Gasoducte

Els propers dies es posarà en marxa l’obra del nou gasoducte. De moment, esplanen terreny i tallen arbres. Aquesta obra, com s'intueix ara,  travessarà el terme municipal de Lliçà d’Amunt des de Caldes de Montbui fins el terme de Sta Eulàlia de Ronçana, en més de 3’5 km. Cap a la banda de ponent, passa pel bosc de Palaudàries, enllaçant des del sud de Can Valls, a Caldes. El traçat s’assembla en aquest sector al traçat del Quart Cinturó, però a l’altura de Ca l’Artigues es desvia per passar a Santa Eulàlia pel nord de Can Farell.

La canonada tindrà un diàmetre de 90 cm i anirà soterrat 1m. Tot i que es tracta d’una infraestructura soterrada, tindrà un gran impacte en la seva construcció. A llarg de tot el recorregut s’haurà d’obrir una amplada d’uns 25 metres, per permetre circular-hi la maquinària i aplegar-hi els materials i les terres. Durant les obres, quedarà afectat l’accés de Ca l’artigues des de la carretera de Caldes, ja que en tot aquest tram, que pertany al terme de Santa Eulàlia, el gasoducte s’ha d’instal·lar en paral·lel al camí asfaltat.

Un cop executada l’obra, els terrenys que estiguin sobre el gasoducte es podran conrear, però no es podran plantar arbres ni deixar-los créixer en una franja d’uns 10 metres.

Al barri de Ca l’Artigues, el gasoducte passarà proper als carrers Penedès, Priorat i Garrigues. A Can Farell el gasoducte passarà fregant la intersecció entre el Camí de Ca l’Artigues i el Camí de Can Farell.

Durant l’any 2009 l’ajuntament va plantejar una alternativa al traçat inicial. L’obra s’ha cenyit a l’opció municipal. L'ajuntament també va aconseguir que li paguin 52.000 euros per acceptar el pas del gasoducte, sense que, hores d'ara, aquests diners tinguin un destí definit.

Si us acosteu a Palaudàries, o traieu el cap pel carrer Penedès podreu veure la franja d'arbres que ja han tallat. Mireu-la, amplieu-la cap al sud uns 100 metres i ompliu-la de camions. Ara ja sabreu visualitzar què és el quart cinturó en aquesta part del terme.

Us adjunto alguns plànols del projecte definitiu i les variants que va tenir.

Llegeix +

Tanca

Indicis de transformacions

Moltes vegades, els tràmits de l'urbanisme s'allarguen i les discussions tenen molta part d'imaginació i poca visió del resultat final. Al nostre poble, durant trenta anys es va discutir quin havia de ser l'ús de la finca de Can Montcau. Va passar de ser un polígon industrial, a ser un hipòdrom, un centre comercial, un centre de disseny, un altre polígon i finalment el va comprar Mango (any 2000).

Ja en mans de Mango va passar de ser la seva seu central, a ser un magatzem, per ser després un centre logístic (?) i finalment (any 2006) un centre logístic amb espais de compra, hotel, outlet, showroom, oficines i l'afegit de Biokit. La gent podia pensar que passarien trenta anys més. De fet, els darrers quatre anys, el govern  més sapastre que mai hagi tingut Lliçà d'Amunt - PSC, CiU i PP - ha canviat fins a tres vegades de criteri, allargant la tramitació per acabar complicant-ho tot encara més. A pesar de tot, malgrat tots els problemes i els canvis que han fet, la cosa finalment s'ha iniciat. S'han perdut moltes millores que havíem pactat, com la gradualitat de la urbanització, o el fet de limitar el polígon industrial que no baixés per sota de la masia de Can Montcau. Probablement ara hi haurà qui pugui entendre perquè ho volíem acotar.

Qui no hagi pogut veure-ho o no se'n faci la idea, pot recórrer a les fotos que té l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Can Montcau, octubre 2010. Fa uns dies que s'ha publicat la reparcel·lació. 

Mango, agost 2011. Fa uns mesos ha començat l'obra.

Llegeix +

Tanca

Quan parlen d'unitat...

Ja fa uns mesos, d’ençà de les eleccions municipals, que el nou govern de PSC amb PP diu que aposta pel treball conjunt de tots els grups municipals. La veritat, però, és que només volen desactivar-nos com a oposició. La resta és el mateix de sempre: el govern governa, i intenta minimitzar la feina de la resta de grups.

El grup d’Esquerra participem en el Ple. Estudiem els temes que s’hi porten, advertim de les mancances i perills que hi veiem, discrepem dels plantejaments o proposem alternatives. Per norma els dos grups que detenten el govern ignoren les nostres aportacions i tiren endavant el que volen. Pel que fa a la unitat, només passa per poder-nos-la reclamar davant qualsevol crítica que fem.

La greu situació econòmica de moltes famílies del nostre poble justifica les crides a la unitat. El que passa, però, és que aquesta unitat requereix l’esforç de concòrdia de les dues parts. No és només que el nostre grup hagi de deixar fer a PSC i PP sense reclamar-los millor gestió i plantejar-los alternatives.

Un cop constituït el nou govern, vam fer una proposta de mínims per fer real la unitat que ens oferien. Es tractava de donar espai al nostre grup en els òrgans de l’ajuntament – comissió de govern i consell d’administració de la EMO – i de la Mancomunitat de la Vall del Tenes. Res d’això va ser escoltat. Hores d’ara continuem fora de qualsevol òrgan municipal. Sense aquesta participació en els temes estratègics, no podem fer-nos corresponsables de les seves decisions.

Només un tema sembla diferent: el projecte de POUM. En aquest tema hi volen una aparença de consens. És un tema perillós per PSC i PP. Per tant, intenten repartir-ne les responsabilitats entre tots els grups.

Ara mateix la unitat i el consens es centren en aquesta mesa de treball sobre el POUM. La resta continua com sempre. Les mesures econòmiques, els impostos, les inversions, les accions contra la crisi, la protecció social, tot això queda fora de la unitat que ens demanen. Pel govern de PSC i PP la unitat és només un instrument per diluir la seva responsabilitat. Tant els fa la crisi

Llegeix +

Tanca

El Ple de dijous

Després d'un temps de reflexió, torno a aquests verals. L'inici de mandat, d'una plàcida i previsible arrancada, ens deixa en una posició política similar a la de l'anterior, però en un panorama que ha canviat una mica.

El govern dels de sempre, transvestits de sigles, ha reprès la seva feina en un estat gairebé vegetatiu. Res no és nou. L'actitud dels que manen al PSC i al PP és la que tenien fa 15 anys, quan ja manaven igual que ara a l'ajuntament. Els arbres no els deixen veure el bosc. Són temps diferents fora de l'ajuntament, però a dins tot té el mateix color de sempre.

Heus aquí que el dia 24, a les set del vespre tindrem el tercer Ple Municipal ordinari del mandat. Un Ple que es dedicarà a temes de tràmit.

La cosa començarà, més o menys puntual, per la presa de possessió del nostre nou regidor, Iban Martínez. L'Iban entra per substituir la nostra companya Emília Soler, que va renunciar-hi per poder-se dedicar a altres temes socials després d'haver estat regidora durant 12 anys.

El segon tema serà l'aprovació de les actes anteriors i en el tercer es donarà compte dels decrets d'alcaldia del darrer període.

El quart punt és donar compte del Pla de Seguretat Viària. Aquest pla té data de febrer 2011, però no es porta fins avui al Ple. Proposa moltes petites accions per millorar la seguretat, però no en podem dir massa res més perquè no l'hem pogut veure fins tot just ahir.

El cinquè punt és el primer que té contingut. Es tracta de les modificacions pressupostàries que li han de permetre a l'ajuntament tancar l'any sense perdre diners, però a costa de gastar-se tots els estalvis de l'any anterior. El problema és que han de gastar-se tots aquests estalvis, 495.000 euros, en pagar despesa corrent (sous i escombraries) i no en inversió. Això vol dir que aquestes despeses les tindran igualment l'any 2012, però no disposaran dels estalvis que ja s'han gastat aquest any. Tot plegat passa a pesar que les previsions d'ingressos pel 2011 s'han acomplert raonablement.

El sisè punt és un clàssic. L'acceptació de la cessió que fa Mango dels terrenys agrícoles de la plana, al costat del Tenes. Aquesta cessió ja semblava feta, quan en Pere Grau va mostrar-nos una escriptura l'any 2010 en què Mango feia lliurament dels terrenys a condició de l'efectiva aprovació del planejament. Ara resulta que no era exactament tal com ens ho havien dit, i que de fet encara no era de l'ajuntament. Bufa!

En setè lloc volen que aprovem la modificació de l'ordenança de l'aigua. Nosaltres vam considerar mal feta des del primer dia i que vam demanar que es derogués o es modifiqués perquè fos efectivament aplicable. Ara, sense donar-nos la raó, la converteixen de fet en un manual de bones pràctiques, sense que se'n derivin obligacions per a les noves obres que es facin. Benvinguda la rectificació, però a vegades, als regidors de l'oposició no se'ns vol escoltar per pur sectarisme, i quan es rectifica no es fa donant-nos la raó, sinó perquè "rectificar és de savis". I tot s'ho fan sols.

La vuitena és el nomenament de Maria Marcos a la cosa de VOTV. Donar compte o votació, tant li fa.

La novena va de 9.770.000 euros que l'ajuntament cobrarà de Mango a canvi de donar-li una parcel·la a can Montcau. És part del pagament de 19.380.000 que Mango ha pagat a l'ajuntament, l'equivalent a un pressupost i escaig anual que s'ha gastat l'ajuntament en "coses". A ningú li queda massa clar en què s'ha gastat, però d'aquesta xifra de 19.380.000 en quedaran uns 4.000.000 a destinar a inversions i retorn de crèdits l'any 2012.

A partir d'això, pla i baixada. Mocions i preguntes i fins el proper Ple. Se suposa que al proper hi portaran els pressupostos. Posats a incomplir el calendari legal, un cop passat el 15 d'octubre, ja no ve de dos mesos. Amb una mica de sort, podran aprovar el pressupost a la vegada que ens donen la liquidació de 2011, abans de l'u de març.

Llegeix +

Tanca

pels que se'n van...

"... Tant de bo que l'anar per feina dels nostres ajuntaments s'encaminés a mantenir en condicions perfectes les comunicacions i els serveis. I que del cor del poble brollés la il·lusió per construir una comunitat equilibrada, metòdica, neta i puntual. Tant de bo la Vall del Tenes fos el lloc on s'apliquessin les teories del doctor Oriol, on els artistes com l'Escobar trobessin estímuls de creació i on els educadors com Ruiz i Calonja assolissin la formació de generacions educades en el respecte i l'amor al treball, l'art i la convivència."

Ronçana, desembre 1980

Jaume Farriol (2-6-1932/23-5-2003)

T'estimo, pare.

Llegeix +

Tanca

Censura, eleccions i esperances

Aquest mes no ens publiquen la nostra columna mensual a l’Informa’t. Amb la llei a la mà el govern multicolor ha arribat a aquesta conclusió. Resulta que en període electoral no es poden publicar les columnes d’opinió dels partits polítics. Com que aquest període comença dilluns o dimarts de la setmana que ve, no ens la deixen publicar. Ara bé, en aquests dies han tret l’artilleria i han posat a totes les bústies un panflet electoral pagat amb diners públics. Allà, retratats els tres caps de llista, expliquen les bondats de la implantació de Mango i Biokit a Can Montcau. També llencen a Internet publireportatges de la seva acció de govern i del que pretenen fer amb el nostre poble.

I és que falten tot just dos mesos per les eleccions. No és un moment qualsevol. En els propers dies es definirà quin és el futur del nostre poble pels propers quatre anys, i posant-nos seriosos, quin poble tindran els nostres fills. I és que la manca de projecte i la desorientació que han demostrat els grups a govern fa por. I el seu cinisme també.

A la vegada que prometen llocs de feina a través de la nova implantació de Mango, martiritzen 700 famílies, treballadores d'empreses ja consolidades com Bosch i Figueres, posant en perill la continuïtat d'aquestes fàbriques a casa nostra. No expliquen que a Can Montcau es van trobar la feina feta i que, en això també, ho han estat entretenint per poder ensenyar-ho ara a les eleccions, abans que les màquines acabin de destrossar el paisatge.

Un govern que va iniciar la seva etapa amenaçant els comerços que obrien el dia 1 de maig, com sempre s'havia fet, avisant tot just el dia abans, i després fan bandera de la promoció del comerç.

Un govern enlluernat amb qüestions antigues i inútils, com el camí de la Serra. Allà han gastat 1'8 milions d'euros, prou diners com per fer un pavelló a Palaudàries, un centre cultural, un nou edifici per l'ajuntament o una escola bressol a Ca l'Artigues i tot el parc que l'envolta.

Un govern que ha convertit els pisos de Ca l'artigues en una eina política i s'ha oblidat que allà hi ha de viure gent. Un govern que ha deixat perdre un milió d’euros en subvencions per aquesta obra. Un govern que no ha volgut aprofitar aquestes obres per donar feina a empreses d'aquí, i ha preferit donar-les a grans empreses del totxo, potser per tenir-hi contactes.

Un govern que ha abandonat els carrers, que ha premiat els fidels amb tota mena de favors i ha oblidat la gent. Un govern que ha actuat encegat amb l’ànim de revenja contra els que hem governat abans.

Un govern que, després de fer el ridícul amb els 90 pisos de ca l'Artigues, proposa un POUM amb 1000 pisos més als barris, ficant-los en llocs inversemblants, sense cap criteri que no sigui "aquí hi caben". Un govern que ha fet un POUM pensant en les plusvàlues i no en les persones. I després de tot això, censuren les pancartes dels altres grups polítics perquè no els agrada que els recordin que ells estan amenaçant el poble amb aquest POUM.

Sabem que ells també pateixen, que tanta fatxanderia amaga una gran inseguretat. No les tenen totes. Ells hi tenen molt a perdre en aquestes eleccions. El nostre poble també hi pot perdre si ells continuen. Si els resultats els acompanyen veurem la seva acció encara més dura, més venjativa, més sectària.

Falten poques setmanes per les eleccions. Ara mateix tot és possible. Des d’Esquerra liderem l’alternativa a aquesta manera de fer. Aquests dies t’explicarem les nostres propostes, el nostre projecte. Si també és el teu projecte, ajuda’ns i el farem més gran.

Llegeix +

Tanca

Estem preparats

Estem preparats! El grup d’Esquerra a Lliçà d’Amunt hem treballat molt per estar a punt en aquest moment, a pocs mesos de les eleccions de maig. Un treball que heu seguit a través dels nostres butlletins, que dos cops l’any us hem portat a casa, i a través dels mitjans que hem tingut, siguin premsa o digitals.

Tota aquesta feina ens ha fet objecte de campanyes de desprestigi, fins i tot personal, a través de querelles, insinuacions i mentides que l’equip de govern de PSC, CiU i PP ha fet valent-se dels mitjans i els diners públics. Totes aquestes calúmnies quedaran en no res, però ells ja s’ocuparan d’intensificar aquest estil groller de fer política en els propers mesos. Intentaran treure avantatge a través dels seus advocats, ja que no tenen cap confiança en la seva acció política.

Tot i això, nosaltres no hem parat de treballar: hem explicat el POUM, hem denunciat les inversions sense criteri i el poc rigor en la gestió de temes importants com Can Montcau, hem advertit de les il·legalitats en l’adjudicació del mercat de Ca l’Artigues o les mancances del projecte de la piscina. Les querelles no ens han fet callar en la nostra feina en el Ple, sigui debatent els pressupostos o fent propostes per assegurar el futur d’empreses que l’ajuntament ha posat en perill.

Sabem que tenim la confiança de la majoria de ciutadans de Lliçà d’Amunt. Ens ho feu saber al carrer, al mercat, a l’escola, a cada pas que fem amb vosaltres. Sabeu que som gent con vosaltres, que patim el mateix, que tenim els mateixos ideals. Sabeu que la nostra feina a l’ajuntament encara té molt de recorregut i ens empenyeu a tornar a guanyar, i aquesta vegada amb prou força per governar. Entre tots farem impossible un pacte de perdedors contra nosaltres.

Aquests mesos que resten presentarem noves propostes, incorporarem noves persones al grup i obrirem canals de debat amb tots vosaltres. El nostre projecte és el de la majoria i el volem encara millor.

Vénen temps d’esperances després de quatre anys de mediocritat en el govern de Lliçà. Necessitem que Lliçà surti d’aquesta dinàmica perversa; necessitem claredat, coherència, capacitat i ganes de treballar. I això és el que us oferim: un equip de gent preparada, amb experiència i, sobretot, amb molta il·lusió per millorar el nostre poble.

Llegeix +

Tanca