dilluns, 16 de març de 2015

Consideracions sobre la resposta a l'al·legació a l'aprovació inicial del POUM (2010/2013)


Ara fa 4 anys un bon nombre de persones varem signar una al·legació contra alguns aspectes del POUM que s’acabava d’aprovar inicialment.

Arran d’aquella al·legació, l’ajuntament ens va trametre, a tots i cadascun de nosaltres, una resposta que, a part de preàmbuls formals, es concretava en un “informe emès en relació a la seva al·legació”.

Davant d’aquest informe ens va semblar necessari puntualitzar i aclarir alguns arguments que s’exposaven en l’al·legació i que l’informe no aprofundeix.

Evidentment, l’argumentació que fa servir la resposta municipal vol contradir l’al·legació. Passa per alt aspectes que ens semblen importants, i que de fet continuen vigents. Aquesta ambigüitat ha estat una de les raons per voler redactar aquesta anàlisi.

A continuació intentem ajuntar, en un sol escrit, per cada punt de l’al·legació, el text de al·legat, confrontat amb la resposta municipal i els arguments documentals de l’al·legació que la contradiuen.

Espero que aquest treball us sigui d’utilitat.

1) El POUM que es proposa permetria arribar a la xifra teòrica dels 40.000 habitants i als 25.000 vehicles amb pràcticament el mateix sòl per equipaments, carrers i accessos previstos actualment. Aquesta ciutat enorme i congestionada no s’ajusta al lloc tranquil que volem i en el qual hem triat de viure.


Previsions de població.
a) L’al·legació parteix del supòsit erroni de que el Pla permet arribar a la xifra de 40.171 habitants, quan aquesta xifra és únicament la denominada “capacitat de població”, corresponent a la que resultaria de la total edificació de les parcel·les en sòl urbà i la total execució dels polígons d’actuació i sectors de planejament derivat. És una xifra que s’aporta únicament a efectes de referència, però que en cap cas representa la població prevista pel Pla.

La població prevista pel Pla és de 18.572 habitants a un horitzó de 12 anys, tal com s’explica en detall a les Memòries de la Informació i de l’Ordenació. La evolució de la població prevista apareix en el Quadre 11 de la memòria de la informació, i la previsió de 14.154 habitants per a 2009 s’ajusta quasi exactament la real (segons el Padró Municipal la població comptabilitzada a 2009 és de 14.143 habitants).

           b) Dins d’aquest aparat és una afirmació totalment gratuïta que el Pla no incrementa el sòl destinat a                                    equipaments, carrers i accessos.

a) L’al·legació parla de “xifra teòrica”. La població prevista en la Memòria del POUM (1) no justifica el nou planejament. Segons dades municipals(2), els habitatges ja construïts tenen capacitat per una població de fins a 21.200 habitants.

Actualment hi ha 6.592 habitatges, que si es convertissin en primeres residències, donarien aquests 21.200 habitants. I això sense construir cap nou edifici. Si l’argument de la resposta és aquesta previsió, no es comprèn quin és l’objectiu de preveure tants polígons d’actuació, ja que el sòl urbà actualment ja té capacitat per la població que ells projecten a 16 anys vista.

Així doncs, per acollir la població prevista pel POUM l’any 2024, no seria necessari edificar res.

b) Les previsions actuals d’equipaments, carrers i accessos passen de 249.68Ha a 185.29Ha.

Concretament, els equipaments passen de 38.65Ha a 44.12Ha (una ràtio de 44m2 que passa a 41m2 per habitatge), carrers i accessos es redueixen de 204.31Ha a 136.88Ha.(3) i (4).


(1) Memòria de la informació. Document per l’aprovació Inicial (Març 2010). Quadre 11, pg 47



(2) Memòria Pla Local d’Habitatge de Lliçà d’Amunt (Març 2009) pg 15


3) Sistemes en el Planejament actual. (PLH març 2009) Memòria, pg 25.


4) Sistemes en el POUM aprovació inicial, Memòria Ordenació pg 43



2) El POUM densifica el sòl urbà i proposa la construcció de més de 2.700 nous pisos plurifamiliars, mil dels quals als barris, que reparteix de forma indiscriminada i que situa al costat de les cases unifamiliars. Molts veïns d’aquest poble tenim un altre model de poble i preferíem unes centralitats de dimensió moderada per no congestionar els barris, situades només en els punts estratègics, integrades dins de grans zones verdes per no afectar la qualitat de vida dels veïns, extraordinàriament riques en equipaments i serveis de proximitat i dissenyades per crear cohesió social en lloc d’alterar-la. Aquest POUM té massa inconvenients i massa pocs beneficis per als que vivim en aquest municipi.


Resposta:
Creixements i densitats.
a) També aquest apartat pateix d’un error greu, donat el Pla no preveu la construcció de més de 2.700 pisos plurifamiliars. Segurament aquesta dada s’ha extret del Quadre 9 de la Memòria de la Ordenació, on es comptabilitzen 2.661 habitatges en polígons d’actuació i sectors de planejament derivat.

b) Però aquests polígons i sectors contenen un nombre important d’habitatges ja existents, que suposen, aproximadament, quasi un 40% d’aquest total. D’altra banda aquests habitatges no corresponen només a pisos en edificis plurifamiliars, sinó que inclouen també habitatges unifamiliars en diverses modalitat.

c) També és gratuïta l’afirmació de que se situen indiscriminadament en el municipi. Pel contrari, el Pla ha buscat potenciar el sector centre i les centralitats ja iniciades o programades en els diferents barris i urbanitzacions, justament per assolir la dimensió necessària per a sustentar els equipaments i serveis de proximitat necessaris, i per crear cohesió social.

a) El nombre real de nous pisos previstos és de 2.630 (2.694 l’any 2010, ja que des de llavors s’han executat els 64 habitatge de Can Salgot i Ca l’Artigues) i 45 unifamiliars. Els nous habitatges previstos són 2.675.


b) Per tant la resposta a l’al·legació no és correcta quan diu que són sectors consolidats en un 40%. En el quadre es pot veure que hi ha construïts només 31 habitatges, que representen un 1% dels 2.675 previstos. Tampoc encerta quan diu que hi ha una alta proporció d’unifamiliars, que representen tan sols un 2% dels previstos.

Una possible explicació d’aquest error és que el redactor no comptabilitza 279 habitatges derivats de canvis directes en el sòl urbà. En canvi, si que comptabilitza barris ja ocupats, principalment amb habitatge unifamiliar i principalment els de l’est del Tenes i l’autovia (Can Ribell, Can Marlès, Raval d’en Xicota, Les Oliveres i Can Franquesa).

c) La resposta a l’al·legació manté que reforça les centralitats.


Les el·lipses representen la situació dels creixements previstos. El diagrama reflecteix la dispersió dels principals àmbits. Tret de les zones en groc, que corresponen al centre urbà, la resta no configuren cap centralitat, sinó que ocupen buits urbans existents, sense cap estructura.


3) El POUM fa créixer el nucli urbà cap a on no toca (allargassat en direcció a la Cruïlla) enlloc de configurar un poble més agrupat, proper i amable (a l’entorn de l’IES i de Can Malé, relligat amb els barris) i no crea un “centre” clarament perceptible, un espai identitari i cohesionador. Se’ns proposa construir un gran eixample quan el poble encara es troba orfe de “centre”.

Resposta:
Centre urbà.

a)       El Pla preveu clarament la consolidació d’un centre urbà en l’entorn de l’actual plaça Rafael Casanova i la seva ampliació, buscant una certa densitat residencial, d’activitat, d’institucions, de serveis i d’equipaments en aquest àmbit central. Certament aquest centre no és avui perceptible, perquè el Pla encara no ha estat executat. A més de la densitat necessària, cal reconvertir la funció i la urbanització del carrer Anselm Clavé i del conjunt de carrers del centre.
b)      La forma allargassada del poble en direcció a la Cruïlla no l’ha creada el Pla. És ja existent iirreversible, i el Pla la reforça amb un disseny que suposa donar un final i uns límits clars i definitius al sòl urbà, salvaguardant i protegint de forma inequívoca el sòl no urbanitzable. Aquesta part del urbà centre no es pot desconsiderar, donada la seva consolidació, i cal que assoleixi també la densitat necessària per a poder garantir l’activitat comercial i els equipaments necessaris. Per això, es configuren dos subcentres menors, entorn de les places de Catalunya i del Consell de Cent.

c)       La proposta del Pla no és “un gran eixample” sinó una operació de recosit que aporta la densitat residencial mínima per a fer viable la necessària millora d’urbanització, comerç, espais lliures i equipaments.


a) No es pot pretendre fer créixer el centre al voltant de la plaça Rafael de Casanova. L’element principal del centre ha de tenir molt bona accessibilitat, connectar els teixits urbans existents amb els proposats.

Si es volgués potenciar l’activitat d’institucions i serveis es dotaria amb reserves d’espais. En canvi, el planejament reserva només 4.370 m2 sobre 46.000 a usos diferents dels residencials. A més, les zones amb edificació no tenen continuïtat i no concreten l’ordenació per poder valorar si s’han plantejat la funció central d’aquest espai. Per posar-ne un exemple, la forma triangular de la carretera de Granollers denota aquesta manca de criteri en el disseny de l’espai.


b) No es pot justificar aquesta zona en la preexistència d’habitatges que ja allarguen el centre cap al nord. El POUM reforça aquesta forma allargassada del centre. Actualment, els barris de Ca l’Oliveres i el Pla tenen un potencial d’uns 300 habitatges. Podem comptar-ne en total fins a 350 si hi afegim les previsions de Ca l’Artigues de Baix i Can Grau. Amb el POUM s’incrementa aquest nombre fins a 1.200 habitatges. Multiplica per 4 el nombre d’habitatges. Agreuja aquesta situació fins competir amb el Centre que abans el redactor defensava.



c) Si el POUM preveu un centre que té una longitud de 1.700 metres de llarg, impossibilita aquell Centre que diu defensar. Això és així, perquè tenia l’opció de reduir aquesta longitud a la meitat, tal com justifica el punt anterior.


4) El POUM, en lloc de repartir i integrar correctament l’habitatge protegit, crea guetos d’habitatge dotacional en alguns barris per tal d’ubicar determinats col·lectius amb problemes.

Resposta:
Habitatge protegit.
Les previsions legalment exigibles de sostre per habitatges amb protecció oficial, en les seves diverses modalitats, s’han repartir territorialment per tot el municipi, en funció dels polígons o sectors de planejament que estan obligats a incorporar-los. En cap cas es pot parlar de “guetos” d’habitatges, ni per la condició i característiques dels habitatges, ni per la seva posició territorial. El Pla no preveu concentrar “col·lectius amb problemes” ni ho pot fer, donat que es limita a garantir tes reserves de sostre que facin viable una política municipal d’habitatge, que formularà l’ajuntament. La Memòria Social del Pla explica detalladament quines són les demandes i quines les previsions del Pla, i com les demandes majoritàries són les del primer habitatge.

Davant les preguntes fetes en les sessions de presentació del POUM, els responsables municipals afirmaven que l’habitatge dotacional plurifamiliar s’havia de situar en els solars municipals de Can Feu i el carrer Arenys de Mar. L’argument bàsic era que aquests solars ja eren patrimoni municipal, i per tant feien més viable fer-hi els habitatges dotacionals. Altrament, si s’havia d’adquirir el terreny, l’ajuntament no podria assumir-ne el cost.

5) El POUM, en definitiva, pràcticament no modifica ni corregeix l’estructura tan problemàtica del nostre municipi ni tampoc ofereix un model nou capaç d’il·lusionar els lliçanencs. Desaprofita l’oportunitat de corregir els errors del passat (segueix dispersant els creixements a tort i a dret com fins ara) i de generar cohesió. No deixa un poble millor preparat per al futur ni dibuixa un municipi amable i confortable per viure. No té un interès social clar: fa immensament riques algunes persones i no utilitza prou les enormes plusvàlues de tanta requalificació per pagar aquelles coses que el municipi realment necessita. Aquest POUM, en definitiva, empitjora encara més les coses i complica la vida als veïns.

Resposta:
Estructura urbana, cohesió i interès social.
a)       El darrer apartat és força genèric i conté una desqualificació global i no argumentada del Pla.
b)      El document aprovat inicialment concreta les idees analitzades, discutides i consensuades en la fase d’Avanç i participació pública.
c)       No resulta acceptable afirmar que no es corregeixen els errors del passat, quan el Pla no fa altra cosa que invertir la tendència a la dispersió física i social.
d)       També és gratuït dir que “fa immensament riques a algunes persones” (afirmació inacceptable, que caldria concretar i quantificar expressament, donat que admet lectures que afectarien a la honorabilitat dels redactors) i que “no utilitza prou les enormes plusvàlues de tanta requalificació per pagar el que el municipi realment necessita” (no és ni tanta ni tan quantiosa i, en tot cas, s’utilitza íntegrament, mitjançant els mecanismes legalment establerts, per a obtenir els sòls, els equipaments, espais lliures, urbanització i demés elements urbanístics necessaris).

a) El POUM no reforça un creixement en centralitats. Tampoc dissenya el centre urbà. Per contra posa més habitatges en sòls molt complicats (Can Magrana, Can Cuscó, Riera Seca, Mas Bo) amb difícil accessibilitat o amb molt de pedent. Estableix zones industrials en sòl de pendents superiors al 20% (Can Pedrals). Qualifica d’equipament sòls sota línies de molt alta tensió (Molí d’en Comes). Posa zones verdes urbanes en sòls d’alt valor agrícola i ecològic (El Pardalero- pla del Tenes).
b)  El document no relaciona els punts concrets de la participació amb el resultat final de la proposta.

c) Queda respost en el punt a).

d) Hi ha algunes actuacions que generen plusvàlues que no reverteixen en l’interès públic. Comptabilitzem, com a mínim, les següents zones:

Primera: Converteix una zona on es podien fer 30 habitatges, en una que incrementa fins a 110, sense augmentar-li les càrregues urbanístiques.

Segona: Beneficia un propietari fent una actuació discontínua. Li trasllada l’edificabilitat a càrrec dels altres propietaris. Converteix una zona amb 26 habitatges potencials, en una de 68.

Tercera: Passa de 43 a 62 els habitatges, a canvi de l’obtenció d’un equipament que no és prioritari.

Quarta: Incrementa de 39 a 92 els habitatges d’una zona, sense cap càrrega afegida. Incorpora una zona de sòl urbà que podia fer 6 habitatges amb llicència directa, que ara haurà de compartir les càrregues d’aquesta zona.

Cinquena: Incrementa de 20 a 82 els habitatges edificables, a canvi d’un viaducte, però s’estalvia un vial de 230ml.

Sisena: Incrementa de 37 a 159 habitatges, sense cap contrapartida.

Setena: Es requalifiquen terrenys per fer un viari, però se li adjudiquen edificabilitats de 267 habitatges. A més se li adquireix sòl per fer equipaments, al costat de sòls municipals aptes per fer equipaments. Quan es va demanar que es retirés el terreny per equipaments, es va dir que corresponien a un “acord” amb el propietari, que no consta en el document.

Vuitena: Es requalifiquen sòls agrícoles per fer un sector industrial discontinu, adjudicant-li una edificabilitat de 19.519 m2 en un sector de 55.000 m2. No té càrregues urbanístiques externes. Quan es va demanar quina va ser la raó per la requalificació, van al·ludir a unes ambigües raons “polítiques”.

El POUM genera totes aquestes plusvàlues que no reverteixen en la societat. La bondat de situar cada una d’aquestes zones i usos al territori és discutible. El que no es veu equilibrat és el benefici que genera a alguns propietaris que no han d’assumir càrregues que ho compensin i justifiquin.

El POUM és l’instrument que tenim la gent de Lliçà d’Amunt per projectar el nostre poble en els propers anys. És una proposta que no és gratuïta: genera obligacions per l’administració municipal i pels propietaris, obligacions que es mantenen i perpetuen en el temps. No es pot actuar amb precipitació o superficialment, perquè aquests drets que genera acabaran condicionant totes les decisions que hagi de prendre el municipi en el futur.

És important conèixer tota la informació d’aquest POUM, per valorar correctament la seva transcendència futura. Per aquestes raons us agraïm el vostre interès per estudiar-vos aquest document.