Il·lm. Senyor
Els regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, representats per Joaquim Ferriol i Tarafa.
Que, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de 3 d’octubre de 2007, es publica l’Acord de Ple de l’Ajuntament de 27 de setembre d’enguany, mitjançant el qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana pel que respecta a la finca delimitada pels carrers Matarranya i Ca l’Artigues.
Que, mitjançant aquest escrit i tot exercitant l’acció pública, passem a formular les següents
AL·LEGACIONS:
1. Antecedents d’ordenació de l’àmbit.
L’àmbit on s’ha aprovat inicialment la modificació del planejament ha estat objecte de dues modificacions prèvies, de sentit oposat. La primera, tramitada en forma de Pla Especial els anys 2002-2003, convertia aquesta zona, clau 7 comercial - residencial, en una zona d’habitatge unifamiliar aïllat més, la mateixa tipologia que la resta del seu extens entorn. La segona, va pretendre revertir aquesta transformació i, motivadament, fer-la objecte d’una actuació del que es va anomenar “centralitat de la Serra” tal i com es reflectia en la memòria d’aquella modificació (expedient: 2006 / 022898 / B. Aprovada definitivament el 28 de setembre de 2006 i publicada el 15 de desembre de 2006).
Per tal de tirar endavant aquest projecte, els terrenys objecte d’aquesta segona modificació van ser adquirits per l’Empresa Municipal d’Obres de Lliçà d’Amunt. La memòria de l’esmentada modificació analitzava la situació urbana d’aquesta peça de sòl i justificava plenament l’interès social dels canvis proposats. Deia així:
“La realitat és que en un municipi (Lliçà d’Amunt) de més de 13.000 habitants, només el 20% de la població resideix al nucli urbà mentre que la gran majoria, el 80%, ho fa en les 13 urbanitzacions de baixa densitat disperses pel conjunt del municipi. La segona evidència és que la pràctica totalitat dels serveis –tres escoles, un institut, un CAP, el comerç– es troben al nucli urbà, cosa que comporta problemes de congestió de vehicles privats en determinades hores del dia i grans desplaçament, de fins a quinze quilòmetres per anar i tornar al CAP o a les escoles des dels barris més allunyats del nucli...”
“...El concepte de centralitat es basa en concentrar, en una posició territorial adient, una bateria d’equipaments formada per una escola de primària (CEIP), una escola bressol municipal, un centre cívic, un consultori mèdic, un parc urbà públic i una llançadora de transport públic amb el centre urbà. Per altra banda, en aquestes centralitats es preveuen determinades actuacions urbanístiques encaminades a l’obtenció de sòl per equipaments i zones verdes i a la materialització d’una política d’habitatge protegit de tipologia plurifamiliar. Aquesta tipologia ha de permetre, complementàriament, l’obtenció dels sòls públics esmentats i de plantes baixes aptes per a comerços, equipaments municipals i empreses...”
“...A tall de conclusió, la modificació puntual del vigent Pla general és tant una operació d’habitatge protegit com d’equipament i estructuració urbana de les urbanitzacions residencials de baixa densitat que són el teixit urbà majoritari del municipi. La mesura vol contrarrestar la tendència de les dues darreres dècades d’un model de desenvolupament urbanístic econòmicament i ambientalment insostenible i socialment molt poc ric en serveis i en espais de convivència i de relació.
La necessitat i encert de la proposta la palesen les més de 700 sol·licituds escrites que en el darrer més ha rebut el consistori de persones interessades a concursar per a l’adquisició d’un dels habitatges de protecció oficial. D’aquestes sol·licituds, gairebé la meitat corresponen a joves del mateix barri que no volen haver de marxar fora del mateix.”
L’ordenació que ara es pretén modificar, doncs, va significar una aposta forta per l’habitatge de protecció oficial, per dotar d’equipaments i serveis els barris residencials de baixa densitat de la Serra a curt i llarg termini i per crear un espai de centralitat en un teixit urbà dispers i sense estructura. S’aprofitava la posició d’un solar situat entre una zona d’equipament públic amb un gran parc i una escola en construcció i una zona de verd privat amb una masia històrica susceptible d’adquisició pública. En total, una illa pública de 10 Ha enmig d’un mar d’urbanitzacions infraequipades.
Com es veurà, la modificació aprovada inicialment i que és objecte d’al·legació, presenta un menor interès social (pèrdua d’habitatge protegit, de sòl per equipaments, de baixos i locals per activitat econòmica i serveis de proximitat, etc.), significa una disminució del patrimoni públic municipal i desaprofita una peça de sòl amb una posició estratègica sense aportar solucions als problemes de les urbanitzacions.
2. La nova modificació proposada: La modificació que actualment està en exposició al públic, aprovada inicialment el dia 27 de setebre de 2007 i publicada el dia 3 d’octubre de 2007, retorna als criteris d’edificació dispersa que concretava el Pla Especial de l’any 2002. Així doncs, no es tracta d’una senzilla adequació volumètrica de l’ordenament vigent, sinó un canvi profund de la funció urbana assignada a aquest solar públic. Basa la modificació en estendre l’edificació a la totalitat del solar (excepte els terrenys extrems, ocupats per la Zona Verda i els Equipaments públics), ocupant tota la reserva d’equipament privats de titularitat pública.
Amb aquesta modificació es perd tan l’argument de l’habitatge protegit, com les millores urbanístiques per a l’establiment d’equipaments i creació de centralitat, com també es perden els avantatges socials que sustentaven l’anterior ordenació.
2a) Impacte visual i paisatgístic. Amb l’ordenació proposada 2007: s’ocupa tot el solar; hi ha dos rengles d’edificacions –un a baix, seguint el carrer Matarranya, i un altre a dalt, seguint el carrer de Ca l’Artigues– de forma que, des de baix, es veu l’equivalent a 5 o 6 plantes i, des de dalt, a 3; el rengle de dalt de cases tapa les vistes de la masia i del verd privat que l’envolta; la vegetació esperable a la zona és la pròpia de les parcel·les de l’entorn, molt escassa. Per contra, amb l’ordenació vigent: més del 50 % del solar està dedicat a espai públic, zones verdes i equipaments enjardinats; des de baix, es veuen 4 o 5 plantes (planta baixa i quatre, l’última enretirada) i només a la part que s’edifica, que seria la meitat del solar, mentre que, de dalt, se’n veuen només 2 (planta baixa i un); la visió de la masia i del verd privat de dalt queda oberta; es creen zones verdes i s’enjardina entre edificis i al voltant dels equipaments amb predomini del verd.
La modificació que ara es formula té, doncs, un impacte paisatgístic superior a la de l’ordenació vigent i una pèrdua elevada d’espai verd d’ús públic.
2b) Equipaments i centralitat. Amb l’ordenació proposada 2007 es perd part del sòl per equipaments públics, es perd sostre per a locals i serveis i comerç de proximitat i es desaprofita un solar de posició estratègica i de gran dimensió encara no edificat per fer “més del mateix”, per fer 12 macro-xalets en un poble que ja té prop de 6.000 xalets! Per contra, amb l’ordenació vigent, el municipi obté a més del solar per l’escola bressol, la reserva de 4.200 m2 per a futurs equipaments públics necessaris i baixos municipals (les plantes baixes de les edificacions plurifamiliars que ara desaparèixen) que poden esdevenir serveis municipals o mèdics.
La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sòl i de sostre per a equipaments, activitat econòmica i serveis de proximitat respecte l’ordenació vigent.
2c) Habitatge social. Amb l’ordenació proposada 2007, no hi ha cap compromís ni garantia de fer habitatge social més enllà dels mínims legals. Per contra, amb l’ordenació actual, amb el projecte arquitectònic ja definit, es garanteix la construcció de 81 habitatges de protecció pública (i 3 de renda lliure) per a joves i famílies del poble.
La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de sostre per habitatge protegit respecte l’ordenació vigent i es fa enrere respecte els compromisos públics adquirits en aquesta matèria davant de la Generalitat de Catalunya.
2d) Mobilitat obligada. Amb l’ordenació proposada 2007, els ciutadans dels barris de la Serra hauran de seguir baixant per qualsevol cosa al nucli urbà i bona part dels xalets previstos seran ocupats per gent de fora, com ara passa arreu, incrementant la mobilitat del municipi. Per contra, amb l’ordenació vigent, l’acostament de serveis comporta una reducció de la mobilitat obligada i el fet que només la població resident pugui accedir als nous habitatges no incrementa significativament la mobilitat global.
La modificació que ara es formula comporta, doncs, un increment de la mobilitat obligada respecte l’ordenació vigent.
2e) Cost i patrimoni municipal de sòl i d’habitatge. Amb l’ordenació proposada 2007, el municipi perd sòl per habitatge protegit, per equipaments i per a serveis públics i privats, és a dir, es fa més pobre, perd patrimoni públic i no aprofita el seu patrimoni per impulsar polítiques d’interès social. Més encara: el desenvolupament urbanístic tindrà cost per als ciutadans, ja que haurà de compensar el desequilibri generat pel menor nombre d’habitatges construïts, a banda que no comportarà cap benefici. L’ordenació vigent, per contra, no és gravosa per als ciutadans, perquè amb el nombre d’habitatges previstos i la proporció d’habitatges de protecció oficial i de renda lliure prevista, l’operació s’autofinança.
La modificació que ara es formula comporta, doncs, una pèrdua de patrimoni públic, una pèrdua d’actius d’interès social i comporta un cost sobrevingut per als ciutadans respecte l’ordenació vigent.
Els punts anteriors permeten dubtar molt seriosament de l’adequació de la modificació puntual del planejament que se sotmet a informació pública als principis i prescripcions de la legislació urbanística catalana la qual exigeix explícitament, en el seu articulat, que es justifiqui sempre una millora social, un increment de l’habitatge protegit i els equipaments, una millora en la mobilitat, una major sostenibilitat i que el nou planejament no causa un perjudici en les finances públiques. Entenem que una modificació com la que aquí s’al·lega, que incompleix aquests preceptes, hauria de ser valorada negativament per l’òrgan urbanístic competent de la Generalitat i, en conseqüència, denegada.
3. Manca de documentació en la tramitació de l’expedient. En el moment de l’exposició pública de l’expedient no s’han completat els requisits mínims establerts per la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC) el Reglament que la desenvolupa i el Decret de mesures urgents que completa aquests textos.
3a) La documentació que conté l’expedient no s’ajusta a allò que estableixen els articles de la LUC (Art. 59) i del Reglament (Art. 117.3,118.1) En concret, manquen els estudis complementaris que justifiquen la modificació (art. 59.1.a) amb la concreció establerta al punt 3 de l’art. 59, la participació ciutadana, les mesures per millorar la mobilitat sostenible i la justificació de l’observança de l’objectiu de la millora del desenvolupament urbanístic sostenible respecte el planejament vigent i la justificació de la transcendència en les finances públiques del nou planejament (art. 59.3.d); el traçat de les xarxes bàsiques d’abastament (art.59.1.b); l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar (art. 59.1.e); la memòria social, amb els objectius de producció d’habitatge protegit que es milloren amb la modificació (art.59.1.h).
3b) El Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006 de 18 de juliol, estableix en el seu article 69 exhaustivament els criteris de tota aquesta informació i l’ Art. 117.3 remet les modificacions dels plans urbanístics al mateix procediment que la seva formació.
3c) En tot cas, l’Art. 94.5 de la LUC estableix que “Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per a tramitar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.”
3d) No s’ha tramitat simultàniament a la informació pública el que estableix en la Disposició Addicional Sisena del Reglament de la LU, que exigeix “Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla urbanístic les determinacions del qual afectin l’ús residencial, s’ha de sol·licitar informe al Departament competent en matèria d’habitatge en relació amb l’adequació del pla a les determinacions aplicables en matèria d’habitatge.”
3e) El Decret de mesures urgents en matèria urbanística de 18 d’octubre de 2007 detalla el sentit de l’aplicació de la llei i concreta en l’article 12 la necessitat d’un estudi econòmic que justifiqui la transcendència en les finances públiques del nou planejament.
Per tot això, a V.I. demanem:
Que admeti aquest escrit d’al·legacions a tràmit, i en el seu dia proposi al Ple de l’Ajuntament els següents acords:
Primer: La proposta que està en aquests moments a exposició pública destrueix la possibilitat de crear centralitat en una ciutat dispersa d’una extensió enorme i sense serveis. Aquest, que era un dels motors i justificacions del planejament vigent i, més encara, el motiu de la mateixa ordenació. La nova ordenació hauria de modificar-se per poder donar compliment a la funció urbana que han de fer les centralitats, com a nodes prestadors de serveis en el centre dels barris residencials dispersos. Per aquest motiu haurien d’incloure’s previsions rellevants de locals de serveis i comercials que garanteixin la possibilitat d’establir-hi aquests tipus d’equipaments en el futur, més enllà de la peça testimonial que reserva la modificació.
Segon: Amb el Pla vigent es garantien 81 habitatges protegits, de promoció pública. La nova ordenació hauria de preveure, com a mínim, el mateix nombre d’habitatges de protecció oficial.
Tercer: El pla vigent preveu espais per a futurs equipaments, uns sota la clau C i uns altres com a 9b. La modificació, a més del manteniment de la peça de clau C, hauria de preveure un espai equivalent a l’actual 9b com a reserva per a futurs equipaments per un barri que supera actualment els 5000 habitants.
Quart: El nou planejament hauria de preservar al màxim de terreny de la privatització. Per tant hauria de buscar els mecanismes coneguts (plurifamiliars en altura) per poder fer la densificació necessària sense estendre’s pel territori de forma gratuïta.
Cinquè: Tenint present la masia que presideix aquest indret, seria convenient que l’edificació no l’encercli completament pel seu costat est. El nou planejament hauria d’establir garanties, mitjançant estudi paisatgístic i comprovacions gràfiques, que es compleixin les justificacions que enuncia en la memòria en aquest sentit. Les normatives aplicades a les noves edificacions haurien d’assegurar, mitjançant les limitacions d’altures, materials i distàncies, que es preserva la imatge de l’antiga edificació.
Sisè: La tipologia d’edificació, plurifamiliars octofamiliars i tetrafamiliars de dues plantes amb extenses parcel·les, són causa de conflictes veïnals sovintejats. L’ambigua titularitat dels espais comuns que no es poden compartimentar genera conflictes en el moment de la seva utilització comuna. La modificació hauria de trobar mecanismes provats, com els plurifamiliars nets, que estalviïn aquest tipus de problemàtiques específiques.
Setè: La reducció del nombre d’habitatges i l’extensió de l’edificació impedeixen que sigui viable econòmicament el desenvolupament d’aquest sector. Si a més es necessari dedicar-ne la pràctica totalitat a habitatge protegit, és evident que l’ajuntament haurà d’esmerçar molts recursos per tirar endavant aquestes edificacions. El nou planejament hauria de canviar la tipologia per anar a una major compacitat i un major nombre d’habitatges per poder garantir la viabilitat econòmica de l’edificació, conservant així també el nombre d’habitatges protegits.
Vuitè: Abans d’aprovar la modificació del planejament hauria de completar-se la documentació de l’expedient amb els informes i justificacions que determinen els articles de la LUC, Reglament de la LU i Decret de mesures urgents, (59 i 94 de la LUC; 117 i 118 del Reglament de la LU, així com la Disposició addicional Sisena del mateix reglament i de l’Art. 12 del Decret de mesures urgents en matèria urbanística) en els articles esmentats i els altres que en són d’aplicació, atenent-se a l’esperit que es deriva dels diferents instruments reglamentaris que han anat desenvolupant la Llei d’Urbanisme de Catalunya vigent.
En especial, caldria sotmetre a informació pública la justificació de la pèrdua patrimonial que significa la nova ordenació, l’impacte sobre les finances públiques i la justificació de la pèrdua d’habitatge protegit, equipaments i locals que proposa la nova ordenació.
Entenem que l’esperit que anima aquesta modificació del planejament és fruit de la confrontació política i que no hi ha motivacions urbanístiques ben fonamentades que justifiquin tant la pèrdua dels avantatges de l’actual planejament com l’empobriment urbanístic del nou model proposat.
Lliçà d’Amunt, 4 d’octubre de 2007.
Joaquim Ferriol i Tarafa
En nom dels regidors del grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
També diem: Que, havent exercitat l’acció pública dins aquest expedient urbanístic municipal, se’ns tingui com a part interessada a tots els efectes legals, incloses totes les notificacions dels acords municipals i de la Generalitat de Catalunya que es prenguin a partir d’ara mateix.
Lliçà d’Amunt, a la data abans esmentada.
IL·LM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT
Llegeix +
Tanca
Entrades
