En les decisions territorials que ens afecten, darrerament hi ha hagut actuacions lamentables. Evidentment estic parlant de Lliçà d’Amunt, tot i que ben segur que es podria parlar de molts altres pobles.
Camí de la Serra
Ara fa dos anys es va inaugurar la variant del camí de la Serra. Dos quilòmetres de vial a major glòria de la subvenció de l’Estat espanyol, que va costar en total més de 2’5 milions d’euros. Tot i que es pot opinar sobre si era adequat territorialment fer-la, o si calia gastar-se tants de diners en aquesta carretera, el problema real és que no feia falta. Si, si, per molt que ens ho mirem i remirem, la veritat és que en prou feines hi passa ningú, a pesar que l’ajuntament ha modificat el sentit de circulació d’algun carrer per obligar a circular per aquest vial, monument lliçanenc al govern municipal de torn. Inútil.
Mango
L’any 2009 es feia públic l’acord de bases de Can Montcau. Aquest acord establia, entre altres coses, la nul·litat del conveni signat amb l’empresa l’any 2006. El govern socialista de Lliçà deixava sense efecte les clàusules de l’antic conveni. No pas totes, sinó que el reformulava tot, fent especial cura en mantenir les compensacions econòmiques per l’ajuntament i els terminis de pagament. Ara bé, a canvi d’això deixaven les mans lliures a l’empresa per fer el que volguessin i quan volguessin. I així ha estat. L’alcalde i tots els regidors de govern d’aquell moment ens han condemnat a veure, durant els propers 30 anys, el sòl lunar de Can Montcau. O dit d’una altra manera, l’empresa Mango ha arrasat 58 Ha per edificar un solar de 4 Ha l’any que ve. O sigui que preveu ocupar, de moment, només un 7% de la superfície que ha destruït.
I què deia el conveni que l’alcalde i els seus nou regidors van anul·lar? Doncs que el polígon es faria per fases, i que l’empresa no podia començar la següent fase fins que no tingués ocupat el 50% de l’anterior. També deia que el sostre comercial i d’oficines es faria abans de completar el 50% del polígon. Recordem que els llocs de treball es generaran majoritàriament en el comerç i les oficines, no en els magatzems.
Mango no dóna data per l’edificació de la zona comercial, i no preveu edificar 12Ha abans de 16 anys. La resta d’edificacions no tenen data. Tot i això, aquestes 58 Ha quedaran allà, esventrades. L’any 1978 es van obrir els primers carrers enmig del bosc de can Montcau. 50 anys després hi haurà una nau construïda.
Gasoducte
L’any 2009 començava el procés per obrir una rasa de centenars de quilòmetres per connectar la xarxa de gas africà amb la russa. Un imponent tub de 90cm de diàmetre que portaria el gas a través de la frontera francesa cap a les necessitades poblacions de l’Europa central. Negociacions, alternatives, al·legacions, convenis, pactes i modificacions. I vuitanta-set milions d’euros després ens expliquen que els francesos tenen clar que la connexió la volen per Irun, i no per Figueres. Per tant, l’obra que han fet a casa nostra és un monument més a la inoperància de l’Estat. Perquè aquest cop ha estat el Govern Espanyol, el seu Ministeri d’Indústria, amb el seu ministre dedans, el que ha donat l’autorització per fer aquesta estúpida obra.
Estúpida per inútil, per arbitrària i per destructiva. Resultava imprescindible pel desenvolupament, per l’economia i per l’estratègia energètica de l’Europa tota. I ara resulta que es van llançar a la piscina sense comprovar si els veïns del nord pensaven posar-hi aigua. I mira que ja s’havia advertit que aquesta era una agressió al territori que no tenia massa sentit, havent-hi altres infraestructures que segueixen el corredor de l’autopista i que té més sentit unificar els traçats que dedicar-se a escampar-los.
Al nostre poble són 3’5 quilòmetres de trencadissa, un trenc de 25 metres d’ample, amb una rasa perfecta enmig del bosc de Palaudàries, on hi dipositen un tub metàl·lic, de 90 cm, a una fondària de dos metres, on reposarà pels propers anys, en una pau geològica, petrificada pel ministeri del francès.
I ara el quart cinturó?
Aquesta gent, tan sàvia i tan entenimentada, ens explicava amb condescendència que el progrés no es pot aturar, que l’economia depèn de la inversió per fer carreteres inútils com el Camí de la Serra, que les empreses necessiten terrenys, encara que tardin 50 anys en ocupar-los, o que els països veïns necessiten energia africana per no dependre dels malvats russos.
Aquesta mateixa gent ens ensenyava el mapa d’Espanya, i amb el dit senyalaven, dolguts, que la seva xarxa radial tenia una discontinuïtat. La N-II no existeix entre Abrera i Sils, somicaven. I amb aquest argument justificaven el quart cinturó.
Evidentment, vista l’experiència, el quart cinturó no serà millor que el Camí de la Serra, el paisatge lunar de Can Montcau, o l’inútil gasoducte cap a Figueres.
Els que hem treballat per evitar l’impacte d’aquesta infraestructura hem hagut d’argumentar, parlar de necessitats, alternatives, opcions més respectuoses amb el territori. Hem hagut de sentir com ens tractaven de frívols, d’anar contra el progrés, d’egoistes, d’apòstols del no. I ara, amb quina credibilitat ens poden dir que aquesta serà una autopista útil per nosaltres? Amb quins arguments la poden defensar aquells que han defensat les rampoines inútils que ara ens trinxen el paisatge?
Llegeix +
Tanca
Entrades
