Quim Ferriol

Gasoducte

2011-12-07T09:15:00.001+01:00

Els propers dies es posarà en marxa l’obra del nou gasoducte. De moment, esplanen terreny i tallen arbres. Aquesta obra, com s'intueix ara, travessarà el terme municipal de Lliçà d’Amunt des de Caldes deMontbui fins el terme de Sta Eulàlia de Ronçana, en més de 3’5 km. Capa la banda de ponent, passa pel bosc de Palaudàries, enllaçant des del sud deCan Valls, a Caldes. El traçat s’assembla en aquest sector al traçat del QuartCinturó, però a l’altura de Ca l’Artigues es desvia per passar a Santa Eulàliapel nord de Can Farell.

La canonada tindrà un diàmetre de 90 cm i anirà soterrat 1m.Tot i que es tracta d’una infraestructura soterrada, tindrà un gran impacte enla seva construcció. A llarg de tot el recorregut s’haurà d’obrir una ampladad’uns 25 metres,per permetre circular-hi la maquinària i aplegar-hi els materials i les terres.Durant les obres, quedarà afectat l’accés de Ca l’artigues des de la carreterade Caldes, ja que en tot aquest tram, que pertany al terme de Santa Eulàlia, elgasoducte s’ha d’instal·lar en paral·lel al camí asfaltat.

Un cop executada l’obra, els terrenys que estiguin sobre elgasoducte es podran conrear, però no es podran plantar arbres ni deixar-loscréixer en una franja d’uns 10 metres.

Al barri de Ca l’Artigues, el gasoducte passarà proper alscarrers Penedès, Priorat i Garrigues. A Can Farell el gasoducte passarà fregantla intersecció entre el Camí de Ca l’Artigues i el Camí de Can Farell.

Durant l’any 2009 l’ajuntament va plantejar una alternativaal traçat inicial. L’obra s’ha cenyit a l’opció municipal. L'ajuntament també va aconseguir que li paguin 52.000 euros per acceptar el pas del gasoducte, sense que, hores d'ara, aquests diners tinguin un destí definit.

Si us acosteu a Palaudàries, o traieu el cap pel carrer Penedès podreu veure la franja d'arbres que ja han tallat. Mireu-la, amplieu-la cap al sud uns 100 metres i ompliu-la de camions. Ara ja sabreu visualitzar què és el quart cinturó en aquesta part del terme.

Us adjunto alguns plànols del projecte definitiu i les variants que va tenir.

Indicis de transformacions

2011-11-29T17:35:00.001+01:00

Moltes vegades, els tràmits de l'urbanisme s'allarguen i les discussions tenen molta part d'imaginació i poca visió del resultat final. Al nostre poble, durant trenta anys es va discutir quin havia de ser l'ús de la finca de Can Montcau. Va passar de ser un polígon industrial, a ser un hipòdrom, un centre comercial, un centre de disseny, un altre polígon i finalment el va comprar Mango (any 2000).

Ja en mans de Mango va passar de ser la seva seu central, a ser un magatzem, per ser després un centre logístic (?) i finalment (any 2006) un centre logístic amb espais de compra, hotel, outlet, showroom, oficines i l'afegit de Biokit. La gent podia pensar que passarien trenta anys més. De fet, els darrers quatre anys, el govern més sapastre que mai hagi tingut Lliçà d'Amunt - PSC, CiU i PP - ha canviat fins a tres vegades de criteri, allargant la tramitació per acabar complicant-ho tot encara més. A pesar de tot, malgrat tots els problemes i els canvis que han fet, la cosa finalment s'ha iniciat. S'han perdut moltes millores que havíem pactat, com la gradualitat de la urbanització, o el fet de limitar el polígon industrial que no baixés per sota de la masia de Can Montcau. Probablement ara hi haurà qui pugui entendre perquè ho volíem acotar.

Qui no hagi pogut veure-ho o no se'n faci la idea, pot recórrer a les fotos que té l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Can Montcau, octubre 2010. Fa uns dies que s'ha publicat la reparcel·lació.

Mango, agost 2011. Fa uns mesos ha començat l'obra.

Quan parlen d'unitat...

2011-11-28T19:04:00.001+01:00

Ja fa unsmesos, d’ençà de les eleccions municipals, que el nou govern de PSC amb PP diuque aposta pel treball conjunt de tots els grups municipals. La veritat, però,és que només volen desactivar-nos com a oposició. La resta és el mateix desempre: el govern governa, i intenta minimitzar la feina de la resta de grups.

El grupd’Esquerra participem en el Ple. Estudiem els temes que s’hi porten, advertimde les mancances i perills que hi veiem, discrepem dels plantejaments oproposem alternatives. Per norma els dos grups que detenten el govern ignorenles nostres aportacions i tiren endavant el que volen. Pel que fa a la unitat,només passa per poder-nos-la reclamar davant qualsevol crítica que fem.

La greusituació econòmica de moltes famílies del nostre poble justifica les crides a la unitat. El que passa,però, és que aquesta unitat requereix l’esforç de concòrdia de les dues parts.No és només que el nostre grup hagi de deixar fer a PSC i PP sense reclamar-losmillor gestió i plantejar-los alternatives.

Un copconstituït el nou govern, vam fer una proposta de mínims per fer real la unitatque ens oferien. Es tractava de donar espai al nostre grup en els òrgans del’ajuntament – comissió de govern i consell d’administració de la EMO – i de laMancomunitat de la Vall del Tenes. Res d’això va ser escoltat. Hores d’aracontinuem fora de qualsevol òrgan municipal. Sense aquesta participació en elstemes estratègics, no podem fer-nos corresponsables de les seves decisions.

Només untema sembla diferent: el projecte de POUM. En aquest tema hi volen una aparençade consens. És un tema perillós per PSC i PP. Per tant, intenten repartir-neles responsabilitats entre tots els grups.

Aramateix la unitat i el consens es centren en aquesta mesa de treball sobre el POUM.La resta continua com sempre. Les mesures econòmiques, els impostos, lesinversions, les accions contra la crisi, la protecció social, tot això quedafora de la unitat que ens demanen. Pel govern de PSC i PP la unitat és només uninstrument per diluir la seva responsabilitat. Tant els fa la crisi

El Ple de dijous

2011-11-23T10:58:00.001+01:00

Després d'un temps de reflexió, torno a aquests verals. L'inici de mandat, d'una plàcida i previsible arrancada, ens deixa en una posició política similar a la de l'anterior, però en un panorama que ha canviat una mica.

El govern dels de sempre, transvestits de sigles, ha reprès la seva feina en un estat gairebé vegetatiu. Res no és nou. L'actitud dels que manen al PSC i al PP és la que tenien fa 15 anys, quan ja manaven igual que ara a l'ajuntament. Els arbres no els deixen veure el bosc. Són temps diferents fora de l'ajuntament, però a dins tot té el mateix color de sempre.

Heus aquí que el dia 24, a les set del vespre tindrem el tercer Ple Municipal ordinari del mandat. Un Ple que es dedicarà a temes de tràmit.

La cosa començarà, més o menys puntual, per la presa de possessió del nostre nou regidor, Iban Martínez. L'Iban entra per substituir la nostra companya Emília Soler, que va renunciar-hi per poder-se dedicar a altres temes socials després d'haver estat regidora durant 12 anys.

El segon tema serà l'aprovació de les actes anteriors i en el tercer es donarà compte dels decrets d'alcaldia del darrer període.

El quart punt és donar compte del Pla de Seguretat Viària. Aquest pla té data de febrer 2011, però no es porta fins avui al Ple. Proposa moltes petites accions per millorar la seguretat, però no en podem dir massa res més perquè no l'hem pogut veure fins tot just ahir.

El cinquè punt és el primer que té contingut. Es tracta de les modificacions pressupostàries que li han de permetre a l'ajuntament tancar l'any sense perdre diners, però a costa de gastar-se tots els estalvis de l'any anterior. El problema és que han de gastar-se tots aquests estalvis, 495.000 euros, en pagar despesa corrent (sous i escombraries) i no en inversió. Això vol dir que aquestes despeses les tindran igualment l'any 2012, però no disposaran dels estalvis que ja s'han gastat aquest any. Tot plegat passa a pesar que les previsions d'ingressos pel 2011 s'han acomplert raonablement.

El sisè punt és un clàssic. L'acceptació de la cessió que fa Mango dels terrenys agrícoles de la plana, al costat del Tenes. Aquesta cessió ja semblava feta, quan en Pere Grau va mostrar-nos una escriptura l'any 2010 en què Mango feia lliurament dels terrenys a condició de l'efectiva aprovació del planejament. Ara resulta que no era exactament tal com ens ho havien dit, i que de fet encara no era de l'ajuntament. Bufa!

En setè lloc volen que aprovem la modificació de l'ordenança de l'aigua. Nosaltres vam considerar mal feta des del primer dia i que vam demanar que es derogués o es modifiqués perquè fos efectivament aplicable. Ara, sense donar-nos la raó, la converteixen de fet en un manual de bones pràctiques, sense que se'n derivin obligacions per a les noves obres que es facin. Benvinguda la rectificació, però a vegades, als regidors de l'oposició no se'ns vol escoltar per pur sectarisme, i quan es rectifica no es fa donant-nos la raó, sinó perquè "rectificar és de savis". I tot s'ho fan sols.

La vuitena és el nomenament de Maria Marcos a la cosa de VOTV. Donar compte o votació, tant li fa.

La novena va de 9.770.000 euros que l'ajuntament cobrarà de Mango a canvi de donar-li una parcel·la a can Montcau. És part del pagament de 19.380.000 que Mango ha pagat a l'ajuntament, l'equivalent a un pressupost i escaig anual que s'ha gastat l'ajuntament en "coses". A ningú li queda massa clar en què s'ha gastat, però d'aquesta xifra de 19.380.000 en quedaran uns 4.000.000 a destinar a inversions i retorn de crèdits l'any 2012.

A partir d'això, pla i baixada. Mocions i preguntes i fins el proper Ple. Se suposa que al proper hi portaran els pressupostos. Posats a incomplir el calendari legal, un cop passat el 15 d'octubre, ja no ve de dos mesos. Amb una mica de sort, podran aprovar el pressupost a la vegada que ens donen la liquidació de 2011, abans de l'u de març.

pels que se'n van...

2011-05-23T17:58:00.003+02:00

"... Tant de bo que l'anar per feina dels nostres ajuntaments s'encaminés a mantenir en condicions perfectes les comunicacions i els serveis. I que del cor del poble brollés la il·lusió per construir una comunitat equilibrada, metòdica, neta i puntual. Tant de bo la Vall del Tenes fos el lloc on s'apliquessin les teories del doctor Oriol, on els artistes com l'Escobar trobessin estímuls de creació i on els educadors com Ruiz i Calonja assolissin la formació de generacions educades en el respecte i l'amor al treball, l'art i la convivència."

Ronçana, desembre 1980

Jaume Farriol (2-6-1932/23-5-2003)

T'estimo, pare.

Censura, eleccions i esperances

2011-03-23T10:58:00.002+01:00

Aquest mes no ens publiquen la nostra columna mensual a l’Informa’t. Amb la llei a la mà el govern multicolor ha arribat a aquesta conclusió. Resulta que en període electoral no es poden publicar les columnes d’opinió dels partits polítics. Com que aquest període comença dilluns o dimarts de la setmana que ve, no ens la deixen publicar. Ara bé, en aquests dies han tret l’artilleria i han posat a totes les bústies un panflet electoral pagat amb diners públics. Allà, retratats els tres caps de llista, expliquen les bondats de la implantació de Mango i Biokit a Can Montcau. També llencen a Internet publireportatges de la seva acció de govern i del que pretenen fer amb el nostre poble.

I és que falten tot just dos mesos per les eleccions. No és un moment qualsevol. En els propers dies es definirà quin és el futur del nostre poble pels propers quatre anys, i posant-nos seriosos, quin poble tindran els nostres fills. I és que la manca de projecte i la desorientació que han demostrat els grups a govern fa por. I el seu cinisme també.

A la vegada que prometen llocs de feina a través de la nova implantació de Mango, martiritzen 700 famílies, treballadores d'empreses ja consolidades com Bosch i Figueres, posant en perill la continuïtat d'aquestes fàbriques a casa nostra. No expliquen que a Can Montcau es van trobar la feina feta i que, en això també, ho han estat entretenint per poder ensenyar-ho ara a les eleccions, abans que les màquines acabin de destrossar el paisatge.

Un govern que va iniciar la seva etapa amenaçant els comerços que obrien el dia 1 de maig, com sempre s'havia fet, avisant tot just el dia abans, i després fan bandera de la promoció del comerç.

Un govern enlluernat amb qüestions antigues i inútils, com el camí de la Serra. Allà han gastat 1'8 milions d'euros, prou diners com per fer un pavelló a Palaudàries, un centre cultural, un nou edifici per l'ajuntament o una escola bressol a Ca l'Artigues i tot el parc que l'envolta.

Un govern que ha convertit els pisos de Ca l'artigues en una eina política i s'ha oblidat que allà hi ha de viure gent. Un govern que ha deixat perdre un milió d’euros en subvencions per aquesta obra. Un govern que no ha volgut aprofitar aquestes obres per donar feina a empreses d'aquí, i ha preferit donar-les a grans empreses del totxo, potser per tenir-hi contactes.

Un govern que ha abandonat els carrers, que ha premiat els fidels amb tota mena de favors i ha oblidat la gent. Un govern que ha actuat encegat amb l’ànim de revenja contra els que hem governat abans.

Un govern que, després de fer el ridícul amb els 90 pisos de ca l'Artigues, proposa un POUM amb 1000 pisos més als barris, ficant-los en llocs inversemblants, sense cap criteri que no sigui "aquí hi caben". Un govern que ha fet un POUM pensant en les plusvàlues i no en les persones. I després de tot això, censuren les pancartes dels altres grups polítics perquè no els agrada que els recordin que ells estan amenaçant el poble amb aquest POUM.

Sabem que ells també pateixen, que tanta fatxanderia amaga una gran inseguretat. No les tenen totes. Ells hi tenen molt a perdre en aquestes eleccions. El nostre poble també hi pot perdre si ells continuen. Si els resultats els acompanyen veurem la seva acció encara més dura, més venjativa, més sectària.

Falten poques setmanes per les eleccions. Ara mateix tot és possible. Des d’Esquerra liderem l’alternativa a aquesta manera de fer. Aquests dies t’explicarem les nostres propostes, el nostre projecte. Si també és el teu projecte, ajuda’ns i el farem més gran.

Estem preparats

2011-02-08T17:41:00.003+01:00

Estem preparats! El grup d’Esquerra a Lliçà d’Amunt hem treballat molt per estar a punt en aquest moment, a pocs mesos de les eleccions de maig. Un treball que heu seguit a través dels nostres butlletins, que dos cops l’any us hem portat a casa, i a través dels mitjans que hem tingut, siguin premsa o digitals.

Tota aquesta feina ens ha fet objecte de campanyes de desprestigi, fins i tot personal, a través de querelles, insinuacions i mentides que l’equip de govern de PSC, CiU i PP ha fet valent-se dels mitjans i els diners públics. Totes aquestes calúmnies quedaran en no res, però ells ja s’ocuparan d’intensificar aquest estil groller de fer política en els propers mesos. Intentaran treure avantatge a través dels seus advocats, ja que no tenen cap confiança en la seva acció política.

Tot i això, nosaltres no hem parat de treballar: hem explicat el POUM, hem denunciat les inversions sense criteri i el poc rigor en la gestió de temes importants com Can Montcau, hem advertit de les il·legalitats en l’adjudicació del mercat de Ca l’Artigues o les mancances del projecte de la piscina. Les querelles no ens han fet callar en la nostra feina en el Ple, sigui debatent els pressupostos o fent propostes per assegurar el futur d’empreses que l’ajuntament ha posat en perill.

Sabem que tenim la confiança de la majoria de ciutadans de Lliçà d’Amunt. Ens ho feu saber al carrer, al mercat, a l’escola, a cada pas que fem amb vosaltres. Sabeu que som gent con vosaltres, que patim el mateix, que tenim els mateixos ideals. Sabeu que la nostra feina a l’ajuntament encara té molt de recorregut i ens empenyeu a tornar a guanyar, i aquesta vegada amb prou força per governar. Entre tots farem impossible un pacte de perdedors contra nosaltres.

Aquests mesos que resten presentarem noves propostes, incorporarem noves persones al grup i obrirem canals de debat amb tots vosaltres. El nostre projecte és el de la majoria i el volem encara millor.

Vénen temps d’esperances després de quatre anys de mediocritat en el govern de Lliçà. Necessitem que Lliçà surti d’aquesta dinàmica perversa; necessitem claredat, coherència, capacitat i ganes de treballar. I això és el que us oferim: un equip de gent preparada, amb experiència i, sobretot, amb molta il·lusió per millorar el nostre poble.

Del mal govern

2010-12-15T16:18:00.001+01:00

Ara fa uns dies es va celebrar el debat de l’estat del municipi. Nosaltres vàrem voler començar felicitant-nos pel consens aconseguit entre els grups polítics contra el quart cinturó. Aquest consens trencava amb anys de tensió política i esperàvem que donés inici a una nova manera d’entendre la política local. Tanmateix, en aquest acte es va fer evident que els membres del govern PSC, CiU i PP, estan encara més preocupats pel passat que pel futur. Durant el debat, van deixar ben clar que no tenen intenció d’obrir cap via de col·laboració amb Esquerra, que és la força majoritària a l’ajuntament, i van estar més pendents de criticar la nostra etapa al govern que no pas d’exposar la seva feina i el seu projecte de poble. És evident que parlar de projecte comú, en un govern d’ideologies tan poc compartides, els deu incomodar. Els és molt més senzill explicar que els uneix la seva aposta contra Esquerra.

Però governar implica prendre decisions, i les decisions s’han d’assumir. Aquest govern ha decidit aprovar un POUM, un pla urbanístic que preveu posar 1000 pisos a les urbanitzacions i més de 1700 al centre. No en poden donar la culpa a ningú, és la seva proposta. Tampoc poden excusar-se en una futura participació, que ja han donat per acabada. De fet, es disposen a tancar ràpidament el tràmit municipal, malgrat el rebuig social que ha generat.

Amb l’aprovació del POUM obliguen l’empresa Bosch a assumir uns costos urbanístics de més de 14 milions d’euros, quan aquesta multinacional ha estat tancant fàbriques a tot el món. Això pot deixar al carrer 420 treballadors. I també requalifiquen “a la carta” les naus de la indústria Figueras, que podria deixar sense feina 120 persones més. I quan els treballadors els demanen explicacions, ells s’amaguen i no assumeixen les seves decisions, o passen el problema a un altre soci de govern.

En canvi, en el debat només parlaven del passat. Posats a recordar, podem mostrar-los com nosaltres vàrem arribar a acords amb empreses com Biokit, aconseguint el seu trasllat i ampliació a Can Montcau, la cessió dels seus terrenys i edificis actuals com a futurs equipaments i zones verdes per al municipi. Pot ser que, de tan buscar errors en el passat, s’oblidin de copiar-ne els encerts.

Quart Cinturó: Aspectes territorials i dependències polítiques

2010-10-29T11:04:00.003+02:00

El debat del quart cinturó ha revifat aquests dies. És un debat condicionat per la inèrcia, que no atén a raons de fons. La discussió no comença mai establint la necessitat de la via i el perquè. Encara no s’ha aclarit quina és la funció que ha de tenir. Encara avui estem sentint qui el vol com a via de pas i qui el vol com a distribuïdor de trànsit intern. És el debat entre o quart cinturó o Ronda del Vallès.

I en el nostre país, quan un debat no avança per manca d’arguments, hi ha qui té la temptació de trucar a la porta de Madrid i demanar que li resolgui per via ministerial.

I això és el que ha passat. El govern de Catalunya ha tramès a la delegació ministerial corresponent, una proposta de traçat per la nova autopista, que ha de fer funcions paral·leles a l’AP7. El ministeri ha fet el seu estudi informatiu i ha adaptat la proposta catalana, sense cap reflexió sobre la necessitat de la via, ni la seva funció.

Engegada la cosa, ara és l’hora que els catalans ens traiem els ulls barallant-nos i fent veure que no estem d’acord en una cosa que el nostre govern ha manat fer fora. En aquest viatge a Madrid s’hi ha perdut la feina feta en el Pla Territorial, les competències autonòmiques i, per sobre de tot això, l’autoestima i el poc prestigi institucional que pugui tenir la nostra estreta autonomia.

I referent al propi projecte? Doncs ja que s’ha demanat a Madrid, no podem esperar que ens millorin les dues carreteres històriques que travessen el Vallès, sinó que ens hem de creure que és necessari fer una autopista.

Hi ha qui diu que és necessària pel trànsit de pas, tot i que mai serà una autopista millor que l’AP7, que passa a cota i és lliure de peatge per l’usuari en aquest tram. Tothom sembla d’acord en què les funcions principals a fer són les de distribució del trànsit intern (i que serien competència catalana). Posats a distribuir, el trànsit més intens, el que marca la competitivitat al nostre país, la logística de la regió i la majoria de la població és al sud de l’àmbit, en paral·lel a la costa.

També sembla que la solució als problemes actuals del trànsit seria una AP7 que faci el pas a través de la Regió Metropolitana, alleugerida del trànsit domèstic per una millora de la xarxa de carreteres i fins i tot alguna autopista que relligui els polígons industrials de la Riera de Caldes, el Tenes i el Congost i ressegueixi el Mogent en paral·lel a l’AP7.

En canvi, el fet de situar una autopista a l’altura de Llerona representarà haver de reforçar totes les connexions sud-nord de la comarca. S’hauran de fer noves autopistes per unir la demanda de vialitat amb l’oferta. També representa ocupar teixits urbans amb els trànsits de pas. En el cas de Granollers, representarà un recorregut entre 4 i 6 quilòmetres per carreteres actuals en direcció nord, travessant sempre Canovelles, per arribar als enllaços del quart cinturó. És difícil defensar aquest traçat, quan la indústria de Granollers es concentra a l’extrem oposat, al sud del terme, a tocar del Circuit de Catalunya.

En resum, quan algú defensa que la comarca està col·lapsada per la manca d’autopistes, i que la necessitat de connexions s’arregla amb un quart cinturó que passa enmig del no-res, està fent referència a un model concret. Un model de territori quadriculat per una malla d’autopistes, sotmès a pressió urbanística en qualsevol punt. Un model que posa en qüestió des del primer dia tots els espais encara lliures del Vallès. I aquest model no es resol fent túnels, ni replantant els talussos, ni canviant trams més amunt o més avall. Però és més, com que per manca de coratge es deixa la darrera decisió en mans de Madrid, tampoc això ho podrem decidir.

Quart Cinturó: Al·legacions. (Fragments selectes)

2010-10-21T16:40:00.007+02:00

L'al·legació del Departament de Política Territorial té un to més proper al negociat territorial de la diputació provincial que al d'un govern que vol fer complir les seves lleis. La sensació que et queda, després de llegir-lo, és la de total submissió a l'organisme superior (l'Estat). Ni tan sols es fa valdre el planejament que el mateix govern de la Generalitat va aprovar. Ni es fa referència a aquell articulat que dóna sentit al planejament i que deia que "... Tal i com recull el Pacte Nacional d'Infraestructures, la Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta fins ara vigent perquè siguin incorporats a l'estudi informatiu. El PTMB proposa un traçat indicatiu però recull també un conjunt de traçats alternatius que han aparegut en el procés de consulta pública."

En el que es refereix a Lliçà d'Amunt, l'al·legació que surt, tot i la mobilització ciutadana és esquemàtica, decebedora:

...PK 18+000 a PK 23+300 Al seu pas per Lliçà d'Amunt, l'alternativa 13 té un encaix territorial complex. En aquest sentit hauria de deprimir-se la rasant i substituir el desmunt previst al nord de la urbanització de Ca l'Artigues per un fals túnel, allunyar el traçat de l'ermita de santa Justa i modificar l'encreuament amb la carretera C1415b.

Per aquest motiu s'ha de tenir en compte que el Pla Teritorial metropolità de Barcelona, a fi d'obtenir un major consens territorial, ha proposat un traçat alternatiu que transcorre més al nord, pròxim al límit dels termes municipals de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. Per consegüent es proposa adoptar en aquest tram el traçat del Pla Territorial metropolità de Barcelona.(...)

Els quadres proposen dues alternatives: l'exposada i la del PTM. La primera amb 1040 ml de túnels i la segona amb 1150 ml. També calcula els viaductes proposats: 1200 ml.

...Enllaç de Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà d'Amunt

En la concreció i emplaçament definitiu de l'enllaç de l'autovia orbital proposat en l'entorn de Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana s'haurà de tenir en compte, en el seu moment, la nova vialitat local de comunicació entre aquests municipis i Bigues i Riells, que desenvolupi la proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, plantejada per la substitució dels trams de travessera de la carretera BV 1435.(...)

i signa Jordi Follia i Alsina, Director General de Carreteres

El traçat que defensa la Conselleria de Nadal

2010-10-15T09:09:00.006+02:00

Ahir es va publicar aquest plànol on es reflecteixen els canvis que proposen des de la Generalitat els responsables de la Conselleria, els germans Joaquim i Manel Nadal Farreras. Aquests canvis només ajusten el traçat del 4art cinturó proposat pel ministeri, però no s'ajusten al contingut normatiu del Pla Territorial, que exigia un estudi de la mobilitat del Vallès abans de decidir el traçat, i que en cas que el ministeri optés per tirar endavant el projecte, exigia que el departament defensés l'estudi com a mínim dels quatre traçats indicats en la documentació.

En clau local, ara s'ha de veure com ho valoren les forces polítiques que durant el darrer mes s'havien unit al moviment contra el quart cinturó. No sóc massa optimista, la nova proposta s'assembla força a la que es va incloure al POUM que està en tràmit, i recull uns quants túnels a Palaudàries, Ca l'Artigues i Can Senalla. És clar que no és aquell túnel startrek que anava de Can Falguera fins al Pinar, però aquella versió em sembla que ningú se l'havia creguda mai, oi?

Un missatge per compartir

2010-10-13T12:59:00.003+02:00

Probablement, el després de la manifestació tindrà menys altaveus que la prèvia. La varem viure amb el cop d'efecte de ICV- EUiA, que va tenir l'habilitat de portar el cap de files de EUiA, Jordi Miralles i un protagonisme matisat del PSC i el seu cap de files, que en funcions d'alcalde va haver d'assumir un missatge que probablement va més enllà de la seva voluntat.

Interessant també la lluita de missatges. En les versions que anaven des del "no a aquest traçat" de l'associació de veïns de Can Farell, al precís "no a aquest quart cinturó" del PSC, i a la significativa manca de missatge de CiU. Nosaltres varem optar, com també ICV-EUiA, per un "ni per Lliçà ni per enlloc", que ens va semblar molt més adient.

Un parell de comentaris de tot plegat. Primer, que els veïns de Can Farell haurien d'haver subscrit un missatge més proper al "ni per enlloc", ja que la versió que defensen PSC, CiU i PP a l'ajuntament passa al límit d'aquest barri. Per tant, si la manifestació acabés portant una rectificació del traçat i no la seva supressió, l'autopista passaria més arran de barri que en la versió del ministeri. Potser és conseqüència dels equilibris polítics en la federació d'associacions de veïns, però Can Farell no està en posició de fer cap equilibri en aquest tema.

El segon comentari va per l'ordre de les pancartes. A l'inici de la manifestació hi va haver un petit conflicte quan el PSC va voler col·locar, tant si com no, la seva pancarta després de la capçalera unitària. La cosa es va saldar amb la col·locació per ordre electoral, amb el "ni per enlloc" d'Esquerra, que per alguna cosa ens ha de servir ser la força més votada a tot el municipi. La cosa, però, va tenir una seqüela quan, en la lectura unitària del manifest va aparèixer la pancarta del PSC de teló de fons. Com per deixar clar que aquell era el missatge que havia de triomfar.

Unes 1000 persones mobilitzades, de lluny la major convocatòria reivindicativa al nostre poble. Tot un èxit que ens hauria agradat més ampli, més unitari, més conscient i més precís. Per nosaltres, a banda d'altres consideracions, és un èxit espaterrant del poble. Finalment aquest tema ha entrat en l'agenda política local i a partir d'ara tothom s'hauria de definir.

Pel triomf del seny. Ara és el moment.

2010-10-06T10:10:00.002+02:00

Resulta que el proper dissabte, a les 10 del matí, una multitud pujarà pel camí de Can Xicota, cap a l'autovia. Serà un moment històric en aquest poble, on una idea de país, de territori, de progrés, ens unirà a tots. Serà la segona vegada que uns ideals així ens uneixin. La primera vegada va ser fa 32 anys, en un apoteòsic final de la Volta en Carro.

I resultarà que el nostre crit haurà de ser escoltat, perquè tenim raó. Al nostre poble, 6 quilòmetres d'autopista amenacen de deixar-lo definitivament en un camí sense retorn, de degradació territorial, de marginalització urbana.

Ara és el moment. Posats davant del perill, hem de reaccionar. Hem de ser valents i fer-nos sentir, hem de tenir coratge per defensar la terra. Hem de revelar-nos per mantenir la dignitat.

Davant de l'encegament de la gran política, hem de posar-hi la racionalitat. No necessitem una autopista que foradi Lliçà, de Palaudàries a Santa Justa. Hem de fer entendre que els problemes del país no es resoldran dinamitant el nostre poble.

En aquests moments de crisi, llençar tants de diners en autopistes absurdes ens enfonsarà encara més. És el moment de sargir les carreteres, de millorar el que tenim, de fer-lo útil, de fer-lo millor. És el moment de mesurar les nostres forces i fer més amb menys, sense aquests tics de nou ric.

Tot això hem de cridar per fer-nos sentir. La nostra força és la raó, i per un moment tothom al nostre poble ho veu així. Unim-nos doncs en aquesta batalla, que junts la guanyarem. Segur.

El tram lliçanenc del Quart Cinturó

2010-09-24T11:48:00.002+02:00

Segons l'Estudi Infomatiu:

"En el pk aproximado 16+500 la traza de la Alternativa E entra en el término municipal de Lliça d’Amunt. En este punto la traza gira hacia el norte para bordear Ca l’Artigues por el norte. La traza sigue atravesando zonas boscosas de relieve accidentado que provoca la alternancia de desmontes de altura considerable con el cruce de distintos barrancos que precisan de viaductos.

Las longitudes de dichos viaductos son de 120, 150 y 270 m, los dos primeros correspondintes a cursos de agua de nombre desconocido y el tercero correspondiente al torrente de Can Pa i Aigua.

En el PK 19+235 la Autovía Orbital y el camino a Ca l’Artigues se cruzan a distinto nivel aprovechando que la traza de la Autovía provoca un importante desmonte de 23 m de desnivel. Una vez cruzado este último camino, la traza vuelve a girar hacía el este para así bordear por su lado sur la urbanización la Pineda d’en Feu y a descender de cota de forma que los terraplenes encima de las planicies del torrente del Tennes sean de poca altura. La traza atraviesa campos de cultivo y un terreno que sigue siendo de relieve complicado. Tanto es así, que a la salida del desmonte del pk 19+235 la Autovía Orbital cruza la riera de Merdanc con un viaducto de 329 m y en el pk 20+550 vuelve a discurrir en desmonte de 22 m de desnivel.

En el Pk 21+350 se ha previsto la conexión con la carretera BV-1602, para lo cual se ha proyectado el Enlace Santa Eulàlia de Ronçana. A partir de este punto el relieve del terreno natural se suaviza y se siguen atravesando campos de cultivo. En el Pk 22+140 la Alternativa E cruza el torrente del Tenes con un viaducto de 90 m de longitud. A la salida, y a pesar de que la rasante vuelve a ganar cota, el trazado previsto para la Alternativa E provoca un importante desmonte de 800 m de longitud y un desnivel máximo de 20 m. En planta el trazado vuelve a girar, esta vez hacia el noroeste y se dirige a un punto intermedio de la carretera C-17 entre los enlaces existentes de ésta con la carretera C1415b y con la carretera BV-1439."

Sobre consensos locals i el Quart Cinturó

2010-09-10T12:36:00.003+02:00

Els grups polítics a Lliçà d'Amunt ens hem posat d'acord i hem signat un manifest. Aquest fet extraordinari respon a la necessitat que tots hem sentit per oposar-nos a la materialització d'una de les agressions territorials que amenacen el nostre poble des de l'any 2005: el Quart Cinturó.

A aquest consens sobrevingut tots hi hem arribat per camins diferents. Des del grup d'Esquerra hem fet una feina ingent des de fa anys, amb companys que han estat en aquesta lluita des del primer dia a primera línia, i d'altres que hem teoritzat alternatives i possibilitats, hem recorregut al partit i a la Generalitat i hem vetllat pel dia a dia de l'evolució de la cosa.

Avui no és dia de retrets, ni de passar comptes amb altres grups que potser no havien estat per la feina. Avui és dia de celebrar que, en aquest cas, entre tots haguem delimitat un terreny comú i haguem decidit de jugar tots la mateixa partida.

Ja hi haurà temps per aclarir la posició de cadascú i mostrar a la ciutadania les diferències que ens separen. Ara és hora de demostrar que la unió de tots, començant pels partits, ens ha de donar la força per aturar el Quart Cinturó. Ara és hora de donar valor a la Política, de fer-la útil a la societat.

El manifest:

Tots els partits polítics representats a l’ajuntament de Lliçà d’Amunt, davant l’estudi informatiu “cierre de la autovía orbital”, conegut com a 4rt. Cinturó, que va treure a informació pública el ministeri de Fomento del govern espanyol, el passat dia 30 de juliol de 2010,

ACORDEM:

Actuar de manera conjunta per oposar-nos al 4rt. Cinturó, que considerem una agressió inacceptable al territori, ja que no preserva els valors patrimonials, paisatgístics ni mediambientals que hem heretat dels nostres avantpassats i volem llegar als nostres fills.

Considerar que la proposta del ministeri respon a un model d’autopista obsolet i molt agressiu amb el paisatge, que fa que s’aixequin en el recorregut talussos de gairebé 10 metres o bé es facin trinxeres de prop de 25 metres de fondària i viaductes de més de 15 metres d’alçada, entre altres. A més el traçat destrossa l’espai natural del bosc de Palaudàries, passa arran de barris i monuments, talla la xarxa de camins careners i separa el municipi en dues parts.

Constatem que la proposta del ministeri no respecta ni la normativa mediambiental ni el planejament territorial de Catalunya i menysprea el debat i la inquietud ciutadana que sempre ha generat a casa nostra aquesta infraestructura.

Iniciar una campanya d’informació i sensibilització a la gent de Lliçà d’Amunt, així com a totes les entitats, associacions i agents econòmics i socials, per fer-los conèixer l’abast devastador de la proposta de Quart Cinturó i cridem a la mobilització de la ciutadania per tal de mostrar-hi el nostre rebuig com a poble.

Els comptes de l'ajuntament

2010-06-25T10:22:00.001+02:00

Aquests dies estan exposats al públic els resultats econòmics de l’ajuntament en l’any 2009. Aquests números són el resum de l’activitat del govern del PSC, CiU i PP, la manera com administren els diners de tots nosaltres, en un moment que a tots ens costa molt de guanyar-los. I el resultat, per molt que diguin, no és bo. L’ajuntament ha continuat malgastant més del que pot gastar.

Això no és nou. L’ajuntament de Lliçà, en el període 1999-2002, governat per CiU i PSC, va generar un deute a proveïdors de 7’9 milions d’euros, uns 1.300 milions de pessetes. En aquell moment devia a bancs i proveïdors 10.000.000 d’euros, que representaven un 150% del pressupost municipal. I no hi havia crisi!

Però, com que els pobles sense memòria estan condemnats a repetir la història, el període 2008-2011 amenaça de ser encara més devastador. El retorn de CiU, PSC i PP al govern ha portat els mateixos vicis de sempre.

L’any passat l’ajuntament va gastar 1.420.000 euros més dels que va cobrar. Això va ser així també l’any anterior, quan va perdre 260.000 euros i serà així també en aquest any, que preveu perdre fins a 1.575.600 euros. No saben administrar. Avui han aconseguit fer créixer el nivell d’endeutament sense que es noti enlloc en què s’han gastat els diners. A final d’any, el deute de l’ajuntament serà de 15.500.000 d’euros. En només 3 anys s’hauran contractat 8.750.000 euros en préstecs bancaris.

Les poques inversions que veieu al nostre poble són fruit dels ajuts de l’Estat, que ja s’han acabat, i de la venda de parcel·les de Can Montcau, sota la fórmula de l’aprofitament urbanístic. Aquells que abans tan ens ho criticaven, en un sol any s’han venut el doble de patrimoni que en tot el mandat anterior.

Aquesta manera de governar, sense parar compte amb els diners de tots, porta al nostre poble a una situació límit. Quan s’acabin els diners de Can Montcau, tots els lliçanencs haurem de pagar la factura de tan malbaratament!

Ca l'oliveres, un homenatge

2010-03-26T19:55:00.004+01:00

Sabeu la història de ca l’Oliveres? No vull dir pas les dates, el mestre d’obres, les terres o els propietaris. Vull dir la gent, la vida, els mesos i els anys passats mentre les bigues anaven corcant-se.

Ca l’Oliveres era, en aquella època, una granja de pollastres, un escorxador i una casa de veïns, tot a l’hora. D’aquella època en tinc el record esborrat d’anar-hi a veure amics, de l’escala senyorial i els llençols estesos als filferros de l’era.

Acollia gent de tot arreu que amb més esperança que diners arribaven a Lliçà. A can Roget o a Sant Baldiri, moltes altres cases també es varen partir en petits apartaments sense bany i amb cuina compartida. Enmig del Pla, lluny encara de l’horitzó ideal de les urbanitzacions, que vindrien molts anys més tard.

L'any 2003 un cartell en proclamava la venda. El vell casal, buit i malalt, esperava que un espavilat el convertís en selecta residència d’ancians o modern formiguer de jovenalla. Per major glòria dels diners, temps a venir algú ja requalificaria l’espai per encabir-hi un edifici a l’era i un garatge i algun traster a les corts.

Un dia varem pensar en un poble que, amb un joc entre el passat i el futur, donés dignitat al vell casal, una casa de pagès que va enfornar la nostra història. Havia de ser un homenatge a la gent que, en uns moments en què el nostre país es formava, varen conviure sota d’aquell vell teulat de ca l’Oliveres, com tantes d’altres cases de Lliçà. I si junts, passat i present donaven una dimensió nova a tot aquell record, obteníem a canvi la dignitat de la història recuperada?

Fer-ho, convertir aquell noble edifici en la nova biblioteca, l’epicentre de la cultura al nostre poble, és el més bell dels homenatges al nostre passat compartit. Moltes vegades haguéssim governat, totes ho hauríem fet.

Ara sembla que no, que aquella manera de pensar, de recuperar la història, no era més que un error imperdonable, una "patata calenta". I ara és cara, i fora mida. Faria més goig un nou edifici, fet com qualsevol, sense cap passat per recordar, sense cap homenatge degut. I tot plegat serà una andròmina, un pedaç contra la nova societat sense memòria que ells anhelen.

Me n'alegro que al final s'acabi l'obra i revisqui ja, renovada, la carcassa d'aquesta casa. La més noble, la més nostra. Sigui com sigui, haurem aconseguit mantenir aquest tresor pel nostre poble. Li pesi a qui li pesi, l'homenatge a la nostra història queda fet. I per molts anys així sigui.

Al rebuf d’unes clavegueres

2010-03-01T08:56:00.002+01:00

(article publicat a El 9nou 26-2-2010)
Les aigües brutes ens han tornat a donar un disgust. Tot i que les clavegueres són un tema conflictiu a Lliçà d’Amunt, els problemes que tenen són els mateixos en molts pobles de la comarca i tot Catalunya. El que els fa diferents és la manera d’utilitzar-los.

Convé explicar que els alcaldes, pel fet de ser-ho, assumeixen la responsabilitat penal dels abocaments de claveguerams a les lleres de torrents i rieres. Aquesta responsabilitat penal no es correspon amb l’administrativa, ja que la competència en l’execució dels col·lectors en alta per aquestes rieres i torrents correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua –l’ACA–. No parlem pas d’abocaments que es generin per acció de l’ajuntament, sinó d’abocaments històricament no resolts que el nou alcalde es troba quan assumeix el càrrec.

És una disfunció greu entre el codi penal i les atribucions reals de cada una de les administracions.

Sovint els càrrecs polítics municipals han de donar explicacions als jutjats sobre aquests temes. Sovint la fiscalia, associacions i particulars plantegen querelles contra els responsables penals (regidors i alcaldes) que algunes vegades acaben, fins i tot, condemnats.

És un joc una mica poca-solta. Un joc amb les cartes marcades que no avalua la gestió global d’una persona en el tema durant el seu mandat, sinó que es limita a avaluar la responsabilitat en un abocament concret. No s’hi val a justificar la intervenció en altres abocaments del municipi, els projectes iniciats o en curs o les impossibilitats materials i econòmiques existents.

I és un joc d’hipocresies, tenint en compte que la mateixa ACA té publicat el llistat d’actuacions que ha de fer en els propers anys, i per tant la llista de responsables penals d’aquests abocaments. A la nostra comarca, menys d’una desena de municipis queden fora d’aquesta llista. Per tant, amb el codi penal a la mà, els alcaldes i regidors de la resta dels 43 municipis de la comarca podrien passar pels tribunals.

El cas de Lliçà d’Amunt no era especial. Una associació de veïns denuncia un abocament que fa més de 30 anys que es produeix a la fiscalia i aquesta actua. A arrel de les actuacions, el fiscal de medi ambient presenta querella i imputa els actuals responsables municipals. Les actuacions inclouen la declaració dels responsables municipals, actuals i anteriors. Els que varem ser responsables municipals entre 2003 i 2007 també varem declarar davant la fiscalia ara farà un any i varem explicar que l’Ajuntament va projectar una depuradora ecològica que l’ACA va rebutjar, que va oferir finançar, mitjançant el Consorci de Defensa del Besòs, un pla de sanejament urbà que va ser rebutjat també per l’ACA al·legant manca de capacitat a les depuradores, i finalment que es va arribar a l’acord de realitzar l’actuació en la primera fase del pla de sanejament de l’ACA (el PSARU).

Ara bé, la qüestió que trenca tot esquema institucional és que els actuals regidors de govern (PSC, CiU, PP), en comptes de repassar aquesta successió de fets i sumar-los a la seva gestió, requereixin la nostra imputació en la querella, com a responsables del mandat anterior al seu, i obrin un nou front judicial a la ja tensa vida política de Lliçà d’Amunt. I trenca tot esquema perquè els abocaments denunciats no són fruit del mandat anterior si no que ja existien durant el període 1979-2003 de CiU i PSC al govern del municipi, on precisament va ser càrrec polític l’actual alcalde. És sorprenent i inquietant, que un equip de govern acusi judicialment als anteriors responsables municipals, en un tema que es deriva del repartiment de funcions entre l’ajuntament i l’ACA.

Estic convençut que els responsables municipals de tota la comarca desitgen que aquest afer acabi en no res, imperi el sentit comú i amb el compromís adquirit per l’ACA es pugui passar pàgina als dèficits de sanejament heretats del passat. Si més no estic segur que ho desitgen tots aquells càrrecs que, com jo mateix, han treballat fermament per resoldre les mancances de les clavegueres del municipi.

Recordeu el debat del centre urbà?

2010-02-16T23:00:00.005+01:00

L'ajuntament ha convocat a la ciutadania per parlar del nou Pla Estratègic de Lliçà d'Amunt.

No sé si aquesta vegada vegada tindran en compte projectes com aquest, que es van redactar a partir de processos participatius prèvis. Tot plegat, el Pla Estratègic, no sembla que vagi més enllà d'una formalitat per a justificar una revisió del pla urbanístic general, que sembla ja amanit i a punt de sortir de la cuina.

Pels que ho vulgueu veure i comprovar per vosaltres mateixos, la sessió és aquest dijous, dia 18, a les 20h al local on se celebren els plens municipals, al Casal de la Gent Gran del carrer Folc i Torres. Aquest carrer havia de ser l'eix cívic i comercial de Lliçà. El carrer que uniria els equipaments com la Biblioteca de Ca l'Oliveres, l'escola bressol, l'escola de música i el casal de joves, el nou edifici de l'ajuntament, el casal d'avis, l'Aliança, l'IES, la piscina, el parc de can Godanya. Tot això potenciat pel comerç que conviuria en el mateix eix que els principals equipaments. Aquesta força està en suspens ara mateix. L'actual govern ha menyspreat aquesta idea i ara aposta per convertir els recintes que havien de ser nous equipaments en habitatges tutelats, restant la força cívica i de convivència de la idea inicial i convertint el centre de Lliçà en una mena de barri desestructurat. Ells aposten per potenciar l'eix d'Anselm Clavé, la carretera, com eix comercial, i posen els equipaments en un futur eixample. Condemnen el comerç a una situació perifèrica respecte de la nova trama urbana.

Els darrers núvols del 2009

2009-12-31T18:52:00.002+01:00

La vall del Tenes, un 31 de desembre, amb el Montseny i la Calma al fons

Text ocult

Solstici d'hivern

2009-12-22T18:14:00.003+01:00

El temps, inequívoc, ens fa saber que ja és hivern. Fa fred, i qualsevol bonança ens arrenca comentaris admirats: avui sembla que fa bo – diem calçats amb botes, mitjons de llana, samarreta empelfada i jersei gruixut. Tot just ahir va ser el solstici, el dia amb la nit més llarga. I va ser un dia fred, va ploure glaç, va revelar-se tota la fúria del temps. Ja ho sabem que toca això, però quin record els dies càlids!

El que té de bo el solstici d’hivern, és que, encara que sembli impossible, a partir d’avui el dia es torna a allargar, els vespres ronsegen fins més tard, la llum ens deixondeix més d’hora. El migdia comença a enfilar la llum. L’esperança no és en va, la llum ho proclama. Paciència.

I més d’un de vosaltres es preguntarà per quin motiu escric això. Us ho explico.

Als anys setanta, el meu pare escrivia en una revista a Granollers, Comunitat Cristiana, o alguna cosa així. Era una revista que passava la censura, com totes, i que veia amb preocupació els article irònics que mon pare, en Jaume Farriol, hi escrivia. Naturalment, la direcció de la revista va fer saber que els temes allà escrits haurien de ser més locals, més a la mida del que preocupa a la gent, i deixar els temes compromesos per la gent que es personava com a inculpat davant del T.O.P. La gent d’ordre no parla de segons què.

És llavors que mon pare va escriure un article, que avui necessitaria un manual per entendre els dobles sentits i sobreentesos, i que començava més o menys així: “Fa un temps gris i uniforme...”

Doncs això. Que fa fred, que és un llarg hivern. Però que, encara que sembli només una vana esperança, l’hivern s’acabarà. Algun dia.

El supermercat de Ca l'Artigues

2009-12-09T19:30:00.008+01:00

A Ca l'Artigues s'està construint un supermercat. La qüestió és que aquest establiment comercial es fa sobre terrenys d'equipaments. També que la concessió que l'empara és a 40 anys i qui l'havia d'autoritzar, que és el Ple municipal, no ho ha fet. Per altra banda, l'obra està ja molt avançada i encara no està aprovat el projecte.

Com que tot plegat no sembla la manera més ortodoxa de procedir hem fet el que un grup municipal que no governa ha de fer, el que la llei li reconeix com a la seva funció principal, que és la de control del govern. I saltant de llei en llei i reglament en reglament, hem arribat a fer aquesta al·legació:

Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, a Vostè acudeixen i exposen: Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 13 d’octubre de 2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 15 d’octubre de 2009, es publica l’Edicte d’aprovació, per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, en sessió del dia 28 de setembre de 2009, del Projecte de construcció d'un mercat municipal, supermercat i aparcament al barri de Ca l'Artigues de Lliçà d'Amunt.

Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció popular, passem a formular les següents

A·LEGACIONS:

Respecte a la titularitat del sòl: El solar on s’implanta el projecte està qualificat de zona C, equipaments públics. Segons la normativa urbanística vigent, els sòl destinats a equipaments públics de nova implantació han de ser de titularitat pública. (NNUU. art. 47.2. Tots els sostres adscrits al sistema d’equipament públic, tant generals com locals, seran de titularitat pública.)

També segons les Normes Urbanístiques del Pla General vigent,Art.15 .2.,”Els sòls destinats a Sistemes Locals seran adquirits per l’Administració mitjançant la seva cessió gratuïta pels propietaris dels sectors de planejament corresponent, quan l’esmentada cessió formi part de les càrregues urbanístiques del planejament, i s’ajustaran a les disposicions de l’article 25 del D.L. 1/90.”

Al tractar-se d’un sòl d’equipaments no pot ser de titularitat de l’empresa municipal, ja que la seva condició d’Entitat Urbanística Especial només la faculta per a gestionar el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, no el sòl de sistemes.

Respecte a l’establiment d’un servei públic: El Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS) estableix, en l’article 160.2 2. El ple de la corporació, amb la resolució prèvia dels suggeriments formulats, ha d'acordar l'establiment del servei, n'ha d'aprovar el projecte d'establiment i el reglament que el regula i ha de preveure els efectes econòmics que se'n deriven, en especial, en el pressupost.

Així doncs, l’establiment d’un mercat municipal hauria d’haver estat aprovat pel Ple Municipal.

Respecte el sistema de gestió: Segons el Pla General vigent, la decisió d’establir el servei públic amb un règim de gestió indirecta correspon a l’Ajuntament, no a l’empresa.

NNUU. Art. 15.3 La gestió dels sistemes, tant generals com locals, s’efectuarà segons es cregui convenient, per gestió directa o indirecta, constituint un dret de superfície i (o) un altre de
naturalesa anàloga que atribueix al seu titular la gestió de l’equipament previst en el Pla.

Art. 43.2. La gestió dels serveis que s’estableixen sobre els esmentats sòls es podrà efectuar:

a) Per gestió directa, mitjançant òrgans de la pròpia administració.

b) Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa.

c) Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg que atribueixi al seu titular la gestió de l’equipament previst en el planejament, o amb (en) les figures complementàries que a tal fi es redactin.

Respecte a la concessió administrativa: El Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya estableix com a competència de Ple (art.52.2.n) “Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys...”

Per bé que l’empresa municipal té la condició d’Entitat Urbanística Especial, i per tant és d’administració actuant, aquest fet “no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridicoadministratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat.” (art. 21.3 del TRLUC 2005).

Respecte a l’aprovació inicial del Projecte: L’òrgan competent per a l’aprovació inicial del projecte és el Ple Municipal, ja que es tracta d’una obra municipal no contemplada en el pressupost municipal vigent. (TRLMRLC art. 52.2.o competències del ple) “ L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.”

Les competències d’alcalde estan limitades aquí ( art.53.1.p competències de l’alcalde) “L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.”

Donat que les competències d’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost no han estat delegades del Ple Municipal a la Junta de Govern, i que no són pròpies de la junta de govern segons la llei, aquest projecte hauria de ser aprovat pel Ple Municipal, igual que tots aquells que estiguin en la mateixa situació.

Respecte a l’ús principal: Els terrenys amb la qualificació C són qualificats d’equipaments i tenen un catàleg d’usos que admeten proveïments i mercats. Els usos comercials que corresponen a un supermercat estan definits en altres zones urbanístiques, i requereixen que el sostre comercial s’adapti a la regulació sectorial. En tot cas no consta a l’expedient que està a exposició pública l’informe tècnic que assimili el supermercat a un d’aquests serveis.

Com a superfície comercial, no consta a l’expedient l’informe del Departament competent en matèria de Comerç.

Respecte el projecte: El projecte no respecta la massa forestal, cosa que era un dels objectius de la darrera modificació del planejament (punt 5 de la memòria).

El projecte estableix que el mercat municipal constarà d’un total de set locals, a l’entorn de 30m2 cada local. El supermercat tindrà una superfície de 900m2. El fet de dir-ne mercat municipal no és més que un eufemisme, ja que l’estructura és la d’un centre comercial o una gran superfície comercial privada, amb unes petites botigues o parades annexes (en una relació de 4 a 1).

L’accés de mercaderies tan proper als habitatges implicarà greus molèsties als veïns, tan per sorolls com per pudors, tal com ha passat a altres supermercats del terme. En aquest estadi del projecte seria convenient que es corregís la situació de l’entrada de mercaderies per evitar aquestes molèsties.

Respecte a l’estat de les obres: Les obres sotmeses a exposició al públic estan en aquest moment en execució, abans de saber-ne el resultat i, per tant, abans que s’hagin aprovat definitivament.

Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i que s’esmeni l’expedient en base a aquests punts:

Primer: Que es justifiqui la titularitat pública del solar, mitjançant la cessió a l’ajuntament.

Segon: Que abans d’establir el nou servei públic es segueixi el tràmit que correspon en el Ple Municipal, i s’hi sotmeti a aprovació, segons l’article 160.2.2 del ROAS.

Tercer: Que es deixi sense efecte la concessió administrativa, ja que no ha complert el requeriment d’aprovació pel Ple Municipal que s’estableix a l’article 52.2.n del Text Refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Quart: Que el projecte sigui tramitat de nou en el Ple Municipal, ja que no consta al pressupost de l’Ajuntament, i per tant la competència de l’aprovació del projecte pertany al Ple, tal com ho determina l’article 52.2.o. del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Cinquè: Que el Ple municipal determini els requeriments del mercat municipal, evitant així que es donin uns usos privats d’un terreny destinat a equipament públic. També el Ple Municipal ha de determinar si un supermercat privat es pot assimilar als usos admesos per a una zona d’equipaments públics, ja que la definició que en fan les normes urbanístiques no ho admet.

Sisè: Que es corregeixin els defectes del projecte, per evitar molèsties als futurs veïns per causa de sorolls i pudors. Que es modifiqui el projecte, fent que realment l’ús de mercat municipal sigui el dominant i en tot cas que el del supermercat sigui complementari.

Setè: Que s’adjunti l’informe del Departament de la Generalitat competent en matèria de comerç, autoritzant aquesta implantació.

Vuitè: Que s’aturin les obres fins a l’aprovació definitiva del projecte, i que es depurin les responsabilitats polítiques d’aquest inici de les obres si es constata que no tenen empara legal.

Lliçà d’Amunt, 14 de novembre de 2009.

Biblioteca de Ca l'Oliveres

2009-12-09T18:47:00.003+01:00

Robbie House 1903, Frank Lloyd Wright

2009-12-01T23:27:00.001+01:00

Frank Lloyd Wright, Robbie house. 1903.
Sense saber-ho, aquesta és la icona que persegueix l'ideal de la vida suburbana. 106 anys, i encara és la referència utòpica que es materialitza en la urbanització infinita del nostre país.
Des de llavors, hem après alguna cosa?

Ple Municipal Ordinari

2009-11-26T08:29:00.006+01:00

Si ningú no hi posa remei, aquest vespre, a les 19h hores començarà un nou Ple Ordinari. Qualificar-lo com a ordinari ve del fet que és el que preveu la legislació, cada dos mesos. No té res a veure amb una qualificació despectiva, ni tan sols amb un contingut pretesament irrellevant.

El Ple d'avui ha d'aprovar eines importants pel futur immediat d'aquest nostre astorat poble. Es tracta, en primer terme, del pressupost municipal pel 2010: eina fonamental per gestionar el municipi el proper any que -si la majoria ho decideix així- comprometrà la hisenda pública per un bon grapat d'anys.

L'altra aprovació compromesa és la del Pla Local d'Habitatge, que explica amb cru realisme quin és el futur imaginat pels que ens governen.

La discreta magnanimitat dels personatges, el verb fluid de tots plegats, la sala acollidora on se celebra, les doctes paraules que s'hi reciten, el clima de bonhomia i concòrdia militar que s'hi respira, la plàcida expectació de la premsa, els embarbussaments inintel·ligibles, les cares d'indiferència dels que escolten, tot plegat val la pena. És una experiència político social demoscòpica i psicològica digna de treball de final de carrera d'alguna d'aquestes ciències socials.

I tot i així, no hi ve públic.

ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ 1 – Aprovació de les actes anteriors 2 – Donar compte dels Decrets d’Alcaldia 3 – Ratificació del document d’al·legacions al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. 4 – Renúncia a la subvenció per la creació de places per a l’Escola Bressol de Ca l’Artigues. 5 – Modificació dels Estatuts del Consorci de Turisme del Vallès Oriental 6 – Aprovació inicial actualització de preus del projecte d’enllumenat públic al barri de Can Salgot. 7 – Aprovació definitiva Pla Local d’Habitatge de Lliçà d’Amunt. 8 – Aprovació definitiva de l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica al carrer Palamós núm. 19 i Passeig de Can Salgot núm. 15. 9 – Aprovació provisional Modificació Pla General per la concreció de la línia d’edificació de la carretera C-1415 a Can Farell. 10 – Aprovació inicial de Modificacions pressupostàries de l’exercici 2009. 11 – Aprovació inicial del Pressupost 2010. 12 – Afers urgents 13 – Mocions 14 – Preguntes

Pisos per tohom, feina per tothom.

2009-11-09T23:50:00.001+01:00

És una satisfacció que finalment s’hagin sortejat els pisos de protecció oficial de Ca l’Artigues i Can Salgot. Es tracta de la culminació d’un projecte que es va iniciar l’any 2003, amb la nostra entrada al govern, i que amb canvis, retocs i adaptacions s’ha portat fins a la penúltima fase.

Recordem aquí que els partits que ara governen varen fer campanya contra aquesta promoció d’habitatge públic. Recordem les manifestacions contra els pisos, els arguments contra la massificació i la insuficiència dels servei urbans. Recordem el col·lapse circulatori anunciat, la impossibilitat d’aparcar per raó dels cotxes dels nous veïns. Recordem que amenaçaven amb una depreciació dels habitatges de l’entorn, ocasionada pel tipus de persones que anirien a viure als pisos.

L’oposició que varen fer a aquest projecte els grups del PSC, CiU i PP que ara governen va ser salvatge. Fins i tot, ja estant al govern, han posat una querella criminal contra nosaltres per comprar el solar per fer els pisos. Ara però, treuen pit i es vanten de fer la promoció d’habitatge protegit més important del Vallès. I això sense cap vergonya.

Per salvar les seves contradiccions lamentablement han canviat el projecte, fent que es perdi una part del sentit que tenia i generant altres problemes, com construir 32 habitatges sense garatge a Can Salgot, lluny de cap servei, o menjar-se les reserves d’espai d’equipaments a Ca l’Artigues.

A l’hora que escrivim aquesta columna encara no sabem quina empresa farà les obres. Són 12 milions d’euros per construir els18 edificis. Sembla que s’hi ha presentat totes les grans constructores espanyoles. És un gran contracte en els temps que corren.

Hauria estat millor haver fet un concurs per cada un dels 18 edificis, on poguessin presentar-se les petites empreses constructores de Lliçà, que haurien pogut donar feina als fusters, guixaires, electricistes, instal·ladors... L’impacte econòmic d’aquesta obra hauria permès mantenir l’ocupació, donar experiència en obra pública a les petites empreses d’aquí, i per tant, donar-los l’oportunitat de treballar en aquest mercat també en el futur. Això si que hauria estat una bona promoció econòmica.

Núvols sobre Can Puig

2009-10-15T19:27:00.003+02:00

Lliçà d'Amunt, 15 d'octubre de 2009

Kurilpa Bridge

2009-10-15T08:59:00.006+02:00

el nou pont de Brisbane

Comptes municipals: què va passar el 2008?

2009-10-13T20:07:00.000+02:00

El deute municipal de Lliçà, a hores d’ara puja més de 930 € per persona i ja és el més gran de la comarca, entre els pobles de més de 10.000 habitants.

Un dels paràmetres que defineixen els números municipals és la capacitat de retorn del deute. Doncs bé, si l’any 2006 l’Ajuntament podia retornar el deute en 4 anys i mig, actualment en tardaria més de 14, i a final de 2009 aquest període s’allargarà fins als 28 anys. O sigui, que tindrem l’Ajuntament hipotecat i amb poca capacitat d’inversió. Com abans...

La relació entre aquest deute i els ingressos municipals – que ERC va aconseguir fer baixar del 150% (2003) al 83% (2006) – ha tornat a pujar fins al 97 %, i enguany pujarà a més del 100 %! A aquest pas, a final de mandat (2011), l’endeutament tornarà a estar per sobre del 110 %, que és el màxim legal.

En la presentació del tancament de Comptes de l’any 2008 en el Ple de setembre, el regidor d’Hisenda va ser incapaç de donar cap argument sòlid per defensar uns comptes que no s’aguanten per enlloc i que ja anuncien problemes en un futur immediat.

Així, per exemple, l’any 2008 l’Ajuntament va cobrar 1 milió d’euros pel conveni signat amb Mango, que s’havia de dedicar a inversió. L’equip de govern el va gastar en despeses corrents, com les nòmines, festa major o telèfons mòbils.

Davant les qüestions plantejades pel Grup d’ERC, el regidor d’Hisenda va defugir el debat seriós. Davant la impossibilitat de rebatre els arguments, va optar per dedicar-se a llençar comentaris grollers contra els regidors de l’oposició ( “Això t’ho explico en la intimitat”, va arribar a dir per amagar el seu desconeixement total de l’economia Municipal).

Per cert, després de molts anys i de molts governs diferents, aquesta és la primera vegada que no s’ha fet una Auditoria externa dels comptes municipals. Ja sabem que no és obligatori fer-la, però amb els temps que corren i amb el desprestigi de la política, hauria estat bé disposar d’un instrument com aquest per descobrir possibles errors i, sobretot, per valorar la gestió econòmica de l’Ajuntament amb total transparència.

Sleeping Dragon, 2002-03

2009-10-13T20:02:00.003+02:00

Kenneth Snelson, Tensegrity

Discours de Charles de Gaulle à l'hôtel de ville de Montréal le 24 juillet 1967

2009-10-08T19:57:00.000+02:00

« C'est une immense émotion qui remplit mon cœur en voyant devant moi la ville de Montréal française. (ovation du public) Au nom du vieux pays, au nom de la France, je vous salue. Je vous salue de tout mon cœur ! Je vais vous confier un secret que vous ne répèterez pas. (rires) Ce soir ici, et tout le long de ma route, je me trouvais dans une atmosphère du même genre que celle de la Libération. (longue ovation)

Et tout le long de ma route, outre cela, j'ai constaté quel immense effort de progrès, de développement, et par conséquent d'affranchissement (ovation) Vous accomplissez ici et c'est à Montréal qu'il faut que je le dise, (ovation) parce que, s'il y a au monde une ville exemplaire par ses réussites modernes, c'est la vôtre ! (ovation) Je dis c'est la vôtre et je me permets d'ajouter c'est la nôtre. (ovation)

Si vous saviez quelle confiance la France réveillée, après d'immenses épreuves, porte maintenant vers vous. Si vous saviez quelle affection, elle recommence à ressentir pour les Français du Canada. (ovation)

Et si vous saviez à quel point, elle se sent obligée de concourir à votre marche en avant, à votre progrès ! C'est pourquoi elle a conclu avec le gouvernement du Québec, avec celui de mon ami Johnson (ovation) des accords, pour que les Français de part et d'autre de l'Atlantique travaillent ensemble à une même œuvre française. (ovation)

Et, d'ailleurs, le concours que la France va, tous les jours un peu plus, prêter ici, elle sait bien que vous le lui rendrez, parce que vous êtes en train de vous constituer des élites, des usines, des entreprises, des laboratoires, qui feront l'étonnement de tous et qui, un jour, j'en suis sûr, vous permettront d'aider la France. (ovation)

Voilà ce que je suis venu vous dire ce soir en ajoutant que j'emporte de cette réunion inouïe de Montréal un souvenir inoubliable. La France entière sait, voit, entend, ce qui se passe ici et je puis vous dire qu'elle en vaudra mieux.

Vive Montréal ! Vive le Québec ! (ovation)

Vive le Québec... libre ! (très longue ovation)

Vive le Canada français ! Et vive la France ! (ovation)

(font: Viquipèdia)

Calma estiuenca

2009-09-09T20:00:00.000+02:00

Comença curs i any polític. L’aparent calma estiuenca ha estat un fals oasi. Res més lluny de la realitat.

Operacions urbanístiques larvades de fa temps, tràmits legals endarrerits, regularitzacions de personal, concursos publicats... La maquinària municipal ha fet un espring impressionant d’ençà que el senyor José Santiago Ariza va prendre les regnes municipals, a finals de juliol, durant una setmana. De vacances el cap de llista socialista i el regidor Pere Grau convalescent, J.S.Ariza ha aprofitat el temps.

S’han posat en marxa unes xifres municipals de 2008 que criaven pols en un armari. S’ha desempolsinat també el projecte d’urbanització de Can Montcau – Mango i, sense esperar que passés la calor, s’ha aprofitat per publicar també el projecte d’endegament del Tenes entre el camp de futbol i el límit del terme amb Lliçà de Vall. S’ha publicat el concurs per la construcció dels 96 pisos de Ca l’Artigues i Can Salgot. S’han tirat endavant els nomenaments de personal i un concurs per una plaça de tècnic/a. Fins a 20 publicacions des de juliol.

Ara bé, tot pot tenir un però. La pressa és mala companyia, Mossèn Cinto ja ho deia: “pels vells fins el genoll, pels joves fins el coll”. I és que les bases del concurs per contractar una tècnica assignada al departament de Recursos Humans han sortit rabents, intentant emular la velocitat del Bolt aquest estiu. Poca perícia de la redacció d’un document municipal hilarant en alguns passatges, arriba a l’altura del celebrat “arxivador municipal”, salta per sobre la llei a estones i trenca la cinta de la coherència en tota la seva extensió.

Si voleu, llegiu l'original. Mireu en el temari la referència al “príncep hereter”, o les funcions d’un òrgan municipal inexistent des de fa més d’un lustre com la Comissió de Govern, (que va ser substituïda per la Junta de Govern). També la referència a un únic grup polític municipal (ja ho voldrien ells, ja), duplicitats de les funcions del lloc de treball, o la condició obligada de no “exercir l’edat de jubilació forçosa”.

Res d’estrany, al cap i a la fi, comptant que la imatge de l'equip de govern és la simpàtica figura de Mortadelo. Encara que a mi em recorda en alguns moments, amb irrestible semblança, els tendres i potiners “Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”.

Comptes municipals

2009-09-04T18:11:00.004+02:00

Aquest article va ser publicat a la darrera revista municipal. Pocs dies després d'enviar-lo ens convocaven, el 30 de juliol, a la Comissió Especial de Comptes, amb més de 2 mesos de retard.

Sempre és un problema obtenir informació sobre els números de l’ajuntament. Ja us hem explicat fa mesos que s’han negat a explicar com es gasten els diners de tots nosaltres des del govern.

En les actuals circumstàncies, ens hauria agradat poder contrastar quines han estat les despeses i els ingressos, quina és la capacitat econòmica del nostre municipi; com pot respondre a les demandes de la gent. I no és possible.

I és que el govern municipal incompleix la llei quan es tracta de donar informació i s’excusa en la llei per ocultar-la. Ja en el moment de fer el pressupost va incomplir els terminis legals, a la hora de tancar comptes els ha tornat a incomplir, i a la hora de facilitar-los als òrgans legals ( a la comissió especial de Comptes) ho ha tornat a fer.

Comptat i debatut, quan ja fa més de 2 anys que governen, encara no hem vist com han administrat els diners. No sabem si han pagat a l’hora, si han cobrat quan toca, si han gastat més en cultura o han estalviat en despeses de funcionament. Per exemple, no sabem quant han pagat els propietaris del polígon per les obres d’urbanització, quant ha cobrat l’ajuntament de convenis urbanístics o quant han deixat de cobrat en llicències d’obra i plusvàlues. I això són molts diners al cap de l’any.

El fet que no presentin aquesta informació no considerem que sigui negligència, que seria prou greu. El fet que no ho facin sembla que respongui a una intenció deliberada d’ocultació d’aquests números. No volen que se sàpiga com es gasten els diners de l’ajuntament. En aquest sentit resulta revelador que sigui la primera vegada en més de 10 anys que l’ajuntament no disposa, a aquestes alçades de l’any, del resultat d’una auditoria externa. No és que vagin en retard, no. És que no l’han ni contractada.

Informar ha de ser una de les prioritats dels governs. Donar transparència a la gestió és un senyal de responsabilitat. La llei determina quins són els mínims d’aquesta transparència. Millorar la transparència genera seguretat i confiança en el govern. Quedar per sota dels mínims legals és inquietant.

La llei d'urbanitzacions a Ca Franquesa

2009-07-30T13:09:00.005+02:00

Ara fa uns mesos us explicava el goig de participar en l'elaboració de la llei d'urbanitzacions. Vaig poder debatre i compartir opinions, incidir en les esmenes, i també aprendre que no es pot fer passar tot el país per les necessitats del nostre poble. Va ser una experiència positiva. No varem redactar la llei, és obvi, però varem sentir que la nostra experiència havia servit per millorar-ne el text.

Avui us explico tot això perquè tot just fa una setmana que l'ajuntament va decidir imposar contribucions especials a Can Franquesa, per a avançar la instal·lació del clavegueram. L'estratègia de fer els serveis per parts ja la va fer servir l'ajuntament ara fa deu anys a Pineda Feu i El Pinar. Es tracta d'executar els serveis més urgents independentment del procés complert d'urbanització. És una manera de retardar la solució i de fer-la més cara. Ja fa més d'un any que varem demanar com estava el procés de reparcel·lació, i ens varen dir que no havia avançat, quan és relativament senzill resoldre'l, n'hi ha prou volent-ho. Avui continua empantanegat.

L'única cosa que ha avançat en aquests mesos ha estat la possibilitat d'acollir-se a allò que es determina en la nova llei d'urbanitzacions. És ben cert que tot just avui ha sortit publicada la convocatòria d'ajuts, però dijous passat, quan ho vaig preguntar al govern en el Ple municipal, ells no en tenien ni idea de si els serviria o no, si hi hauria convocatòria d'ajuts o si era una obra apropiada pels objectius de la llei.

Només ens varen comentar que l'accés del barri a l'autovia C-17 es faria mitjançant el mateix nus que Can Montcau, i que aquest nus s'està redissenyant, per fer-lo més al sud del previst. I el temps va passant...

La independència i l'opinador estèril

2009-07-18T11:21:00.007+02:00

Acabo de llegir un retall d’opinió a l’Avui. No m’he pogut estar de comentar-lo. Fa dies que des de les columnes d’opinió dels diaris veig com el país abandona qualsevol autoestima, com es blasma qualsevol acció. Fins i tot les petites victòries són esquarterades per aquesta miserable inèrcia. Ni el Barça tricampió se’n salva.

En aquest país abunda l’opinador de cafè, que estripa qualsevol tema que se li posi al davant. Opina des de la més absoluta immobilitat, tot li molesta, tot és dolent, malgirbat, engiponat de qualsevol manera. El seu món respon a ideals brillants, nets de la pols que embruta els peus dels mortals. I ells, en un estat beatífic, nets de tota tendència política – ai ecs! Política – donen lliçons de mestretites.

Tothom és idiota, menys ells. Ells saben què li convé al país, però la seva condició de sants-barons només els permet dirigir-lo donant indicacions quan una pedra els molesta, quan s’alça la pols o la vianda és fada.

I es fan els independentistes. Ningú ho és més que ells. I pontifiquen sobre els qui gosen, essent independentistes, baixar al carrer a escombrar la pols, posar indicadors, desbrossar camins. No ho feu! No embruteu la brillant independència que desitgeu. S’esgargamellen intentant que aquest país somiat no el trepitgi ningú, que no s’embrutés.

A tots ens dol la crítica al company, o al projecte compartit. I és que fins avui, al Parlament de Catalunya hi ha un sol grup que es declari independentista. Fins avui, 21 diputades i diputats han de fer que la seva prioritat política sigui desbrossar el camí de la independència, eixamplar-lo, pavimentar-lo, posar-hi senyals. Ja sé que aquests 21 representats del poble no el representen tot, ni tant sols a tota la gent independentista del país. Però és que no n’hi ha més, avui, d’independentistes al Parlament. Els toca a ells fer més ample aquest camí, incloure-hi la majoria social. I per això necessiten dues coses: temps i confiança.

Tot i això, l’opinador fa el que sempre ha fet. Pren amb dos dits la tassa, alça el dit petit, xarrupa el carajillo de rom Pujol i s’eixuga després els llavis amb gràcil gest. Res més. Ell viu per judicar la realitat, per escarnir qui treballi per un ideal. Té por que el seu món canviï. De fet el seu somni és que tothom sigui tan poruc com ell. La por és la seva veritable pàtria.

El Pla Local d'Habitage: necessitats i sospites

2009-06-13T12:49:00.002+02:00

Al nostre poble hi manca habitatge protegit. Conscients d’això, el nostre govern d’ERC-ICV va promoure polítiques ambicioses en aquest camp. Ambicioses quant a dimensió, però també estratègiques quant a ubicació. És el cas dels habitatges de Ca l’Artigues. Es cercava un reequilibri territorial, buscant l’efecte catalitzador d’aquests habitatges a les centralitats.

Paral·lelament vàrem iniciar la redacció del Pla Local d’Habitatge, que havia de quantificar les necessitats d’habitatge protegit d’una manera objectiva i servir de guia per futures polítiques d’habitatge del municipi.

El resultat d’aquest treball que vàrem encarregar nosaltres, el Pla Local d’Habitatge, l’hem conegut aquests dies. Hi constatem la poca sintonia entre els plantejaments de principi i els de l’actual l’equip de govern. A les seves mans, aquest Pla vol servir per justificar decisions ja preses.

Vol ser l’argument social d’un POUM que es fa amb criteris dubtosos en els seus objectius, ja que ells, per cada habitatge protegit creat, obtindran tres habitatges lliures que faran ric a algun propietari.

També parteixen d’una idea obsoleta, ja sostinguda per l’anterior govern de CiU i PSC, que el centre ha de créixer molt per compensar la dispersió de les urbanitzacions. Aquesta idea falla per la base, ja que un increment de població en una zona no compensa la dispersió en una altra.

Vist a la menuda és pitjor. Es proposa triplicar els habitatges que es poden fer al Centre, a can Grau, al nucli històric, tot això sense incrementar les zones d’equipaments, sinó al contrari: el Pla preveu ocupar espais d’equipaments, com l’edifici municipal de Folch i Torres i els Galliners, amb habitatges de lloguer. No es disposarà d’espai per donar equipaments a aquest increment de població. I ja hi tornarem a ser...

Finalment, la Llei obliga que la redacció del Pla d’Habitatge es faci amb participació. Doncs bé, ells l’han presentat fet i acabat al Consell de Poble, i després el posen a informació –que no debat o participació- durant 30 dies. La voluntat d’ocultar els seus motius els ha portat a fer tot aquest procés sense cap participació. Tan perillós és consensuar-lo? Què hi esperen guanyar ocultant-lo?

Dos anys. Ara ho enteneu?

2009-05-22T16:07:00.001+02:00

La POUM (Participació Organitzada com una Útil Manipulació)

2009-05-18T23:56:00.000+02:00

El POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) és el projecte on es reflecteix com s’estructurarà el municipi durant els propers 15-20 anys. La llei obliga a fer-lo amb un Pla de Participació Ciutadana on la gent pugui participar lliurement, rebent una bona informació per discutir amb criteri els principals temes estratègics que definiran aquest nou POUM.

A Lliçà, en el més de gener es van fer unes sessions informatives on s’havia d’exposar la situació actual. Hi mancaven estudis importants: de mobilitat, de situació de llocs de treball, de conclusions de Plans de participació fets en legislatures anteriors (nou centre, implantació industrial, Agenda 21), etc.

Al febrer, en la primera jornada de participació, s’havien de reflectir els problemes i les mancances que actualment es detecten en el poble. Però lamentablement la manca de documents va fer que les conclusions fossin genèriques i, sovint, ja esmentades en processos participatius anteriors.

Més endavant es van fer unes noves sessions informatives per exposar el projecte d’Avanç del Pla, amb diferents alternatives de planejament. El document va ser el mateix Pla General existent, amb algunes insinuacions de voluntats, i pràcticament sense cap de les conclusions de la primera jornada.

Finalment el 4 d’abril es va fer la segona jornada de participació. Amb aquesta pobre base d’Avanç de Pla s’havien de fer propostes sobre infraestructures, creixement i zones urbanes, zones lliures, equipaments i zones industrials. A la pregunta prèvia sobre si hi hauria una propera jornada per presentar les conclusions i la seva projecció en el projecte de POUM, la resposta del regidor d’urbanisme va ser que ja hi hauria possibilitat de fer al·legacions, i probablement reunions amb altres partits polítics que no estan al govern , i que encara hi ha moltes possibilitats de modificacions...

Encara ningú ha vist res de la proposta del POUM i només falta l’aprovació formal en el Ple municipal. A hores d’ara encara no s’ha fet cap de les reunions mensuals a què es va comprometre el regidor Pere Grau amb tots els regidors en el Ple de març. I la fase de participació ciutadana ja s’ha tancat.

El que es coneix com a "querelles temeràries"

2009-05-14T23:00:00.002+02:00

Us reprodueixo un fragment de l'editorial del Diari de l'ametlla, escrit pel mateix alcalde de l'Ametlla, Jordi Pousa (PSC). Sembla que ell ha estat acusat en una querella amb voluntat de soscavar la seva imatge pública. Us convido a compartir les seves reflexions sobre aquest cas, que ha tingut un tractament mediàtic molt semblant al que ha generat la gent del seu partit en el cas de Lliçà. Així puc provar que l'actuació del PSC de Lliçà ha estat a consciència, amb l'objectiu principal de perjudicar la meva imatge pública, i la de tot el nostre grup. Si més no, quan això li passa a algú dels seus, ells ho tenen clar.

(...) alguns altres interposen la querella sense el més mínim fonament raonable, i amb l'única i absoluta intenció de fer mal. Són el que es coneix com a "querelles temeràries".

El procediment és simple: s'inventen o desfiguren totalment uns fets i els presenten al jutjat en forma de denúncia o querella criminal. No els importa gens ni mica el resultat final del procés judicial. No pretenen que el jutge els hi doni la raó i condemni a l'acusat.

Pretenen, simplement, donar el màxim de publicitat a la seva interposició. Saben que si les persones afectades són més o menys conegudes l'èxit està quasi assegurat. Per això la seva estratègia no és el rigor jurídic o l'afany de justícia, si no la difusió de la notícia, com més millor.

En definitiva, el que volen és que es publiqui i es difongui al màxim que s'ha interposat una querella criminal contra tal o qual persona. Si troben mitjans de comunicació poc seriosos, amb pocs escrúpols, que no els interessa el més mínim confrontar la informació i que busquen simplement expansió del seu mitjà, segur que aconsegueixen el seu objectiu immediat: que la gent en parli.

Per ells, la publicitat prèvia a l'inici del procés judicial és el que importa realment. Per això, immediatament després de presentar la denúncia al jutjat se'n van a tots el mitjans de comunicació que creuen que se'n faran ressò. Això estem farts de veure-ho entre les persones que conformem aquest món tan especial que li diuen "el famoseo" i també en algunes ocasions en el món polític.

Saben que amb quasi tota seguretat (sempre hi ha alguna possibilitat en contra) al final de tot el procés, la resolució judicial els serà contrària. Però, ho torno a dir, això no els importa el més mínim. Ja han fet el mal que pretenien fer. Saben que hi ha gent confiada que al llegir la notícia acabaran per creure-se-la. Saben, també, que podran originar dubtes entre altra gent amb més experiència, i n'estan segurs que, com a mínim, crearan un mal ambient al voltant de les seves víctimes. És allò que algú va dir una vegada de "calumnia que quelcom queda".

El problema es troba, precisament, en que el nostre sistema judicial, malgrat l'esforç dels jutges i de tot l'aparell de l'administració, és tan lent, que un procés penal pot durar molt de temps (crec que massa temps) i la reposició del mal fet resulta molt difícil.

Això no vol dir que aquests personatges quedin sense càstig. El Codi Penal, en el seu article 456, preveu sancions importants per aquells que presentin aquestes falses imputacions. Per això la llàstima, torno a dir-ho, és que un tema que hauria de durar setmanes s'allarga mesos, i de vegades anys. (...)

Al:legacions a les Bases de Reparcel·lació de Can Montcau

2009-05-11T23:25:00.003+02:00

Aquesta darrera setmana hem presentat unes al·legacions a les Bases de Reparcel·lació de Can Montcau.

Bàsicament es refereixen a la tramitació d'aquest document al marge del Ple Municipal, al fet que és un conveni urbanístic, que les compensacions que en rep l'ajuntament són en un calendari ja caducat, que hi ha part del document que es contradiu amb el planejament, amb el risc de denúncia d'aquest document per part de les empreses en un futur, ja que se li reconeixen espectatives econòmiques no es podran complir, etc...
Llegiu, llegiu. Si us interessa una mica l'urbanisme us agradarà:

Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, a Vostè acudeixen i exposen:
Que, en el Diari Oficial de la província de Barcelona de 7 d’abril de 2009, es publica el decret d’alcaldia de 26 de març de 2009 que aprova inicialment el document anomenat “bases d’actuació de la Junta de Compensació del sector discontinu Can Montcau-Can Malé”.
Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció popular, passem a formular les següents
AL·LEGACIONS:

Respecte al caràcter del document:

1.- El caràcter del document és el d’un conveni urbanístic, ja que estableix compromisos entre les parts, inclòs l’ajuntament, que no són aplicació directa de la legislació ni del planejament. La manifestació d’aquest acord plasmada en el document és, per la seva naturalesa, estrictament un conveni urbanístic.

2.- El document s’incorpora al Projecte de Pla Parcial, encara en tràmit, i no es pot tramitar en una instància diferent a la que és competent en la tramitació del Pla Parcial.

Respecte al l’ortografia:

3.- El títol del document hauria de respectar l’ortografia dels topònims emprats, i la nomenclatura que s’ha establert en tot el procés de tramitació de la modificació del Pla General en aquesta zona.

4.- El nom del tècnic que ha efectuat la valoració s’ha d’esmenar.
Respecte al contingut:

5.- En la base tercera s’estableix que la modificació de les bases ha de ser aprovada per l’Ajuntament sense determinar quin òrgan d’aquesta institució és el competent en aquesta matèria.

6.- En la base 5.1, s’estableix l’adjudicació a Diknah SL de l’aprofitament urbanístic corresponent per llei a l’ajuntament. Aquesta cessió es fa a compte d’una indemnització substitutòria. Aquesta adjudicació no és ni temporal ni reversible, ni implica el manteniment dels drets de propietat sobre la finca. S’ha d’entendre que la dita indemnització no és més que el valor de la venda directa d’aquesta propietat municipal a l’empresa Diknah sl.

7.- En la base sisena s’estableix un calendari de pagaments, conveniat entre ajuntament i l’empresa compradora, Diknah sl. Les dates allà reflectides no s’han complert, i per tant, invaliden aquesta part del document.

8.- El conveni urbanístic que va servir de base al pagament de 2.100.000 euros en concepte de pagament anticipat de part del 10% d’aprofitament va ser aprovat pel Ple l’agost de 2002. En la base sisena, es fa menció del conveni vigent, aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 2006, que només reconeixia aquest pagament.

9.- En la base 7.1 es reconeix el dret de Biokit a vendre’s una part dels solars quan hagi desallotjat els terrenys de Can Malé. L’atorgament d’aquest dret en aquest document contravé allò disposat en el punt 10, referent a la Gestió Urbanísitica, de la memòria de la Modificació Puntual del Pla General en l’Àmbit de Can Montcau-Can Malé, que estableix, literalment:

“Les activitats a localitzar en la zona industrial-logística són les corresponents a les empreses Mango i Biokit, a les empreses que les substitueixin, o a les empreses associades, relacionades o enquadrades en els seus respectius grups empresarials. No obstant, el 50% de les plantes baixes industrials construïdes en cada moment (entenent com a planta baixa tota aquella planta que tingui accés rodat des d’un vial), es podrà destinar a d’altres activitats econòmiques diferents, mantenint en tot cas les empreses abans esmentades la titularitat del sòl respectivament assignat en el Projecte de Reparcel·lació.”

10.- En la base 8.3 s’estableix la possible compensació del cost de les obres d’urbanització a través de la venda d’una part de l’aprofitament a l’empresa que faci l’obra d’urbanització. Aquesta possibilitat va contra allò que disposa el punt 10, referent a la Gestió Urbanística, de la memòria de la Modificació Puntual del Pla General en l’Àmbit de Can Montcau-Can Malé, que es reprodueix en el punt 9 d’aquestes al·legacions.

11.- Finalment, el document es pretén ratificar per acord de Junta de Govern de Lliçà d’Amunt, que no té competències en l’aprovació definitiva del planejament, ni en els instruments de gestió d’aquest planejament. L’aprovació de convenis urbanístics és competència del Ple.

12.- També es pretenen resoldre, mitjançant un acord de ratificació de la Junta de Govern, els convenis urbanístics previs, que havien estat aprovats inicialment i definitiva pel Ple Municipal.

Respecte al tràmit d’exposició al públic:

13.- En el moment de l’aprovació inicial del document no s’ha publicat la darrera modificació del Planejament que està en tràmit en aquest àmbit. Aquesta modificació altera en part els usos possibles en aquest àmbit. Aquest fet pot fer canviar sensiblement la valoració efectuada pel tècnic i, de retruc, les quantitats establertes com a valor del sostre que correspon a l’aprofitament del 10% i que és patrimoni de l’ajuntament.

14.- L’edicte d’anunci d’exposició al públic d’aquest document no s’ajusta a allò establert en el reglament en el seu article 23.3, concretament: 23.3 Els edictes han d’indicar:
a) L’instrument o expedient sotmès a informació pública.
b) El termini d’exposició al públic del projecte o de l’instrument de què es tracti.
c) L’adreça i l’horari de l’oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d’informació.
d) Si s’escau, el mitjà telemàtic on pot consultar- se l’instrument o expedient.

Per tot això, a V.I. demanem:

Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i en el seu dia proposi a l’òrgan competent de l’Ajuntament els següents acords:

Primer: Que el tràmit d’aprovació sigui el corresponent a un conveni urbanístic, tal com marca la llei i com es deriva de la mateixa naturalesa del document.

Segon: Que s’incorpori el document al pla Parcial, i es tramiti junt amb ell, ja que s’ha estimat l’al·legació que demanava això en la tramitació del Pla Parcial.

Tercer: Que s’esmeni el nom de Can Montcau, afegint la t per tal de respectar la grafia correcta i mantenir la coherència en tots els documents municipals generats en els tràmits d’aquest àmbit urbanístic.

Quart: Que s’esmeni el nom del tècnic que ha fet la valoració, amb tota probabilitat anomenat de primer cognom Mur, i no Mut, com consta en el document.

Cinquè: Que s’estableixi en el document que l’òrgan competent en la modificació d’aquestes bases és el Ple de l’Ajuntament.

Sisè: Que es reconegui com l’alineació d’un patrimoni públic la venda a una empresa de l’aprofitament corresponent a l’ajuntament.

Setè: Que els terminis dels pagaments entre empresa i ajuntament, s’esmenin o es fixi un mecanisme d’adaptació a la realitat de les dates establertes en el document.

Vuitè: Que en el document es faci esment del conveni d’agost de 2002 com al que va establir el pagament de 2.100.000 euros en concepte de pagament anticipat de part del 10% d’aprofitament.

Novè: Que s’anul·li la possibilitat de venda de solars per part de les empreses, per donar compliment al planejament. En el seu defecte, que es modifiqui el planejament per permetre aquesta venda.

Desè: Que s’anul·li la possibilitat d’incorporació de l’empresa urbanitzadora a la junta de compensació, amb la conseqüent adquisició de drets edificatoris d’aquestes empreses, per donar compliment al planejament. En el seu defecte, que es modifiqui el planejament per permetre aquesta forma de venda.

Onzè: Que la ratificació d’aquest document es faci per Ple, que és l’òrgan competent.

Dotzè: Que la resolució de convenis anteriors sigui feta pel mateix òrgan que els va aprovar, en aquest cas el Ple, i no la Junta de Govern.

Tretzè: Que es verifiqui tècnicament que els canvis del planejament posteriors a la valoració de referència no han alterat el valor assignat al 10% municipal. En el seu defecte, que el mateix document estableixi un mecanisme de revisió, per tal d’evitar un perjudici al patrimoni del municipi.

Catorzè: Que es torni a publicar l’edicte d’anunci de l’exposició al públic, i que aquesta vegada contingui tota la informació que requereix el reglament d’urbanisme.

Lliçà d’Amunt, 7 de maig de 2009.

error-PSC

2009-05-04T23:00:00.000+02:00

L'enllaç del PSC de Lliçà d'Amunt s'ha trencat. Quan el selecciones et dóna un error PSC. No sé si és una qüestió tècnica, o és un reconeixement públic d'un error molt evident.

La pell fina

2009-04-28T15:00:00.000+02:00

En l'exercici del càrrec d'alcalde, tothom ha estat exposat a la befa i a l'insult. Tots sabem que, fins a cert punt, veure rodolins amb el teu nom és una part de la feina.

Això ve a tomb de les darreres pintades aparegudes a Lliçà, i desaparegudes a cuita corrents, on sembla que es feien rodolins amb poca gràcia amb el nom de l'individu que ocupa actualment l'alcaldia. Es veu que té la pell fina. Es veu que no suporta que li diguin el nom si no és per ensabonar-lo.

Recordo altres pintades poc afortunades que han estat en la mateixa paret durant anys, fent referència al malnom de l'Isidre Ballester. Ell si que, amb la seva pell d'elefant, no va fer esborrar les pintades que li feien. Dubto que li fes gràcia, però les va aguantar estoicament.

A mi me'n varen fer algunes, sobretot els meus conveïns de Pineda Feu, durant les obres d'urbanització del barri. Les pintades en qüestió varen estar allà fins al final de l'obra. Com que sóc un sentimental, les vaig fotografiar. No sé, en el fons les considero un reconeixement que la meva alcaldia no els va deixar indiferents, i de fet són les persones que ho varen escriure les que es desqualifiquen.

Descobrint piscines (4): fotos igualades.

2009-04-27T17:56:00.016+02:00

Quan vaig estar estudiant el projecte de les piscines em va cridar l'atenció un detall. Per tafaneria vaig mirar un full del Plec de Condicions Tècniques Generals. La particularitat del document és que estava signat pels arquitectes de Sabadell autors de la proposta, però també hi havia un pegat de tipex.

Pels tafaners, un pegat de tipex és una provocació. A sota hi ha una cosa oculta, que no es vol que se sàpiga, però el mateix pegat de tipex la delata. És tant fàcil com girar full i mirar, a contrallum, què oculta. Ocultava tres coses divertides: una data, juliol de 2008; un lloc, Igualada; un nom, de sigles J.C.A.T.

Qui és el senyor que els arquitectes oculten sota el tipex? Sabem per internet que aquest senyor és enginyer de Camins, canals i ports, i viu a Matadepera. També sabem pel tipex que ha fet algun projecte a Igualada el mes de juliol de 2008. Comprovem en el BOP que en aquesta bonica població de l'Anoia s'han aprovat alguns projectes d'aquest tècnic. Busquem piscines a Igualada i trobem que s'hi fa un complex esportiu, aprovat el maig de 2008.

No sabem el grau de col·laboració d'aquest enginyer en el projecte. Sembla clar que en el projecte lliçanenc li varen fotocopiar un Plec de Condicions Tècniques Generals aprovat el juliol de 2008, a Igualada . I posats a copiar la memòria, podria ser que haguessin copiat alguna altra cosa: la disposició en una sola planta, les rajoles de colors als passadissos, potser també temes de detall que se’ns escapen. En fi, que pot ser que a Lliçà tinguem la versió reduïda de les piscines de Puigcornet d’Igualada.

http://www.anoiadiari.cat/noticia/un-any-per-tenir-apunt-les-piscines-de-puigcornet
http://www.anoiadiari.cat/documents/lamina-1.pdf
http://www.anoiadiari.cat/documents/lamina-2.pdf

Resumint, que uns arquitectes de Sabadell han redactat, per compte de la EMO, el projecte de piscina municipal de Lliçà d’Amunt. Varen córrer tant que varen haver de fotocopiar en part un altre projecte d'un enginyer que ha treballat en projectes a Igualada, on s'està fent una piscina semblant, que no igual. Només hi ha fotos igualades.

Aquesta és la història de les falses fotos que us volia explicar. Un pegat de tipex en un full, internet i curiositats. Res més.

passadís a Igualada___________ passadís a Lliçà d'Amunt

Eines de transformació (30 anys d'ajuntaments democràtics)

2009-04-24T18:49:00.001+02:00

el 9nou, 17 d'abril

Els ajuntaments, encara que sigui una obvietat dir-ho, són la primera línia de la transformació del nostre país. Ho són tant, que molta gent distingeix entre la política local i la “política”, sobretot en pobles petits i mitjans, on gairebé tothom es coneix i les persones encara són més importants que les sigles.
Els governs locals han hagut de fer mans i mànigues per bastir un país, a peu d’obra. Molts dels nostres regidors han fet d’electricistes, arquitectes, lampistes, psicòlegs, taxistes, ordenances, guardes... També hem de dir que tanta activitat genera mals costums, clientelisme i paternalisme, que de coses mal fetes també n’hi ha hagut. Però el fet que la resta d’institucions estiguessin preocupades fent les coses importants per la pàtria, han deixat pels ajuntaments la feina a peu de carrer, que al final és la que fa més fàcil la vida de la gent, o que la complica més, també.

En aquests temps, moltes vegades hem vist legislar, des de Madrid o des de la Ciutadella, qüestions que haurien de resoldre els ajuntaments, sense tenir-los en compte per res. Així, un dia se suprimia un impost municipal com l’IAE, sense pensar com es compensaria, un altre dia es canviava la llei de protecció dels animals, sense saber com la podrien aplicar els ajuntaments, o es feia una llei contra la contaminació lumínica o acústica, o es feia una llei de protecció d’incendis, i moltes més. I ja hi som pel tros. A cada nova llei, un altre servei assumit que no cap a la hisenda municipal.
I aquest és el mal dels ajuntaments: el seu finançament. No reben gaire res de l’Estat, i Diputació i Generalitat només subvencionen una part si inverteixen en obra, això sí, gravada amb el 16% d’IVA. A més, l’alcalde ha d’assumir el desgast polític de pujar uns impostos i unes taxes que tothom pensa que són un caprici d’ell.
Però també és veritat que hi ha dos mals propis de la vida consistorial: l’assumpció populista de serveis impossibles de mantenir i la manca de responsabilitat sobre la pròpia gestió dels governs locals. Si no es resolen aquestes mancances, un millor finançament local podria tenir efectes catastròfics en alguns pobles que no citaré.
Si hi ha més diners, es fa un piromusical per Festa Major, es porten les àvies d’excursió a Mallorca i es lloga la torre de Collserola per fer un sopar amb els treballadors municipals –això només per citar casos reals– . Si no hi ha diners, una sortida és no pagar i l’altra signar acords amb promotors immobiliaris. Sense una Sindicatura de Comptes vigilant i un rigor autoimposat, la caixa dels ajuntaments pot resultar una bomba de rellotgeria, econòmica i urbanística, més grossa com més diners pugui consumir.
Aquests excessos són un fruit bord d’aquells temps en què tot estava per fer. Perquè els ajuntaments són laboratoris d’idees, són font d’innovació; de vegades l’encerten i de vegades no. Són l’apassionant món de la política de veritat, aquella en què palpes el resultats, en què és possible parlar amb l’usuari, discutir-hi.
L’evolució de la política, l’esperit pràctic local, ha portat a mancomunar, cedir, compartir, delegar. Per la base, Consells de la Ciutadania, processos participatius i consultes populars; per l’estructura, Consells Comarcals i mancomunitats són eines fonamentals en aquesta complexitat de serveis.
Tenim, en els ajuntaments, l’instrument més potent per la transformació del país. Parlo d’aquella part del país que afecta en el més bàsic a la gent i que té la virtut de poder donar aquell punt d’orgull per la pertinença a un lloc, a una col•lectivitat, que tantes vegades ens manca.
Trenta anys. Potser és moment de mirar endavant i intentar que millori el que l’experiència ens diu que no funciona, com una excel•lent llei electoral de resultats dubtosos –que a vegades fa dependre de pactes insospitats, i inexplicables pels electors, el govern local-, la comentada manca de recursos i control financer, la responsabilitat en els excessos del populisme i el paternalisme, el major pes dels municipis en les lleis que els afecten o el pobre intercanvi d’experiències locals.
Els ajuntaments administren el dia a dia i el futur. Les decisions preses fa trenta anys han condicionat, per bé i per mal, el nostre present. Potser comença a ser urgent que els posem al dia, que en corregim les mancances i que la seva veu es tingui en compte. Potser llavors aquesta política local que deia al començament, presa amb responsabilitat i transparència, seria, encara més, un referent per l’autoestima del país.

Descobrint piscines (3): Les falses fotos del muntatge.

2009-04-06T18:26:00.014+02:00

1. plànols planta

2. vista exterior

3. vista exterior

4. vista interior passadís

5. vista interior

6. vista interior passadís

Endevineu quines són les fotos del muntatge de Lliçà i quines no ho són.
Una pista: Proinosa.

Habitatge protegit: 96, PP-PSC-CiU: 0

2009-04-05T23:59:00.002+02:00

Per segona vegada faig servir aquesta foto.

Per qui no ho recordi, CiU i PP varen liderar la oposició als habitatges protegits a Ca l'Artigues. El PSC va sacrificar els seus regidors, Antonio Diaz i Amparo Mejias, que veien bé aquesta actuació al barri. Aquella dura campanya contra el nostre govern va arribar a afirmar que Ca l'Artigues era una zona residencial, que no hi volien serveis. També allò de los pisos en el pueblo, que serviria per reallotjar els gitanos de la Mina, que tot s'ompliria de moros i drogoaddictes, que jo mateix ho feia per un tema de drogues.

En fi, que va ser una campanya de guerra bruta que es va saldar amb l'estranya paradoxa que els que no volien serveis porten els seus nens a l'escola, i els que deien que s'ompliria els pisos de moros que malmetrien el barri, varen córrer a empadronar-se a casa d'algun parent a veure si els en tocava un.

Avui es publicita el projecte de 96 pisos a Ca l'Artigues i Can Salgot i les condicions per accedir-hi. Suposo que avui, com ahir, un cop nosaltres fora del govern, tot plegat serà fantàstic. Al web municipal es vanten de fer l'operació d'habitatge social més important del Vallès. També haurien de dir que, gràcies a ells, va estar a punt de no fer-se.

Llei d'urbanitzacions: nosaltres treballem.

2009-04-03T18:00:00.000+02:00

Si teniu curiositat per saber qui treballa pel poble, mireu aquest enllaç (notícia al web d'Esquerra)

o la notícia del diari Avui aquí

If (Si...)

2009-04-03T11:45:00.001+02:00

Quan tenia 11 anys, a arrel d'una malaltia, els meus pares varen penjar un poema a la paret de la meva habitació. Aquest poema, que no entenia en aquell temps, va reaparèixer molts anys després a la meva vida cantat pels Esquirols i més ençà encara, il·luminant un espot de Repsol.

Ara me l'he tornat a trobar. Sembla talment un himne, amenaçant-me de perseguir-me en tota la vida.

(M'haureu de disculpar, però no he trobat cap traducció millor)

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te’n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l’espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l’odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aquests dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l’obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l’atzar,
I perdre’ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus
cor, entusiasme i fortalesa,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I parlar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l’implacable minut
Amb seixanta segons d’esforç agosarat,

Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara fill meu: seràs un home,.

Rudyard Kipling

Contra la infàmia

2009-03-31T13:01:00.003+02:00

Ara fa una setmana, hem fet arribar a totes les cases de Lliçà d'Amunt, juntament amb el butlletí d'Esquerra, aquest escrit.

Veïnes i veïns de Lliçà d’Amunt,

Hem sabut, quan ja teníem a punt aquest Butlletí, que m’han interposat una querella criminal. Una querella que desgraciadament trigarà molts anys a anar a judici, que finalment quedarà en no res, però que ja haurà fet la feina que PSC i CiU es proposen: la d’estendre una ombra de dubte sobre la meva persona i el treball de la gent d’ERC.

Les persones que ara ens governen, després de fer un pacte PSC-CiU-PP i de tancar tots els espais de diàleg i de col·laboració amb nosaltres, han optat per la guerra bruta, per mirar de destruir les persones. Ja tenen la vista posada en les eleccions que s’acosten. I saben que la gent encara recorda que les persones que van posar ordre en aquest poble eren d’ERC i que ha estat ERC la força que ha guanyat clarament les dues darreres eleccions municipals a Lliçà d’Amunt, l’any 2007 amb un 35% dels vots.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen mentides, esperant que hi haurà algú que pensarà que “tots els polítics són iguals” i s’ho creurà. Ells i els seus grups, que van deixar l’ajuntament en la ruïna, amb una allau de factures sense comptabilitzar, que es van saltar tan reiteradament tots els procediments administratius... s’atreveixen a etiquetar la nostra etapa de govern de “nefasta, negligente y delictiva” tal com es diu a la querella. Això que diuen és molt greu perquè saben perfectament que no és veritat.

M’acusen per haver signat acords amb l’Associació de Veïns de Ca l’Esteper, per permetre rebaixar la factura dels veïns per a asfaltar els carrers i millorar els serveis tècnics del barri.

M’acusen per fer que els veïns del Barri de Pineda Feu i el Pinar poguessin pagar en 8 anys les quotes urbanístiques i haver resolt una situació que feia 35 anys que s’allargava.

M’acusen per haver engegat una política valenta d’habitatge protegit al nostre poble, a Ca l’Artigues, un projecte autofinançat, que resolia bona part de les necessitats d’habitatge del jovent al nostre poble.

M’acusen per haver aconseguit rehabilitar l’Ateneu l’Aliança, peça bàsica de l’activitat cultural al nostre poble, unint l’esforç de l’entitat amb el suport de l’Ajuntament i la subvenció de la Generalitat.

M’acusen per haver afrontat la renovació i manteniment de l’enllumenat públic dels nostres barris, abandonat durant dues dècades que incomplia la normativa i que la Generalitat obligava a tancar.

M’acusen per haver portat l’ADSL a molts barris sense cobertura, resolent-ho a pesar de la negativa de Telefònica.

Com que és indiscutible que això s’ha fet i s’havia de fer, ara diran que és un problema de formes i de procediment i de legalitat...

Però resulta que ells eren membres del consell de direcció de l’Empresa Municipal d’Obres (EMO) i mai no hi van trobar cap error de procediment. Sí, nosaltres vam crear l'EMO -que va encarrilar i ha permès a l'actual govern dur a terme determinades obres- i vam deixar que l’oposició formés part dels òrgans de direcció de l’EMO perquè poguessin fiscalitzar la feina. Ells han impedit que estem al consell d’administració, per amagar el que hi fan. Nosaltres vam explicar totes les nostres propostes i vam donar la cara sempre. Ara ells ens neguen la documentació que els demanem.

És ben clar que els polítics marquen els objectius i que són els funcionaris els que vetllen les formes i els procediments... i precisament l’actual alcalde Nacho Simon - que ara interposa la querella- és funcionari municipal de l’ajuntament i va ser tècnic d’economia durant el govern d’ERC+ICV-EUiA, va tenir accés a les nostres decisions, va assessorar l’equip de govern i tampoc mai no va informar de cap incorrecció de procediment.

Us he de confessar que vaig descobrir la querella per la premsa, i això ja diu molt del que està passant. Abans de notificar-m’ho a mi, i vulnerant el dret que tinc a la presumpció d’innocència, van enviar un comunicat a totes les agències de notícies i a la premsa comarcal.

No s’hi val ara a dir que el jutge ja dirà. Saben molt bé que la justícia és lenta, que la infàmia està sembrada, que amb això hi ha joc per anys i que algú se’ls creurà.

Nacho Simon (PSC) i Pere Grau (CiU) escampen fum per amagar les seves misèries.

Costa expressar el que sento en aquests moments. Després de tanta feina feta, és dolorós veure com s’intenta destruir el meu honor, la feina feta pel meu equip, el gran suport que tenim de la majoria de lliçanencs i la bona imatge que sempre ha tingut la gent d’ERC a Lliçà d’Amunt. Però seguirem treballant. Podeu confiar en nosaltres!

L’arxivador auxiliar

2009-03-27T09:03:00.004+01:00

L'ajuntament ha corregit la relació de llocs de treball. Resulta que el que era un auxiliar tècnic havia de ser un tècnic auxiliar, o al revés. Posats a corregir, vaig demanar que esmenessin un error que confiava un lloc de treball a un arxivador auxiliar. Amb un somriure als llavis em varen dir que no, que ja ho farien quan el TGV arribi a Perpinyà.

Fa ara un any jo ja reclamava que es regularitzés aquest moble, de la secció d'oficina, i encara no m'han entès la ironia. Aquí teniu l'escrit de fa un any. L'any que ve també el tornaré a posar.

S'ha publicat la relació de llocs de treball de l’ajuntament. Entre les places, destaca la relació laboral demanada a l’arxivador auxiliar. Es tracta de personal laboral fix, titulat superior o medi. Desconec la competència lingüística per aquest individu, sens dubte nivell C. Sense concessions a la correcció política, el nostre ajuntament vol un arxivador. No hi ha lloc per arxivadores.

El que a mi m’estranya més és que no hi hagi una exigència de mesura al seleccionar aspirants.En el tema dels arxivadors, la mida sempre és sinònim de capacitat. I ja sabem que en una relació laboral, la capacitat de l'aspirant és sempre prioritària.

Però és que quan tries un arxivador auxiliar sol passar que no el situes a l’arxiu, sinó que fa la seva feina en un despatx qualsevol. Potser a secretaria o a comptabilitat, que són grans consumidors de paper. O potser a recursos humans, per allò d’ocupar un lloc de treball.

El situes entre la finestra i la porta, darrera de la taula de l’auxiliar administratiu. Sol ser un racó justet, que obliga a tirar de cinta mètrica. Tres pams de fondo, dos pams d’ample. D’altura, que no passi per sobre el nivell dels ulls, que sinó després no t’ensenya els papers quan li demanes, encara que ja se sap que després el carregues de carpetes . Pel que fa al títol, no sé si la millor opció es el superior. Jo el prefereixo a mitja altura.

Allà comparteixen hores i cabòries, els dos auxiliars: l’administratiu i l’arxivador. Ara, que segueixo sense entendre perquè hi ha d’haver una relació laboral entre l'arxivador auxiliar i l’ajuntament. Ja se sap que ocupa un lloc de treball, però les cadires també. I que jo sàpiga, les cadires i l'ajuntament no tenen cap relació laboral.

De misèries, querelles i futur

2009-03-21T13:56:00.003+01:00

M’han posat una querella. M’ho ha dit en Marc, el noi que fa de corresponsal del 9nou a Lliçà. Jo era al Jutjat de Pau a recollir uns papers i ells em va dir, per telèfon, què eren. Abans d’això res, només velades amenaces, insinuacions a tercers.

Prevaricació, malversació i suborn. La nota de premsa de l’ajuntament és clara, concisa. Conté allò que vol dir i res més. És un projectil guiat amb làser que es clava entre la pell i la carn i esclata en nits en blanc, trucades de suport i desmentiments escrits. I afirma que no serà la darrera. No és accident, ni circumstància: És estratègia.

Què tinc jo que no tinguin ells? Credibilitat, l’aval de la feina ben feta a l’ajuntament, la confiança de la gent.

Què volen de mi? Que desaparegui. Junts PSC, CiU i PP, l’únic que els fa por sóc jo.

Com ho volen fer? Enfangant la nostra gestió a l’ajuntament en un procés judicial que pot durar anys, molts anys.

Contra qui? Contra mi, com a cap visible del grup. Però de fet contra tot el grup d’Esquerra a Lliçà. Contra tota la gent que ens ha ajudat, que tenen moltes maneres de pensar, però que a casa nostra s’han ajuntat a l’entorn del nostre grup.

I perquè? Doncs perquè el nostre pecat és doble: els hem guanyat les dues eleccions del segle XXI, i hem demostrat que es pot fer molt pel nostre poble treballant de valent, amb imaginació i amb convicció.

I no tenen altra manera de guanyar? Només poden guanyar escampant mentides? Segurament podrien guanyar si demostressin que ells saben fer les coses molt bé, si la seva prioritat fos el poble. Però sembla que això no entra en els seus plans.

Hem demostrat que hi ha maneres de fer que els superen,. I és més, saben que pel camí que nosaltres varem iniciar es pot encara anar molt més enllà, molt més endavant.

Encara hi ha camins per portar el nostre poble cap a un futur millor. I segurament no serem nosaltres, les persones que ara estem al davant d’aquest projecte qui ho aconseguiran. Sortirà gent millor, més preparada que nosaltres, que veuran més enllà que els que ara som aquí. Nosaltres només els estem guardant la tanda mentre acaben d’estudiar, mentre encara no saben que són ells els que protagonitzaran el nostre futur.

Allò que dèiem. M’han posat una querella. I què? Em persegueixen des que varem guanyar. I quan aquesta s’acabi, en posaran una altra. El món no es pararà per això. Cal treballar molt, encara. I no és per nosaltres que ho hem de fer, és pels nostres fills.

Som aquí, lluitant i treballant. Sempre endavant!

2009-03-10T08:38:00.002+01:00

www.tribuna.cat

Descobrint piscines (2): tràmits i enganyifes del govern

2009-02-28T20:23:00.012+01:00

Ara està a exposició al públic un projecte que no és ni el que es va portar a la Comissió Informativa ni el que es va portar al Ple. La veritat és que és un projecte amb unes quantes trampes que ara intentaré desembolicar.

Primer de tot, es va dir que serien els arquitectes de l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà els que farien el projecte. En canvi el projecte el signen dos arquitectes de Sabadell.

Els documents que es varen portar al Ple no són els que estan a exposició al públic. A tall d’exemple, un dels capítols el signaven els arquitectes titulars, però a sota, tapat amb tipex, hi havia el nom d’un tècnic de Manresa que acaba de construir un complex esportiu en aquesta ciutat.

El projecte que es va portar a la Comissió Informativa del Ple no tenia un pressupost tancat. De fet en tenia dos. Un de 7.061.896 euros i un de 8.403.656 milions. A l’hora de passar-lo pel Ple, hi havia tres pressupostos, els dos de la Comissió Informativa i unes fotocòpies annexes, sense signar, on hi havia el tercer pressupost, que s’havia reduït fins els 6.131.279 euros, IVA inclòs.

Aquest pressupost és el que està a exposició al públic. Aquesta reducció, però, no s’ha fet miraculosament, de fet s’han canviat els imports de 10 dels 13 capítols d’obra, però el gruix es concentra en l’eliminació del 90% de les obres de l’entorn i en la partida d’ajuts d’obra. Evidentment aquests preus tornaran a aflorar quan es posi en marxa l’obra, però en aquell moment el govern ja haurà publicitat que li surt baratíssima la piscina.

Això no és tot. El projecte contempla efectivament les obres d’urbanització – en memòria, documentació gràfica, amidaments i control d’obra, però no al pressupost – i per tant l’adjudicatari de l’obra podrà exigir fer-la ell i, a més a més, establir-ne els preus ell lliurement, ja que aquests no hauran estat fixats en el contracte.

Per més diversió, el projecte conté un segon pressupost, idèntic al de la comissió informativa però contradictori amb el detallat, que estableix un preu de 7.061.896 euros (igual que el primer de la comissió informativa) per la piscina complerta. Dos pressupostos per una mateixa obra en el mateix projecte.

Us adjunto el quadre comparatiu dels tres pressupostos. En vermell els preus diferents.

Descobrint piscines (1): les (poques) raons del govern

2009-02-27T19:36:00.006+01:00

Recordeu que es va desestimar el projecte de fer la piscina al solar de l’actual piscina descoberta per dos motius essencials, el primer per la inundabilitat del solar i el segon pel preu excessiu que s’havia de pagar. Totes dues raons han quedat invalidades per la dura realitat. Ja diuen els socialistes en els seus escrits que "la mentira tiene las patas cortas" (per déu, quin nivell!).

Pel perill d'inundació, ja va quedar demostrat en l’estudi d’inundabilitat que el solar de la piscina no era inundable, sempre que es portessin a terme les obres d’endegament necessàries pel Polígon del Molí d’en Fonolleda. Al fer aquestes obres deixaven també de ser inundables els terrenys del camp de futbol i de l’institut, que ara mateix quedarien negats per més d’un metre d’aigua.

Per l'"exagerat preu" també han hagut de reconèixer que havien errat. Tot i que en el moment de sortir nosaltres del govern encara no s’havia tancat el preu, segons els escrits del propis socialistes tot el complex esportiu de la piscina (incloses piscines exteriors, vestidors exteriors, aparcament, sales de musculació, zones d’aigües, solàriums, etc...), tal i com estava projectada valia 8 milions d’euros.

Per estalviar han reduit el projecte. La piscina coberta pelada que ells proposen, amb uns sales de gimnàs, però sense ni aparcaments, ni tanques, ni equipament interior, val 6’1 milions d’euros. Molt més cara en comparació als serveis oferts.

Hi ha una raó clara, per aquesta diferència; el que abans es feia en dues plantes, posant les sales de gimnàstica sobre dels vestidors, ara es posa en una sola planta. Aquesta configuració dobla el preu de la fonamentació i de la coberta i també encareix les instal·lacions. I ara per ara tampoc no es podrà disposar de la subvenció que ja havíem obtingut de la Generalitat, d’uns 800.000 euros.

Evidentment, si es volguessin fer els vasos de les piscines exteriors i els seus vestidors en una segona fase, aquesta instal·lació valdrà força més de 3 milions extres. I les tanques, els jardins i l’aparcament, 900.000 més. Total, que no poden fer una instal·lació comparable amb el nostre projecte per menys de 9'9 milions.

Més enllà de l'obvietat d'aquesta comparació, hi ha el projecte, la idea de racionalització dels serveis esportius del municipi i l'estalvi que se'n derivava en l'explotació del dia a dia. Al mantenir les piscines d’estiu a l’emplaçament actual, durant 4 mesos a l’any es duplicaran els costos de mantenir el servei de piscines públiques. O això, o s’haurà de tancar la piscina coberta una tercera part de l’any. O sigui que hem passat d’un projecte que pretenia unificar els serveis de piscina d’estiu, piscina coberta i gimnàs de pavelló, a haver de duplicar el servei, ja que es dispersa en dos equipaments diferents.

El fòrum, el POUM i el fum

2009-02-14T13:43:00.010+01:00

Resulta entretingut seguir el fòrum de pobles del vallesoriental.com. He de confessar que el segueixo. Sovint és divertit, sovint errat, sovint hi descobreixo mestres del periodisme i sovint hi constato la pobresa del nostre sistema educatiu. Ahir hi vaig descobrir, a més a més, que hi ha qui parla per mi sense cap vergonya, deixant entendre que faig certes valoracions, que faig parlar per mi a certa gent, que aprecio la feina de segons qui. Tot això en referència a la redacció del nou POUM. Crec que això mereix uns aclariments:

La meva opinió sobre el procés del POUM és negativa. La manera com es va iniciar, immediatament després de la presa de possessió, començant a treballar sense parlar-ne amb ningú, contactant amb tècnics sense haver fet cap contracte.

El plantejament del POUM em sembla equivocat. Fer una ordenació urbanística que vulgui resoldre el futur econòmic de l’ajuntament és una frivolitat. Tots sabem que els ajuntaments gasten en funció del que ingressen. I el balanç econòmic sempre serà en funció de com es governi, de les despeses, no dels ingressos.

La participació plantejada em sembla equivocada. Com a representant de la ciutadania no he tingut cap informació, ni debat, ni participació en l’elaboració d’aquest pla. Discrepo del model de mínims plantejat. Dubto que el procés compleixi amb les garanties de participació que exigeix la llei. És molt dubtós quan es planteja una jornada de participació sense que hi hagi garantia que els acords allà adoptats serveixin per redactar el POUM.

Tinc la convicció que és impossible que allò acordat en la jornada de participació, el dia 7 de febrer, serveixi per redactar l’Avanç de Pla que es presentarà el dia 24 de març. No hi ha temps material d’elaborar un resum, lliurar-lo als redactors i que aquests facin un treball de síntesi de les propostes, valoració urbana, plasmació gràfica, verificació respecte a les dades sabudes i proposta efectiva d’Avanç de Pla.

Tinc els meus dubtes de la idoneïtat dels redactors. Varen començar a treballar a Lliçà d’Amunt l’any 2000, amb un altre govern, el de l’Isidre Ballester, amb un poble que era diferent, amb unes determinades expectatives industrials de Simon, Biokit i Mango a Ca l’Amell, Can Malé i Can Montcau – ara aquestes es concentren a Can Montcau, deixant Can Malé com a zona verda, i a Ca l’Amell ja no hi ha Simon –. També és hereu de la primera proposta de centre que va ser superada en el debat ciutadà. Fins on he constatat, l’actitud d’aquests redactors no ha canviat massa, i semblen encara deutors de qui els va introduir al nostre poble.

Estic convençut que no és un bon moment per la planificació urbana. En el nostre municipi hi ha grans decisions territorials pendents que condicionaran la planificació: les infraestructures regionals, tren, quart cinturó, eix del Tenes, gasoductes, variant de L’Ametlla, eixamplament de la C17, etc...; decisions regionals sobre els espais lliures, com el PEIN de Gallecs o el Parc Agrícola del Vallès; figures del planejament que se superposen al planejament municipal, els Plans Directors urbanístics de les zones residencials disperses i també els de l’entorn de la C17.

Tampoc és correcte que un POUM, que haurà de ser gestionat durant quatre o cinc mandats s’iniciï amb una voluntat tan exclusivista del govern de torn. El POUM genera uns drets de propietaris i unes obligacions de l’ajuntament que bé es mereixen intentar portar el procés amb més voluntat de diàleg.

I per últim, fins on jo sé, sóc l’únic polític d’aquest poble que expressa la seva opinió signant el que escriu. No cal que especuleu amb les meves actituds, ja les explico prou jo mateix. Els fòrums d’internet són espais de debat encès, d’insult, rumor i anonimat. En tot cas, si voleu saber què penso, aquí ho trobareu. Em sembla que hi sóc prou clar. I no me n’amago.

L'ordre dels factors

2009-01-30T23:30:00.000+01:00

La cosa ve a tomb per les columnes d’opinió dels grups polítics al butlletí municipal.

Si atenem aquest ordre, habitualment es justifica pel resultat electoral de cadascuna de les llistes polítiques. Al butlletí municipal tenim un ordre 2, 3, 4, 1, 5. El perquè d’aquest ordre no és altre que el resultat de govern. 1 i 5 varen perdre el govern, 2,3 i 4 el detenten.

Ja sé que es podria dir sempre és així. No és veritat. Si més no en el període 2003-2007, quan servidor estava en funcions de govern, l’ordre dels factor era un ordre d’elecció popular, el bon ordre dels factors: 1, 2, 3, 4, 5.

La sang no arribarà al riu. No és un tema que s’ho valgui. Tot plegat són els inquietants senyals del mal ordre polític en què es troba el nostre ajuntament, els factors i els desordres d’aquest tipus no són innocents mai.

Si abans es respectava l’ordre d’elecció i avui no, és per la pròpia inseguretat del govern, per la seva consciència de il·legitimitat política. Encara que parlar de consciència i del govern municipal actual sigui una contradicció en els termes.

L’altre factor que explica aquest desordre polític són les intencions. El ministeri de la propaganda de la nostra particular casta socialista ho té clar: s’ha de minimitzar en tots els fòrums públics la força d’Esquerra en l’ajuntament.

Els actuals amos de la franquícia socialista, amb el vist i plau d’una CiU en absoluta decadència i un oportunista PP, s’ha posat com a fita obtenir la majoria política a tota costa. De fet no m’estranya. Són la vergonya del socialisme vallesà. I m’explico:

A Lliçà d’Amunt, en les eleccions catalanes guanya el seu partit, en unes eleccions espanyoles guanya el seu partit amb majories soviètiques, en unes europees guanya els seu partit per majories estratosfèriques, però quan es presenta en unes eleccions locals rep la meitat dels vots de qui les guanya, Esquerra.

Evidentment la realitat és la que és. L’habilitat política dels socialistes ha estat, a partir de llavors, presentar-se com a víctimes de la nostra força política, que tot i haver guanyat les eleccions, ells consideren il·legítima.

La seva grollera tàctica es fa evident en la successió d’articles en el butlletí municipal. És un exercici prou feixuc, però la lectura consecutiva d’aquests articles porta a una sorprenent conclusió: Són conscients de la seva paupèrrima misèria política.

Només així s’entén el to agressiu, de barra de bar i la insinuació malintencionada. I encara pitjor, tot i liderar el govern municipal, la seva preocupant manca de discurs.

Un POUM sense diagnosi

2009-01-24T11:53:00.005+01:00

Ja està. Ja s'ha exposat al públic part de la informació que servirà per redactar el nou Pla General, el POUM, de Lliçà.

Segons els papers que va aprovar el Ple municicpal era una exposició de diagnosi urbanística del municipi. A la realitat ha estat una exposició de documents antics, anacrònics en molts cassos i contradictoris entre ells. Només en l'apartat de transport públic i hisenda hi havia números actuals. La resta es basa en els números del 2001. La població, l'estat dels carrers, el desenvolupament dels sectors urbanístics, etc. Per exemple hi ha com a pendents de desenvolupar el Nou Lliçà, Pineda Feu, Can Rovira Sud, Ca l'Oliveres, Raval d'en Xicota II, Molí d'en Fonolleda... No s'han pres la molèstia d'avaluar el creixement urbanístic de Lliçà dels darrers 10 anys, o el ritme d'ocupació dels solars buits, o el creixement comparat del trànsit, o l'impacte de mesures com la regulació de direccions úniques als barris, o el canvi d'habits en els barris amb la implantació de més de 1000 places escolars entre CEIPs i Escola Bressol. Tampoc es valora quina implicació tindria el Quart Cinturó per Palaudàries, tant a nivell mediambiental com a nivell de trànsit: quin efecte crida genera del trànsit de sud a nord a través de la carretera dePalaudàries i la del Pla.

Ara només queda el tràmit del dia 7 de febrer, en el matí de participació sobre una diagnosi que no existeix i s'haurà de fer in-situ en aquell matí, a més de definir quin model de poble volem.

Això, amb una participació que, entre les tres jornades d'explicació que s'han fet aquesta setmana, ha mobilitzat un total de 30 persones ( 5 a Palaudàries, 14 a Ca l'Artigues i 11 al centre, descomptades els que hi anaven de l'ajuntament i grups polítics).

Pels que no heu vist l'exposició de la pretesa Diagnosi, aquí us brindo la imatge que tenia al Casal de la Gent Gran. A partir de la setmana que vé l'hi tornaran a penjar. Aneu-la a veure i jutjeu per vosaltres mateixos tot això que us comento.

Acudits

2009-01-16T18:53:00.000+01:00

En el Ple del mes de desembre es varen aprovar definitivament les taxes i impostos pel 2009.

Com en el debat de l'estat del municipi, l'alcalde del PSC va argumentar que els impostos pujen només un 1,5%, perquè si a les pujes hi restes els descomptes acaben sumant aquesta xifra. Els descomptes a què es referia són els de l'ús de la deixalleria durant el 2008 i sobre el compostatge domèstic el 2009.

Aquests descomptes afectaran, com a màxim, a les 350 persones que varen treure's el carnet de la deixalleria l'any passat. Per a la resta dels més de 7000 contribuents, la puja dels impostos triplica l'IPC.

Aquesta situació no és cap invent de l'alcalde del PSC. Un company seu, en Miquel Estapé de la Roca del Vallès - ara a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions per una dotzena de vots - ho retrata reproduint aquest acudit.

Segurament ho han comentat a les seves reunions comarcals...

Participació al POUM: una necessitat, una exigència

2009-01-12T14:03:00.003+01:00

Un POUM, un pla general, és la norma més important de les que pot fer un ajuntament.

Es tracta de decidir quines zones es poden edificar i quines no, quins edificis poden créixer i quines zones seran polígons industrials, equipaments o zones verdes.

Al nostre municipi, bona part d’aquestes ratlles estan traçades des de fa molt de temps. Als anys 80 es va configurar aquest nostre poble, amb les seves urbanitzacions, els seus polígons industrials, els seus carrers i carreteres. El llindar màxim d’habitants es va posar en 25mil. Tot i que no hem arribat als 14mil habitants, tots veiem que Lliçà d’Amunt no pot plantejar-se un creixement desmesurat. Ni els serveis ni els carrers, ni la qualitat del nostre entorn millorarien amb creixements que vagin més enllà dels ja previstos.

El POUM ha de servir per identificar els problemes actuals de la nostra ciutat, plantejar alternatives realistes i projectar quin és el model de poble que volem pels nostres fills. És l’hora del debat en profunditat, del consens i de la visió estratègica de futur. No es pot plantejar amb aquestes presses, sense comptar per res amb tots els grups polítics municipals i sense escoltar a tothom que tingui alguna cosa a dir. El POUM ha de ser el resultat d’aplicar aquest consens, no la imposició de la visió exclusiva de l’actual govern municipal.

Perquè, contra el que creuen alguns, el POUM no és un instrument econòmic per incrementar els recursos de l’ajuntament. El POUM és un instrument urbanístic que no s’ha de condicionar a la gestió actual de l’ajuntament. Aquest error de concepte ha portat a desastres urbanístics que tots veiem en pobles i ciutats.

Confondre el planejament urbanístic amb els diners del pressupost de l’ajuntament ha portat, en molts cassos, que el manteniment de serveis bàsics depengui de l’expansió de la construcció. I quan la construcció té una crisi, com ara, les finances de l’ajuntament arriben al col·lapse.

Hem de ser conscients que la discussió del POUM és urbanística: en funció del model de poble que decidim, amb debat públic i consens, haurem de trobar la seva viabilitat econòmica. No a la inversa.

CA l'oliveres

2009-01-02T13:35:00.004+01:00

Un ple post-innocents

2008-12-29T08:33:00.002+01:00

Després de la primera etapa de les festes nadalenques, l'activitat municipal revifa en una sessió intermitja, en aquests dies de l'any que són en terra de ningú.

Finalment revinguts, alguns temes ja coneguts del nostre estimat poble retornen als tràmis de ple, amb una presència festiva que els fa com de colors, lluentons i molsa. Quin d'aquests temes farà de sant Josep? quin de mula? quin serà el caganer?

En fi. El pessebre de l'ajuntament continua fent la viu viu sense massa entusiasme.

Recordeu que les sessions de ple són gratuïtes, no és prohibit gaire bé res i hi ha calefacció. Podreu gaudir de la proximitat dels pares de la pàtria que ens administren els impostos i fruir amb les seves sàvies paraules.

I als que no vingueu, que acabeu de passar unes bones festes.

Ordre del dia

1 - Designació dels membres del Consell de Participació Ciutadana.

2 – Aprovació inicial de l’actualització del Projecte de la Variant del Camí de la Serra.

3 – Aprovació inicial del Projecte de Soterrament de la línia de mitja tensió del carrer Palamós.

4 - Aprovació inicial del Projecte de Soterrament de la línia de mitja tensió del carrer Empordà.

5 – Aprovació inicial del Projecte de Pavimentació de diferents carrers de Lliçà d’Amunt.

6 – Aprovació de la formulació de la revisió del POUM de Lliçà d’Amunt i del seu programa de participació ciutadana.

7 – Aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2009.

8 – Aprovació definitiva del Pressupost Municipal per a l’exercici 2009.

9 – Delegació a l’Organisme de Gestió Tributària de la recaptació de la taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament.

10 – Sol·licituds de subvencions al Fons Estatal d’Inversió Local.

De bat (?)

2008-12-17T17:45:00.002+01:00

Després de veure les conseqüències del debat de l’estat del municipi se m’acut que va ser un de bat de l’Estat al Municipi. Els actors que hi manaven eren ells, els que manen a Espanya. Els del PP, sorneguers, suficients recitadors de cèntims. Els del PSC, exhibint el catàleg de serveis de la diputació, ambigus funcionaris professinals.

Els de CiU, els d’aquí, com sempre espessos, sense assumir res del que han fet amb aquest poble els darrers 30 anys, repartint receptes anacròniques per embolicar encara més la troca, abans d’esllanguir-se definitivament d'aquí un parell d'anys, als braços dels seus somrients amants.

Al final, el que defineix el debat és la resposta que es va donar a una persona del públic: el programa del govern és aquell que varen acordar contra el nostre programa de govern. Amb una gènesi així no estrany que el govern faci d’oposició. I estant vacant el paper d’alcalde, fes jo d’alcalde.

Ni un sol pla, ni un sol objectiu, ni una sola proposta nova. Han recuperat el Camí de la Serra per polir-se els 2,3 milions de finançament municipal extra per l’any que ve. Encara no se n’han adonat que el trànsit, un cop al barri de Sant Joan, haurà de recular i travessar tot el nucli per sortir per la carretera de Granollers. O intentar sortir per Lliçà d’Avall (no crec que l’alcalde Carreras (CiU) els deixi passar gaire més enllà del seu primer semàfor).

I a la premsa què? Res de res. No va servir de res que vingués un periodista que, com en el Ple de pressupostos, va transcriure dades i opinió del govern. Aquesta vegada era la data d’inauguració de la biblioteca i l’opinió de l’Ariza i el PSC que era molt cara i que era una ruïna.

Home, després de les responsabilitats històriques de tots ells en aquest poble, sembla que escampar mentides és l’esport del govern. I la premsa, com sempre, en els llims, intentant que els seus ocupin (encara més) llocs de poder.

I la gent? Doncs poca. I les preguntes? Previsibles. I les repostes del govern? Clarificadores, en el sentit que tot és manca de compromís, diners màgics que ens salvaran, indefinició de model i un sentor de desànim i resignació. Això si, el que es va entendre és que volen posar molta gent als barris perquè paguin la factura dels que ja hi som. I això és una solució? qui s’ho creu?

Ep, però la premsa va dir que va ser ensopit i que Ca l’Oliveres és una ruïna!

I això és el que compta.

Perquè si

2008-12-17T17:00:00.004+01:00

Divertiment de gènere
(publicat el dia 13 de juny de 2007)

En el nostre món políticament correcte, estem acostumats a sentir com es valora el llenguatge en funció del gènere del substantiu. Per exemple, si algú parla de “ciutadans”, ha d’afegir-hi “ciutadanes”. En canvi, si utilitzem “la gent”, no hem de dir “la gent i el gent” per semblar conscients de la desigualtat social entre homes i dones. Molts d’aquests tics es queden en això, en la pura introducció de duplicació de mots, sense més transcendència que la pròpia redundància.

Ara bé, en aquests dies de balls de sigles entre possibles coalicions, se m’ha desvetllat la veritat sobre la relació entre els partits observant, senzillament, el gènere del nom.

A grans trets, si ens mirem el país veí, els partits mascles dominen l’escena històricament. Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español són mascles, mentre que Izquierda Unida, femella, fa la viu viu com pot per no desaparèixer. És més, el PP és transsexual, si recordem que va passar de Alianza a Partido, i que mentre fou femení no va tenir cap èxit. El mateix li passa a IU, que va triomfar com a Partido Comunista mascle, i que ha anat davallant com a femella.

A casa nostra és diferent. Els partits nostrats són femenins. Convergència Democràtica ho és, Unió també, Esquerra també. Fins aquí no hi canvis de sexe. Són agrupacions femenines des de sempre. Iniciativa si que ho és, de transsexual. De PSUC a Iniciativa. Seguint la dinàmica decreixent espanyola, ha remuntat en el context català gràcies al seu canvi de gènere. El PP és mascle i espanyol. Manté en el context català la dinàmica lògica minoritària dels mascles, mentre que en eleccions espanyoles remunta fins al seu nivell espanyol i masculí.

Per explicar el PSC hauríem de recórrer a Aristòtil, amb la seva excepció que confirma la regla, o als orígens del PSC, amb la unió de la Federació catalana del PSOE amb els PSC Congrés i el Reagrupament, on clarament, i només segons aquesta teoria, dominaria amb autoritat la Federación. Tot i així, el PSC és un cas a part. És el gall del galliner. Partit mascle, català, dominant en política municipal i nacional. Practica el matrimoni amb elegància amb qualsevol de les parelles potencials. Es mou amb habilitat entre femelles. La resta de partits han d’aparellar-se com poden i, quan volen, han de compartir mascle. El famós tripartit no és més que un ménage a trois.

Ara bé, entre les múltiples relacions i promiscuïtats variades, la més estable és una relació lèsbica consubstancial al nostre país, la de Convergència i Unió. Alguns en diríem matrimoni, ells, en la seva dinàmica del no-sexisme en el llenguatge, prefereixen dir-ne federació.

Text ocult

El ple d'aquest dijous.

2008-11-25T18:36:00.004+01:00

Dijous, a les 19h al Casal de la Gent Gran, Gran Ple Municipal. Única funció!
Es parlarà, ben segur, del nou pressupost municipal: Un gran esforç de contenció reduint la inversió, cobrant 5.000.000 de Mango i endeutant-se en 2.400.000 euros més. I a banda, cobrant quotes urbanístiques i contribucions especials. I a més a més, 2.000.000 de despeses financeres.

Aquest número, tradicionalment lluit, consisteix en una espessa disquisició sobre l'estabilitat del pressupost, una carta als Reis d'inversions impossibles de realitzar, un seguit de retrets entre nosaltres i el govern, alguna amenaça velada i una votació tàcita, 10 a 7. Sol ocasionar algun badall, veniu preparats. Per cert, normalment, encara que estigui tot equivocat, el govern municipal no rectifica.

També s'aprovarà, si ningú ho impedeix, un crèdit de 2.100.000 euros a l'euribor més 1'25, prop del 6% d'interès, per acabar de passar aquest any. En uns temps on els bancs no deixen quartos a ningú, la necessitat de diners es paga cara.

Un parell de modificacions pressupostàries, una d'elles per posar en venda la parcel·la de la zona industrial Tenes per 700.000 euros aprox. Sacrilegi! es venen patrimoni municipal i a sobre, afectat per la pirotècnia!

Una modificació de ROM que finalment no s'ha consensuat i serà com ells diuen. Amen.
Moció a favor del finançament local i la capitalitat cultural de Tarragona el 2016, o 2018. Ningú sap què serà abans, si la capitalitat o la millora del finançament local.

Aforament limitat, no es fan reserves per avançat. Entrada sota la seva responsabilitat. No es respon de possibles danys morals.

Un globus contra el Quart cinturó

2008-11-17T17:10:00.005+01:00

Aquest dissabte hem fet la festa d'Esquerra, a Ca l'Artigues.
El tema d'aquest any ha estat el 4cinturó. Una amenaça real pel Vallès, que en aquest barri es materialitza en un munt d'incerteses en el seu futur. Serà en túnel o fent una circumval·lació que aquesta autopista travessarà el barri.

Des d'Esquerra hem fet aquest acte per posar en guardia a la gent, que ignorava aquesta amenaça tan directa sobre casa seva. Varem estar tot el dia allà explicant els projectes que els amenacen, als molts veïns que es varen acostar.

També estem a tot arreu on podem fer-nos sentir, per defensar el territori d'aquesta darrera ferida. Són molts anys de campanya contra el quart cinturó i, ara que sembla que s'acosta el final, no podem deixar que defalleixi aquest moviment.

Gràcies a tothom que va col·laborar.

La imaginació en la gestió: el cas dels residus

2008-11-06T07:47:00.001+01:00

En aquest exercici de polivalència que és la política, de la mateixa manera que ahir parlava del Pp, avui puc parlar del quart cinturó, l’executiva comarcal o les escombraries.

Aquest cap de setmana he vist, amb cert orgull, com una de les nostres propostes de govern és copiada ja a mitja comarca. Estic parlant de residus, escombraries i taxes.

Ara fa ja tres anys varem iniciar una mesura absolutament pedagògica, que pretenia premiar l’ús de la deixalleria, descomptant el 10% de la taxa d’escombraries, a qui la utilitzés 10 vegades repartides al llarg de l’any. Aquesta mesura va tirar endavant sense massa fe de molta gent. La seva efectivitat va ser explosiva. Varem ser capaços de col•lapsar la única deixalleria del municipi, que va passar a ser de les més utilitzades de la comarca, a l’alçada de Granollers o Mollet. Gràcies a aquest fet varem aconseguir la subvenció de 180.000 euros per fer la segona deixalleria del municipi, que s’ha inaugurat aquest any a Palaudàries.

Veig a la premsa comarcal que Granollers, Canovelles, Lliçà de Vall i Mollet han copiat aquest any la mesura: deu cops a la deixalleria; 10% de descompte. No sé si hi ha més municipis que ho apliquen, però vist l’èxit, suposo que anys a venir serà una política que s’anirà estenent.

Seguint aquesta línia, els grups al govern municipal de Lliçà d’Amunt tornen a innovar. Aquest cop amb el compostatge domèstic. Les ordenances fiscals de l’any que ve proposen un descompte d’un 5% per qui faci compostatge domèstic. És clar que implica un seguit de condicions més complexes que l’ús de la deixalleria – visita d’inspector municipal inclosa, disposar de l’espai pel compostador, una certa formació – però crec que és bo plantejar-se aquest repte. O tots plegats creiem que és raonable consumir tants recursos públics recollint la fracció orgànica dels residus? És raonable portar aquests residus a una planta industrial de compostatge? Sobretot quan, a Lliçà, el 95% de la població té possibilitat de compostar a casa.

És veritat que el compostatge no serà mai universal, sempre hi haurà algú que no el farà, i per tant, la recollida de la fracció orgànica serà necessària. Però mesures així fan pedagogia dels mitjans que tenim al nostre abast per resoldre, d’una manera ben tradicional, el problema dels residus orgànics.

Avui parlo del PP, i en p.

2008-11-02T16:52:00.003+01:00

Avui que plou, puc posar un post que parli del pp només amb paraules en pe?

Del PP del poble en puc parlar en pe. Pot ser que prometin pencar pel poble, però per mi puc pensar que es preocupen prou per pinacles, pals i penons. Perque paraula no poden prometre'n, que de promeses no en pot parlar el primer del pp.

El paer els porta en primer pla. Procura portar-s'hi bé, no passés que potser pensessin en passar a la posició passada, de primar el poble per sobre la potestat.

La parla que porta pe posada primera pot parlar del parell de persones que presenten el partit parlat per pe. Un parell de Peps, o Pepe per dos. Podrien pertanyer a Palau de Plegamans, Polinyà o Parets - ho penso per la pe del primer- .

Al passat preguntaven al Ple pels préstecs i els preus i proposaven pavimentar passetjos i portar les persones a Parets. Al present prenen préstecs per prudència i preveuen pagar amb els preus pujats. Pendents de les peles del polígon, passen com poden el pacte que els ha portat al poder.

Ara parlen de pistes poliesportives a Palaudàries, i de passos de peatons al passeig de Palaudàries, de piscines al poble, de parades de bus, dels preus dels passis i dels prohibits aparcar.

Poden predicar pacte, però quan parlen al paper, procuren picar Esquerra, perque protestem pel panflet del pp. Potser ho pretenen.Prometo que podria ser, però no pas per plaer.

Puc posar un post petit pel partit del parell de personatges propis del pepe. O no pot ser?

Del sistema polític i la responsabilitat pública

2008-10-30T23:54:00.003+01:00

Responc en aquest escrit a les qüestions plantejades per un lector anònim en un comentari a un post anterior.
Primer de tot, gràcies per la vostra participació en el blog i gràcies pel vostre reconeixement. La matèria que proposeu és prou transcendent per la nostra qualitat de vida. La política municipal és, efectivament, la política que implica personalment en cada decisió, la que canvia el paisatge que veiem nosaltres i els nostres fills. Discrepo en què la política municipal sigui deutora de la política partidista. En un ajuntament manen les persones per sobre de les ideologies, el projecte local per sobre d’un projecte polític concret (tots coneixem alcaldes que tenen poc a veure amb la línia ortodoxa del seu partit). I malauradament per això mateix, a vegades, les qüestions personals passen per sobre dels interessos polítics i, fins i tot, les prioritats públiques queden supeditades a mesquineses personals.

Veig certa la vostra primera afirmació, quan dieu que veieu els ciutadans indefensos al moment de votar, pel fet que desconeixen la política d’aliances. A mi no m’agraden els pactes que parteixen l’alcaldia entre dues llistes, o els pactes d’uns contra els altres, com també s’ha donat a molts llocs. Penso que la única solució democràtica als ajuntaments – que són ens presidencialistes, no parlamentaris – és l’elecció a dues voltes, si més no en municipis mitjans com el nostre. En un context així, les aliances es farien abans del nomenament de l’alcalde i, per tant, seria la ciutadania qui elegís l’opció política que ha de governar, coneixent abans la naturalesa dels seus pactes.

Estic convençut que el paper dels polítics és el de representació de la gent del municipi en l’estructura municipal. No són tècnics, o si més no, no tenen perquè ser-ho. L’estructura municipal és la que conformen els tècnics municipals. Els polítics podem fer que funcioni millor o pitjor. Si un ajuntament té un mal tècnic, serà impossible fer una bona política en aquell àmbit. Evidentment, si el polític és un incompetent, pot fer que un àmbit deixi de funcionar, per molt bon tècnic que tingui. El regidor ha de tenir sentit comú i voluntat de servei. Després, depèn de les capacitats de cadascú. Pot ser un extraordinari regidor d’educació que no sigui mestre, o un bon regidor d’obres que no sigui enginyer. Ara bé, al final, el polític respon davant tothom dels seus actes i dels actes dels seus tècnics. Si la cosa no rutlla, és el polític qui rep. I també és el polític qui ha de posar els mitjans per corregir el que s’hagi de corregir.

I en aquest sentit tractaria també el darrer punt. L’escola del polític és l’oposició. El paper de l’oposició, quan no en té d’altre, és el de fiscal. Trobar els punts febles del govern, trobar-hi alternatives, fer propostes diferents pels problemes del municipi. Ningú espera que l’oposició doni confiança al govern. Si l’oposició no raona una posició diferent de la del govern, qui donarà una visió alternativa a la oficial? És més, qui votaria un partit que es manifesta còmode estant a l’oposició? També és veritat que el gruix de l’acció de govern ha de continuar quan hi ha un canvi de govern. L’oposició responsable ja es cuidarà de salvar allò que hagi de salvar de l’acció del govern anterior. El que és patològic és la negació sistemàtica de tot el que faci el govern. Aquesta actitud porta a la contradicció o a la paràlisi quan aquests partits arriben a governar. (Mireu sinó l’oposició que varen fer els darrers anys a Lliçà els grups de PSC, CiU i PP, que ara governen. Estudieu també les 30 raons dels socialistes per no votar Esquerra: veureu que la majoria de coses que ells criticaven han quedat desautoritzades per les seves pròpies polítiques, quan no han quedat en evidència per la seva falsedat).

La manca d’implicació ciutadana en la política porta a la manca de matisos. Serveix la caricatura per fer crítica política perquè la política s’ha fet llunyana a la gent. Aquest esquematisme porta a mecanismes empobridors per la societat: la demagògia buida ( que es qualifica de propaganda electoral haver invertit un milió d’euros en millores dels carrers); la transformació del llenguatge (que porta que uns pisos siguin dolents i uns plurifamiliars siguin fantàstics); i el populisme , que pretén haver trobat solucions simples a problemes complexos ( contra la dispersió urbana: bifamiliars enlloc d’unifamiliars). De fet, la llibertat per mentir dels polítics és proporcional al desinterès de la gent per la política.

Sé que fer unes eleccions municipals a dues voltes no són la solució de tots els mals. De fet, en països com França s’hi aplica i tampoc és una meravella. En tot cas evitaria una de les mancances del nostre sistema electoral: el fet que ha passat a Lliçà, que de cinc caps de llista, després de les eleccions hi havia possibilitats que qualsevol dels cinc caps de llista fos alcalde, sense haver de demanar-ho a ningú.
Disculpeu que no aprofundeixi més en la qüestió, però estic segur que tindrem temps d’anar-la desenvolupant.

El fantasma a l'ajuntament

2008-10-30T23:04:00.004+01:00

En temps de halloween, eleccions americanes, difunts i mentides, la nostra màxima autoritat municipal ha decidit mimetitzar-se amb l'ambient de sorpresa i enganyifa.

Ara fa una setmana parlava d'un ple on es va negar que existís un pla parcial de Can Montcau. Avui, oh sorpresa, a aparegut a exposició al públic. Havia estat amagat, disposat a repetir l'anunci de Port Aventura que ens sotragueja aquests dies. Bu!, que ha dit quan per error me l'han tret de l'armari. Buuuu!, que ha repetit el tampó que certifica que "ha estat aprovat per decret d'alcaldia el dia 28 d'octubre". Buuuu!.
I jo que li he replicat, com a l'anunci: Aaaaaahhh!

De fet ells ens menteixen miserablement als plens municipals. I nosaltres ho sabem, i sabem que ells ho saben.

Mentrestant, a la revista municipal, els grups de govern amenitzen les fredes tardes d'aquesta setmana repartint-se els temes: inauguracions, medi ambient i la seva dosi mensual de bilis. Sempre, és clar, en rigorós ordre electoral.

Mentides en el Ple

2008-10-23T22:54:00.001+02:00

De diners que canvien de partida, inexplicablement.
Al Ple de setembre d’aquest any, concretament el dia 25 de setembre, es va aprovar una modificació del pressupost que contenia un transvasament de 50.000 euros, del destí que tenien en pressupost – el cobriment de la pista esportiva annexa al pavelló – a fer el vial de Palaudàries. Perquè es suplementa la partida d’aquesta obra, que ja té un milió d’euros, i encara no se sap que valdrà, ja que no té ni projecte? Doncs la resposta que ens va donar el govern va ser que era per a fer el camí de vianants entre el final del terme i el pont de Lliçà d’Avall.

Ara bé, la partida on es varen posar els diners no era la d’aquesta obra – que té ja 50.000 euros assignats al pressupost – sinó a la carretera de Palaudàries pròpiament, la del milió d’euros. La resposta era que tant li feia, ja que eren obres en aquell vial i, per tant, si convenia es podia tirar d’una partida o l’altra indistintament.
Avui mateix l’ajuntament publica l’acord de junta de govern del dia 8 de setembre, 17 dies abans del ple i 10 dies abans de la comissió informativa, on s’assignen 18.203,03 euros per a l’execució de les obres del projecte constructiu de Vial de Vianants a la Carretera de Palaudàries, a l’empresa adjudicatària. Per tant, l’obra val 18.203,03 euros i en el moment que nosaltres els dèiem al Ple que tenien una confusió i ells deien que ja transferirien els diners d’una partida a l’altra, ells ja sabien que ens estaven enganyant i que tard o d’hora ho sabríem.

Per tant l’ajuntament té destinats a aquesta obra 81.796,97 euros més del compte.

O és que aquests diners no serviran per aquesta obra? Exactament, què amaguen?

Impostos, Plans Parcials, Plens extraordinaris i embarbussaments col·lectius

2008-10-18T12:33:00.004+02:00

Hem tingut ple. El d’ordenances fiscals. Els impostos, per entendre’ns.
L’any que ve els impostos pugen. Per aquest front no hi ha novetats. L’ajuntament aprofita l’embranzida de la revisió cadastral per maquillar la pujada. Els valors cadastrals al nostre municipi s’apujaran, en deu anys, un 150%. A un ritme del 15% anual.

L’impost de bens immobles, la contribució, pujarà aquest 15% anual, ja que és proporcional al valor cadastral. Per amortir aquesta puja, el govern fa allò que va anunciar: baixa el coeficient perquè pugi l’impost, però només una mica, l’IPC, més o menys i de promig, perquè de fet hi haurà qui pagarà més però també qui pagarà menys. I hi haurà qui pagarà, que fins ara no pagava, però també hi haurà qui ha pagat i que, si no ho hagués fet, ara s’ho estalviaria. Per no desentonar, varem acusar el govern de no fer bé les coses. Vaig defensar amb vehemència que s’havia de baixar el coeficient en tres o deu centèsimes i apujar els topalls dels descomptes per famílies nombroses.

Teníem raó, ja ho varen reconèixer. Teníem raó, però se la varen passar per l’aixella i ho varen aprovar tal com anava.

També Can Montcau-Can Malé varen ser protagonistes. En el Ple del mes passat hi havia d’anar aquest expedient. Es tracta de la modificació de la modificació que es va fer al maig. O sigui que es modifica una modificació que modificava la modificació que varem fer nosaltres. Per acabar-ho d’embolicar, resulta que aquesta modificació queda condicionada a l’executivitat de l’anterior i a la tramitació del Pla Parcial que la desenvolupa. A la vegada, el Pla Parcial no es pot tirar endavant fins que no es valori el projecte d’urbanització, que també condiciona l’acord de reparcel·lació que substitueix el conveni que nosaltres havíem signat amb les empreses fa tres anys.

La modificació es fa formalment per reconèixer l’ús comercial d’outlet, o centre de fabricants. Un centre comercial on s’hi podran comprar peces Mango de col·leccions d’altres anys.

A la pràctica la modificació el que fa és canviar una altra vegada la distribució de zones urbanístiques. I ja és la tercera vegada que la canvien ells mateixos. I encara ho tornaran a fer, m’hi jugo un pèsol!

Nosaltres varem fer evident que aquesta modificació és incomplerta, sense justificació ni quantificació. És més, el mateix document feia referència a l’aprovació simultània del Pla Parcial, que justificaria els canvis de la modificació. Però, és clar, no es podia tramitar el Pla Parcial perquè la seva primera modificació encara no s’ha publicat, no és executiva.

Ells varen afirmar que s’havia de fer així perquè no hi havia Pla Parcial. Ens varem remetre al registre municipal, on hi consta que s’ha lliurat el document definitiu del Pla Parcial. Bé, llavors varen dir que si, que hi havia Pla Parcial però que no servia perquè no acabava d’estar afinat.

O sigui que si, que teníem raó, ja ho varen reconèixer. Teníem raó, però se la varen passar per l’aixella i ho varen aprovar tal com anava.

Que lluny queden els governs que tenien una posició política en els impostos. Que rebaixaven i apujaven impostos amb algun criteri. Que lluny els debats de model de poble, d’estratègia urbana o, senzillament de futur. Aquest ple va ser un marasme tècnic, una discussió formal sobre tràmits, percentatges i publicacions. Ni una intenció de fons, ni un propòsit de transformació, ni una millora en la qualitat de vida de la gent.

Als plens passa com en els partits de futbol, que si un equip juga malament, el mal joc s’acaba encomanant a l’altre. Estic segur que qui va assistir al ple va anar-se’n cap a casa amb la sensació d’haver perdut el temps miserablement.

30 anys de Volta en Carro als Països Catalans

2008-10-12T20:16:00.001+02:00

Un u d’octubre, com el que hem passat, però de l’any 1978, es varen reunir dues mil persones a Lliçà d’Amunt. Mai no s’havia aconseguit reunir-ne tantes, ni mai més s’ha fet – amb el permís del duet Montins-Bustamante, que varen amenitzar la festa de 2002 – .

Potser eren tres mil, o més. A aquella festa hi va anar molta gent. Gent d’aquí i de fora. Passavolants i prohoms de la vida política d’aquell any constitucional. El nostre poble era diferent, el nostre país era diferent. Era un país sense història, amb una democràcia per estrenar. Era el moment de l’esperança sense límits, de la por desmesurada en una societat innocent.
En aquell país de pors atàviques, de guàrdies civils amb tricorni de xarol, de renaults 5 i 127 de dues portes, una colla d’eixelebrats es varen empescar una aventura fascinant. La volta en carro als Països Catalans.

En cent dies quatre carros, quatre cavalls i, per torns, 300 persones, varen recórrer 3000 quilòmetres per petites carreteres, camins, túnels i mar. I en aquells 100 dies voleiaven les campanes per rebre’ls en pobles semblants al nostre. També alguna pedra va voleiar a la ratlla del Sènia.

Final de trajecte amb Jordi Pujol, la Trinca, envelat i molta gent. Era el temps de la societat civil, de les iniciatives sense subvenció. Era el temps dels ajuntaments absents.
Va ser el temps que ens va veure créixer. Allà va néixer alguna vocació política, algun amor i moltes amistats. Gent d’aquella que, quan la veus, no pots estar-te'n de pensar que també hi eren, amb tu, en aquella gesta. I també hi havia en Pedrerol, l’ Isidre del garatge, en Siu (Ballester), en Joan de Vic, en Quim Tuixells, l’Enric Torras, en Pere Relats, en Fermí, en Miquel i la Magda, en Raf i la Maria, en Farriol, en Ruiz Calonja, en Tàcies, en Jaume Dantí. I molta més gent. També la mainada, que teníem 15, 16 o 17 anys.

Ha passat el temps. Tots plegats som més vells i més savis. Tots hem perdut l’empenta dels que estrenàvem vida i poble. Hem perdut la nostra innocència. Tots hem vist com canviava la Vall del Tenes, com canviava el nostre país. Ara no es pot anar en carro per les carreteres, ni es pot trobar un carro en una masia. Ni masia trobaríem.

Per això, per irrepetible, iniciàtica, agosarada i casolana, la Volta en Carro als Països Catalans va acabar ara fa trenta anys. Pel moment històric que va viure, és l’inici de la vida adulta de la nostra societat, alliberada del jou del franquisme, i tanmateix desorientada, òrfena de referents.

La ració de xocolata

2008-10-07T17:38:00.002+02:00

George Orwell descrivia un nou món que sorgiria després de la segona guerra mundial a la seva novel·la 1984, escrita el 1948, enguany fa seixanta anys.

Al llibre, prefigura una societat dominada per les “telepantalles” i el Gran Germà. Una societat sota control, on tothom és espiat i ningú té dret a discrepar. Una societat on el llenguatge es converteix en una “novaparla”: un seguit de signes i lletres que no permeten a la gent reflexionar sobre allò que han llegit.

En aquesta realitat profetitzada, existeix un Ministeri d’Informació, que té per missió actualitzar constantment les notícies, noves i antigues. Per exemple, quan es retalla la ració de xocolata, s’actualitza la notícia de la darrera retallada i se’n rebaixa la quantitat. Així, els titulars dels diaris del dia poden dir: increment en la dosi de ració individual de xocolata. Gràcies al govern del Gran Germà, la producció de xocolata ha pujat i les nostres vides seran millors.

En fi, res que no coneguem de primera mà passats aquests 60 anys.

En aquest temps municipals d’auditories tardanes m’ha caigut a les mans l’auditoria dels comptes de l’any 2005. Eren anys difícils, quan l’ajuntament estava sotmès a un Pla de Sanejament financer.

En aquells moments difícils l’ajuntament va subvencionar en 88.164 euros les entitats esportives. Recordeu que el juny passat, una notícia del web municipal deia que s’havien incrementat aquestes subvencions fins als 83.235, un 20% més que l’any anterior.

Com la ració de xocolata al país del Gran Germà, el Ministeri d’Informació reescriu les dades dels anys anteriors per justificar una baixada de subvencions disfressant-la d’increment.

I això només és la xocolata.

Tinto de verano i Michael Phelps

2008-08-26T20:31:00.002+02:00

Ja tornem a la feina. Aquest any les vacances han estat intenses. I breus, com sempre. Ha estat l’agost del “tinto de verano”, d’en Michael Phelps i del finançament. De les balances fiscals i el nacionalisme “esp”.

Avui he tingut l’acudit d’escoltar la COPE. M’heu de perdonar, però a quarts de vuit la COPE és millor que la cafeïna. He sentit els comentaris, la fina ironia, el sarcasme acusador contra Catalunya tota. He tingut la impressió que, realment, estem parlant de països diferents. Des del punt de vista purament espanyol, no puc entendre que ells censurin la pressió que es pugui fer per obtenir un millor finançament. L’estat té mecanismes per obtenir el millor tracte per una “comunidad”. Mecanismes de l’Estat que ells patrocinen i adoren. Mecanismes que molts han usat abastament abans que “Cataluña” per poder donar servei a una part de la seva nació. Però, és clar, l’Estat és un i la nació una altra, i els seus límits no semblen coincidir en l’imaginari espanyol.

Menció a banda és la derrota en tota regla del sentiment català en els jocs olímpics de torn. L’Armada espanyola ha aconseguit un dels seus triomfs més sonats en el seu camí d’afirmació nacional, que a ritme de traca sorollosa, ens martelleja des de l’Eurocopa de futbol. I és que, si heu llegit l’obra d’Orwell, 1984, sabreu que la victòria no és complerta si no s’anorrea la capacitat de resistència de l’enemic.

En aquests jocs ha funcionat perfectament un pervers mecanisme de coacció nacional. Com pots no enorgullir-te d’un bon paper d’un equip de bàsquet fet amb gent de la franja que va de Castelldefels a Badalona? Com pots no vibrar amb el joc d’un equip d’hoquei amb base a Terrassa? Com pots lamentar un gol de Xavi, o un exercici de Deferr, o el ball aquàtic de Mengual? I en canvi, cada vegada que aquests catalans guanyaven, s’alçaven els Borbons i s’encenia la flama de la “patria” seva. La cirereta del pastís és un fons negre de pantalla, amb unes lletres blanques que diuen allò que “ser español no es una excusa, es una responsabilidad”. Si en Gasol hagués fet la versió catalana de l’espot, ens hauria semblat a tots una mica carrincló, massa localista, poc cosmopolita.

Al final del llibre d’Orwell, el protagonista que s’havia revoltat contra el Gran Germà, acaba estimant-lo. És només llavors, quan l’han vençut i convençut, és només llavors quan l’eliminen.

De festasses, estalvis i subvencions

2008-07-31T19:15:00.001+02:00

L’ajuntament ha decidit tirar la casa per la finestra. Aquest setembre, a la festa major, han decidit que no en tenen prou amb els 140.000 euros que tenien en el pressupost, més els patrocinis i ingressos que podien obtenir. En volen 60.000 més.

I no és qüestió de comparar, no. L’any 2007, la darrera festa major que varem muntar nosaltres, va sortir per poc més de 120.000.

Aquí la qüestió és que, en una ampliació de la partida de festa major, el govern de PSC-CiU-PP, s’hi ha gastat la meitat dels estalvis de l’ajuntament, el romanent de tresoreria. L’any passat hi va haver romanent positiu (estalvis entre ingressos i despeses). Ara l’Ajuntament se’l ventila en festes.

Seria normal que se’ls gastessin en inversions, o que el guardessin per si aquest any van maldades i no cobreixen els ingressos que esperen.

No. Ells se’ls gasten en festes.

En una moció que varem presentar al Ple municipal els varem demanar que es gastessin aquests diners en subvencions per l’aplicació de l’ordenança de l’aigua. Varen dir que no, que ells prefereixen gastar-se els diners en fer una festa més sonada. Així mateix.

Varem argumentar que si aquests mateixos diners es posaven en subvencions per la millora de l’estalvi de l’aigua, dinamitzaríem l’economia local, ja que per cada euro de subvenció el particular en posa deu o quinze. Res. Que no, que no. Que ells se’ls gasten en festes.

Probablement molta gent no se’n recordava, de les festes sumptuoses, del luxe de 100 violinistes vinguts de tot Catalunya per tocar tres minuts al Sopar de l’Avia, dels sopars a preu simbòlic servits pel càtering de la Masia, dels impagats municipals, dels piromusicals de la Maravella, dels sots als carrers, de les excursions en vaixell, de les pòlisses de crèdit, de les farres a la Torre de Collserola, de les factures sense pagar i al calaix fins l'any que ve...

Els suggeriments de PSC-CiU-PP al Pa Terrirorial: el Quart Cinturó per Sant Eulàlia

2008-07-26T13:36:00.003+02:00

"QUART CINTURÓ - RONDA DEL VALLÈS

Que encara que s’accepti la necessitat d’una via transversal per construir un sistema de comunicació en xarxa que faciliti la mobilitat i comunicació tant amb àmbits locals com generals, considerem que és inacceptable la seva implantació, de la manera proposada en l’avantprojecte del PTMB, al seu pas per Lliçà d’Amunt. (...)

Entenem que aquesta via, hauria de mantenir-se per a la reserva actual en els termes municipals de Caldes de Montbui i de Santa Eulàlia de Ronçana el qual té una millor adaptació a la topografia i morfologia del terreny i passaria per llocs ja compromesos històricament per aquesta via i s’anul•li definitivament el traçat de la interpolar nord com a herència de la Xarxa arterial metropolitana actualment sense sentit.

Aquest traçat permet també una millor comunicació directa amb les infraestructures del transport en el sentit Nord-Sud nacionals i internacionals dotant al Vallès d’una millor accessibilitat i mobilitat del sistema viari bàsic, a més de cobrir les necessitats de transport industrial per carretera de la zona de Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells. "

Suposo que els grups de CiU i PSC de Caldes i Santa Eulàlia subscriuen també aquests text, defensat amb convicció i vehemència pels seus companys de partit a Lliçà d'Amunt.

Per convicció.

2008-07-26T13:17:00.003+02:00

La convicció és el convenciment que la teva lògica és la bona.
El consens és la recerca de les posicions comunes entre diferents grups que tenen conviccions diferents.
Ara resulta que l’equip de govern a Lliçà, ofereix consens, però aprova per convicció. I així, és clar, no ens pot estranyar que acabi descartant el consens.

En un festival de prepotència, dijous passat el ple municipal va aprovar de fer un debat sobre l’estat del municipi, en què ells han estat treballant durant “uns mesos” i que varen presentar-nos una setmana abans del ple. El debat s’ha de fer passat l’estiu, en el segon semestre de cada any. Les nostres queixes varen ser pel fet que no s’hagués preguntat res als set regidors de l’oposició, i que seria millor acordar, en un text conjunt, el format d’aquest debat. Davant d’això la resposta va ser que ells actuaven per convicció, no per consens. Que s’aprovaria i després, en el tràmit d’exposició al públic, ja ho esmenarien.

El festival va continuar amb els suggeriments municipals al Pla Territorial Metropolità. Dijous passat se’ns va fer arribar un text, amb la intenció de consensuar-lo. En una primera versió es eliminar la part del text que parlava de la necessitat de fer el quart cinturó per Santa Eulàlia i Caldes. Nosaltres i ICV-EUiA ens hi havíem oposat. Varem corregir i matisar alguns altres paràgrafs, que es referien als usos permesos en el sòl agrícola i varem eliminar la referència a uns carrils laterals a la C17 que ens semblava sobrera. Varem fer un exercici de consens, intentant reflectir en el text allò que ens unia respecte al que volíem en el nostre entorn.

A la hora de la veritat l’equip de govern va estripar les cartes: varen posar com a activitats al camp els “hotels d’àmbit metropolità i etc...”, les calçades laterals a la C17 i la posició de Convergència d’exigir que es faci el quart Cinturó i que passi per Caldes i Santa Eulàlia. Per convicció.
El consens el varen reservar per les correccions ortogràfiques i gramaticals que hi varem introduir.

La prepotència, el menyspreu a la nostra tasca, la gasiveria i la mesquinesa es varen fer evidents en el tram final del ple: L'Ignasi Simón (PSC) no ens va deixar presentar les cinc preguntes que havíem fet, perquè eren trameses per e-tram a les 19h57’, quan passaven 57 minuts de l’hora reglamentària (24 hores abans del Ple). De res varen servir les nostres protestes, el fet que ells tampoc havien respectat el reglament al convocar el ple només 52h abans (quan el mínim són 7 dies), o el fet que les preguntes es formulaven quan feia ja 26 hores que s’havien tramès. No estava disposat a contestar les preguntes perquè els havíem faltat al respecte al fer-les amb tan poc temps, amb la jornada reduïda que tenen, que fa que no tinguin la tarda per respondre. És que no tenim cap delicadesa amb ells!

Potser el que passa és que no volien contestar alguna de les preguntes que els feiem:

Els projectes, obres i serveis de l’empresa municipal en aquest moment?
Els ingressos municipals per impostos i taxes sobre les obres privades?
Quan es faran les obres d’urbanització a Can Franquesa?
Quan es faran les obres d’enllumenat i xarxa d’aigua a Can Salgot?
Quina empresa o professional ha fet el Pla Estratègic Local?

O tot plegat els va molestar que, en el Cara al Poble del dia 11, ens oferíssim per ser la veu de la gent al Ple, fent-hi les preguntes que la gent ens demanés?

Les subvencions i els tants per cent

2008-06-16T20:15:00.004+02:00

He vist amb curiositat l'anunci de l'ajuntament de les quantitats assignades a entitats esportives, culturals, veïnals i de cooperació. Han repartit 200.000 euros. Naturalment, amb posat culpable he anat a recuperar allò que es va assignar l'any passat en aquests conceptes i ho he sumat: 204.423'06 euros. He mirat desglossat :
95.000 a cultura i joventut + 26.016 a festes de barri= 121.016; L'any passat 122.356'87.
83.235 a esports ; L'any passat 87.087'80.
4.000 a cooperació; l'any passat 7.500.
Per tant, res d'incrementar les subvencions, al contrari, s'han retallat les subvencions en un 5% en cultura, un 8% en esports i un 49% en cooperació.

Text ocult

Pla Territorial: Espais lliures

2008-06-16T17:48:00.006+02:00

El Pla territorial pel que fa als espais lliures al nostre poble.
Emmarca tota la taca urbana amb un tipus de sòl lliure que anomena "espais de protecció especial d'interès natural i ambiental". Aquests tipus de sòls tenen un grau inferior de protecció, però al cap i a la fi són protegits. Revelen la intenció d'aquest Pla Territorial de limitar l'expansió urbana del municipi, en els seus límits més exteriors. Són per remarcar els espais entre barris de La Serra i Palaudàries i per sobre de Can Xicota, en la confluència amb el terme de Canovelles, que són qualificats com a "proteció preventiva del mosaic agroforestal". Amb aquesta qualificació el teixit urbà pot créixer i acabar d'omplir aquests retalls. Sempre en el marc d'una política de racionalització dels barris "especialitzats en ús residencial".

Un congrés comarcal

2008-06-12T18:23:00.005+02:00

Passats els dies, volia fer algunes consideracions sobre el Congrés que varem celebrar a la comarca del Vallès Oriental el 24 de maig.

Primer de tot, donar les gràcies a la gent que va treballar tant per poder tirar endavant la nostra candidatura. Donar les gràcies als que varen donar-nos suport per la cara, perquè varen creure que ho podíem fer bé. Donar també les gràcies als militants que varen venir al Congrés comarcal i varen expressar la seva decisió.

En el marc del debat comarcal es va titllar la meva candidatura d’oficialista. Pels no iniciats, els diré que un oficialista, al Vallès, és un papu. És cert que en la meva candidatura hi havia gent vinculada públicament a Puigcercós. També n’hi va haver que estaven per les altres candidatures. El cert és que la candidatura treballava per l’eficàcia i la unitat del partit a la comarca, des de la neutralitat pública en el debat nacional.

És evident que ens varem equivocar. La majoria de la militància al Vallès Oriental està inquieta. La candidatura guanyadora, amb la seva llarga experiència en el debat comarcal, va explotar a fons l’enfrontament amb la seu de Calàbria i el sentiment de greuge i abandonament que pateix la nostra gent a la comarca, i es va alinear públicament amb Bertran i Carretero. I si ells eren representants d’aquests sectors, llavors era evident que, si ens enfrontàvem a ells, érem dels altres. Va ser un encert.

Amb la meva actitud vaig aconseguir dues coses de mèrit: Ser l’adversari a batre per l’aliança comarcal Carretero-Bertran, i no ser el representant natural de bona part de la facció contrària, Puigcercós-Benach.

Jo, la veritat, estic més còmode en el debat comarcal que en jugar amb les estratègies de partit a nivell nacional. Crec encara que només amb una candidatura no alineada en la clau nacional pot aspirar a representar totes les sensibilitats que hi ha a la comarca. I més quan tenim tanta feina per fer dins del Vallès.

Tot i així, estic esperançat amb la incorporació valuosa a la nova Permanent de gent que em mereix tota confiança i obre expectatives pel futur, com en Raül Valentin o en Joan Masferrer.

Desitjo de tot cor que la nova-vella permanent comarcal tingui molts encerts. A partir del 24 de maig sou els meus representant. Feu-ho bé.

Blog de'n Jordi Cots.

Blog de na Marta Planas.

La notícia a E I

La prèvia a E I

La prèvia a Rcat

Vive le Québec livre!

2008-05-29T23:42:00.000+02:00

El General De Gaulle, que des de sempre em va semblar una mena de gegant del pi-ara-balla-ara-balla, durant una visita al Canadà, va elaborar una frase important:
-Vive le Québec livre! Va dir des d'un balcó, davant l'estupefacció de l'auditori. I el viatge es va acabar a corre-cuita. La interferència del general dins dels assumptes canadencs, va fer més soroll que una interferència radiofònica. O sigui que tot el món va saber – heus ací la qüestió- que els francòfons canadencs tenien aspiracions independentistes.
Ara – tot just fa poques setmanes- els quebequesos han efectuat una votació sobre aquesta opció d'independència. Servidor, que és de poble i que ha conservat aquell caire ingenu i propens a l'embaladiment, que ens és propi, ha observat la situació electoral del Canadà amb una absoluta perplexitat anímica: allò que passava al Canadà era un acte d'autodeterminació literal, autèntica. Era una possibilitat d'independència sense guerra de secessió, sense alcalde de Móstoles, sense tambor del Bruc ni cap altra alteració bèlica.
I què ha fet el govern del Canadà? He preguntat. Llavors un servidor s'ha dirigit a l'agència EFE:
Res. El govern, a part d'argumentacions, no ha declarat cap estat d'excepció ni mobilització general ni res de res.
Servidor no ha quedat convençut. Ha trucat al consolat.
I què ha fet la Policia Muntada? No em diran que la Policia Muntada no s'ha posat el casc?
Res. La Policia Muntada no ha fet altra cosa que posar-se vermella. Com sempre, és clar.

-I què han dit els anglocanadencs? No em dirà que els anglocanadencs no han corregut a manifestar-se a la plaça d'Oriente, de Québec, oi?
Res. Pel que se sap, els anglocanadencs han observat la votació amb diversos sentiments, però en actituds pacífiques.

Servidor no estava tranquil. S'ha dirigit a La Vanguardia:
-I l'exercit? Què ha fet l'exercit?
Res. L'exercit no ha sortit a defensar la unitat dels homes i les terres canadenques.

I el Rei?- ha insistit un servidor- Què ha dit el Rei?
Res. El rei no ha dit res, entre altres raons, perquè no tenen rei.

En un últim intent informatiu, servidor ha exclamat:
-I en Blas Pignar? Què ha dit en Blas Pignar?
Res. Allà no tenen blas-pignar ni cap altra baluerna blavejada.

Oh meravella! El canadà, segons ha descobert, és un país on l'autodeterminació no és un pecat ni una vergonya, sinó un dret realitzable. El Canadà és un estat constituït no pas sobre la força de les armes, sinó per la voluntat sobirana del poble. El Canadà, en definitiva, és un país increïble: totalment civilitzat. Un país on la gent normal pot demanar la independècia, sense que l'empaitin els guàrdies.
Llavors m'he tancat al rebost, perquè ningú no em sentís, i m'he posat a cridar amb tota la força:
-”Vive le Québec livre!”.
Vostès ja m'entenen, oi?

Jaume Farriol
“The Ronçana News”. Maig-juny 1980.

Un any després Tejero irrompia a les corts en la sessió d'investidura d'un president de govern espanyol, Calvo Sotelo.
Vint-i-vuit anys després, encara es tanca la porta a una prudent i enrevessada consulta a un poble pressumpte, en nom de la llei.
Han passat vint-i-vuit anys, dues consultes i cap trencadissa. El Canadà segueix unit i feliç, però ningú no dubta que és per voluntat dels seus ciutadans. I és que ja ho deien en temps remots: “Vive le Québec livre”.

Connexions

2008-05-29T22:45:00.003+02:00

Fa uns mesos, el blog de llicamunt.wordpress.com, anunciava un "error" en el servidor de l'ajuntament de Badalona. Digueu-ne malícia o curiositat malsana, per raons personals que molta de gent no entendrà, he retornat a l'enllaç per comprovar si encara existia aquesta connexió mística entre els dos ajuntaments. Us hi enllaço perque ho comproveu vosaltres mateixos.
Badalona i Lliçà d'Amunt compartim espai a la xarxa, a l'àrea de medi ambient. Estaria bé una justa correspondència a l'espai lliçanenc. Podria ser en cultura?

Teniu una pregunta per mi?

2008-05-27T20:12:00.003+02:00

Poder comarcal

2008-05-26T23:58:00.002+02:00

Bé, vostès hauran sentit parlar , alguna vegada, del poder comarcal. El poder comarcal és com la lluna de València: tothom en parla però ningú hi ha estat. Vull dir que, això del poder comarcal és una, ja vella, utopia que, segurament, no serà mai realitat.
El que passa és que la gent de comarques no som comarcalistes. Vet-ho aquí. La gent de comarca ens omplim la boca de discursos comarcalistes, però de seguida que podem, ens escapem a ciutat. O sigui que, com deia, això del poder comarcal no passa de ser una pura excitació literària, pròpia de campanyes electorals, pregons de festa major i sopars de Ronçana.
O sigui que caldria fer alguna cosa. Potser un manifest. Un manifest comarcalista, signat pels caps grossos de costum, faria bonic. En tot cas, potser seria poc pràctic. Avui en dia, als preus que s'ha posat el paper higiènic, aquesta mena de manifestos acaben sempre fent un paper de suplència per a determinades operacions pòstumes, que més val no anomenar.
O sigui que un manifest, allò que es diu un manifest, no.
Potser unatractorada. Precipitar els tractors a la carretera, plens d'homes amb barretina i pancartes que demanen poder comarcal o muerte, tindria la seva grapa. En tot cas, tinc la impressió que la Ciutat ens enviaria el “Septimo” de Cavalleria i ens hauriem de tornar a la comarca amb el tractor entre les cames.
O sigui que una tratorada, allò que se'n diu una tractorada, no.
Potser una marxa a peu sobre Barcelona. S'imaginen centenars de columnes convergint sobre Barcelona. , armats amb pals de pallers, senyeres i, naturalment, barretines? Seria un espectacle fascinant. Un corró inaturable. En tot cas tenim el problema de la Meridiana. Entrar tots de cop, per la Meridiana seria un problema insoluble, com una sortida de missa d'onze, amb un col·lapse total que ens aixafaria uns contra els altres en un inútil holocaust.
O sigui que una marxa a peu, allò que se'n diu una marxa a peu, no.
Potser un sis d'octubre. Traslladar-se a la plaça de Sant jaume i practicar un sis d'octubre des del balcó, amb proclamació de la República Comarcal Catalana, seria d'un efecte fulminant. En tot cas, potser ens enviarien la Brunete. En un tres i no res tindríem la Brunete a les portes de Barcelona i to seria veure per on sortim.
O sigui que un sis d'octubre, allò que se'n diu un sis d'octubre, no.
Potser demanar-ho bé. Si ho demanem bé no ens poden dir que no. Al cap i a la fi tots tenim un parent a Barcelona. Si convencem el parent – que té un parent que treballa a les institucions, que té un parent que coneix un conseller, que té un parent que es diu de tu amb el President- h otindriem tot guanyat. O sigui que tindriem, per fi, poder comarcal. I què en fariem del poder comarcal? Molt senzill: amb el poder comarcal, comarcalitzariem el poder. Repartirem el poder. Contra el vell lema de “Catalunya-Ciutat”, implantarem el lema “Catalunya-Comarca”.
O sigui que repartirem les conselleries, les direccions generals i els caps de servei entre totes les comarques i poblacions de Catalunya. Per exenple, trasmmadarem la conselleria que s'ocupa de finances a Hostalric, la de Sanitat a l'Hospitalet i la d'obres públiques a Parets. Perquè, on es faran millors finances que en un Hostalric, millor sanitat que en un Hospitalet i millors obres públiques que a Parets? I, doncs, seguint amb aquet criteri, els passaré un llistat de possibles i plausibles noves ubicacions. Prenguin nota, si us plau.
Agricultura: Sant Vicenç dels Horts; Caça i Pesca: Cassà de la Selva i Sant Pere Pescador; Esports atlètics: Salt, Esports aquatics: Mollet; Esports automobilístics: Sant Carles de la Ràpita; Esports de saló: Sant Pere de Riudebitlles; Turisme: Hostalets de Balanyà; Presons: Snata Perpètua; Tercera edat: Caldes de Malavella; Segona edat (matrimonis): Santes Creus i Cornudella de Montsant; Primera edat: Sant Sadurni de “Noia” i l'Hospitalet de l'Infant; Impostos: la “collada” de Toses.
Activitats complementàries: Corró d'Amunt; Religions no cristianes: Illa de Buda; Afers eclesiastics: Vallcarca; Relacions amb les altres comunitats autònomes: Sant Jaume d'Enveja; Relacions amb el govern central: La Pera.
En fi, per què els haig d'explicar més meravelles? Al cap i a la fi, totes les paraules d'aquesta proposta s'enclouen en dues: “Poder Comarcal”.

Jaume Farriol. 2-6-1932/23-5-2003
Llegit al sopar del Ronçana i publicat el 1984.

Aquest dies he liderat una candidatura a la presidència de la federació comarcal del Vallès Oriental. El dia 23, divendres, en el clàssic Sopar del Ronçana, protagonitzat per Vicent Sanchís, la gent d'aquesta revista, que celebra el seu 40 aniversari, va voler conmemorar el 5è aniversari de la mort de Jaume Farriol, el meu pare. Per celebrar les seves intervencions en aquest sopar, varen editar una revista especial amb una selecció de textos. Un d'aquests era el “poder comarcal”, que, sense tanta ironia i molta més mala llet, es va disputar poques hores després a Mollet, capital dels esports aquàtics. Va ser un acte més propi d'un altre escrit anomenat "roda de sospitosos".
Només voldria que, en un moment de lucidesa, els pares de la pàtria, els salvadors de les essències, els oportunistes reciclats, els cínics interessats, només per un moment somriguessin davant tanta innocència de broma senzilla i no deixessin d'aplicar-se la càrrega de la ironia d'aquest text del segle passat.
La generació dels nostres pares ens ha deixat un país preparat per fer-se gran. No el malbarateu.

Arròs

2008-05-08T09:58:00.004+02:00

“La participació ciutadana serà el nostre cavall de batalla.” (programa electoral del PSC a Lliçà)

El dia 1 de maig vaig anar a comprar arròs. Tenia gent a dinar i volíem fer una paella. Vaig baixar al súper i el vaig trobar tancat. Vaig anar fins al centre i també, tots els supermercats eren tancats. Allà, uns cartells informaven de la darrera idea del regidor de promoció econòmica de l’ajuntament: fer tancar el dia 1 de maig en un poble com el nostre, que tradicionalment ha obert tots els festius. És la llei. Però és que, en la línia de transparència i promoció de la cosa comercial, el regidor socialista havia tingut la brillant idea d’aplicar-la sense previ avís, comunicant-ho el mateix dia i amenaçant amb sancions als botiguers que no en fessin cas. Una cosa així em va permetre fer una inusual excursió pel municipi veí de Santa Eulàlia, on la regidora socialista de consum no havia fet clausurar cap establiment.

“Crearem una àrea de Promoció Econòmica (...)que doni suport a les empreses, als comerços i als nous emprenedors.” “Fomentarem activitats econòmiques que disminueixin la taxa d’atur del municipi.”(programa electoral del PSC a Lliçà)

Amb l’arròs al sac, vaig recordar que la gent del Pillu havien convocat també una arrossada a Can Montcau el proper diumenge, dia 11. Avui, però, me n’he assabentat que l’arrossada tindrà dificultats. Es veu que el dit regidor de promoció econòmica se n’ha adonat que una activitat en una zona privada necessita el consentiment del propietari. Així doncs, l’alcalde socialista, que a la vegada és regidor de promoció econòmica i governació, ha obtingut la negativa de la propietat del tros a la celebració de la festa culinària. S’han posat d’acord amb les regidores de participació i comunicació, i han decidit ordenar a la policia que informi de la impossibilitat d’exercir un acte lúdic festiu culinari de participació ciutadana. Ells - les regidores i l’alcalde - no han donat la cara, com en el tancament de les botigues el dia 1 de maig.

“Proposem un Ajuntament proper al ciutadà/ana, que se’l senti seu,...” “La participació ciutadana serà el nostre cavall de batalla.” “... una policia activa, ben equipada, que li permeti desenvolupar les seves funcions, amb qualitat de servei.” (programa electoral del PSC a Lliçà)

Ja hi tornem a ser. Com amb les pancartes que no agraden al govern, s’amenaça d’obrir expedients i multar aquell qui no cregui. L’activitat festiva i lúdica d’un col·lectiu s’intenta reprimir amb la llei a la mà. Sense cap diàleg, només l’agent de policia interposat entre les ordres i el ciutadà. Allò que deien de fer de la participació ciutadana un cavall de batalla, pren a les seves mans un aire d'enfrontament bèl·lic, de guerra total contra la discrepància. Més que un cavall de batalla és això darrer: una batalla.

Així doncs, la única activitat ludico-festiva i econòmica que es realitza de moment en l’àmbit de Can Montcau i que s'adiu amb la participació, el cavall i la batalla, i que a més a més no altera la llei de comerç o els drets de la propietat, és aquella que s’anuncia amb colors llampants, poca roba i molta pell, en el voral de l’autovia.

Eficàcia minicipal

2008-05-01T23:47:00.004+02:00

Ahir vaig veure una pancarta a la rotonda de Països Catalans. Eren dos quarts de deu del vespre. Hi deia: Sr. Ariza, tenia una pregunta per vostè, però no es va presentar" i la signava l'horrorós acrònim del Pillu.
Ahir mateix, cap a les deu del vespre, una cistella d'electricista s'alçava a la rotonda de Països Catalans. Amb eficàcia germànica els treballadors al servei dels ciutadans despenjaven la pancarta. Probablement empesa per l'afany d'evitar un dolorós malestar ciutadà, la corporació minicipal va decidir que ahir al vespre era més important retirar un drap blanc que encendre un llum groc, d'aquells que tant abominen els nostres artistes locals.
En fi, que Lliçà porta deu mesos de pau.

Informem-nos-en

2008-05-01T23:36:00.003+02:00

El darrer número de la revista municipal està incomplert. Algú es va oblidar de posar-hi l'escrit del grup d'Esquerra. No passa res. Les àvies ens deien allò de les cues de pansa per millorar la memòria. Com que no sabem si és un problema de memòria o de deixadesa, aquí us penjo l'inofensiu article en qüestió.

Volem felicitar, des d’aquestes línies, la iniciativa de fer la deixalleria de Palaudàries. Lamentem que el govern actual no hagi volgut reconèixer la feina dels que els hem precedit i els hem facilitat aquesta obra, i tantes d’altres que ara es volen “apuntar”. Per tant, felicitem nosaltres els regidors d’Esquerra i ICV-EUiA que varen decidir l’emplaçament, varen impulsar el projecte i varen aconseguir les subvencions per a pagar-la.

També felicitem la iniciativa de tirar endavant l’Escola Bressol a la plaça del Consell de Cent. Igual que en l’anterior cas, lamentem que no s’hagi reconegut des del govern actual la feina feta per l’anterior equip, d’Esquerra i ICV-EUiA, per l’encert de la proposta d’emplaçament, per haver definit els serveis que hi anaven, per haver impulsat el projecte i per haver tramitat les subvencions per poder-la edificar.

Avui ens toca felicitar, a part dels regidors que varen projectar aquestes obres i varen aconseguir el seu finançament, al govern actual. Sí, el volem felicitar per la seva posició activa en el procés que s’ha engegat per fer transcórrer un gasoducte troncal pels boscos de Palaudàries, prop de Ca l’Artigues i Can Farell. Aquesta infraestructura, que comunica els gasoductes algerians amb la xarxa de gasoductes europeus abastits amb gas de Rússia, pretén passar pel nostre territori trinxant-lo sense cap mirament. Celebrem que el govern ho hagi apreciat i actuï per evitar-ho. Esquerra estarà en tot moment al costat del govern actual per evitar aquest desastre.

Lamentem, però, que aquesta actitud no s’hagi produït en el cas de les autopistes. El quart cinturó i l’autovia del Tenes continuen amenaçant el nostre territori davant la passivitat manifestada dels components del govern municipal. En un acte d’assumpció injustificable d’aquests projectes que volen trinxar un altre cop el nostre poble, ells s’han desentès públicament de la seva rectificació. Ara que l’hora de la veritat s’acosta, ara que és el moment de comprometre’s, esperem que siguin capaços de rectificar. Pel bé del nostre poble.

Les bases per un POUM

2008-04-23T08:24:00.004+02:00

Tot i ser regidor del grup majoritari del nostre Ajuntament, m'he hagut d'assabentar com arquitecte de les bases del concurs del POUM. Les publicacions als diaris oficials les he sabut pel col·legi d'Arquitectes i no per la informació del meu ajuntament; d'un ajuntament del que formo part.

La documentació que tan difícil és de compartir diu així:

Preu màxim 300.000 euros. Termini 1 any per l'aprovació inicial.
Criteris d'adjudicació
a) Currículums dels tècnics directors 0 a 30 punts
Només es consideraran els curriculums del tècnics directors i en relació exclusivament a la redacció de plans generals d’ordenació municipal i POUM’s
b) Composició pluridisciplinar de l’equip 0 a 30 punts
c) Pla de treball per etapes i cronograma 0 a 20 punts
d) Oferta econòmica 0 a 10 punts
e) Millores i variants que es proposin 0 a 10 punts

L’òrgan de contractació estarà assistit per la Mesa de Contractació d’aquest Ajuntament que estarà constituïda per:

President: l’alcalde, Ignasi Simón Ortoll (PSC)
Vocal: el regidor d’infraestructures i equipaments, José Santiago Ariza (PP)
Vocal: el regidor d’urbanisme, habitatge i medi ambient, Pere Grau Parera (CiU)
Vocal: l’arquitecte municipal, .....(..)

Interessant és el fet que es programa ja tota la participació -obligatòria per llei- i també interessant la llista de documents que es posen a la disposició dels redactors: Concurs d’idees sobre el Centre, Pla local de l’habitatge, Agenda 21, Estudi de la necessitat d’aparcaments al centre urbà, Ambientalització del PGOM, Pla d’accessibilitat i Pla d’equipaments esportius, entre d'altres.

L'invisible POUM

2008-04-17T13:43:00.005+02:00

Fins avui, el govern municipal ens ha fet passar amb insinuacions, relliscades en els plens municipals i declaracions d'intencions. La redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ja té un primer moment, l'hora zero: en la Junta de Govern del dia 25 de març es va aprovar convocar el concurs per a la redacció d'aquest document.

En la línia de rigor i transparència que ja coneixem d'aquest fantàstic equip tri, la qüestió s'ha ventilat en un afer urgent (el setè de nou punts tractats d'urgència) entre canvis de parades del mercat i llicències per tinença d'animals perillosos.

Els grups que estem a la oposició desconeixem quin enfoc es porta, quines característiques es demanen a l'equip redactor, quins condicionants i quin preu s'ofereix. Sabem, això si, que fa mesos que s'està preparant. Sabem que hi ha reunions sovintejades amb tècnics propis i externs, sabem que és una prioritat d'una part de l'equip tri que ens governa.

L'enyorança em fa evocar aquells dies en què l'equip de govern convocava a tots els membres de la corporació municipal i els exposava quines eren les línies de treball del govern. Es discutia i s'acordava o no, parcialment o total, quina estratègia era compartida.

Que lluny són els processos participatius, els Cara al Poble i les sessions informatives. Aquest si que és el govern de l'"aquí mano jo". I amb dos ecos.

Quan a l'Ajuntament hi havia banderes

2008-04-07T16:28:00.003+02:00

Ara fa un temps, a la façana de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, hi ha deixat d'haver banderes.
Abans, quan n'hi havia, el 10 de març, dia del Tibet, hi penjava la bandera d'un país esborrat del mapa per un altre, com el símbol de la supervivència de la voluntat, encara, de ser un poble.

Ara això no passa. Tret del dia del Tibet.

La independència

2008-04-04T16:52:00.000+02:00

A arrel del resultat de les eleccions, el 10 de març vaig publicar una entrada al bloc. Aquesta entrada va generar un debat molt interessant amb un/a anònim que aquí reprodueixo.
És un debat encara obert. És una qüestió apassionant. Són dues maneres d'entendre el país molt diferents, però molt i molt properes. Són les dues visions que conviuen al nostre entorn.
Hores d'ara no sé quant vot nul hi ha hagut. Si que sé que ha guanyat - i de quina manera - el PSC a Catalunya i el PP a Espanya. Sé que el meu partit s'ha enfonsat, ajudat des de dins i des de fora, i que el futur de la causa independentista està pendent del darrer capítol, l' autoliquidació.

I és que els errors polítics es paguen molt cars en partits polítics com el nostre, i surten gratis si treballes pels Godó o els Prisa.

Perquè, desenganyem-nos, quins errors ha comès Esquerra que hagin tingut les repercussions reals dels pactes de l'estatut de Mas, o els canvis de vot socialista en el Congreso, o les apagades de Barcelona i els problemes de rodalies?

Qui es va vendre l'aeroport del Prat? Qui ha renunciat a les balances fiscals i a un finançament pactat bilateralment amb l'Estat?

Catalunya ha decidit. Ha votat contra el PP i s'ha autodeterminat per la submissió a Espanya. La majoria catalana encara està disposada al sacrifici propi per la redempció d'Espanya.

Ara, quan els nostres fills estudiïn en barracons, quan haguem de fer cues a urgències o tardin dos anys a programar una operació, quan els trens de rodalies tinguin horaris aleatoris, quan tanquin fàbriques, quan paguem els darrers peatges d'Espanya a casa nostra, quan quedem finalment a la cua del darrer estat de la Unió Europea, aquell dia tots cridarem amb força: Visca la Catalunya Socialista.

Això si, el dia que només tinguem un diputat, els votants d'Esquerra seguirem posant en dubte l'esmena haurà pactat amb els darrers tres de CiU, perquè haurà traït la causa independentista. I votarem nul perquè n'aprengui!

Anònim ha dit...
Em sembla demagògic dir que l'independència solucionaria els problemes que patim, no crec que sigui una afirmació ni molt menys certa, en tot cas seria un debat prou interessant.

També em sembla demagògic demanar la independència per a ser un país de primera, és a dir, només per interessos econòmics o circumstancials. La nacionalitat té a veure amb sentiments, no amb interessos polítics. Per això reclamo el meu dret a sentir-me espanyol, i respecto profundament el dret de tothom a sentir-se català i voler la independència.

Altres motius per a reivindicar una nacionalitat em resulten francament patètics, al fil de la campanya electoral amb que ERC ha fet bandera. Hi han motius històrics que determinen la singularitat catalana, però també hi han 300 anys d'història comuna amb Espanya, sinó més.

I donat que la nacionalitat, com comentava abans, té a veure amb els sentiments, respectem el vot de la majoria que ha votat en clau espanyola, i que cadascú tregui les conclusions oportunes. Crec que ERC, com bé va afirmar en Carod, sembla estar en una constant adolescència política, sumat d'una bicefàlia que no li ajuda en absolut, i que ha pagat car el "no" a l'estatut i decisions tan surrealistes com enllestir un govern tripartit i dos mesos després tornar a consolidar un govern exactament igual sense que res hagi canviat.

i si s’em permet afegir... també és demagògic lo dels peatges, lo de la sanitat, lo dels barracons. Crec que no podem culpabilitzar Espanya de tots els mals catalans i apuntar-nos (això si) tots els mèrits de les nostres virtuts. Això no es ser seriós, crec.

I per últim, concloure que hi ha una part de la societat catalana per la qual no són importants les balances fiscals (¿son importants per Madrid, la Comunitat que més contribueix al desenvolupament de la resta de l'Estat), ni qui gestioni l'aeroport... ja que sentim el govern espanyol també com a nostre, de la mateixa manera que el català.

En tot cas crec que la meva és una opinió tolerant i una altra manera de pensar a la seva que, d'altra banda respecto i entenc. Salut!

Quim Ferriol ha dit...
Sr/Sra. Anònim:

Passo a rebratre-us cordialment els vostres arguments.

La independència no solucionarà tots els problemes de Catalunya, és ben cert. Solucionarà una part dels problemes externs, això si, ja que Espanya es governa en interès d’Espanya, no dels catalans. També solucionarà un problema greu de la vida política catalana que vós advertiu a Esquerra i que jo faria extensiu a tot el sistema de partits catalans: la seva immaduresa. Estic segur que la manca de sobirania real de les institucions catalanes són la causa fonamental d’aquesta perpetua adolescència.

L’opció política que cadascú pren és motivada per molts arguments. Alguns de racionals i d’altres, és cert, que provenen de les experiències o dels sentiments. En canvi, l’adscripció a un club de futbol, o l’amistat, es pot regir per sentiments només.

Una cosa diferent de l’opció política és l’opció de vot a cada convocatòria electoral. L’Antoni Farrés, alcalde de Sabadell amb el PSUC, sempre comentava que als anys 80, a la seva ciutat, els comunistes guanyaven les eleccions municipals, CiU les catalanes i els PSC les espanyoles. A Catalunya, pels motius que sigui, el dia 9 va guanyar l’opció socialista. I a mi em mereix tot el respecte, per molt que no és la meva opció.

Les balances fiscals no són demagògia. Alguns xifren els diners que ens “costa” als catalans ser espanyols en 2600 euros per any i habitant, més del 10% del PIB català. Si voleu ho podem dir en escoles o peatges o hospitals. Els barracons els esmento perquè al meu poble n’hi ha hagut històricament per manca d’inversió en escoles. Si descendim a l’exemple pràctic, a Lliçà d’Amunt hi ha uns 3000 nens i nenes entre els 0 i els 16 anys; això, multiplicat per 2600 euros per any i nen ens dóna una quantitat de 7’8 milions d’euros que podrien haver pagat dues escoles cada any. Cada any!. Si prenem la resta d’habitants del meu poble - 10.000 més a banda dels petits – serien 26 milions d’euros anuals, gaire bé el doble del pressupost municipal. I això cada any.

Per cert, no val l’exemple de Madrid. A Madrid hi ha els ministeris, l’exèrcit, les inversions no regionalitzables com El Prado o el Reina Sofia, les seus de les multinacionals i els bancs, les seus de les empreses concessionàries de l’estat ( no recordeu com es varen posar quan la seu de Terra va venir a Barcelona?), el Km 0, i l’aeroport de Barajas.

I això enllaça amb el darrer argument. Espanya és governada amb criteri espanyol (òbviament) i si no ens agrada no és perquè som independentistes. No ens agrada perquè menystenen el català en l’administració central, en les Corts Espanyoles, en l’administració de justícia; perquè deixen d’invertir a Catalunya, tot i ser una “regió” amb grans potencials econòmics. Tot plegat és així perquè els majors independentistes són els espanyols. I ho tenen tan clar, que molts catalans de bona fe s’han esgargamellat volent fer-se entendre com a espanyols, volent fer-se valdre com a espanyols. I no ha servit de res.

Recordo l’anècdota d’un fabricant tèxtil català i espanyolista, militant de la Falange, que posant la pistola sobre la taula del “jefe” local del Movimiento s’exclamava els anys 40 perquè era més fàcil obrir fàbriques a Ciudad Real que a Sabadell. I per això havien fet una guerra?

Teniu el meu respecte per la vostra voluntat de ser espanyol, és una opció política. Però per tot el que us he exposat no ho puc entendre.

Amb tot el meu respecte.
Anònim ha dit...
Sincerament, un plaer mantenir aquesta conversa/debat.

Entenc els seus arguments, però permeti'm insistir en la necessitat de vincular la nacionalitat (el fet que fa que uns ciutadans tinguin trets que els defineixen com a comunitat)únicament a fets sentimentals o culturals i no a fets circumstancials.

M'explico. Parlo de demagògia quan parlem de les balances fiscals, perquè,fent una extrapolació de fets, i suposant la independència... ¿quant li costaria a cada barceloní estar adscrit al mateix estat que un lleidatà?? ¿o no es contribuiria al desenvolupament dels territoris amb menys capacitat?

D'altra banda, també em sembla demagògic parlar del potencial econòmic català, com si aquest fos únicament una virtut nostra com a poble, o com si la resta d'Espanya no hagués contribuït al nostre desenvolupament i no haguéssim crescut com ho hem fet adscrits a l'estat espanyol.

Fent una ullada a la historia, podem veure els enormes beneficis econòmics (no socials ni polítics, per suposat) que el decret de Nova Planta va suposar per Catalunya.

Senzillament, les fronteres de l'Estat que volem, insisteixo, ens les marquen elements sentimentals, sinó proposem fer-nos Suïssos i tindrem les escoles, autopistes i inversions que vulguem.

Per últim, tancant aquest punt, per una part important de la societat, com és el meu cas, acceptem contribuir al desenvolupament d'altres comunitats menys afavorides, i en molts casos terres d'origen de pares o avis, i incloses dins aquest valor sentimental del que parlo.

En la meva humil opinió, i dins del marc de l'estat en el que m'identifico, crec que hi ha molt marge per treballar en favor de la cultura i la llengua catalana, i també moltes coses a guanyar amb la pluralitat d'un estat totalment plural com és aquest. En aquest sentit, és motiu de satisfacció comprovar que, 30 anys de democràcia després, crec que anem pel bon camí.

Per això no voldria, i en alguna de les seves línies m'ho ha semblat, que s'identifiqui el sentiment espanyol només amb una sèrie d'individus (tots sabem el seu origen i condició) que s'esforcen per polaritzar aquest sentiment i fer-lo excloent i unidireccional, sense respectar la diversitat. Parlo, evidentment, de la dreta rància. Per la meva part, tampoc identificaré l'independentisme basc, per exemple, amb els radicals que posen bombes. Una passejada per Sevilla, Madrid o Pontevedra pot fàcilment fer-nos veure moltes coses en comú, un estat del que un pot sentir-se orgullós de formar part i una majoria de persones que no tenen cap tipus de problema amb els catalans, sinó tot el contrari. No dubto que hi han excepcions, es clar. També les tenim aquí a l’inrevés.

Estarem d'acord, però, en que parlem d'un estat encara dividit en aquestes "dues espanyes", i amb ferides ben obertes que encara trigarem dècades en superar. És per això, i per molts altres motius històrics i culturals que hi ha un buit identitari.

La meva és una Espanya plural i integradora, i li reconec que tal i com està el panorama, probablement utòpica. Però no per això decidiré que vull de canviar de nació.

També estarem d'acord, per suposat, en que decisions irreversibles com la independència, haurien de ser consensuades per una majoria amplia dels ciutadans, i que a vegades es tendeix a oblidar aquest fet.

Això si, arribat el cas d'una hipotètica independència catalana, si el poble ho decideix, no dubtaria a felicitar-lo sincerament a vostè i a tothom que ho hagués decidit. I a l'endemà faria vida normal. Després de tot no seria el primer estranger que treballa i viu feliç en un estat que no és el seu.

A mi m'agradaria treballar per crear aquest estat utòpic del que li parlo de la mateixa manera que vostè treballa per crear el seu. En aquest sentit, ja veu, no som tan diferents.

Tot i que se perfectament que no el convenceré.

Salutacions afectuoses, un plaer!
Quim Ferriol ha dit...
A l’inici d’aquest debat he partit de diferents arguments que s’han desdibuixat en el transcurs d’aquest intercanvi epistolar. Poc que em sap greu. El dia deu de març teníem unes urgències que amb els dies es van desdibuixant. Només recordar que allà afirmava que Catalunya s’ha decantat per autoimmolar-se per la redempció d’Espanya, i en aquest nostre amistós – tot i els qualificatius de demagog, patètic, adolescent i erràtic – intercanvi d’opinions, veig que hi estem d’acord tots dos. La diferència és que jo crec no val la pena el sacrifici, ja que Espanya ja s’agrada tal com és, i vós n’esteu encantat, ja que teniu esperances de canviar-la.

Els lligams sentimentals amb la nació, pàtria o estat són innegables, em dono. Sempre es poden racionalitzar per posar-los sobre el paper, per carregar-se de raons, però hi ha un substracte que ens venç: el sentiment. Si no fos així, vós voldríeu la independència com jo, o si més no us indignaríeu quan sabéssiu que els nostres fills estan en barracons per la manca de finançament, i no em sortiríeu justificant-vos amb la meva demagògia. Veig que no heu insistit en Madrid, ara veniu a Barcelona per comparar la solidaritat interterritorial interna (catalana) amb la externa (espanyola). Bé, si comparem les taules estadístiques catalanes, es veuen prou juntes en el cas de Barcelona i Lleida. A l’extrem, Girona per dalt i Tarragona per baix. No hi ha una transferència significativa de rendes entre la Catalunya interior i la costanera. Tot i així, convindria recordar que hi ha serveis que la Catalunya pobra dóna a la rica, com ara les centrals nuclears o les petroquímiques de Flix, els parcs eòlics i els embassaments.

Quan em voleu rebatre, referint-vos al potencial econòmic regional català, us remeto al sentit estricte de les meves paraules: dins l’estat, Catalunya és una regió de gran potencial econòmic. Ni la única ni la millor.

És cert que s’ha de contribuir al desenvolupament de les regions més desafavorides. La UE també ho té en compte a nivell de Fons de Cohesió Europeu. Però hi ha d’haver una correspondència entre l’ajut i la convergència econòmica. Això és, que es tendeixi a millorar les rendes de les regions menys afavorides d’una manera sostenible, no a través de subvencions que inflin la renda disponible, sinó en inversions que igualin les rendes a mitjà termini. Aquestes polítiques les aplica també Alemanya, però amb transparència i amb topalls, cosa que a Espanya no es dóna. No és necessari repetir l’esquema italià, on les regions del sud han esdevingut pobres i dependents de les subvencions a través de sistemes paraestatals de prestació de “serveis”.

No us discutiré que hi ha molt de marge a favor de la cultura catalana dins d’Espanya. Hi ha tant de marge com fa trenta anys. No s’hi ha fet res. El català és perfectament ignorat a Espanya. Tots en tenim anècdotes per explicar.

Malauradament és veritat que no es pot identificar aquesta actitud d’indiferència respecte a Catalunya amb la dreta rància. Hi ha un cert esquerranisme cosmopolita que també hi combrega ( a l’Espanya tota). Aquest esquerranisme que signava manifestos en pro de la unitat d’Espanya quan hi havia el debat de l’Estatut. Els Guerra, Chaves, Carrillo, Gonzalez. No són pas noms de la dreta i tenen una concepció uniforme de l’estat. Uniforme, no igualitària. No hi ha lloc, en la concepció moderna d’Espanya, des del segle XVIII, per les diferències. Els uns des de la concepció absolutista borbònica, els altres des de la concepció de la igualtat revolucionària. La concepció de l’Estat Nació Espanyol s’ha emmirallat sempre amb la França.

Comparteixo amb vós la idea que Espanya m’agradaria que fos plural i integradora, que estimés les cultures dels pobles que la formen, que les reconegués. Que reconegués que hi ha una cultura dominant que ha d’ajudar a les minoritzades de la mateixa manera que reconeix que les economies fortes han d’ajudar a les pobres.

Però no és així. Jo no sento cap lligam afectiu amb Espanya. Hi tinc amics i parents. M’estimo les terres àrides de Jaén com si fossin pròpies, i probablement hi faria cap si hagués de deixar la meva terra. Però sé que no la canviaré. Seria un estranger en una terra amable.

Espanya és feliç i progressa ignorant i escarnint les cultures diferents a la castellana. No té gruix cap moviment social que vegi la necessitat de canviar.

I és ben veritat que no som tant diferents vós i jo. Vós voleu canviar la substància d’un país anomenat Espanya. Jo vull donar estructura a un país que existeix. Vós sou un radical que vol transmutar un poble. Jo sóc un pragmàtic que aspiro a donar a un poble un instrument per governar-se.

No poden guanyar...

2008-03-31T17:43:00.008+02:00

foto Màrius Gómez a http://garum.blogspot.com

Recordeu la campanya electoral. El PSC de Nacho Simón recordava, en 30 arguments amb trampa, les raons per a que no guanyés Esquerra.

Entre les 30 raons hi havia mitges veritats, mentides descarades i opinions sense més fonament.

Entre aquestes darreres, van caient raons. La darrera és la crítica al sistema de recollida d’escombraries.

Dissabte passat es va inaugurar la deixalleria de Palaudàries. En el seu parlament, Nacho Simón va treure pit afirmant que el nostre municipi ha passat de ser el darrer en recollida de fraccions de selectiva l’any 2006 a ser un dels municipis del grup capdavanter el 2007. I això gràcies a haver acostat als ciutadans els punts de recollida selectiva, que amb el nou sistema han passat de 35 a 350.(veure dades del consorci de residus 2007 i 2008)

Hosti tu!

El Ple Municipal de març

2008-03-26T19:14:00.004+01:00

Demà hi haurà ple ordinari. Després de dos mesos, aquest és l'ordre del dia:
a les set del vespre, a l’edifici municipal del carrer Rafael Casanova (a sobre el local de la policia).

ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ

1 – Aprovació de l’acta de les sessions de 31 de gener i 12 de febrer de 2008.

2 – Nomenament dels representants de l’Ajuntament a la Societat Municipal d’Habitatge de Lliçà d’Amunt.

3 – Acceptació de les subvencions del Departament d’Educació com a titulars de les escoles bressols l’Espurna i Palaudàries.

4 – Modificació de l’Ordenança Reguladora dels Preus Públics.

5 – Aprovació de l’Ordenança per a l’Estalvi d’Aigua de Lliçà d’Amunt.

6 – Actualització dels Plans d’Actuació Municipal d’Emergències per a incendis forestals, inundacions i accidents en el transport de mercaderies perilloses.

7 – Imposició d’una sanció per infracció greu de l’Ordenança municipal reguladora de la tinença d’animals de companyia de Lliçà d’Amunt.

8 – Aprovació del Reglament del Taxi de Lliçà d’Amunt.

9 – Aprovació del Pla d’Equipaments Esportius de Lliçà d’Amunt.

10 – Aprovació del Conveni col·lectius dels treballadors de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt pel període 2008 – 2010.

9 – Afers Urgents.

10 – Mocions.

Presentem un moció per a que es faci un camí peatonal des de Can Farell fins a la Pineda Feu.

11 – Preguntes.

preguntem sobre la plaça Julià Martí, que porta mesos acabada però no s'obre al públic; L'afectació que tindrà el gasoducte Manresa Figueres, que passa des de Palau fins a Sant Eulàlia, pel nord del terme municipal; Sobre l'inici de les obres a la façana de l'ajuntament i la desaparició de les banderes; Sobre el cost de l'actuació de Jorge Drexler i sobre la informació que es va comprometre a donar-nos el regidor de cultura dels costos de les festes de nadal; Sobre els impediment que fan que no ens arribin les informacions que demanem com a grup municipal.

Un cop passat el Ple podrem comentar el contingut dels diferents punts de l'ordre del dia.

Us recomano que, de tant en tant, passeu un vespre arriscat assistint a un Ple municipal. És una experiència diferent, amb moments de tedi i moments elèctrics, intensos. És millor que molts programes de televisió que fan a aquelles hores, no tallen la programació per fer publicitat, parlen de coses properes i és gratuït.

Visca el vot nul!

2008-03-10T09:05:00.005+01:00

Hores d'ara no sé quant vot nul hi ha hagut. Si que sé que ha guanyat - i de quina manera - el PSC a Catalunya i el PP a Espanya. Sé que el meu partit s'ha enfonsat, ajudat des de dins i des de fora, i que el futur de la causa independentista està pedent del darrer capítol, l' autoliquidació.

Estic segur que gent com els "jonoentencres" que comenten en aquest bloc la bondat del vot nul estan a hores d'ara perplexos. Si no varen votar Esquerra per que no havia fet bé la feina en quatre anys, ara tampoc tindrà l'oportunitat d'esmenar-ho.

I és que els errors polítics es paguen molt cars en partits polítics com el nostre, i surten gratis si treballes pels Godó o els Prisa.

Perquè, desenganyem-nos, quins errors ha comès Esquerra que hagin tingut les repercussions reals dels pactes de l'estatut de Mas, o els canvis de vot socialista en el Congreso, o les apagades de Barcelona i els problemes de rodalies?

Qui es va vendre l'aeroport del Prat? Qui ha renunciat a les balances fiscals i a un finançament pactat bilateralment amb l'Estat?

Catalunya ha decidit. Ha votat contra el PP i s'ha autodeterminat per la submissió a Espanya. La majoria catalana encara està disposada al sacrifici propi per la redempció d'Espanya.

Ara, quan els nostres fills estudiïn en barracons, quan haguem de fer cues a urgències o tardin dos anys a programar una operació, quan els trens de rodalies tinguin horaris aleatoris, quan tanquin fàbriques, quan paguem els darrers peatges d'Espanya a casa nostra, quan quedem finalment a la cua del darrer estat de la Unió Europea, aquell dia tots cridarem amb força: Visca la Catalunya Socialista.

Això si, el dia que només tinguem un diputat, els votants d'Esquerra seguirem posant en dubte l'esmena haurà pactat amb els darrers tres de CiU, perquè haurà traït la causa independentista. I votarem nul perquè n'aprengui!

Ni escolte la COPE ni em fa cap por que guanye el PP

2008-03-08T10:36:00.003+01:00

(article de Vicent Partal a www.vilaweb.cat)

Diuen els del PSC que escolte la COPE si estic indecís sobre el meu vot (que ho estic). Però no pense fer-ho per dues raons. La primera és que mai escolte la COPE, sóc d'aquells que la fan apagar si el taxista la té posada. I la segona és que a mi no em fa cap por que guanye el PP a Espanya. Com tampoc no me la fa que guanye el PSOE, és clar. Ja s'ho faran ells. A mi em fa por, en tot cas, la incapacitat dels nostres polítics per oferir-nos una alternativa clara i engrescadora a la fraternal piconadora del PP i el PSOE. Mentrestant tanto monta monta tanto...

La campanya socialista és un autèntic insult a la intel·ligència. No he vist cap anunci que diga res, que propose res. Ni un. Què volen? què proposen? Es pensen que els hem de votar perquè si no hi anem "ells" venen? que potser torna el papus? que el món s'acaba? Al costat de tanta amenaça i apel·lació a la por només hi ha la cosa fofa aquesta de l'optimisme i el bon rotllo i el talant, que ja sabem que no vol dir res. Fa quatre anys com a mínim ens prometien l'Espanya plural, els papers de Salamanca, l'oficialitat del català a Europa i que aprovarien l'estatut que el parlament de Catalunya enviarà a les Corts -àdhuc que el tal Zapatero era culer i volia anar al Camp Nou. ¿I amb aquests antecedents per quin motiu m'hauria de fer por a mi que el qui va fer aquestes promeses i les va incomplir una darrere l'altra no siga el pròxim president del govern espanyol?

Que els del PP són més descarats i desacomplexats? Ho són, sí, i tant com ho són. Però això és, només això, prou argument per a donar un xec en blanc a un polític com Zapatero? A mi no m'ho sembla. I encara menys si aquesta opció del xec en blanc a canvi un argument tan poc democràtic i intel·ligent com és la por comporta que els nostres partits perden de vista tot i especialment el futur del país.

La llibertat comença alliberant el propi pensament i deixant de pensar com ells, els uns o els altres, volen que pensem.

Vicent Partal

No mai ho voldria escriure

2008-03-07T18:20:00.004+01:00

En un moment així, la paraula ara buida no és cap eina. Plorem. Qui té el dret de prendre una vida? Quina injusta penyora!

La inutilitat del vot nul

2008-03-05T18:24:00.005+01:00

He llegit en el fòrum de Lliçà al vallesoriental.com, gent ben intencionada que propugna el vot nul, per a donar una lliçó als polítics, per que n’aprenguin. Molt bé, la intenció és saludable. Igual que la intenció de les innombrables llistes que es presenten, sense opcions de sortir elegides.

L’interès d’aquest vot és descriptible en sistema sofisticat com el sistema polític espanyol. De fet, aquest vot val exactament per res. És tan interpretable com l’abstenció o el vot en blanc. Juntament amb aquestes, representa una de les quatre opcions que serviran per fer un interludi entre els laments dels partits polítics i els seus previsibles discursos de victòria.

Si no et satisfà el sistema de partits espanyol pots fer quatre coses exactament inútils: abstenir-te (és la menys cansada i la més condemnada), votar en blanc ( es llegirà com conforme al sistema, però sense oferta electoral adequada), votar un llista sense opcions (que serà entre conscient i grotesc, depèn de l’opció), o votar nul (decididament gamberro i antisistema).

Tots aquest matisos seran convenientment interpretats per les forces polítiques. Pels socialistes espanyols de majoria absoluta, com a prova de la marginalitat de les alternatives progressistes al seu cartell. Pels ecosocialistes, amb dificultats per fer grup parlamentari, seran el problema de l’atomització del vot militant. Per la dreta rància del PP, la demostració de la inconsistència de les esquerres. Tots lamentaran aquests tipus de vot, se’n faran les víctimes, però al cap i a la fi, serà el consol dels perdedors i prou.I pot acabar donant la victòria inesperada a la pitjor de les opcions!

El vot nul va al mateix sac que l’abstenció, el vot blanc i el minoritari. No entra en el repartiment d'escons i, per tant, afavoreix a les forces més votades, ja que es considera igual que l'abstenció. Si que té un component de càstig, però tan teòric que ningú no se'n recorda després de la segona copa de cava per celebrar el triomf.

Diumenge, a les 9 del vespre, Zapatero, Chacon, Montilla, Corbacho, De Madre, Bustos, Ferran, Zaragoza, Bono, Gonzalez, Barrionuevo, Vera, Guerra, Rodriguez Ibarra, Magdalena Alvarez, Solchaga, Rubalcaba, Caamaño, Iceta... Tots aquests, a les 9 del vespre s’empassaran aquests vots, si, però amb els canapés de la majoria absoluta i el cava català.

Actes de campanya

2008-02-26T17:08:00.003+01:00

Dimecres tenim una trobada. Serà a l'Aliança. Hi hem convidat a companys i amics de Santa Eulàlia, Lliçà de Vall, Bigues i Riells. És la primera trobada amb els nostres col·laboradors i simpatitzants després de les eleccions municipals. Compartirem una estona i explicarem com veiem el nostre poble des de fora de l'Ajuntament. Quins són els secrets del govern municipal. Quins són els punts febles dels nostres oponents. Quan preveiem tornar al govern.

El pretext és la campanya per les eleccions espanyoles del 9 de març. La nostra convidada, la Georgina Oliva, és diputada al parlament espanyol, i ben segur que ens podrà explicar com es veu, des de la capital del regne d'Espanya, el nostre petit país.

En un moment en què la política no interessa i en canvi el "Polònia" és seguit amb devoció per petits i grans, parlarem de política local, nacional i espanyola. Què hi fa un partit independentista al parlament espanyol. Quines travesses fem dels resultats electorals. Quines estratègies tindran els partits. Quins pactes veurem.

Final de festa amb carquinyolis amb moscatell, per poder fer petar la xerrada sense presses.

Us hi convidem. Us hi esperem.

Dimecres, 27 de febrer de 2008
20.00 hores
Ateneu l'Aliança

Intervindran:
JOAQUIM FERRIOL : Portaveu municipal del Grup d'ERC de Lliçà d'Amunt
GEORGINA OLIVA : Diputada al Parlament de Madrid

La comparativa de l'autopista del Tenes

2008-02-25T19:16:00.004+01:00

Darrera oportunitat: 15 dies hàbils per l'exposició pública de Can Montcau Can Malé

2008-02-15T17:15:00.005+01:00

Avui es publica l’anunci de l’exposició, altra vegada, de la modificació del Pla General a Can Montcau i Can Malé.

Són 15 dies hàbils més per veure tot l’expedient. A la primera, l’Ajuntament no va adonar-se que havia d’haver sotmès 45 dies l’expedient a exposició pública.

És una amarga victòria de l’al·legació que Esquerra va presentar. També és una amarga constatació que seguim com sempre, amb un govern tancat en la seva desconfiança i que per la seva autodefensa s’encastella en el seu error.

A efectes pràctics vol dir que es reobre el termini d'exposició. Fins el dia 3 de març es poden presentar al·legacions al projecte. Serveixen les mateixes que es varen enviar en l’altra convocatòria d’exposició pública.

No crec que tinguem aquella reclamada mesa de treball, per treballar les propostes, ja que les tenen del tot amanides.

El que acaba de fotre’m, és que sabem que entenen perfectament els nostres arguments per oposar-nos al seu plantejament. Ho entenen i no els agrada, però com que no saben argumentar en contra, fan veure que estan perduts. Fan veure que el seu limitat coneixement no els permet discernir entre una proposta i l’altra.

La nostra posició és clara:
1.- S’ha d’exposar simultàniament el nou conveni amb l’empresa.

2.- S’han de justificar, a través dels convenis, els 30.000 m2 extres de sostre que se’ls atorguen.

3.- El bosc de la C17 no és tan valuós com la plana del Tenes. És millor acantonar el polígon arran de l’autovia C17 i sacrificar el bosc que fer-lo cap a la plana, on hi ha el terreny més valuós ambientalment.

4.- Els edificis no poden envoltar la masia de Can Montcau perquè marca la frontera de la plana i perquè només mantenint la distància entre naus i edifici històric es pot posar en valor la seva imatge.

5.- És imprescindible que, si hi ha autopista del Tenes, aquesta sigui una via perimetral del polígon i s’allunyi del Tenes. És vital no fragmentar la plana amb el pas de l’autopista, que farà que aquest espai perdi gran part del seu valor ambiental.

6.- No podem acceptar, passius, que ens col·loquin l’Eix del Tenes pel mig de la plana del Tenes.

7.- Allò acordat en l’agenda 21 local i amb els processos participatius només es pot canviar a través dels mateixos mecanismes.