Entrades
Ara fa 4
anys un bon nombre de persones varem signar una al·legació contra alguns
aspectes del POUM que s’acabava d’aprovar inicialment.
Arran
d’aquella al·legació, l’ajuntament ens va trametre, a tots i cadascun de
nosaltres, una resposta que, a part de preàmbuls formals, es concretava en un
“informe emès en relació a la seva al·legació”.
Davant
d’aquest informe ens va semblar necessari puntualitzar i aclarir alguns
arguments que s’exposaven en l’al·legació i que l’informe no aprofundeix.
Evidentment,
l’argumentació que fa servir la resposta municipal vol contradir l’al·legació.
Passa per alt aspectes que ens semblen importants, i que de fet continuen
vigents. Aquesta ambigüitat ha estat una de les raons per voler redactar
aquesta anàlisi.
A
continuació intentem ajuntar, en un sol escrit, per cada punt de l’al·legació, el
text de al·legat, confrontat amb la resposta municipal i els arguments
documentals de l’al·legació que la contradiuen.
1) El POUM que es proposa permetria arribar a la xifra teòrica dels 40.000 habitants i als 25.000 vehicles amb pràcticament el mateix sòl per equipaments, carrers i accessos previstos actualment. Aquesta ciutat enorme i congestionada no s’ajusta al lloc tranquil que volem i en el qual hem triat de viure.
Previsions de població.
a) L’al·legació parteix
del supòsit erroni de que el Pla permet arribar a la xifra de 40.171 habitants,
quan aquesta xifra és únicament la denominada “capacitat de població”,
corresponent a la que resultaria de la total edificació de les parcel·les en
sòl urbà i la total execució dels polígons d’actuació i sectors de planejament
derivat. És una xifra que s’aporta únicament a efectes de referència, però que
en cap cas representa la població prevista pel Pla.
La població prevista
pel Pla és de 18.572 habitants a un horitzó de 12 anys, tal com s’explica en
detall a les Memòries de la Informació i de l’Ordenació. La evolució de la
població prevista apareix en el Quadre 11 de la memòria de la informació, i la
previsió de 14.154 habitants per a 2009 s’ajusta quasi exactament la real
(segons el Padró Municipal la població comptabilitzada a 2009 és de 14.143
habitants).
a) L’al·legació
parla de “xifra teòrica”. La població prevista en la Memòria del POUM (1) no
justifica el nou planejament. Segons dades municipals(2), els habitatges ja
construïts tenen capacitat per una població de fins a 21.200 habitants.
Actualment
hi ha 6.592 habitatges, que si es convertissin en primeres residències,
donarien aquests 21.200 habitants. I això sense construir cap nou edifici. Si
l’argument de la resposta és aquesta previsió, no es comprèn quin és l’objectiu
de preveure tants polígons d’actuació, ja que el sòl urbà actualment ja té
capacitat per la població que ells projecten a 16 anys vista.
Així doncs, per acollir la població
prevista pel POUM l’any 2024, no seria necessari edificar res.
b) Les previsions actuals d’equipaments,
carrers i accessos passen de 249.68Ha a 185.29Ha.
(1) Memòria
de la informació.
Document per l’aprovació Inicial (Març 2010). Quadre 11, pg 47
(2) Memòria
Pla Local d’Habitatge de Lliçà d’Amunt (Març 2009) pg 15
3) Sistemes en el Planejament actual. (PLH març
2009) Memòria, pg 25.
4) Sistemes
en el POUM aprovació inicial, Memòria Ordenació pg 43
2) El POUM densifica el sòl urbà i
proposa la construcció de més de 2.700 nous pisos plurifamiliars, mil dels
quals als barris, que reparteix de forma indiscriminada i que situa al costat
de les cases unifamiliars. Molts veïns d’aquest poble tenim un altre model de
poble i preferíem unes centralitats de dimensió moderada per no congestionar
els barris, situades només en els punts estratègics, integrades dins de grans
zones verdes per no afectar la qualitat de vida dels veïns, extraordinàriament
riques en equipaments i serveis de proximitat i dissenyades per crear cohesió
social en lloc d’alterar-la. Aquest POUM té massa inconvenients i massa pocs
beneficis per als que vivim en aquest municipi.
Resposta:
Creixements i
densitats.
a) També aquest apartat
pateix d’un error greu, donat el Pla no preveu la construcció de més de 2.700
pisos plurifamiliars. Segurament aquesta dada s’ha extret del Quadre 9 de la
Memòria de la Ordenació, on es comptabilitzen 2.661 habitatges en polígons
d’actuació i sectors de planejament derivat.
b) Però aquests
polígons i sectors contenen un nombre important d’habitatges ja existents, que
suposen, aproximadament, quasi un 40% d’aquest total. D’altra banda aquests
habitatges no corresponen només a pisos en edificis plurifamiliars, sinó que
inclouen també habitatges unifamiliars en diverses modalitat.
c) També és gratuïta
l’afirmació de que se situen indiscriminadament en el municipi. Pel contrari,
el Pla ha buscat potenciar el sector centre i les centralitats ja iniciades o
programades en els diferents barris i urbanitzacions, justament per assolir la
dimensió necessària per a sustentar els equipaments i serveis de proximitat
necessaris, i per crear cohesió social.
a) El
nombre real de nous pisos previstos és de 2.630 (2.694 l’any 2010, ja que des
de llavors s’han executat els 64 habitatge de Can Salgot i Ca l’Artigues) i 45
unifamiliars. Els nous habitatges previstos són 2.675.
b) Per tant
la resposta a l’al·legació no és correcta quan diu que són sectors consolidats
en un 40%. En el quadre es pot veure que hi ha construïts només 31 habitatges,
que representen un 1% dels 2.675 previstos. Tampoc encerta quan diu que hi ha
una alta proporció d’unifamiliars, que representen tan sols un 2% dels
previstos.
Una
possible explicació d’aquest error és que el redactor no comptabilitza 279
habitatges derivats de canvis directes en el sòl urbà. En canvi, si que
comptabilitza barris ja ocupats, principalment amb habitatge unifamiliar i
principalment els de l’est del Tenes i l’autovia (Can Ribell, Can Marlès, Raval
d’en Xicota, Les Oliveres i Can Franquesa).
c) La
resposta a l’al·legació manté que reforça les centralitats.
Les
el·lipses representen la situació dels creixements previstos. El diagrama reflecteix
la dispersió dels principals àmbits. Tret de les zones en groc, que corresponen
al centre urbà, la resta no configuren cap centralitat, sinó que ocupen buits
urbans existents, sense cap estructura.
3) El POUM fa créixer el nucli urbà
cap a on no toca (allargassat en direcció a la Cruïlla) enlloc de configurar un
poble més agrupat, proper i amable (a l’entorn de l’IES i de Can Malé, relligat
amb els barris) i no crea un “centre” clarament perceptible, un espai
identitari i cohesionador. Se’ns proposa construir un gran eixample quan el
poble encara es troba orfe de “centre”.
Resposta:
Centre urbà.
a)
El Pla preveu clarament la
consolidació d’un centre urbà en l’entorn de l’actual plaça Rafael Casanova i
la seva ampliació, buscant una certa densitat residencial, d’activitat,
d’institucions, de serveis i d’equipaments en aquest àmbit central. Certament
aquest centre no és avui perceptible, perquè el Pla encara no ha estat
executat. A més de la densitat necessària, cal reconvertir la funció i la
urbanització del carrer Anselm Clavé i del conjunt de carrers del centre.
b)
La forma allargassada del poble en
direcció a la Cruïlla no l’ha creada el Pla. És ja existent iirreversible, i el
Pla la reforça amb un disseny que suposa donar un final i uns límits clars i
definitius al sòl urbà, salvaguardant i protegint de forma inequívoca el sòl no
urbanitzable. Aquesta part del urbà centre no es pot desconsiderar, donada la
seva consolidació, i cal que assoleixi també la densitat necessària per a poder
garantir l’activitat comercial i els equipaments necessaris. Per això, es
configuren dos subcentres menors, entorn de les places de Catalunya i del
Consell de Cent.
c)
La proposta del Pla no és “un gran
eixample” sinó una operació de recosit que aporta la densitat residencial
mínima per a fer viable la necessària millora d’urbanització, comerç, espais
lliures i equipaments.
a) No es
pot pretendre fer créixer el centre al voltant de la plaça Rafael de
Casanova. L’element principal del centre ha de tenir molt bona accessibilitat,
connectar els teixits urbans existents amb els proposats.
Si es
volgués potenciar l’activitat d’institucions i serveis es dotaria amb reserves
d’espais. En canvi, el planejament reserva només 4.370 m2 sobre 46.000 a usos diferents
dels residencials. A més, les zones amb edificació no tenen continuïtat i no
concreten l’ordenació per poder valorar si s’han plantejat la funció central
d’aquest espai. Per posar-ne un exemple, la forma triangular de la carretera de
Granollers denota aquesta manca de criteri en el disseny de l’espai.
b) No es
pot justificar aquesta zona en la preexistència d’habitatges que ja allarguen
el centre cap al nord. El POUM reforça aquesta forma allargassada del centre.
Actualment, els barris de Ca l’Oliveres i el Pla tenen un potencial d’uns 300
habitatges. Podem comptar-ne en total fins a 350 si hi afegim les previsions de
Ca l’Artigues de Baix i Can Grau. Amb el POUM s’incrementa aquest nombre fins a
1.200 habitatges. Multiplica per 4 el nombre d’habitatges. Agreuja aquesta
situació fins competir amb el Centre que abans el redactor defensava.
c) Si el
POUM preveu un centre que té una longitud de 1.700 metres de llarg,
impossibilita aquell Centre que diu defensar. Això és així, perquè tenia
l’opció de reduir aquesta longitud a la meitat, tal com justifica el punt
anterior.
4) El POUM, en lloc de repartir i
integrar correctament l’habitatge protegit, crea guetos d’habitatge dotacional
en alguns barris per tal d’ubicar determinats col·lectius amb problemes.
Resposta:
Habitatge protegit.
Les previsions
legalment exigibles de sostre per habitatges amb protecció oficial, en les
seves diverses modalitats, s’han repartir territorialment per tot el municipi,
en funció dels polígons o sectors de planejament que estan obligats a
incorporar-los. En cap cas es pot parlar de “guetos” d’habitatges, ni per la
condició i característiques dels habitatges, ni per la seva posició
territorial. El Pla no preveu concentrar “col·lectius amb problemes” ni ho pot
fer, donat que es limita a garantir tes reserves de sostre que facin viable una
política municipal d’habitatge, que formularà l’ajuntament. La Memòria Social del
Pla explica detalladament quines són les demandes i quines les previsions del
Pla, i com les demandes majoritàries són les del primer habitatge.
Davant les
preguntes fetes en les sessions de presentació del POUM, els responsables
municipals afirmaven que l’habitatge dotacional plurifamiliar s’havia de situar
en els solars municipals de Can Feu i el carrer Arenys de Mar. L’argument bàsic
era que aquests solars ja eren patrimoni municipal, i per tant feien més viable
fer-hi els habitatges dotacionals. Altrament, si s’havia d’adquirir el terreny,
l’ajuntament no podria assumir-ne el cost.
5) El POUM, en definitiva,
pràcticament no modifica ni corregeix l’estructura tan problemàtica del nostre
municipi ni tampoc ofereix un model nou capaç d’il·lusionar els lliçanencs.
Desaprofita l’oportunitat de corregir els errors del passat (segueix dispersant
els creixements a tort i a dret com fins ara) i de generar cohesió. No deixa un
poble millor preparat per al futur ni dibuixa un municipi amable i confortable
per viure. No té un interès social clar: fa immensament riques algunes persones
i no utilitza prou les enormes plusvàlues de tanta requalificació per pagar
aquelles coses que el municipi realment necessita. Aquest POUM, en definitiva,
empitjora encara més les coses i complica la vida als veïns.
Resposta:
Estructura urbana,
cohesió i interès social.
a)
El darrer apartat és força genèric i
conté una desqualificació global i no argumentada del Pla.
b)
El document aprovat inicialment
concreta les idees analitzades, discutides i consensuades en la fase d’Avanç i
participació pública.
c)
No resulta acceptable afirmar que no
es corregeixen els errors del passat, quan el Pla no fa altra cosa que invertir
la tendència a la dispersió física i social.
d)
També és gratuït dir que “fa
immensament riques a algunes persones” (afirmació inacceptable, que caldria
concretar i quantificar expressament, donat que admet lectures que afectarien a
la honorabilitat dels redactors) i que “no utilitza prou les enormes plusvàlues
de tanta requalificació per pagar el que el municipi realment necessita” (no és
ni tanta ni tan quantiosa i, en tot cas, s’utilitza íntegrament, mitjançant els
mecanismes legalment establerts, per a obtenir els sòls, els equipaments,
espais lliures, urbanització i demés elements urbanístics necessaris).
a) El POUM
no reforça un creixement en centralitats. Tampoc dissenya el centre urbà. Per
contra posa més habitatges en sòls molt complicats (Can Magrana, Can Cuscó,
Riera Seca, Mas Bo) amb difícil accessibilitat o amb molt de pedent. Estableix
zones industrials en sòl de pendents superiors al 20% (Can Pedrals). Qualifica
d’equipament sòls sota línies de molt alta tensió (Molí d’en Comes). Posa zones
verdes urbanes en sòls d’alt valor agrícola i ecològic (El Pardalero- pla del
Tenes).
b) El document no relaciona els punts concrets
de la participació amb el resultat final de la proposta.
c) Queda
respost en el punt a).
d) Hi ha
algunes actuacions que generen plusvàlues que no reverteixen en l’interès
públic. Comptabilitzem, com a mínim, les següents zones:
Primera: Converteix una zona on es podien fer 30 habitatges,
en una que incrementa fins a 110, sense augmentar-li les càrregues
urbanístiques.
Segona: Beneficia un propietari fent una actuació
discontínua. Li trasllada l’edificabilitat a càrrec dels altres propietaris.
Converteix una zona amb 26 habitatges potencials, en una de 68.
Tercera: Passa de 43 a 62 els habitatges, a canvi de l’obtenció
d’un equipament que no és prioritari.
Quarta: Incrementa de 39 a 92 els habitatges d’una zona, sense cap
càrrega afegida. Incorpora una zona de sòl urbà que podia fer 6 habitatges amb
llicència directa, que ara haurà de compartir les càrregues d’aquesta zona.
Cinquena: Incrementa de 20 a 82 els habitatges edificables, a canvi
d’un viaducte, però s’estalvia un vial de 230ml.
Sisena: Incrementa de 37 a 159 habitatges, sense cap contrapartida.
Setena: Es requalifiquen terrenys per fer un viari, però se
li adjudiquen edificabilitats de 267 habitatges. A més se li adquireix sòl per
fer equipaments, al costat de sòls municipals aptes per fer equipaments. Quan
es va demanar que es retirés el terreny per equipaments, es va dir que
corresponien a un “acord” amb el propietari, que no consta en el document.
Vuitena: Es requalifiquen sòls agrícoles per fer un sector
industrial discontinu, adjudicant-li una edificabilitat de 19.519 m2 en un sector de
55.000 m2 .
No té càrregues urbanístiques externes. Quan es va demanar quina va ser la raó
per la requalificació, van al·ludir a unes ambigües raons “polítiques”.
El POUM
genera totes aquestes plusvàlues que no reverteixen en la societat. La bondat
de situar cada una d’aquestes zones i usos al territori és discutible. El que
no es veu equilibrat és el benefici que genera a alguns propietaris que no han
d’assumir càrregues que ho compensin i justifiquin.
El POUM és
l’instrument que tenim la gent de Lliçà d’Amunt per projectar el nostre poble
en els propers anys. És una proposta que no és gratuïta: genera obligacions per
l’administració municipal i pels propietaris, obligacions que es mantenen i
perpetuen en el temps. No es pot actuar amb precipitació o superficialment,
perquè aquests drets que genera acabaran condicionant totes les decisions que
hagi de prendre el municipi en el futur.
És
important conèixer tota la informació d’aquest POUM, per valorar correctament
la seva transcendència futura. Per aquestes raons us agraïm el vostre interès
per estudiar-vos aquest document.
