divendres, 28 de desembre de 2012
Breu valoració del pressupost municipal 2013
Publicat per Quim Ferriol a divendres, de desembre 28, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: finances municipals
dimarts, 30 d’octubre de 2012
2012, 2011, 2010. Sense can Montcau.
Publicat per Quim Ferriol a dimarts, d’octubre 30, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: territori
divendres, 15 de juny de 2012
Oblidant els nostres petits tresors
Segurament, a poca gent li sabrà greu que es perdi per sempre en poc temps. Segurament ningú més apreciarà aquesta imatge i el seu valor de peça irrepetible. Tota l'autoestima del nostre poble es resumeix en aquesta trista imatge: el passat arraconat, deixat en mans de qui no el pot ni tan sols valorar. Tal com ho podem veure en les teules que desapareixen al Molí d'en Comes, o la teulada enfonsada de ca l'Amell Gros. I tal com ho sentim en l'estúpida pintada al mur de la Torre del Pla. O la feina implacable de les màquines a Can Montcau, que atalussen el paisatge amb una estranya perseverança, com si la seva funció fos proveir de pols el poble per cobrir-lo d'un color apagat, tèrbol, que purifiqui les nostres ànimes i ens faci dignes de tanta penitència.
Dins el pavelló, avui un tall parteix la imatge, alguns forats fets amb mala traça ja s'han menjat alguna casa i per les cantonades el fregadís ja amenaça amb fer caure tot el poble.
Deu ser el temps imparable, o la misèria que se'ns està menjant.
Publicat per Quim Ferriol a divendres, de juny 15, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: arquitectura, denúncia, divertiments, territori
dijous, 31 de maig de 2012
Fragments del POUM (12): La Cruïlla i el Pinar, un barri multiplicat per 4
Publicat per Quim Ferriol a dijous, de maig 31, 2012 1 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
divendres, 25 de maig de 2012
Fragments del POUM (11): Un carrer paral·lel a Ramon Llull
Entre el pou de ca l'Esteper i l'ermita de Sant Valerià, el POUM preveu un carrer paral·lel a Ramon Llull. Vol ser un carrer que faci d'alternativa a aquesta via de pas. S'enfronta a un problema de pendents. Aquest nou carrer tindria uns pendents, entre el 10% i el 15%, més altes que el propi carrer Ramon Llull, o pitjors que els carrers més drets del municipi: el carrer Francesc Macià, el carrer Cerdanya, el carrer Antoni Gaudí, el Camí de Can Farell, el Josep Maria de Segarra, el carrer Olivera...
I per aconseguir pagar aquest tobogan s'urbanitza un tram de bosc de 37.000m2, on s'hi disposran 33.500 m2 de sostre, per a encabir-hi uns 300 habitatges. Per entendre'ns, hi haurà de viure més gent que a Pineda Feu, Can Xicota, Can Roure, Mas Bo, Palaudalba, Ca Lledó o Can Costa.
Publicat per Quim Ferriol a divendres, de maig 25, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dimecres, 23 de maig de 2012
Fragments del POUM (10): Ca l'Artigues 64+12 pisos
Publicat per Quim Ferriol a dimecres, de maig 23, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
divendres, 18 de maig de 2012
Fragments del POUM (9): El Centre, o una oportunitat perduda.
Publicat per Quim Ferriol a divendres, de maig 18, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dimecres, 16 de maig de 2012
Fragments del POUM (8): Ca l'Artigues de Baix i Ca l'artigues de la Serra
Publicat per Quim Ferriol a dimecres, de maig 16, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dimarts, 15 de maig de 2012
Fragments del POUM (7): Els 100 pisos de Can Bosc
Per qui no el conegui, el barri de Can Bosc és el barri que hi ha davant de Biokit, a continuació de l'edifici de l'Esplai. Aquest és un barri tradicional. Una quinzena de cases antigues s'arrengleren sobre el camí antic de Caldes, totes en fila amagades darrere del casalot de les escoles velles. El planejament pretén edificar 11.000 metres quadrats de sostre, que poden representar uns 110 habitatges. És un fondal on no hi toca el sol tres mesos l'any. Actualment no hi ha cap edifici, ja que el veïnat sempre l'ha considerat com un terreny dolent per viure-hi. L'actual planejament hi preveia la construcció de 44 habitatges, ja molt discutibles, i 6.500m2 de sostre..
Publicat per Quim Ferriol a dimarts, de maig 15, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dilluns, 14 de maig de 2012
Fragments del POUM: Canvis a Can Grau
Publicat per Quim Ferriol a dilluns, de maig 14, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
divendres, 11 de maig de 2012
Fragments del POUM (5): Entre el carrer Perpinyà i el carrer Tenes
Publicat per Quim Ferriol a divendres, de maig 11, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dijous, 10 de maig de 2012
Fragments del POUM (4): una zona d'equipaments i una zona verda enmig del no-res
Entre el carrer Castelló i el carrer Perpinyà. En aquest tram, on hi ha l'edifici dels vells "pisos", es proposa situar-hi un equipament que no té accés des del nou carrer, sinó que únicament toca al petit carrer Perpinyà. La resta queda envoltat per una zona verda. Aquí, la pressió d'alguns veïns ha fet que no hi hagi previstos edificis de pisos.
Publicat per Quim Ferriol a dijous, de maig 10, 2012 1 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dimecres, 9 de maig de 2012
Fragments del POUM (3): Ca l'Oliveres i la bassa del Pardalero
Publicat per Quim Ferriol a dimecres, de maig 09, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dimarts, 8 de maig de 2012
Fragments del POUM (2) Pinsos Tenes, carrer Formentera
Tornem a tenir una torre de planta baixa i cinc pisos davant del pla. La resta d'edificis, de plata baixa i tres pisos més. Configuren una barrera entre les cases actuals i el Pla del Tenes.
Observeu que en aquest tram, el poble té un gruix molt petit, amb una illa de cases unifamiliars i una fàbrica ( Industrias Figueras). Al posar aquesta quantitat de pisos generen la necessitat de fer un nou carrer, i per pagar-lo hi posen encara més pisos. En resum, el planejament genera una necessitat en comptes de resoldre un problema.
Publicat per Quim Ferriol a dimarts, de maig 08, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dilluns, 7 de maig de 2012
Fragments del POUM al carrer Mallorca
Publicat per Quim Ferriol a dilluns, de maig 07, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: planejament
dijous, 26 d’abril de 2012
Mango Lliçà, any 2025
Publicat per Quim Ferriol a dijous, d’abril 26, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
dilluns, 23 d’abril de 2012
Infraestructura, amb "i" d'inútil.
En les decisions territorials que ens afecten, darrerament hi ha hagut actuacions lamentables. Evidentment estic parlant de Lliçà d’Amunt, tot i que ben segur que es podria parlar de molts altres pobles.
Camí de la Serra
Ara fa dos anys es va inaugurar la variant del camí de la Serra. Dos quilòmetres de vial a major glòria de la subvenció de l’Estat espanyol, que va costar en total més de 2’5 milions d’euros. Tot i que es pot opinar sobre si era adequat territorialment fer-la, o si calia gastar-se tants de diners en aquesta carretera, el problema real és que no feia falta. Si, si, per molt que ens ho mirem i remirem, la veritat és que en prou feines hi passa ningú, a pesar que l’ajuntament ha modificat el sentit de circulació d’algun carrer per obligar a circular per aquest vial, monument lliçanenc al govern municipal de torn. Inútil.
Mango
L’any 2009 es feia públic l’acord de bases de Can Montcau. Aquest acord establia, entre altres coses, la nul·litat del conveni signat amb l’empresa l’any 2006. El govern socialista de Lliçà deixava sense efecte les clàusules de l’antic conveni. No pas totes, sinó que el reformulava tot, fent especial cura en mantenir les compensacions econòmiques per l’ajuntament i els terminis de pagament. Ara bé, a canvi d’això deixaven les mans lliures a l’empresa per fer el que volguessin i quan volguessin. I així ha estat. L’alcalde i tots els regidors de govern d’aquell moment ens han condemnat a veure, durant els propers 30 anys, el sòl lunar de Can Montcau. O dit d’una altra manera, l’empresa Mango ha arrasat 58 Ha per edificar un solar de 4 Ha l’any que ve. O sigui que preveu ocupar, de moment, només un 7% de la superfície que ha destruït.
I què deia el conveni que l’alcalde i els seus nou regidors van anul·lar? Doncs que el polígon es faria per fases, i que l’empresa no podia començar la següent fase fins que no tingués ocupat el 50% de l’anterior. També deia que el sostre comercial i d’oficines es faria abans de completar el 50% del polígon. Recordem que els llocs de treball es generaran majoritàriament en el comerç i les oficines, no en els magatzems.
Mango no dóna data per l’edificació de la zona comercial, i no preveu edificar 12Ha abans de 16 anys. La resta d’edificacions no tenen data. Tot i això, aquestes 58 Ha quedaran allà, esventrades. L’any 1978 es van obrir els primers carrers enmig del bosc de can Montcau. 50 anys després hi haurà una nau construïda.
Gasoducte
L’any 2009 començava el procés per obrir una rasa de centenars de quilòmetres per connectar la xarxa de gas africà amb la russa. Un imponent tub de 90cm de diàmetre que portaria el gas a través de la frontera francesa cap a les necessitades poblacions de l’Europa central. Negociacions, alternatives, al·legacions, convenis, pactes i modificacions. I vuitanta-set milions d’euros després ens expliquen que els francesos tenen clar que la connexió la volen per Irun, i no per Figueres. Per tant, l’obra que han fet a casa nostra és un monument més a la inoperància de l’Estat. Perquè aquest cop ha estat el Govern Espanyol, el seu Ministeri d’Indústria, amb el seu ministre dedans, el que ha donat l’autorització per fer aquesta estúpida obra.
Estúpida per inútil, per arbitrària i per destructiva. Resultava imprescindible pel desenvolupament, per l’economia i per l’estratègia energètica de l’Europa tota. I ara resulta que es van llançar a la piscina sense comprovar si els veïns del nord pensaven posar-hi aigua. I mira que ja s’havia advertit que aquesta era una agressió al territori que no tenia massa sentit, havent-hi altres infraestructures que segueixen el corredor de l’autopista i que té més sentit unificar els traçats que dedicar-se a escampar-los.
Al nostre poble són 3’5 quilòmetres de trencadissa, un trenc de 25 metres d’ample, amb una rasa perfecta enmig del bosc de Palaudàries, on hi dipositen un tub metàl·lic, de 90 cm, a una fondària de dos metres, on reposarà pels propers anys, en una pau geològica, petrificada pel ministeri del francès.
I ara el quart cinturó?
Aquesta gent, tan sàvia i tan entenimentada, ens explicava amb condescendència que el progrés no es pot aturar, que l’economia depèn de la inversió per fer carreteres inútils com el Camí de la Serra, que les empreses necessiten terrenys, encara que tardin 50 anys en ocupar-los, o que els països veïns necessiten energia africana per no dependre dels malvats russos.
Aquesta mateixa gent ens ensenyava el mapa d’Espanya, i amb el dit senyalaven, dolguts, que la seva xarxa radial tenia una discontinuïtat. La N-II no existeix entre Abrera i Sils, somicaven. I amb aquest argument justificaven el quart cinturó.
Evidentment, vista l’experiència, el quart cinturó no serà millor que el Camí de la Serra, el paisatge lunar de Can Montcau, o l’inútil gasoducte cap a Figueres.
Els que hem treballat per evitar l’impacte d’aquesta infraestructura hem hagut d’argumentar, parlar de necessitats, alternatives, opcions més respectuoses amb el territori. Hem hagut de sentir com ens tractaven de frívols, d’anar contra el progrés, d’egoistes, d’apòstols del no. I ara, amb quina credibilitat ens poden dir que aquesta serà una autopista útil per nosaltres? Amb quins arguments la poden defensar aquells que han defensat les rampoines inútils que ara ens trinxen el paisatge?
Publicat per Quim Ferriol a dilluns, d’abril 23, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: territori
divendres, 13 d’abril de 2012
Un pressupost amb trampa
Amb l'arribada de la primavera, el govern municipal ha entrat en acció i ha proposat un nou pressupost. No hi fa res que les dates legals faci temps que han passat. El 15 d'octubre havia d'estar fet, però sembla que la prioritat d'aquest govern no ha estat mai fer la feina.
El nou pressupost municipal va començar amb polèmica. Voler acomiadar a 17 o 18 treballadors no ho poden fer sense conflicte. Tampoc s'acaba d'entendre que en la segona versió del pressupost, i amb 300.000 euros menys d'ingressos, l'ajuntament acabi "readmetent" a 5 treballadors sentenciats i a sobre pugui abaixar el cost de personal.
Però els problemes comencen molt abans. Aquests mesos hem anat demanat quan es presentarien els pressupostos, i sempre ens han dit que els estaven estudiant. Els responsables polítics de la cosa municipal ens asseguraven que estaven fent un pressupost en base zero - que vol dir refer tota l'estructura pressupostària i repensar tots els ingressos i despeses que preveu l'ajuntament-, i finalment ens hem trobat un pressupost de continuïtat en la seva majoria. Tanta feina no els devia portar. Quan a conseqüència de refer en 300.000 euros de menys els ingressos, no van haver de tardar més de 2 dies en corregir-lo.
El retard del pressupost no és, però el més substancial. El substancial és la finalització d'una etapa d'externalització de serveis ( neteja, jardineria, enllumenat públic) i l'acomiadament de tots els treballadors interins que no tenen padrí en l'estructura política.
Aquestes dues accions representen apostes estratègiques. La primera, a l'assumir amb mitjans propis serveis que estaven externalitzats, l'ajuntament assumeix també els riscos dels imprevistos dels serveis. L'estalvi teòric que s'ha valorat en un 20% del cost, pot convertir-se en un sobrecost amb molta facilitat. Posem el cas de la jardineria: de quina manera s'afrontaran els treballs especialitzats amb personal de brigada que està qualificat per fer de paleta, però no sap esporgar un arbre? Amb quina maquinària treballaran? Externalitzar aquests tipus de serveis assegura el cost dels servei que es contracta i tenir a disposició tots els mitjans necessaris sense haver-los de comprar i mantenir per fer-ne només un ús ocasional.
La segona acció estratègica és l'acomiadament massiu de personal. Acomiadar persones avui és una acció greu. Són persones que probablement tindran molt difícil tornar a trobar feina. Són persones que treballen fa temps en la seva especialitat i que seran substituïdes per personal propi que s'haurà de formar per fer-les i deixaran de donar el servei que sabien fer. De fet és perdre el capital humà per partida doble.
Però el realment estratègic és fer-ho ara, lluny de les eleccions municipals. Hi haurà temps per fer oblidar aquest moment i per fer oblidar els serveis que es perdin, i temps per prometre col·locar a persones afins.
Tota aquesta remodelació municipal es justifica en una gran mentida. S'aprofita que la crisi està fent patir a moltes famílies per usar-la en la justificació d'aquests canvis. Es diu que l'ajuntament ha patit un sobtat descens dels seus ingressos. La gent ha deixat de pagar, la Generalitat ha deixat de pagar, les empreses han liquidat ja tots els seus deutes i la cosa està fotuda, com a tot arreu. L'explicació n'és una altra.
L'ajuntament, administrat amb criteris poc raonables, ha passat uns anys de vaques grasses espectaculars. Els ingressos corrents han crescut en més d'un 10% des del 2007. Només amb la revisió de l'IBI, l'ajuntament ha incrementat en un 25% els seus ingressos. Però és que s'han agafat préstecs fins el màxim legal, s'han fos els ingressos de Mango i s'han llençat recursos extraordinaris de subvencions de l'Estat.
Durant aquests temps l'ajuntament ha disposat de 28 milions d'euros per dedicar a inversions. En comptes de liquidar deutes per preparar-se per moments més difícils, l'ajuntament ha demanat préstecs per 7 milions més. I ara és hora de tornar-los, en el pitjor moment. El problema del pressupost 2012 és que ha de tornar préstecs bancaris per valor de 1'8 milions, dels quals 700.000 són retorn de crèdits dels anys 2008-2010, primer mandat de PSC i PP i CiU,( i 900.000 més del període anterior a 2003, amb un govern de PSC i CiU). I aquest any no s'esperen ingressos extres.
Amb aquest panorama, l'ajuntament ha de fer mans i mànigues per reduir les seves despeses en 1'8 milions, per poder retornar els préstecs, encara que els ingressos corrents de l'ajuntament (els que es repeteixen cada any) en prou feines hagin de baixar un 5%.
Publicat per Quim Ferriol a divendres, d’abril 13, 2012 0 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: política