la seva victòria més esclatant. Han hagut de contenir-se. Haurien sortit a celebrar-ho només acabar la votació. Per un tema menor per ells els ha entretingut una estoneta. No-sé-què d’una escola i un institut que els ha vingut a importunar. Però ara ja està. Avui mateix, el motorista portarà el patracol a Barcelona per la seva benedicció final. Se n’han sortit com cal, sense soroll. Amb temps de reaccionar per si de cas. I amb la gent més preocupada per arribar a final de mes que en temes com aquest.

I a l’altra banda hi ha l’Altre, aquell que a mitja batalla va ser bandejat, i que ara frueix de la seva victòria pòstuma. Ho ha aconseguit a l’antiga, movent els fils de qui tenia poder de decisió. La vella manera de fer política, a l’ombra, perjudicant els contraris i beneficiant els amics.

També aquells que no hi estaven d’acord, però han acceptat la cosa. Puc suposar tractes interns, o petites mesquineses que hagin fet canviar un vot que no era necessari per la majoria, però ha servit per deixar clar qui mana. I mana qui mana, des de sempre. La contradicció es pagarà cara. Segur.

Al final, apel·lar a la consciència de la gent és l’últim recurs del desarmat. La consciència d’uns grups que no en fan ús. Apel·lar als valors de gent que no en té. Realment un gest desesperat en un moment de flaquesa.

Llegeix +