Segurament, a poca gent li sabrà greu que es perdi per sempre en poc temps. Segurament ningú més apreciarà aquesta imatge i el seu valor de peça irrepetible. Tota l'autoestima del nostre poble es resumeix en aquesta trista imatge: el passat arraconat, deixat en mans de qui no el pot ni tan sols valorar. Tal com ho podem veure en les teules que desapareixen al Molí d'en Comes, o la teulada enfonsada de ca l'Amell Gros. I tal com ho sentim en l'estúpida pintada al mur de la Torre del Pla. O la feina implacable de les màquines a Can Montcau, que atalussen el paisatge amb una estranya perseverança, com si la seva funció fos proveir de pols el poble per cobrir-lo d'un color apagat, tèrbol, que purifiqui les nostres ànimes i ens faci dignes de tanta penitència.
Dins el pavelló, avui un tall parteix la imatge, alguns forats fets amb mala traça ja s'han menjat alguna casa i per les cantonades el fregadís ja amenaça amb fer caure tot el poble.
Deu ser el temps imparable, o la misèria que se'ns està menjant.