dimecres, 10 de juliol de 2013

El ple de maig

Apunts d’un plàcid Ple Municipal o perspectiva política de la gestoria.

Últim dijous de mes senar: ple ordinari. El Ple ordinari és el que, senzillament, toca. En el nostre estimat poble toca cada dos mesos. Tret d’aquests plens ordinaris hi ha, per suposat, els extraordinaris. No crec que calgui insistir.

Aquest maig la cosa es va ventilar en únic assumpte. Un reglament de la policia local, que estava aplicant-se des de l’any 2008, però que tenia un informe negatiu de l’autoritat competent. Resumint, que els nostres policies tenien un reglament que no s’ajustava del tot a la llei. Res de greu. Més aviat diria que tendeix a collonada reglamentària, dit sigui amb tot el respecte. El cas és que el tràmit ordinari del Ple municipal va transcórrer en un plàcid debat sobre la utilitat d’un text que s’ha aplicat sense ser oficial sense més conflicte. Resumint: si fins avui ningú l’havia trobat a faltar, quina necessitat teníem d’aprovar-lo ara?

A partir d’aquí va començar el torn de l’oposició. Mocions i preguntes. D’interès del poc públic que hi assisteix.

D’aquí un temps, els plens estaran penjats al web municipal amb imatge i so.

Per enumerar-ho tot, vam presentar una moció per gravar imatge i so del Ple, per tenir-lo disponible per qui l’interessi consultar els Plens per internet. Va ser aprovat per unanimitat, tot i que no vol dir que sigui a partir d’ara, sinó que ja es farà més endavant, quan s’hagin resolt els múltiples problemes tècnics que es poden presentar per poder-ho fer. Els companys de Mollet ho fan de ja fa temps. No crec que hi hagi problemes més enllà dels que vulguin trobar.

Les quotes de les escoles bressol i la concepció mateixa del servei.

La segona moció va començar a desvetllar la veritable condició del govern municipal. Reiteràvem que les quotes de les escoles bressol de Lliçà d’Amunt són molt cares. Els 200 euros mensuals, per 11 mesos, més extensions i menjadors, fan que un alumne pagui cada mes uns 340 euros. Evidentment això fa que moltes famílies no portin els seus nens a l’escola bressol, tot i que seria la seva opció. La matriculació ha baixat de 200 a 150 nens l’any passat, i la preinscripció ha baixat encara més aquest any.

Vam proposar una baixada de preus, fins als 160 euros mensuals, per fer més accessible aquest servei. Vam quantificar el cost i proposar que es modifiqués el pressupost per poder-hi fer front.

I aquí van començar els problemes. L’argumentari de la regidora d’ensenyament es va basar en dos punts: l’any 2007 els preus eren de 170 euros, i apujant els preus donem el goig als infants de poder estar amb les seves mares en aquesta etapa.

Lliçà d’Amunt disposa de dues escoles bressol que han fet el seu projecte educatiu, que aposta per socialitzar aquests infants, donar-los una primera etapa educativa que els ajudi en la seva formació com a persones. L’efecte en les famílies és la creació de vincles d’amistat i veïnatge entre elles, que sovint provenen d’altres pobles i tenen dificultats per identificar-se amb la gent del seu entorn. En fi, una operació de recosit social que ha funcionat raonablement els darrers 30 anys.

La desconnexió de la regidora d’educació és dramàtica. Desconeix aquests objectius? Els combat? No ho podem saber.

L’argumentari del “i tu més” en aquest tema és especialment inadequat. La circumstància social de fa 6 anys ha canviat. Només per dir que l’any 2007 hi havia mòduls provisionals a Palaudàries perquè no hi cabien tots els nens.

L’altre argument és la proximitat de la família. Si ho creu així, vol dir que concep el servei de les escoles bressol com a guarderies. No tenen contingut educatiu. Només es fan càrrec dels nens en absència dels pares. Per fer aquesta funció, podria reduir encara més el personal, posar auxiliars a l’hora de dinar, no fer activitats més enllà del nyam, caca, non. Però és que un servei així no val el que paguen els pares. Ni compleix la funció social que justifica que sigui un servei públic. Per mi és una opció alarmant.

De tota manera, les sortides són les presumptes beques que l’ajuntament dóna. Ja varem demanar en quina partida es camuflen. Resulta que l’ajuntament destina 5.991 euros a beques de menjador pels 150 alumnes de les escoles bressol, quan l’ajuntament ingressa cent vegades més entre quotes i menjador.

Les subvencions a les associacions de veïns

Convergència va presentar moció per repescar dues associacions de veïns que s’han quedat sense subvenció per les festes d’estiu per temes administratius. L’alcalde va dir que no. Són les dues can Rovira, la de Can Rovira Nou ha mantingut un conflicte pel local social amb l’ajuntament, i va presentar la sol·licitud per la subvenció tres dies tard. Can Rovira Vell la va presentar 13 dies tard i la porta gent que no és propera al govern. Només per situar la cosa.

Preguntes d’ICV-EUiA.

Algunes preguntes de cortesia. Va demanar la posició del govern respecte a les urgències nocturnes i informació sobre desnonaments. La resposta va ser: tot va bé, no hi ha queixes. De desnonaments, només es té constància de dos, però no se’n sap res més. Una plàcida bassa d’oli.

Una demanda de l’ajuntament contra un veí.

Les preguntes van començar de veritat per la querella criminal que ha posat l’ajuntament contra un veí, per defensar la dignitat de l’alcalde. Amenaces, difamació i falsetat, o alguna cosa així. Sembla que l’alcalde té la pell sensible, i vol tallar cap sortida de to, costi el que costi. Per escarment de descreguts i llenguallargs. En aquest cas, de moment, 10.800 euros en advocats. En d’altres, quilos de pintures per tapar inscripcions grolleres contra la seva noble persona.

Censura de premsa, neteja de carrers i manteniment de jardins

Sembla que hi ha entitats que no poden publicar segons quins escrits al butlletí municipal, però el govern, en la seva magnificència, ja els ho comunica.

Els temes de queixes sobre manteniments sembla que no arriben al govern. Una pena, tu. Com que no hi ha queixes no hi ha problemes. La resta són invencions de la malvada oposició.

Una pregunta incòmoda sobre Sant Baldiri.

Com és que el grup socialista al Parlament és l’únic que no ha presentat cap proposta de resolució o moció a favor de l’escola Sant Baldiri? Pregunta que fa tremolar les parets per la incongruència d’un grup socialista que ha mantingut pancartes contra el tancament, que acusa els altres grups de no fer res per evitar el tancament, i després és la força més tèbia amb el departament d’Ensenyament. Cap misteri. Resulta que es van repartir la feina amb la gent de ICV al Parlament, i ells van defensar només la construcció de l’institut Hipàtia d’Alexandria a Can Cuscó, mentre que ICV defensava Sant Baldiri. “ Per no repetir-se tant” que va dir l’alcalde. Coses d’en Terrades i en Mena.

L’ajuntament només fa una oferta de 127 places a les Escoles Bressol municipals, quan té capacitat per més de 200.

No sembla lògic que es restringeixi tant l’oferta de places, quan això significa que no queden places lliures per algun grup d’edat. La resposta va ser, en la línia habitual, que la normativa ho impedeix. Diu que restringeixen l’oferta per no haver de tancar cap grup i evitar-se problemes amb els pares. La realitat és que en els darrers onze cursos, no s’ha deixat d’atendre ni una sola petició de matrícula.

Can Montcau i la ignorància valenta.

Vaig fer una pregunta amb mala fe, és veritat, però és que no saben què gestionen. Mango va forçar un canvi de planejament a Can Montcau. A grans trets, han eliminat la restricció de la propietat de les parcel·les – que abans només podien ser seves, en bloc – , han introduït més usos industrials i comercials,  possibiliten també la divisió de les parcel·les i introdueixen canvis en el règim de propietat dels túnels sota els vials.

Amb aquests canvis obliguen a tornar a reparcel·lar, tot i que la reparcel·lació ja està inscrita al registre de la propietat. Però és que reparcel·lar en aquestes condicions obligaria a refer les cessions de Mango, que va fer en metàl·lic i ara hauria de ser en terrenys. Es tracta de 9,2 milions d’euros que l’ajuntament ha cobrat i hauria de retornar. Bé, en tot cas haurien de tenir-ho en compte, i contraargumentar.

I a l’espai públic, tallar i deixar morir els arbres dels carrers. Què pretén el govern?

Sense manteniment i reposició, els arbres dels carrers acaben essent una nosa, discontinua i sense sentit. La regidoria de torn sembla que no té cap idea de què fer amb els arbres dels carrers. Actua a demanda, i només per tallar-los quan molesten per alguna cosa. Ha tallat els de la carretera, entre Ca l’Oliveres i Figueras, i els de la vorera del parc del Tenes. Aquests perquè la vorera s’alçava. No els ha canviat per una espècie que no aixequi el paviment, els ha eliminat, com si li molestés que hi haguessin arbres. I eren exemplars alts, adults ja, amb més de vint anys de vida.

I quan no n’elimina tota una filera, no té en compte que un arbre tarda molt de temps a créixer, i que si tarda cinc anys a plantar-lo de nou, el carrer queda deixat i lleig. Els mateixos veïns no poden entendre que els escocells (els forats pels arbres a la vorera) estiguin buits i bruts. És molt trist veure com creix un exemplar magnífic i al costat, on hi hauria d’haver el següent arbre, l’escocell és buit, amb un contenidor d’escombraries a cada banda, posat per un ajuntament que no entén que la qualitat de l’espai públic depèn també d’aquests detalls.

En resum, que diu que plantaran 15 arbres a Mas Bo, Pineda Feu i el Pinar, després de sis anys de no haver-ne plantat cap. A la resta del municipi, res. No en tenen cap idea.

Serveis socials, una deixadesa dramàtica i la demagògia més cínica.

L’ajuntament ha destinat a serveis socials menys diners que l’any anterior. I l’anterior menys que l’altre. Preguntat això al Ple, l’alcalde – que la regidora del tema no hi era – contesta que és que no tenen demandes per cobrir. No tenen demandes per cobrir!

En ple any 2012, l’ajuntament no troba necessitats d’ajuts a famílies. Diu que no hi ha beques menjador a l’institut, que no hi ha beques de llibres a les escoles, que no es demana teleassistència, que les necessitats del banc dels aliments estan cobertes. Tot cobert. Per tant, poden deixar sense gastar el 30% del pressupost.

El punt cínic de l’equip de govern és que va “donar” la seva paga extra per programes d’ajut a les famílies i li ha sobrat quatre vegades allò que diuen que hi van posar.

L’equip de govern, lluny de preocupar-se per aquesta manca d’eficiència dels serveis socials, no planteja altres vies de treball que facin arribar aquests recursos a la societat.

Això si, fa servir la inquietud de la gent en aquest tema per anunciar que ells, personalment, renuncien a la seva paga extra de nadal per donar els diners a serveis socials. Mai publicaran que no els han gastat.

Epíleg

Fins aquí un trist ple ordinari, en tota l’extensió de la paraula. Amb aquests antecedents l’auditori, que majoritàriament repeteix en cada fet ordinari, pesa figues amb una dignitat admirable.

Cap problema sobre la taula, cap voluntat d’enfrontar-se a la realitat, cap ambició de millora. Cap ull obert.

Un poble a cegues, un govern de gestoria.

Llegeix +